O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə102/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   98   99   100   101   102   103   104   105   ...   145

tashqi  o l a m n i n g   tim so lla ri,  tizim lari  o ' z a r o   turli  y o ‘sinda 
b o g M an ib   m u s t a h k a m l a n a d i ,   t a r t i b g a   k e l a d i ,   g u r u h g a  
birlash ad i,  h a y o t   va  faoliyatning  ta la b la r ig a   m o s   ravishda 
e s d a   o l i b   q o l i n a d i ,   e s d a   s a q l a n a d i ,  m u a y y a n   i z l a m i n g  
j o n l a n i s h i   n a ti j a s i d a   u la rn in g   ba rc h a s i  tik la nadi.
Xotira i n s o n n in g  hayoti va faoliyatining b arc h a  sohalarida 
q a t n a s h i s h i   t u f a y l i   u n i n g   n a m o y o n   boM ish  s h a k l l a r i ,  
h o latlari,  s h a r t - s h a r o i t l a r i ,   om illari  h a m   x ilm a -xil  k o lri- 
nishga  ega dir.  O d a t d a   xotirani  m u a y y a n   tu rla rg a   ajratishda 
asos  qilib  u n i n g   xarakteristikasini,  y a 'n i   e sd a   olib  qolish, 
e s d a   s a q la s h ,  q a y t a   esga  tushirish,  e slash ,  ta n is h   sin g an  
j a r a y o n l a m i   a m a l g a   oshiruvchi  fa o liy a tn in g   xususiyatlari 
bilan b o g l i q j i o l d a  olinadi.  U m u m iy  psixologiyada xotira  5 ta 
m u h i m   frnézoHga \ (
bizningcha
),  s h u n g a   m u v o fiq   ravishda 
t u r l ^ a ,   KÓ^rímshlarga  ajratiladi:
Q y R u h i y   fa o li y a tn i n g   faolligiga  k o 'r a   xo tira  quyidagi 
turlarga boMinadi:
I a)  h a r a k a t   y o k i  m o t o r   harakat  xotirasi;
^ . b ) o b r a z l i   x o tira ;
/ d )  h i s - t u y g ‘u  yoki  hissiyot  xotirasi;
\ e }   s o ‘z - m a n t i q   xotira.
Q L R u h i y   fa o liy a tn in g   m aqsadiga  b in o a n :
.  á ^ x t i y o r s i z ;   b )  ixtiyoriy;  d )  m e x a n ik .
M I J
l
  R u h i y   f a o liy a tn in g   davom iyligiga  k o ‘ra:
a )  q isqa  m u d d a t l i   xotira;
b ) u z o q   m u d d a t l i;  
o p e r a t i v   ( t e z k o r )   xotira.
y R u h i y   fa o liy a t  q o lzg‘a tu v c h is in in g   sifatiga  ko'ra: 
m u s iq iy ;  b )  e sh itish   xotirasi.
R u h i y   fa o liy a tn i n g   inson  kasbiy  y o ‘na!ishiga  qarab:
a)  f e n o m e n a l ;   b )  kasbiy.
H arakat  xotirasi.
  In s o n   f a o liy a tin in g   h a r   b i r   tu rid a  
ru h iy   f a o llik n in g   u   y oki  bu  k o ‘riníshlari  u s tu n lik   qilishi 
kuzatiladi.  M a s a l a n ,   harakat,  hissiyot,  id ro k ,  a q l-z ak o v at 
kabi  ru h iy   f a o li y a tn i n g   ko'rinishlari  m a v ju d d ir.  A n a   shu 
ru h iy   faollik  t u r l a r i n i n g   h a r  biri  tegishli  h a r a k a tla rd a   va
240
www.ziyouz.com kutubxonasi


u la rn in g   m a h s u l i d a   o kz  ifodasini  t o p i b ,   h a r a k a tla rd a ,  hissiy 
k e c h in m a la r d a ,   t u y g ku larda ,  o b r a z l a r d a ,   tim so llard a ,  fíkr 
va  m u lo h a z a la r d a  aks etadi.
B u la rn in g   barchasiga  x iz m a t  q i l u v c h i   x o tira n in g   o ‘ziga 
xos  tu rla rig a   psixologiya  fa n id a   i lm iy   t u s h u n c h a l a r   sifatida 
n o m   bcrilgan:  harakat,  hissiyot, obrazli v a  s o ‘z - m a n tiq  xotira.
Turli  h a r a k a t l a r v a   ulam i  bajarilish  tartibi,  tczligi,  su r'a ti, 
izchilligi  va  boshqalarni  esda  qoldirish,  m ustah k am lash ,  esga 
tushirishdan  iborat  xotira  turi  h arak at  xotirasi  d e b   ataíadi.
X o t i r a n in g  b o s h q a  turlariga q a r a g a n d a ,   harak at  xotirasi 
b a 'z i  o d a m l a r d a   a n iq ,  ravshan  u s tu n lig in i  k o ‘rish  m u m k i n .  
P sixologiya  fa n id a   m u n ito z   m iso lg a   a y l a n ib   qolg an   u s h b u  
h o la tn i  keltirib  o ktish  m aq sa d g a   m u v o fiq d ir.  Bir  m u s i q a  
ishqibozi  m u s iq iy   asarni  x o tira s id a   m u t l a q o   q ay ta  tiklay 
o lm a s   e k a n ,   lekin  u  y aq in d a g in a   e s h i t g a n   o p e r a n i n g   fa q at 
p a n to m im a  tarzidagina qayta tiklash  im koniyatiga cga bo'libdi, 
xolos.  T u r m u s h d a   s h u n d a y   o d a m l a r   u c h r a y d i k i ,  u lar  o kz- 
larida  harak at  xotirasining borligini  u m u m a n   payqam aydilar. 
M a z k u r   x o t i r a   t u r i n i n g   a h a m i y a t i   s h u n d a k i ,   u  y tiris h , 
yozish,  ifodali  h a r a k a t  m alak a la ri  b i l a n   b i r   q a to rd a ,  h a r  
xil  a m a li y   m e h n a t   m alak a la ri  t a r k i b   to p i s h in in g   aso sin i 
tashkil  qiladi.  A g a r  insonda  h a r a k a t   xo tirasi  b o ‘l m a g a n d a  
edi,  u  b i r o n t a   h a r a k a tn i  a m alg a  o s h ir i s h   u c h u n   o ‘sha  h a r a -  
k a tn in g   a y n a n   o 'z i n i   har  gal  b o s h i d a n   b o s h la b   o 'r g a n a r  
edi.  Figurali  u c h is h ,   langar b ilan   s a k r a s h ,   g im n a stik a ,  c h o -  
p is h d a g i  x a t t i - h a r a k a t l a r ,   b a d i i y   g i m n a s t i k a   bilan   s h u -  
g ‘ullanish  h a r a k a t   xotirasini  t a q o z o   e ta d i .   J is m o n iy   c h a q -  
q o n lik ,  m e h n a t d a g i   m a h o ra t,  ziy ra k   k o kzlar,  eg ilu v ch a n lik  
va  k u z a tu v c h a n lik k a   ega  b o ‘lish  y u k s a k ,  b a r q a r o r   h a r a k a t  
xotirasi  m a v ju d lig in in g   a lo m ati  b o klib  h iso b lan ad i.
H is-ruyg‘u  yo k i  hissiy  xotira.
  B u  x o t i r a   h is -tu y g ‘u la r, 
ru h iy   k e c h i n m a l a r ,   hissiyotlar  b i z n i n g   e h ti y o j la r i m iz   va 
qiziqishlarim iz q a n d a y  q o n d irila y o tg a n lig id a n ,  atrofim izdagi 
narsa  va  h o d is a la rn in g   xususiyatiga  m u n o s a b a t l a r i m i z   q a y  
tarz d a am a lg a  oshirilayotganligidan d o i m o  x a b a r b e r ib  turish 
im k o n iy a tig a   ega.  S h u n in g   u c h u n   h a r   b i r   kishining  h a y o ti 
va faoliyatida  hissiy xotira turi j u d a  k a tta   a h a m iy a t kasb etadi.
16  Psixologiya 
241
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   98   99   100   101   102   103   104   105   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə