Els estrats estructures sedimentàries

ELS ESTRATS

• ELS ESTRATS

• ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES

• AMBIENTS SEDIMENTARIS

• LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA

Els estrats són capes de roques sedimentàries , separades unes de les altres per plans d’estratificació i que corresponen a un període de sedimentació més o menys continu.

• Els estrats són capes de roques sedimentàries , separades unes de les altres per plans d’estratificació i que corresponen a un període de sedimentació més o menys continu.

PARTS D’UN ESTRAT:

• PARTS D’UN ESTRAT:

• - Sostre: Superfície superior

• - Mur ( o Base ): Superfície inferior

• Entre els murs i sostres de diferents estrat es troben els plans d’estratificació.

POTÈNCIA D’UN ESTRAT: És el gruix d’un estrat. Pot ser des de mm a metres.

• POTÈNCIA D’UN ESTRAT: És el gruix d’un estrat. Pot ser des de mm a metres.

El límit entre un estrat i un altre pot ser degut a diferents causes:

• El límit entre un estrat i un altre pot ser degut a diferents causes:

• Canvis de litologia ( tipus de roca)

• Superfície d’erosió

• Superfície de NO sedimentació, etc.

La informació que ens proporciona l’estudi des estrats prové de :

• La informació que ens proporciona l’estudi des estrats prové de :

• - contingut en fòssils

• - color

• - composició litològica

• - estructures sedimentàries.

Són estructures que ens serveixen per saber el passat dels estrats.

• Són estructures que ens serveixen per saber el passat dels estrats.

• 2 tipus:

• EXTERNES
• INTERNES

• Són aquelles que podem trobar a la superfície dels estrats ( tant a la base com al sostre).

A) MARQUES DE CORRENT

• A) MARQUES DE CORRENT

• B) ESQUERDES DE RETRACCIÓ

• C) EMPREMTES DE PLUJA

• D) MOTLLES DE CRISTALLS

• E) EMPREMTES FÒSSILS

• F) RIPPLES

• G) PALEOCANALS

Són estructures que podem trobar a l’interior dels estrats. Tipus:

• Són estructures que podem trobar a l’interior dels estrats. Tipus:

• ESTRATIFICACIÓ MASSIVA.

• LAMINACIÓ ENCREUADA

• GRANOCLASSIFICACIÓ

• BIOTURBACIÓ

És un àrea de sedimentació amb unes condicions físiques i químiques determinades.

• És un àrea de sedimentació amb unes condicions físiques i químiques determinades.

• 3 tipus:

• AMBIENTS CONTINENTALS

• AMBIENTS MARINS

• AMBIENTS DE TRANSICIÓ

Són sediments detrítics amb coloracions vermelloses degut a les oxidacions del ferro ( aeròbicament). Tipus:

• Són sediments detrítics amb coloracions vermelloses degut a les oxidacions del ferro ( aeròbicament). Tipus:

• Fluvial

• Al·luvial

• Desèrtic

• Glacial

• Lacustre i Palustre

Es formen sota les aigües marines

• Es formen sota les aigües marines

• Estrats amb coloracions grises

• Freqüents els carbonats

• Freqüent trobar fòssils

• Parts: Plataforma continental, talús, glacis, plana abissal

Platges

• Platges

• Deltes

• Albufera

És una representació gràfica d’una successió d’estrats, observada verticalment i a una escala determinada.

• És una representació gràfica d’una successió d’estrats, observada verticalment i a una escala determinada.

• Sempre és representada a l’eix de les abcises i s’hi indica :

• Litologia

• Potència

• Estructures sedimentàries

• Fòssils

FÀCIES : Aspecte d’un estrat o conjunt d’estrats, és a dir, la seva descripció.

• FÀCIES : Aspecte d’un estrat o conjunt d’estrats, és a dir, la seva descripció.

• Quan hi ha un canvi en l’aspecte lateral de fàcies s’anomena CANVI LATERAL DE FÀCIES. Provocat pel canvi d’ambients que es dóna a la superfície de la Terra.

Necessaris per establir la seqüència dels fets geològics.

• Necessaris per establir la seqüència dels fets geològics.

• PRINCIPI D’ACTUALISME : Els processos geològics que actuen avui dia són els mateixos que van actuar en el passat. El que pot variar és la intensitat.

• Ex: Dunes al desert.

En una sèrie estratigràfica qualsevol, les capes inferiors són les més antigues.

• En una sèrie estratigràfica qualsevol, les capes inferiors són les més antigues.

• Aquest ordre pot alterar-se per processos posteriors.

Els fòssils ens serveixen per determinar l’ordre dels estrats dintre d’una sèrie estratigràfica.

• Els fòssils ens serveixen per determinar l’ordre dels estrats dintre d’una sèrie estratigràfica.

• FÒSSILS GUIA : Característics de cada temps geològics. Ex: Ammonits són fòssils guia de la era secundària.

• Les capes de sediments es dipositen generalment horitzontals o gairebé horitzontals. Posteriorment poden patir deformacions.

Tot procés geològic (falles,plegaments,etc) és posterior als materials que afecta i anterior als que no han estat afectats per ell.

• Tot procés geològic (falles,plegaments,etc) és posterior als materials que afecta i anterior als que no han estat afectats per ell.

Estableix que una roca inclosa en una altra, és més antiga que la roca en la qual es troba inclosa.

• Estableix que una roca inclosa en una altra, és més antiga que la roca en la qual es troba inclosa.

Diem que s’ha produït una discontinuïtat ( o interrumpció) estratigràfica en aquells casos en què la sedimentació no s’ha produït de manera contínua.

• Diem que s’ha produït una discontinuïtat ( o interrumpció) estratigràfica en aquells casos en què la sedimentació no s’ha produït de manera contínua.

1. HIAT : Falten estrats perquè mai s’han sedimentat.

• 1. HIAT : Falten estrats perquè mai s’han sedimentat.

• 2. BUIT EROSIU: Falten estrats perquè s’han erosionat.

• 3. LLACUNA ESTRATIGRÀFICA: No se sap perquè falten els estrats. Pot ser per un hiat o per un buit erosiu.

El contacte entre els materials, pot ser de 2 tipus:

• El contacte entre els materials, pot ser de 2 tipus:

• CONCORDANTS : Els estrats són paral·lels entre sí.

• DISCORDANTS: No són paral·lels entre sí. 2 Tipus de discordances:

A) Discordança angular : En aquest cas hi ha un pla que separa clarament els 2 estrats amb inclinació diferent.

• A) Discordança angular : En aquest cas hi ha un pla que separa clarament els 2 estrats amb inclinació diferent.

• PENEPLANACIÓ: Erosió d’una superfície elevada que sobresurt del relleu per deixar-la plana.

• Fig 10 pàg 171

B) Discordança progressiva : Els estrats van canviant d’angle gradualment i per tant no hi ha cap pla com en el cas anterior.

• B) Discordança progressiva : Els estrats van canviant d’angle gradualment i per tant no hi ha cap pla com en el cas anterior.

És la comparació de 2 o més columnes estratigràfiques de diferents indrets d’una conca sedimentària per reconstruir millor la seva història geològica.

• És la comparació de 2 o més columnes estratigràfiques de diferents indrets d’una conca sedimentària per reconstruir millor la seva història geològica.

• Fig 12 pàg 172.

• 1.Criteris litològics

• 2. Criteris mineralògics

• 3. Criteris químics

• 4. Criteris geofísics

• 5. Criteris tectònics

• 6. Criteris paleontològics

• Transgressió: A una columna estratigràfica es detecta per trobar litologies de gra cada vegada més fins i acabar en calcàries o evaporites.

• Regressió : A l’inrevés.