Adaptació s’enten com la capacitat que tenen les espècies d’acumular en el seu organisme aquelles mutacions que li suposen un aventatge, que li són favorables per a la vida en les condicions ambientals del seu espai



Yüklə 8,79 Kb.
tarix05.04.2018
ölçüsü8,79 Kb.
#36073

CONCEPTE D’ADAPTACIÓ I DIVERSITAT


L’adaptació s’enten com la capacitat que tenen les espècies d’acumular en el seu organisme aquelles mutacions que li suposen un aventatge, que li són favorables per a la vida en les condicions ambientals del seu espai.

Els organismes estan adaptats en major o menor grau al medi on viuen. Aquest medi,al qual estan adaptats, l’anomenem habitat.


Cada espècie té, per a cada factor abiòtic, uns valors límits de tolerància, més enllà d’aquests límit l’espècie no pot sobreviure.
Són moltíssims els factors als que viuen adaptats els organismes: temperatura, humitat, pressió, llum, salinitat, el pendent del sòl, les corrents marines, la força del vent... També, amb el pas del temps, les espècies han incorporat adaptacions que milloren la seva alimentació, reproducció, defensa...

La diversitat és la varietat de formes de vida i d’adaptacions dels organismes vius als diferents ambients de la biosfera.


Principals adaptacions als fators abiòtics dels éssers vius.


  • Temperatura: Els animals adopten dues estratègies: homeotèrmia i poiquilotèrmia.

Davant les temperatures extremes: acumulen greix, plomes, pell, migren, hivernen, adopten formes de resistència…

  • Humitat: els organismes terrestres han adoptat diverses estratègies per eviter la dessecació que suposa el medi aeri: reducció de la superfície de la fulla, formació de llavors…en vegetals i en els animals òrgans respiratòris en l’interior, fecundació interna, pell, exoesquelet dels artròpodes, plomes…

  • Pressió: Els organismes que viuen a grans altituds, estan adaptats a la baixa pressió atmosfèrica i la reducció de disponibilitat d’oxigen que suposa.

Els animals aquàtics de la zona abissal estan adaptats a les grans pressions. Sense bufeta natatòria, tenen forma globosa o comprimida.

  • Llum: En els organismes vegetals la llum provoca una distribució estratificada (per estrats o capes).

Els animals també presenten adaptacions a la llum. La més important és la visió. I directament relacionada amb aquesta capacitat la coloració dels animals, que els proporciona estratègies per camuflar-se, per confondre el depredador, etc..
Són moltíssimes les adaptacions i moltíssimes més les formes que pren la vida. La diversitat que presenta la natura sembla ser inacabable. És també un tresor,que cal preservar.

CONCEPTES D’HABITAT I NÍNXOL ECOLÒGIC

L'àrea on un organisme pot viure i on rep el seu aliment rep el nom d'hàbitat. L'hàbitat és, doncs, el conjunt de biotops d'una espècie. L'hàbitat de molts líquens és la superficie de roques o l'escorça dels troncs. Cada espècie ocupa hàbitat específics i hi realitza determinades funcions.

El nínxol ecològic és el conjunt d'interrelacions que manté un organisme tant amb el seu medi físic com amb altres organismes veïns, d'on deriva la posició que ocupa dins l'estructura de l'ecosistema; és, doncs, la funció que desenvolupa una espècie al seu ecosistema. Així per exemple, tots els herbívors que menjen fulles fins a una determinada alçada pertanyen al mateix nínol ecològic; zebres i girafes pertanyen a diferents nínxols. Quan en una àrea habiten espècies amb un mateix nínxol ecològic, s'estabeix una competència. Quan hi ha una forta competència entre dos espècies disminueix l'amplitud dels seus nínxols ecològics.


L'habitat del gat salvatge - Felix sylvestris - són els boscos caducifolis de muntanya, mentre que el seu nínxol és el de ser caçador nocturn de rossegadors.
Yüklə 8,79 Kb.

Dostları ilə paylaş:




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə