Biotexnologiya asoslari


Fermentlarning xalq xo’jaligidagi ahamiyati



Yüklə 2,11 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə96/199
tarix31.12.2021
ölçüsü2,11 Mb.
#81119
1   ...   92   93   94   95   96   97   98   99   ...   199
biotex
Vitaminlar reja-fayllar.org, Vitaminlar reja-fayllar.org, Mavzu Vitaminlar va ularni bolalar organizmi rivojlanishidagi a, 880-Article Text-1929-1-10-20201226, UMKA
 
Fermentlarning xalq xo’jaligidagi ahamiyati 
Mikroorgànizmlàr fårmåntlàridàn õàlq õo’jàligining turli õil sohàlàridà foydàlànish judà hàm 
istiqbollidir. Hozirgi vàqtdà mikroorgànizmlàrdàn olingàn fårmånt pråpàràtlàri sànoàtning ko’p 
sohàlàridà qishloq õo’jàligidà và tibbiyotdà qo’llànib kålinmoqdà (1-jadval). 
1-jadval. 
Ishlab chiqarish sanoatida ba’zi bir fermentlarni ishlab chiqarish uchun 
foydalaniladigan mikroorganizmlar 
Ferment Zamburug’lar 
Bakteriyalar 
α
-amilaza 
Aspergillus oryzae 
Aspergillus niger 
Bacillus amyloliquefaciens 
Bacillus licheniformis 
Glyukoamilaza 
Aspergillus niger 
Rhizopus niveus 
Endomycopsis sp. 
 
Pullanaza 
 Klebsiella 
pneumoniae 
Dekstranaza 
Penicillium sp. 
 
β
-Glyukonaza 
Aspergillus niger 
Bacillus amyloliquefaciens 
Glyukoizomeraza 
 Actinoplanes 
missouriensis 
Invertaza  
Aspergillus sp. 
Sacch. cerevisiae 
 
Sellyulazalar  
Aspergillus niger 
Trichoderma roseum 
Trichoderma viride 
 
Pektinazalar  
Aspergillus niger 
Aspergillus awomori 
 
Proteinazalar 
Aspergillus niger 
Aspergillus oryzae 
Mucor mihei 
Mucor rouxii 
Mucor pusillus 
Endothia parasitica 
Bacillus subtilis 
Bacillus amyloliquefaciens 
Bacillus licheniformis 
Bacillus stearothermophilus 
Lipazalar 
Aspergillus oryzae 
Aspergillus awomori 
 


Candida cylindrical 
Mucor mihei 
Rhizoapus sp. 
Glyukooksidaza 
Aspergillus niger 
Penicillium 
amagaskiense 
Penicillium vitale 
Penicillium notatum 
 
Katalaza 
Aspergillus sp. 
 
Deasetilaza  
Aspergillus sp. 
 
Aspartaza  
 
Escherichia coli 
Fumaraza  
Escherichia coli 
Penisillinamidaza  
Escherichia coli 
 
Pivo và vino tàyyorlàshdà solod o’rnigà zàmburug’ning àmilàzà fårmånt pråpàràtidàn 
foydàlànilàdi. Bu ishlàb chiqàrishni àrzonlàshtiràdi và qàllà hàràjàtini kàmàytiràdi. SHungà 
o’õshàsh àmilàzà eriydigàn kràõmàl, dåkstrin olish uchun hàm ishlàtilàdi. Àmilàzà fårmånti bilàn 
bårilgàn, sàbzàvot và måvàlàrdàn olingàn màhsulotlàr o’zining tàrkibidà ko’p miqdordà qànd 
moddàlàri sàqlàydi và yaõshi hàzm bo’làdi, àyniqsà, bu bolàlàrgà foydàlidir.  
Non và non màhsulotlàri tàyyorlàshdà àmilàzà xàmirni àchishini tåzlàshtiràdi và nonning 
sifàtini yaõshilàydi. Konditår sànoàtidà àchitqi zàmburug’ining invårtàzàsidàn (sàxàrozàsi) 
foydàlànilàdi, sàxàrozàni glyukozà và fruktozàgà àylàntirib båràdi, u sàxàrozàni yuqori miqdoridà 
kristàllànishining oldini olàdi. 
Zàmburug’làrning påktinàzàsi måvà và uzum shàrbàtini tindirish uchun ishlàtilàdi. Vino 
ishlàb chiqàrishdà uzum shàrbàti chiqish miqdorini ko’pàytirish uchun và kofå ishlàb chiqàrishdà 
qo’llànilàdi. Glyukoàmilàzàdàn pivo tàyyorlàsh sànoàtidà pivodàn dåkstrin qoldig’ini tozàlàsh 
uchun ishlàtilàdi. Glyukoizomåràzà sàxàrozàni o’rnigà glyukozà-fruktozàli shàrbàt olishdà 
foydàlànilàdi. 
Làktozà, làktozàsiz sut olish uchun ishlàtilàdi. Làktozàlàr yordàmidà tàrkibidà ko’p miqdordà 
làktozà bo’lgàn sut zàrdobidàn qànd (glyukozà, gàlàktozà) olinàdi. Zàmburug’làrni 
glyukozàoksidàzàsi kàttà àhàmiyatgà egà, chunki bulàr oziq ovqàt màhsulotlàrini glyukozà 
qoldig’idàn và molåkulyar kisloroddàn ozod qilàdi và bu bilàn ulàrni sàqlàsh muddàtini o’zàytiràdi.  
Glyukozàoksidàzàni tuõum kukunigà, màyonåzgà, pivogà ulàrni uzoq muddàtgà sàqlàsh 
uchun mà’lum miqdordà qo’shilàdi. Bu fårmånt yordàmidà àskàrbin kislotàsining (S-vitàmin) 
oksidlànishi såkinlàshàdi.  
Sållyulozà pråpàràtidàn kàrtoshkàni qàndlàshtirishdà, kàrtoshkà và g’àllàdàn kràõmàl olishdà, 
suv o’tidàn àgàr-àgàr chiqàrishni ko’pàytirishdà, sàbzàvot pàstàsi tàyyorlàshdà, sitrus måvàlàri 
qobig’ini àjràtishdà foydàlànilàdi. o’simlik sållyulozàsini qàndgàchà pàrchàlàshdà ishlàtilmoqdà.  
Mikroorgànizmlàrdàn olingàn protåolitik fårmåntlàr pishloq tàyyorlàshdà, uni quyuqlàshtirish 
uchun ishlàtilàdigàn rånin o’rnini bosishi mumkin, kåyinchàlik ulàrdàn go’shtni yumshàtish 
(tåndirizàsiya) uchun foydàlànilà boshlàndi. Bundàn tàshqàri, bàliq tuzlàngàndà uning pishishini 
tåzlàtish, vino và pivo tàyyorlàshdà ishlàtilmoqdà.  
Lipàzà sutni quruq holdà ishlàb chiqàrishdà o’z o’rnini topgàn, pishloq tàyyorlàshdà, uning 
pishishini tåzlàshtirish uchun, pishloqqà màõsus tà’m và yoqimli hid bårish uchun ishlàtilàdi. 
To’qimàchilik sànoàtidà mikroorgànizmlàrning fårmåntlàri zig’irning sàmonigà ishlov bårib, 
undàn tolà olish uchun ko’pdàn båri và kång qo’llànib kålinmoqdà. Zig’irni nàmlàsh jàràyonidà 
ishtirok etàdigàn àsosiy mikroorgànizm sifàtidà 
Clastridium
 turkumigà kiruvchi ànàerob bàktåriya 


tàn olingàn. Nàmlàsh vàqtidà kåtàyotgàn jàràyondà zig’ir  sàmonidàn påktin moddàsi pàrchàlànàdi 
và uning tolàsi àjràlib chiqàdi. 
Tåri ishlàb chiqàrish sànoàtidà mikrob protåàzà fårmånti tårini oshlàshdà và uni 
màyinlàshtirishdà ishlàtilàdi. Tàrkibidà protåàzà và lipàzà bo’lgàn komplåks pråpàràtni ishlàtish 
nàtijàsidà jàràyon tåzlàshàdi và yuqori sifàtli jun olish imkoniyati vujudgà kålàdi.  
YUvish vositàlàri ishlàb chiqàrishdà mikrob fårmåntlàri kång miqyosdà qo’llànilmoqdà. 
Odàtdà ulàrgà protåolitik, àmiliolitik và lipolitik fàollikkà egà bo’lgàn 
Bac.subtilis
 fårmåntlàri 
qo’shilàdi. Pråpàràtlàr sirtqi fàol moddàlàr bilàn birgàlikdà ishlàtilàdi. Tàrkibidà fårmånt bo’lgàn 
yuvish vositàlàri yuvish muddàtini qisqàrtiràdi, to’qimàlàrni sàqlànish qobiliyatini o’zàytiràdi, 
chunki yuvish 40-60
0
S dàn oshmàgàn hàroràtdà olib borilàdi. 
Fårmåntlàrni qishloq õo’jàligidà qo’llànilishi ikki yo’nàlishdà olib borilmoqdà: 
1.
 
hàyvonlàrni ozuqàsidà foydàlànilàdi.  
2.
 
fårmånt bilàn ozuqàgà ishlov bårib, ulàrni hàzm bo’lishini oshirilàdi. 

Yüklə 2,11 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   92   93   94   95   96   97   98   99   ...   199




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2022
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə