O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə103/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   99   100   101   102   103   104   105   106   ...   145

V o q e lik d ag i  n a r s a   va  h o d isalard a ,  o ‘z im iz g a   b o 'lg a n  
m u n o s a b a t l a r i m i z d a n   kelib  c h i q a d i g a n   y o q im li  h a m d a  
y o q im siz  k c c h i n m a l a r n i   esda  qo ld irish ,  e s d a   saqlash,  esga 
tushirish d an   ib o ra t  x o tira   turi  hissiy xotira,  d e b   ataladi.  U lar 
r u h i y a tim iz d a   k e c h i r g a n ,   m a ’nav iy atim izg a  t a ’sir  qiluvchi, 
x o t i r a m i z d a   s a q l a n i b   q o lg a n   h i s - t u y g ‘u ,  e h t i r o s ,   a l a m , 
a r m o n   k a b i l a r   j o n l a n i s h i d a   h a r a k a t g a   u n d o v c h i   yoki 
o ‘t m is h d a   salb iy   k e c h in m a la rg a   ega  b o l g a n   h a r a k a tla rd a n  
sa q la b   t u r u v c h i   s i g n a l  ta rz id a   n a m o y o n   b o l a d i .   O 'z g a  
kishilarning ru h iy   holatig a  h am d ard  b o l i s h ,   bevosita voqelik 
m o h iy atig a  o s h n o l i k ,   kitob,  s a n 'a t,  k i n o ,  t e a t r   q a h r a m o n -  
lari  bilan  b irg a lik d a   q a y g ‘urish  singari  in so n   tu y g'ulari  hissiy 
yoki  h i s - t u y g ‘u   x o tira sig a   asoslanadi.
Hissiy x o tira  o ‘z in in g  vujudga  kelish  xususiyati,  tezligi — 
d in a m ik a s i,  d a v o m iy lig i  bilan  x o tira n in g   b o s h q a   tu rla rid a n  
m u a y y a n   d a r a j a d a  ajralib  turadi.  H a r  qaysi  o d a m g a  tu rm u s h  
tajribasidan  m a ' l u m k i ,   q a c h o n la rd ir  o lq ig a n   k ito bla ridan, 
t o m o s h a   q i l g a n   k i n o f i l m l a r i d a n ,   s p c k t a k l l a r i d a n   fa q a t 
, , t a a s s u r o t l a r “ g i n a   b o g 'l a n i s h l a r   z a n j i r i n i   y e c h i s h n i n g  
dastlabki  t u g u n i   sifa tid a   n a m o y o n   b o l a d i .   S h u n in g   u c h u n  
hissiy xotira  ijtim o iy  ah a m iy a t  kasb etib,  u m u m iy lik ,  alohida 
o lin g an   o d a m l a r   kayfiyatlari  bir-b irla rig a  o lxshashligi,  iliq 
ruhiy  m u h i tn i   v u j u d g a   keltirish  yoki  n o x u s h   k e c h in m a la r  
toMqinini  v u j u d g a   keltirish  e h tim oli  t o ‘g ‘risida  m u lo h a z a  
y u ritilayotganligi  belgisi  sifatida  ijtim oiy,  g u ru h iy , ja m o a v iy  
b a r q a r o r   y o k i   b e q a r o r   k a y f i y a t n i   v u j u d g a   k e l t i r a d i .  
O m m a v i y   k a y f iy a t  (s h o d lik ,  g La m - g ‘u ss a ,  b e z o v ta la n is h  
kabilar)  s h u   t a r z d a g i   ehtiros,  affekt,  stress,  shijoat  singari 
k e c h i n m a l a r n i   k e ltirib   c h iq a ra d i  h a m d a   u la r n i   x o tira d a  
saqlanishga y o r d a m   b eradi,  zaruriyat t u g lilganda jonlanishga 
o kz  t a ’sirini  o 4 k a z a d i .
Obrnzli  xotira.
  O bra zli  xotira  t a s a w u r l a r   va  tu rm u s h  
m a n z a r a l a r i ,   s h u n i n g   b ila n   b i r g a ,   t o v u s h l a r ,   t a ’m l a r ,  
ranglar,  s h a k l la r  b i l a n   bogMiq b o l g a n   x o tira   turidir.  Obrazli 
xotira  d e b ,  y a q q o l   m a z m u n n i ,   b i n o b a r i n ,   n arsa  va  h o d i- 
s a larning a n i q   o b r a z la r i n i ,  ularning  xususiyat  va b o g 'la n is h - 
larini e sda q o ld iris h .  o n g d a   m u sta h k a m la sh   h a m d a  zaruriyat
www.ziyouz.com kutubxonasi


tu g 'i lg a n d a   esga tushirislidan  i b o r a t   x o tira  turiga aytiladi.
P sixologiya  fanida obrazli  x o t i r a n i n g  b ir n e c h ta  turi  b o r .  
Biz  u l a m i n g   ay rim lariga t o ‘x t a la m iz .
Izchil obrazlar.
  S ensor  x o t i r a n i n g   e n g   s o d d a   k o ‘r in is h i 
y o k i   s h a k l i   i z c h i l   o b r a z l a r   b o l li b   h i s o b l a n a d i .   I z c h i l  
o b ra z la rn in g   n a m o y o n  b o l i s h   h o d isa s i  quyidagicha k e c h a d i: 
a g a r shaxsga  bir  n ec h a  daqiqa o d d i y  q o ‘z g katuvchi  y u borilsa, 
j u m l a d a n ,   1 0 —  15  soniya  v a   y o r q i n   qizil  t o ‘r t b u r c h a k k a  
q a r a b  t u r is h   ta k l i f  etilsa, s o ln g ra   te k s h irilu v c h in in g  o l d i d a n  
t o ‘r t b u r c h a k   olib q o ‘yilsa,  u  qizil  t o ‘r t b u r c h a k  o ‘rnida x u d d i  
s h u n d a y   g e o m e t r i k   shakl  izin i  k o ‘r i s h d a   d a v o m   e t a d i .  
A s o sa n ,  b u   shakl  k o kk-yashil  r a n g d a   to v lan ad i.  M a z k u r   iz 
o ‘s h a   z a h o t i ,   b a 'z a n   bir n e c h a   s o n i y a d a n   keyin  p a y d o   b o ‘- 
lib,  15  s o n i y a d a n   t o   45  — 60  s o n i y a g a c h a   o ‘sha  o b y e k t d a  
saq la n ib   t u r a d i ,   s h u n d a n   s o ‘ng  u  a s t a - s e k i n   o q a r a   b o s h -  
laydi;  n atijad a o ‘zining aniq  k o n t u r i n i   y o ‘q o tadi,  k ey in ch a lik  
m u tla q o   y o 'q o l i b   ketadi.  G o h o   b u t u n l a y   y o ‘qolish  u c h u n  
q a y t a d a n   p a y d o   b o ‘lishi  h a m   m u m k i n .   O d a m l a r n i n g  
individual-tipologik xususiyatlariga  q a r a b ,  izchil o b ra zlarn in g  
aniqligi  v a   davom iyligi  turlicha  boMishi  m u m k in .
O lz i n i n g   k e l ib   c h i q i s h i ,   k u c h l i l i g i   j i h a t d a n   i z c h i l  
o b ra z la r salbiy va  ijobiy turlarga  b o ‘linadi.  A gar o d a m   izchil 
ravishda qizil  rangga qarab turib, s o kn g ra  nigohini oq q o g ‘o z g a  
k o ' c h i r s a ,   u  h o l d a   o b y e k t d a   k o ‘k - y a s h i l   r a n g   p a y d o  
boM ganday  tu yuladi.  Izchil  o b r a z l a r n i n g   u sh b u   turi  salb iy  
izchil  o b r a z l a r   d e b   ataladi.  Bu  h o l a t n i   y a n a   b ir m isol  o r q a li  
t u s h u n t i r i l s a ,   q u y id a g i  k e t m a - k e t l i k   h o d is a s i  n a m o y o n  
b o l a d i .   Q o r o n g ‘i  x o n ad a  k o ‘z  o l d i g a   b i r   narsa,  m a s a l a n ,  
q o l   y a q in la sh tirilsa ,  s o ‘ngra  q i s q a   m u d d a t l i   (0,5  s o n iy a ) 
e le k tr  c h i r o g ‘i  yoqilsa,  bu  h o l d a   c h i r o q   o 'c h g a n d a n   k e y in  
o d a m   b i r   n e c h a   d aq iq a   d a v o m i d a   n a r s a l a r n i n g   a n iq   o b -  
razlarini  k o ‘ris h d a   davom   e tadi.  M a z k u r   o b ra z   o ‘z  ra n g id a  
bir  q a n c h a   m u d d a t   saqlanib,  s o ‘n g   k o ‘z d a n   y o ‘qoladi.
Izchil  o b r a z l a r   xotira j a r a y o n i n i n g   s o d d a   izlariga  m is o l 
b o ' l a   o l a d i .   U s h b u   ru h iy   h o l a t n i   o n g   b i l a n   b o s h q a r i b  
b o ‘l m a y d i ,   c h u n o n c h i   x o h i s h l a r g a   q a r a b   u z a y t i r i s h ,  
ixtiyoriy  ra v is h d a   q ay ta  tiklash  m u m k i n   e m as.  B in o b a rin ,
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   99   100   101   102   103   104   105   106   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə