Namangan davlat universiteti



Yüklə 3,25 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə13/22
tarix14.04.2022
ölçüsü3,25 Mb.
#85429
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   22
Tarixiy toponomika. Madrahimov Z
Ayollar yubkasini modellash, andoza tayyorlash, gazlamaga andozani joylashtirish, bichish
tarix iy  manb a.
2.  N a r s h a x iy n in g   “ B u x o r o   ta r ix i”  asa rida  t o p o n im ik   m a ’Iumotlar.
3.  Zah irid d in   M u h a m m a d   B o b u rn in g   “ B o b u r n o m a ”  asari  va  un da  O 'r ta
 
O si yo  topon im lari.
A b u   R a y h o n   B e ru n iy   asa rlari  va  “ H u d u d   u l-O la m ”  asari  -   muh im
 
tarix iy  m an b a. 
B u y u k   b o b o k a lo n im iz   v a  v a ta n d o sh im iz   A bu  R ayhon  B eru n iy  
(973  -   1048-y.y.)  o 'r t a  a srla m in g   b u y u k   q o m u siy   o lim lard a n   edi.  U n in g  b u y u k lig i 
o 's h a   d a v m in g   deyarli  b a rch a   fa n la rig a   q o 's h g a n   b etak ro r  ilm iy  m e ro sid a  
n a m o y o n   b o 'la d i.  U  n afaq at  astro n o m iy a   va  b o sh q a   tab iiy   fanlar  bilan.  balk i  tarix  
va din  tarixi  bilan  sh u g 'u lla n a d i.  O lim   y o z ib   q o ld irg an   160  dan  o rtiq   asarlari  bilan 
astro n o m iy a, 
astro lo g iy a, 
m atem atik a, 
g eo g rafiy a, 
geo d eziy a, 
g eo lo g iy a, 
m in eralo g iy a,  arifm etik a,  tab o b at.  tarix,  filo lo g iy a  v a  b o sh q a  fa n la m in g   riv o jig a  
ulk an   h issa q o 's h a  oldi.
A bu  R a y h o n   B eru n iy   o 'z   a sa rla rid a  O 'r ta  O siyo  va  X u roson  sh ah arlari  h a q i­
d a   m a ’Iu m o tlar  k e ltirib   o 'tg a n .  U n in g   deyarli  h am m a  asarlarid a  O 'r ta   O siy o  
sh ah arlari  tilg a   olin ib ,  u lam in g   y o   tarixi,  y o   iqlim i,  y o x u d   aholisi  ta ’riflan g an . 
B e ru n iy   o 'z in in g   “ S ay d an a”  a sa rid a   400  dan  o rtiq   q ishloq,  to g ',  daryo,  sh a h a r  va 
o ro llar,  “ Q o n u n i  M a’su d i”  k ito b id a   6 0 0   dan  ortiq  jo y   n om larini  tilg a   olgan. 
S h u n d an   85  tasi  O 'r ta   O siy o   v a   X u ro so n g a   teg ish lid ir.  “ Q o n u n i  M a'su d iy ” 
k ito b id a  shu jo y la rn in g   u zu n lik   v a  k e n g lik lari  k o 'rsa tilg a n   v a  deyarli  h am m asig a 
q isq a ch a   izoh b erilgan.
B alx  -  q ad im g i  ism i  B om i.
O b isk u r  -   (K a sp iy )  d e n g iz   b o 'y id a ,  Jurjon  sh ah rin in g   po rti,  Jurjon 
vilo y atid a.
K a l if - J a y h u n   d ary o si  b o 'y id a ,  X u ro so n   viloyatida.
M ay m an a -  h o z ir Jax u d o n ,  Ju z jo n   viloyatida.
V o x o n  -  la ’l  k onlari  c h eg a rasid a ,  X u ttalo n   viloyatida.
B o lx o n   -   shu  y e rd a   Ja y h u n   daryosi  qay rilad i  va  Jurjon  d c n g izig a  q ay rilad i, 
G 'u z iy a  vilo y atid a.
Ju rjo n iy a  -  X o razm   sh a h a rla rid a n   biri,  Ja y h u n n in g   g 'a rb id a .


K ot  -   (X o razim n in g )  ikkinchi  shahri,  Jayhunning  sharqiy  q irg ‘o g ‘ida, 
X o razm   viloyatida.
O m uyya  -   (X u ro so n d an )  M o v aro u n n ah rg a  kechib  o ‘tadigon  jo y ,  X uroson 
viloyatida.
T a v o v i s - h a r   yili  bo zo r b o ‘ladigon jo y .  X u roson  viloyatida.
B a r s x o n -  Iss iq k o ‘l yonida,  bu  (su v i)  issiq  k o 'ld ir.  T urkiston  vilo y atid a
A bu  R ay h o n   B eruniy  “Q onuni  M a s ’ud iy ”  asarid a  O 'rta   O siyo  shaharlarini 
jad v a l  tarzid a  k etgan  va  ular  haq id a   to p o n im ik   m a ’lum o tlar  berilgan.  Jum ladan, 
T o sh k e n t  bunday  deyilgan:  “ B inkat  -   Shosh  shaharlaridan  biri,  tu rk iy ch a 
T oshkent.  Bu  y u n o n   m ualliflarining Burj  al-  h ijra q a l’a sid ir'’.
B u n d an  tash q ari,  quyidagi  hudu d lar ham   asarda tu rlich a nom langan:
B aykand  (P o y k an d )  -   B uxorodan  ja n u b i-g 'a rb d a   jo y la sh g a n   shahar. 
H ozirgi  Y akkatut  stansiyasi  yonidagi  h arobalar.U   B adzarubayi  deb  ham  atalgan.
K esh  (K ito b   va  S hahrisabz) -  fo rsch a  M a ’jam a t  deb yuritilgan.
S utk en t -  X asart  daryosi  b o 'y id a g i  shahar.
Q ariy at  a l-H ad isa   -   H asart  d ary o sin in g   quyilishi  yonida,  X orazm   k o ‘li 
yo n id a,  G ‘uzlar  viloyati.
Y an g ik en t  -   Sirdaryo  e ta k larid a  (hozirgi  K azalinsk  shahri  r o ‘parasida, 
d a ry o n in g  ch ap  to m o n id ag i  harobalar).
Y an g ik en t  -   tu rk iy lard a  Janikent,  arablarda  "Q ariy at  a l-H adisa”  (qariyat  -  
qishloq,  h o d isa -  y angi  y a ’ni  “ yangi  qish lo q ” )  va “ M ad in at  al-  Jadida”  (m adina  -  
shahar.  ja d id a   -   y angi.  y a ’ni  Y angi  shahar)  to jik lar  e sa  D ehinav  (d eh   -   qishloq, 
nav -  yangi  y a ’ni  yangi  qish lo q ) deb  yozganlar.
B undan  tashqari,  olim   o ‘z  asarlarid a  daryo  n om larini  ham   keltirgan. 
U lardan  biri  S irdaryodir.  Sirdaryo  -   H asart.  Y unon  tilidagi  asarlarid a  Y aksart 
tarz id a   keltirilgan.  L ekin  bu  S irdaryoning  yunoncha  nom i  em as.  balki  H asart 
(y o k i  Q asart) nom i  yu n o n ch a buzilib  Y aksart  shaklini  olgan.
B undan  120  yil  oldin  polyak  sharq sh u n o si  I.  L elevel  B eruniy ja d v a li  aso sid a 
O ’rta   O siy o n in g   kartasin in g   tuzish g a  m uvaffaq  b o 'ld i.  U  o ‘z  k artasid a  4 0   ta 
sh ah ar  va d ary o n in g   ham d a 8 ta  vilo y atn in g  nom ini  yozgan.
A bu  R ay h o n   B eru n iy n in g  geografik  va  to ponim ik  m erosi  “ H indiston  tarix i”, 
“ A l-o so ru l  b o q iy a” ,  “ Q o n u n i  M a’sudiy”  a sarlarid a keltirilgan.
O lim   x o ra zm lik lard a   V axsh  suvlam i.  ju m lad an   Jayhun  d aryosini  n azo rat 
qilib   tu rg an   m alak  nom i  ekanligini  aytgan.  D em ak,  A m u d a ry o n in g   o ‘ng   irm o g ‘i 
b o 'lg a n   V axsh,  S u rx o n d ary o   v iloyatidagi  V ax sh iv o rd ara   kabi  to p o n im lar  o ‘sha 
suv  parisi  nom i  in'ikosidir.  “ G eodeziya”  a sa rid a  B eruniy  o ‘sh a  vaqtdagi 
S ariq am isli  koMini  H iz  tengizi,  ya'ni  “Q iz  dengizi”  deb  atagan  O lim   to p o n im ik a 
q o n u n iy atlarig a   oid  bir  q an ch a   fikrlar  bildirgan,  m asalan,  y u n o n lar  va  a rab lar 
tu rk iy   s o ‘zlam i  bu zib   o ‘z  tillarig a  m oslab  talaffu z  qilg an lik lari  oq ib atid a  bir 
q an ch a   s o ‘z la rn in g   m a'nosi  o ‘zgarib  ketganini,  (m asalan,  turkiycha  tosh  s o ‘zini 
arab lar sh o sh  deb  talaffu z qilish larin i) aytadi.
“ H u d u d   u l-o lam ”  (“ D unyo n in g   hadlari” )  tarix iy -g eo g rafik   asa r  boMib,  982 -  
9 8 3 -y illa rd a   fo rs-to jik   tilid a  nom a'lum   m u allif  to m o n id a n   y o zilgan  A sarda  Y er 
k u rrasin in g   inson  y ash ab   turgan  (to ‘rtdan  bir)  qism id ag i  m am lak atlar  iqlim i, 
tab iati,  xalqlari,  u rf-o d atlari,  m ash g ‘ulotlari  to ‘g 'ris id a  m a'lu m o tlar  berilgan.


Q o 'ly o z m a n i  189 2 -y ild a  tarjim o n   A b u lfazl  G u lp a y o g an iy   B u x o ro d an   topib. 
1893-yilda  sh a rq sh u n o s  A.  G.  T u m a n sk iy g a   b erg an .  V.  V.  B a rto l’d  “ H u d u d   ul- 
o lam ”  m atn in i  so ‘zb o sh i  v a   izo h lar  bilan   ru s  tilid a,  193 7 -y ild a  ru s  sharqshunosi 
V .  F.  M in o rsk iy   in g liz  tilid a  n a sh r  ettirgan.  P ro fe ss o r H.  H asan o v   o 'z in in g  “ 0 ‘rta 
O siy o lik   g e o g ra f  v a  sa y y o h lar”  k ito b id a   (T o sh k e n t,  1964)  “ H u d u d   u l-o lam ” 
h a q id a  k a tta  m aq o la  y o z g an   v a  tala y   q ism in in g  o 'z b e k c h a  tarjim a sin i  keltirgan.
“ H u d u d   u l-o lam ” n in g   m az m u n -m u n d a rija si  h a q id a   v a  raq am lab   chiqqan 
b o 'lim la ri  n o m ig a  q arab  ta s a v v u r hosil  q ilish   m um kin:
1. 
M u q ad d im a.  2.  Y e m in g   hadlari,  o b o d o n lig i  v a   v ay ro n alari.  3.  D en g iz- 
lar  v a  q o 'ltiq la r.  4.  O ro llar  (jazirah o ).  5.  T o g 'la r   v a   u la m in g   b a g 'rid a g i  m a ’dan- 
lar.  6.  D aryolar.  7.  C h o 'lla r  v a   q u m lik la r  (b iy o b o n h o   v a   regho).  8.  Ja h o n   vilo y at- 
lari  (n o h iy ath o i ja h o n ).  9.  C h in isto n   v ilo y a tin in g   x o siy a ti.  10.  H in d isto n   viloyati.
11.  T ib et  vilo y ati  v a   u n in g   sh ah a rlari.  12.  T o 'g 'u z g 'u z   v ilo y ati  v a   u n in g   shahar- 
lari.  13.  Y a g 'm o   vilo y ati  va  u tiln g   sh ah arlari.  14.  X ir g 'iz   (q irg 'iz )  viloyati.  13. 
X allu x   (q a rlu q )  vilo y ati  v a   u n in g   shaharlari.  16.  Jikil  vilo y ati.  17.  T ux si  viloyati 
v a  u n in g   sh ah arlari.  18.  K im o k  v ilo y a ti  v a  u n in g   sh a h arlari.  19.  G 'u z   vilo y ati.  20. 
B ajonaki  T u rk   v iloyati.  21.  X ifc h o q   (q ip ch o q )  v ilo y ati.  22.  M a jg 'a ri  vilo y ati.  23. 
X u ro so n   v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arla ri.  24.  X u ro so n   c h ek k a la ri  v a  u n in g   shaharlari. 
25.  M o v a ro u n n ah r  v ilo y ati  v a   u n in g   sh ah arlari.  26.  M o v a ro u n n ah r  ch ek k ala ri  v a 
u n in g   sh ah arlari.  27.  S ind  v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  28.  K irm o n   vilo y ati  va 
u n in g   sh ah arlari.  29.  B o rs (F o rs)  vilo y ati  va  u n in g   sh ah arlari.  30.  Jib o l  viloyati  va 
u n in g   sh ah arlari.  31.  X u zisto n   v ilo y a ti  v a   u n in g   sh ah arlari.  32.  D a y lam o n   viloyati 
v a   u n in g   sh ah arlari.  33.  Iroq  v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah a rlari.  34.  Ja z ira   viloyati  va 
u n in g   sh ah arlari.  35.  O z arb o d g o n   viloyati  v a  A rm in iy a   h a m d a   A rro n   viloyati.  36. 
A rab   vilo y ati  v a  u n in g   sh ah arla ri.  37.  S horn  v ilo y ati  v a   u n in g   sh ah arlari.  38.  M isr 
v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  39.  M a g 'rib   vilo y ati  v a  u n in g   sh ah a rlari.  40.  A n d a lu s 
vilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  41.  R um   vilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  42.  S aqalob 
v ilo y ati.  43.  R u s  vilo y ati  v a   u n in g   sh ah arlari.  44.  Ichki  B u lg 'o r  vilo y ati.  45. 
M irv a t  v ilo y ati.  46.  B a ja n o k i  H a z a r  viloyati.  47.  O lo n   v ilo y a ti  v a   u n in g   sh a h ar­
lari.  48.  S a rir  vilo y ati  v a  u n in g   shaharlari.  49.  H a z a rlar  vilo y ati.  50.  B arad o s 
v ilo y a ti.  51.  B u rto s  v iloyati.  52.  V an an d ar  v iloyati.  53.  Jan u b d a g i  o b o d o n   yerlar 
v a   v ilo y atlar.  54.  Z an g isto n   v ilo y ati  v a  u n in g   sh ah arlari.  55.  Z obaj  viloyati  va 
u n in g   sh ah arlari.  56.  H a b a s h a   v ilo y a ti  va  u n in g   sh ah arlari.  57.  B u ja  viloyati.  58. 
N u b a   v iloyati.  59.  S udon  v ilo y a ti  v a u n in g  sh ah arlari.  60.  K itob  oxiri.
M u n d a rija d an   k o 'rin a d ik i,  “ H u d u d   u l-o la m ”  ja h o n n in g   b arch a  m am lak at- 
larini  tasv irla b   b erg an   g e o g rafik ,  e tn o g rafik   v a   iq tiso d iy   m a'lu m o tn o m ad ir. 
A s a rn in g   fors  tilid a   y o z ilg a n lig i  o 's h a   d a v rd a   (X   asr)  m ah alliy   fo rs-to jik  
m a d a n iy a tin in g  a n ch a  y u k sa k  b o 'lg a n id a n   d a rak   beradi.
“ H u d u d   u l-o lam ” d ag i  ay rim   g eo g rafik   n o m la r h aq id a to 'x ta lib  o 'ta m iz .
M o v a ro u n n ah r  to g 'la ri.  H.  H asanov  y o z ish ic h a,  “ H u d u d   u l-o lam ” d a   O 'r ta  
O s iy o n in g   ja n u b id a g i  B o 'lu r,  S am arq an d ,  S h iknon,  y a’ni  X on  V aq o n   to g 'la ri. 
B u tta m o n   ich k arisid ag i  v a   M o v a ro u n n ah rg a   y o y ilg a n   U stru sh o n a,  X u ttalo n , 
C h a g 'o n iy o n  
to g 'la ri, 
u la m in g  
tarm o q lari 
b atafsil 
ta sv irla n g an . 
S o 'n g ra  
M o v a ro u n n ah rd a g i  k o 'p g in a  to g '  tarm o q lari  n o m siz   b ayon  etilgan.


M ovaro u n n ah r  daryolari.  “ Jayhun  (A m u )  daryosi  V ahon  h ududidan  oqib 
chiqadi  va  B om ir  (P o m ir)  viloyati  va  S h ig 'n o n i  V ahon  hududi  orasidan  o ‘tib, 
X orazm   den g izig a quy ilad i” .
“ ...H am ob  (P an j)  Q asark  to g 'in in g   g 'a rb id a n   oqib  chiqadi  v a   B adaxshon  va 
P o rg ‘ar (Parxor) o rasid an   o ‘tib ,Ja y h u n g a  q o ‘sh ilad i” .
“ Y an a bir daryoki.  uni  V ax sh eo b  d ey d ilar,  V axsh to g ‘laridan  chiqadi,  V axsh 
(sh ah ri) yaq in id a Jay h u n g a q u y ilad i” .
“ C h a g ‘onrud  (S u rx o n d ary o )k i,  C h a g 'o n iy o n d a n   oqadi  v a  T erm iz  yonida 
Jay h u n g a quyiladi” .
“ ...Y ana  biri  0 ‘zg an d   suvidirki,  X allu x   to g ‘i  (orqasi)  dan  boshlanib, 
O 'z g a n d ,  Bob  (P op),  A xsikat,  X o ‘ja n d ,  B an o k at  shaharlari  yonidan  o 'ta d i  va  to 
C h o ch  yerlarig ach a yetadi,  s o 'n g ra  X o razm  d e n g izig a quy ilad i” .
D em ak,  m u a llif  S irdaryoni  O 'z g a n d   ( 0 ‘zg an )  suvi  degan,  X allux  (Q arluq) 
to g ‘i -  T yanshan  to g 'la ri  b o 'ls a  k erak   (ilk o 'r ta  asrlard a  Y ettisuvda  Q arluq davlati 
b o 'lg a n ).  H ozirgi  A xsi  q ish lo g ‘i  (N am an g an   viloyati,  T o ‘raqo"rg‘on  tum ani)  o ‘rta 
a srlard a   y irik   sh ah ar  b o 'lg a n   v a   F a rg 'o n a   v o d iy sin in g   m arkazi  hisoblangan.  B ob 
hozirgi  Pop  tu m an in in g   m arkazi  -   Pop  shahri.  B anokat  A m ir  T em u r  1392-yilda 
tik lab   o 'z in in g   k atta  o ‘g ‘li  Shohruh  M irzo  nom i  bilan  S hohruhiya  deb  atagan 
shahar,  xalq  tilid a  b o ra-b o ra  S harqiya  b o ‘lib  ketgan.  O hangaron  d aryosining  bir 
tarm o g ‘i  hozir  ham   S h arq iy a  deb  ataladi.  S h ah a r  harobasi  T o sh k en t  viloyatining 
O q q o ‘r g ‘on tum ani  h u d u d id a jo y la sh g a n .
“ Y an a  bir  d aryo  (h o zirg i  Q u rsh o b   dary o si)  X urshobdirki,  B uttam on 
ch ek k asid an .  shim oliy  to g 'la rid a n   boshlanib,  X u rshob  shahri  yaqinida  0 ‘zgandga 
(S ird ary o g a)  q u y ilad i” .
“ Y ana  boshqasi  C hoch  suvidirki.  0 ‘z g an d g a  quy ilad i” .  “ Y ana  bir  daryo 
Q u b o   (suvi)dirki,  Q u b o   shahri  y aq in id a  O 'z g a n d   (su v i)g a  q uyiladi” .  Q ubo  • 
F a rg 'o n a   v iloyatidagi  Q u v a  soyi  va  Q u v a   shahridir.  “ H udud  ul-olam ” da  N orin 
daryosi  X atlom   shahri  nom i  bilan  X atlom   d eb   atalgan.  “ Y ana  boshqasi  Parak 
d ary o sid irk i.  C hoch  y erlarid an   o 'ta d i.  O 'z g a n d g a   quyiladi.  Bu  dary o lar  ham m asi 
q o 'sh ilg a n d a n   keyin  yax lit  suv  C hoch  daryosi  d eyiladi,  a rab lar  (toziyon)  bu 
d ary o n i  S ayhun deb  atay d ilar” .
P arak  -   C hirch iq   daryosi.  D em ak,  bosh  tom ondagisi  O 'z g a n d   b o 'lg an , 
C h irch iq   qu y ilg an d an   key in   Sirdaryo  C hoch  daryosi  deb  atalgan.
“ H udud  u l-o lam ”  asarid a  Z arafshon  B u x o ro   daryosi  deyilgan.  Shu 
m a'lu m o tlard an   k o 'rin ad ik i,  d ary o lar  k o 'p in c h a   sh ah arlar  yoki  v iloyatlar  nom lari 
bilan   atalgan.  V axsh  daryosi -  V axsh  shahri.  C h a g 'o n ru d   (C h a g 'o n iy o n ).  O 'z g a n d  
suvi  -   O 'z g a n d   shahri,  X u rsh o b   daryosi  -   X u rsh o b   shahri.  X atlom   daryosi  -  
X atlo m   shahri,  C h o ch   daryosi  -   C hoch  (shahri,  viloyati),  O 's h   daryosi  -   O 's h  
shahri.
“ H udud  u l-o lam ”  m uallifi  S irdaryoni  b ir  o 'rin d a   H asart  deb  atagan. 
S h u n g a   asoslanib,  H.  H asanov  bunday  x u lo sa  chiqaradi:  “ Sirdaryo  X  asrda 
O 'z b e k is to n   tu p ro g 'id a  O 'z g a n d   v a  H asart  nom lari  bilan  atalgani  m a'lum   b o 'lad i. 
S h unday  qilib,  H asart  m ahalliy  nom lardan  biriki,  qadim gi  y u n o n lam in g  
k ito b la rid a  y o zilgan  Y aksart  shakli  o 'sh a n d a n   o 'z g artirib ro q   olin g an d ir” .
“ M o v aro u n n ah r  -   keng,  ob o d   va  ju d a   k o 'rk a m   o 'lk a .  T u rk isto n n in g  
d arv o zasi  v a  sav d o g arlar m askanidir".


A sard a   O ‘zb ek isto n n in g   sh ah a rlari  v a   ayrim   v ilo y atlari  q u y id ag ic h a 
ta'riflan ad i:
“ B u x o ro  -  azim   sh ah ar,  M o v a ro u n n a h m in g  en g  ob o d   sh a h ri” .
“ P ay k e n d  -  y u z ta ch a  rab o t  (N a rsh a x iy n in g  “ B u x o ro   ta rix i” d a m in g d a n   ortiq 
ra b o t)  b o ‘lgan  k ich ik   sh ah arc h a” .  (P a y k e n d ,  B ay k an d ,  P o y k an d   nom i  bilan 
m a'lu m   b o ‘lgan  ilk  o ‘rta  asr  sh a h rin in g   v ay ro n asi  B u x o ro n in g   ja n u b i-g ‘arbiy 
b iqinida).
“ K arm in a,  D ab u si,  A rb in jo n   S u g ‘d n in g   k ich ik ro q   sh ah arlarid an .  K ush o n iy a
-  S u g ‘d n in g  en g  o b o d   sh a h a rla rid a n ...” .
“ S am arq an ad   -   bu y u k ,  o b o d   v a   ne'm ati  b isy o r  sh ah ar.  B u  y e rg a   d u n y o n in g  
h a m m a  m am lak a tla rid a n   sav d o g a rla r k elad i...” .
“ K esh   -   issiq  m in taq a  sh a h arlarid an   biri.  U   y e rd a   y o g ‘in g arch ilik   k o ‘p 
b o ‘lad i...” .
“ T erm iz   -   Ja y h u n   b o ‘yid ag i  ob o d   sh ah arlard an .  B u  sh ah ar  X atlo n   va 
C h a g ‘o n iy o n n in g   sav d o   m ark a zid ir...” .
“ C h a g ’on iy o li  -   ziro a tc h ilik   v a  c h o rv ac h ilik   u ch u n   q u lay   v a  k e n g   jo y , 
am m o   x alq i ju d a  k a m b a g ‘al” .
“ B u  v ilo y a tla m in g   p o y tax ti  C h a g 'o n iy o n   sh ah rid ir,  to g ‘  e ta g id a   bino 
b o ‘lib d u r” .
“ D iz ak  -  k ich ik   bir shahar,  suv b o 'y id a ...” .
“F a rg ‘o n a   -   u lu g ‘,  ob o d   v a   ju d a   g o ‘zal  v ilo y atd ir.  U n in g   toglari,  tek is 
jo y la ri,  o q a r su v lari  v a sh ah arlari  k o ‘p...” .
“C h a tg ‘al  (C h o tq o l)  -   F a rg ‘o n a n in g   b ir  q ism i.  togM ar  o ra sid a   jo y lash g an . 
k ich ik   sh ah ar  v a q ish lo q lari  k o ‘p.  O t  v a q o ‘y  b o qiladi,  k o n lari  ham   bor” .
“ A x s ik a t  —  F a rg ‘o n a n in g   p o y tax ti,  a m im in g   q aro rg o h i.  B u  k atta  shahar, 
H a sa rt d a ry o si  (S ird ary o )  b o ‘yid a ” .
“ S o ‘x  -   togM ar  orasid a.  B u ttam o n   bilan   F a rg ‘o n a  c h eg a rasid ag i  jo y ,  6 0   ta 
qishlogM   bor” .
“ Q ib o   (Q u v a) -  F a rg 'o n a n in g  en g  ob o d   k a tta  sh ah ri...” .
“ S hosh -  k a tta  v a  o b o d ,  k o 'rk a m  jo y d ir.  S h o sh n in g  p o y tax ti  B in k at” .
“ K o t -  X o ra zm n in g  p o y tax ti...  B u   sh a h a r T urk,  T u rk isto n ,  M o v a ro u n n ah r va 
H a z a m in g   sav d o   m ark azid ir.  U n in g  ho k im i  X o ra zm sh o h  d e b   a ta la d i” .
U m u m an   o lg an d a,  “ H u d u d   u l-o la m ”  asa rid a   M o v a ro u n n ah r.  xusu san , 
0 ‘z b ek isto n   g e o g rafiy asi,  a y n iq sa   qad im iy   to p o n im iy asi  h a q id a   tala y g in a  
m a 'lu m o tla r o lish   m um kin.

Yüklə 3,25 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   9   10   11   12   13   14   15   16   ...   22




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2022
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə