O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə101/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   97   98   99   100   101   102   103   104   ...   145

b o ‘lar,  20  d a q i q a   o ‘tgan d an   keyin  e sa   k o ‘n ik m a   b u tu n la y  
s a q la n ib   q o l a r   ekan.
M i y a n i n g   q o ‘z g ‘alishiga  t a 's i r   qilu v ch i  turli  m o d d a la r , 
iz la r n in g   s a q la n is h ig a   ham   t u r l i c h a   „ c h u q u r l i k d a “  t a ’sir 
q ila rk a n .  B a ’zi  t a ’sir  k o ‘rsa tu v c h ila r  3  —  4  kun  o ld in   hosil 
q ilin g a n   k o ‘n ik m a la rn i  y o ‘qotsa,  b o sh q a la ri  izlarning  hosil 
b o l i s h i g a g i n a   t a ’sir  k o ‘rsatar  ek a n .
M a ’l u m   b o ‘lishicha,  izlarn in g   „ k o n s o lid a ts iy a “  lani- 
shini  te z l a s h tir u v c h i   m o d d a la r  h a m   b o l a r   ek a n .  B u n d a y  
p r e p a r a tl a r n i n g  biri  — otrixnindir.  B u n d a y  inyeksiya qilinsa, 
, , k o n s o l i d a t s iy a “ ni  tezla sh tirish   b i l a n   birga,  u n g a   salbiy 
t a ’sir  k o ‘rs a tu v c h i  m o d d alarg a  n is b a ta n   „ y a s h o v c h a n lik n i“ 
o s h i r a r   e k a n .
Y u q o r i d a g i   tajribalardan  k o ‘rin ib   tu rib d ik i,  izlarn in g  
m u s t a h k a m l a n i s h i   m a ’lum   v a q t   t a l a b   q ila d i  v a   u s h b u  
j a r a y o n d a   t u rli  k u c h   bilan  t a ’sir  qilu v ch i  h o la tla r  asosiy 
o ‘rin   t u t a d i .   L ekin  h a r  turli  h a y v o n la r d a   izlarning  „ k o n -  
so lid ats iy a“ si  tu rlic h a  tezlikda  ro ‘y beradi.  A m erikalik psixo- 
lo g   M a k   G o u n i n g   k o l r s a t i s h i c h a ,   k o ‘n i k m a   t e z   h o s il 
b o lla d ig a n   k alam u sh larg a  k o 'n i k m a   hosil  q ilinga nida n s o ‘ng 
45  sek.  o ‘t g a c h   sh o k   berilsa,  izlar  y o ‘qolad i;  30  d a q i q a d a n  
k eyin  s h o k   b erilsa,  u   h o ld a   izlar  sa q la n a d i;  k o ‘p i n c h a   k o ‘- 
n i k m a   a s t a - s e k i n   hosil  b o ‘Iuvchi  k a l a m u s h l a r d a   ( i n d i ­
vidual  —  t ip o lo g ik   xususiyatlarga  k o ‘ra)  45  soniya  va  30 
d a q i q a d a n   k e y in   berilgan  shok  izlarni  b i r   xilda  y o ‘q o ta d i. 
Bu  s h u n i   k o ‘rsatadiki,  k a l a m u s h la r n in g   „ t e z “  g u ru h la r id a  
i z l a r   15  —  2 0   d a q i q a   i c h i d a   „ k o n s o l i d a t s i y a “  ( u z o q  
v a q t g a c h a )   b o ‘lishga  ulguradi  va  u l a r   „ s e k in “  g u r u h l a r id a  
esa izlar  „ k o n so lid a tsiy a “  b o l is h ig a  ulgurm aydi  h a m d a   uzoq 
v a q t g a c h a   yax sh i  m u s ta h k a m la n a   olm ay d i.
I n s o n n i n g   m u a y y a n   izlarni  o ‘zlash tirish i  d e g a n   g a p  
h a li  i z l a r   m u s t a h k a m l a n g a n l i g i   e m a s ,   c h u n k i   u l a r n i n g  
m u s t a h k a m l a n i s h i   u c h u n   m u a y y a n   v aq t  zarurdir.  Bu  vaqt 
ko‘p gina o m illarga bogMiq b o lib , j u m la d a n ,  bularga individual 
x u s u s iy a tla r   v a   u la rn in g   im k o n in i  kiritish  m u m k in .
www.ziyouz.com kutubxonasi


Fizik  iz  qolish  nazariyasida  n e y r o n l a r d a n   nerv  im puls- 
larining  o 'tis h i  o q ibatida,  o 'z i d a n   k e y in   fizik  iz  qoldiradi, 
d e b   t a x m i n   qilin a d i.  Bu  n az ariy a  t a r a f d o r l a r in i n g   fikriga 
q a r a g a n d a ,   i z l a r n in g   fizik  a k s   e t i s h   s i n a p s l a r d a   y u z a g a  
keladigan elektrik va mexanik o ‘zgarishlarda o ‘z aksini topadi.
Iz la rn in g   neyrofiziologik  asoslari  t o ‘g ‘risida  fikr  yuritil- 
g a n d a   L o re n te ,  M akselein  kabi  o l i m l a r n i n g   reverberlashti- 
rish  hodisasini  (reverbcrlashtirish  —  a y l a n m a  aks cttirish  d e -  
m akdir)  tatbiq  qilganlarini aytib o ‘tish  m a q s a d g a  m uvofiqdir. 
U l a r n i n g   k o 'r s a t is h la r ic h a ,  n e r v   h u j a y r a l a r i d a n   c h i q q a n  
a k so n la r  b o s h q a   hujayralardagi  d e n d r i t l a r   bilan   q o ‘shilishi 
natijasida  reverberlashtirish  hodisasi  v u ju d g a   keladi.
P r o t o i n la r   hosil  boMishi  b ila n   bogMiq  b o ‘lgan  h o l a t l a r  
b i o k i m y o v i y   r e a k s i y a l a r   d e y i l a d i .   B u   h o d i s a n i   j a h o n  
p s i x o l o g la r i   u z o q   m u d d a t l i   x o t i r a n i n g   p s i x o f i z i o l o g i k  
m e x a n iz m i  d e b   ataydilar.  M a k   K o n n e l   ( A Q S H )   y o m g ‘ir 
c h u v a lc h a n g la r id a   tajriba  o Ltk a z g a n .  U   sh artli  reflekslarni 
h o s i l   q i l i s h   b o s h q a   r e a k s i y a l a r d a n   f a r q l i   o ‘l a r o q ,  
b io k i m y o v i y   re a k s iy a la rd a   ( y o r u g ' d a n   q o c h i s h n i   m a s h q  
qilish)  ik k i - u c h   m a r t a   kam ayib  k e tis h in i  k o ‘rsatgan.
Y u q o rid a  b a y o n  qilingan  t a d q i q o t la r n i n g  k o ‘rsatishicha, 
xotira sababiy b o g ‘lanish, ya’ni d e t e r m i n a t o r  holati  natijasida 
vujudga  keladi.
X o tiran in g   tu r l a r i
P six ik a n in g   e n g   m u h im   x u s u s i y a t l a r i d a n   biri  — b o rliq  
t o ‘g ‘risidagi  t a s h q i   t a a s s u r o tl a r n i ,  i n s o n n i n g   i n d iv id u a l-  
tipologik  xususiyatlarini  aks  e t t i r i s h d a n ,   sh a x s n in g   x u lq - 
a tv o rid a ,  x a tti-h a r a k a tla rid a   m u j a s s a m l a s h u v id a n   ib oratdir. 
I n s o n   x a t t i - h a r a k a t l a r i n i n g   a s t a - s e k i n   m u r a k k a b l a s h u v i ,  
y a n g ic h a   m a z m u n   va  shakl  k asb   e ti s h i ,   sifatiy  o 'z g a r i s h -  
larn in g   y u z   b e rish i,  shaxsiy  t a j r i b a n i n g   k e n ga yishi,  ortish i 
b ilan   r o ky  b e r a d i.  B orliqning,  t u r m u s h   ta r z i n in g  b o s h   m i y a  
k a t t a   y a r i m s h a r l a r i n i n g   p o ‘s t l o g l i d a   h o s i l  b o ‘l a d i g a n  
tasvirlari,  xossalari  tu b d a n   y o ‘q o l i b   k e tm a y d i .  V o q e lik   va
239
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   97   98   99   100   101   102   103   104   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə