O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

izchil  o b ra z la r  u s h b u   xotiraning  m u r a k k a b r o q   tu rla rid a n  
a n a   shu jih a ti  b il a n   fa rqlanadi.
Izchil  o b r a z l a r n i   eshitish,  teri  orqali  s e z is h d a   kuzatish 
m u m k i n ,   le k i n   b u   v a z i y a t d a   izchil  o b r a z l a r   k u c h l ir o q  
n a m o y o n   b o l i s h i   v a   q is q a   m ud d at  d a v o m   etishi  kuzatiladi.
E y d e tik   o b r a z la r .
  U m u m i y   p s i x o l o g i y a d a   i z c h i l  
o b ra z la rd a n  e y d e ti k   o b razlarni  farqlash  a n ' a n a  tusiga  kirgan 
( y u n o n c h a   — 
„ e y d o s “ —
  ,,o/>rac“  d e g a n   m a ' n o n i   a n g -  
latadi).  X o tira n in g  b u   tu ri,  ya'ni eydetik o b r a z l a r  o ‘z vaqtida 
n e m i s   p six o lo g iy a   m a k t a b i n i n g   n a m o y a n d a l a r i   a k a - u k a  
Y e nishlar  t o m o n i d a n   t a ’riflab  berilgan.  B a ’zi  o d a m la r d a , 
ayniqsa,  bolalik v a  o ksm irlik,  o'spirinlik davrlarida  kuzatilgan 
narsa  yoki  s u r a tl a r   k o kz  o*ngidan  olib  q o ‘yilsa  h a m   surat 
yoki  siym o  u z o q   v a q t   saqlanish  xususiyatiga  ega.
M a z k u r   n a r s a   v a   jism larn in g   a n iq   o b ra z la ri,  tasvirla- 
rini  kuzatish  m u m k i n .   Bu  hodisa j a h o n   psixologiya  fanida 
tajribada te k s h irib   k o ‘rilgan.  Tajribada  tek sh irilu v c h ig a   3  — 
4  d a q iq a   d a v o m i d a   ra s m   ko‘rsatilgan,  s o ‘n g ra   tasvir  olib 
q o ‘yilib  q a t n a s h c h i l a r g a   uning  tarkibiy  q ism la ri,  tuzilishi 
h aqida savollar berilgan.  B ujarayonda ayrim   tekshiriluvchilar 
bironta h a m  savolga ja v o b  bera olmagan b o ls a la r, aniq eydetik 
ob ra zg a  ega  b o kl g a n   ish tiro k ch ila r  ra sm n i  k o ‘rish d a  d av o m  
e t a y o tg a n d a y   h a r   b i r   savolga  a n iq   ja v o b   b e rish g a   erish- 
g anlar.  T a j rib a la rg a   q a r a g a n d a .  ey d e tik   o b r a z l a r   u z o q   vaqt 
in so n   o n g id a   s a q l a n i s h i   m um kin.  M a b o d o   u la rn in g   izlari 
y o ‘qolib  k etg a n   b o l s a   h a m   hech  qiyin ch ilik siz  u n in g   siy- 
m osi  q ay ta  tik la n is h i   m u m k in .
S obiq  Ittifoq  psixologiyasi  fanida  e y d e tik   o b ra z la rn in g  
n a m o y o n   b o l i s h   h o d is a s i   (y o rq in   e y d e t i k   x o tira g a   ega 
b o ‘lgan  k i s h i n i n g   p six o lo g ik   x u s u s iy a t l a r i )   A . R . L u r i y a  
t o m o n i d a n   u z o q   v i l l a r   d a v o m i d a   o ‘rg a n i l g a n .   E y d e tik  
x o tiraning  i n d iv id u a l- tip o lo g ik  xususiyatlari  batafsil  ta'riflab 
berilgan.  E y d e tik   o b r a z l a r   h a ra k a tc h a n lik   xususiyatiga  ega 
b o 'lib ,  s u b y e k t n i n g   o ld ig a   qo'vilgan  vazifa  va  u n i n g   tasav- 
vurlari  ta 'siri  o s t i d a   b u   obrazni  o 'z g a rtiris h   m u m k in .
A k a - u k a   Y e n i s h l a r   t o m o n i d a n   o ‘t k a z i l g a n   o d d i y  
tajribada eydetik x otiraga ega b o lg a n  tekshiriluvchiga o lm a  va
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

u n d a n   sal  u z o q r o q d a   jo y la s h g a n   i l m o q   tasvirlangan  ra s m  
k o 'r s a t i l g a n .   R a s m   o ‘r t a d a n   b o ‘lib  q o ‘y i lg a n d a n   k e y i n  
t e k s h i r i lu v c h i d a n   o lm a n i  o lis h   istagi  k u c h a y ib   b o r a y o t -  
ganligi  esh itilg a n .  M uayya n  y o ‘l - y o ‘riq  b e rilg a n d a n   k e y in  
tek sh irilu v c h i  m a n a   b u n d a y   h o l a t n i   tasvirlab  beradi:  i l m o q  
olm aga yaqinlashib,  uni iladi  va  ixtiyorsiz  ravishda q a tn a sh c h i 
t o m o n   to rta d i.  Xullas,  e y d e tik   o b r a z   h a r a k a t c h a n   b o 'l i b ,  
su b y e k tn in g   ru h iy   k o ‘rsatm asi  t a 's ir i   o s t id a   sifat  va  m i q d o r  
o ' z g a r i s h i   y u z   b e r i s h i   m u m k i n .   U m i y   t e k s h i r i s h l a r g a  
q a r a g a n d a ,   e y d e ti k   o b ra z la r  b o l a l i k   v a   o 's p i r i n l ik   y o s h i  
d a v r la rid a   m u a y y a n   m u d d a t  s a q l a n i s h i   va vaqt  o 'tis h i  b i l a n  
lining  izlari  asta -s e k in   s o 'n is h i  m u m k i n   ekan.
P s i x o f a r m o k o l o g i k   t a d q i q o t l a r n i n g   k o ' r s a t i s h i c h a ,  
ey d e tik  o b ra z la rn i  kuch a y tiru v ch i  kaliy ionlari,  s h u n i n g d e k ,  
u n i  k u c h siz la n tiru v c h i  kalsiy  io n la ri  m a v ju d   e k a n .  I l m i y  
iz la n is h la rd a n   o lingan  m iq d o riy   m a t e r ia ll a r  eydetik o b r a z l a r  
p a y d o  b o l i s h i n i n g   psixologik  ildizlarini  c h u q u r r o q  o c h is h g a  
x iz m a t  qiladi.
T a savvu r  obrazlari.
  T a s a v v u r   o b r a z l a r i   x o t i r a n i n g  
y a n a d a   m u r a k k a b r o q   turi  b o ‘lib,  u l a r n i n g   x u s u s i y a t la r i  
h a q id a   b i r o z   tasavvurga  e g a m iz .  I n s o n   d a ra x t,  m e v a ,  g u l  
t o ‘g ‘ri s i d a   t a s a v v u r g a   e g a  e k a n l i g i   s h u n i   k o ‘r s a t a d i k i ,  
su b y e k tn in g   ilgarigi tajribalari  u n i n g  o n g id a   shu  o b r a z l a r n i n g  
i z l a r i n i   q o l d i r a r   e k a n .   I l m i y   t a d q i q o t l a r d a n   m a ' l u m  
boMadiki,  ta s a v v u r  obrazlari  e y d e t i k   o b ra z la rg a  j u d a   y a q i n  
turadi.  Lekin eydetik obrazlar h aqidagi  psixologik tahlil s h u n i  
k o 'r s a t a d i k i,  tasav \'u r obrazlari  u n g a   q a r a g a n d a   a n c h a   b o y  
b o l i b ,   o 'z ig a   xos xususiyatlari  b i la n   ajralib turadi.  T a s a v v u r  
o b r a z l a r i n i n g   e y d e t i k   o b r a z l a r i d a n   f a r q i   —  t a s a v v u r  
o b r a z l a r i n i n g   p o lim o d a llik   x u s u s i y a t i d ir .   B u n i n g   a s o s i y  
m o h i y a t i  ta s a v v u r   obrazlari  k o 'r i s h ,   e sh itish ,  te ri  o r q a l i  
sezish  iz la rin in g   tarkibiy  q i s m la r i n i   b irlashtiradi.  M a s a l a n ,  
m e v a   t o ‘g ‘risidagi  tasavvur  o b r a z i   u n i n g   tas h q i  k o 'r i n i s h i  
(shakli,  ra n g i),  m azasi,  og‘irligi,  v a z n i n i   o ‘za ro   b ir l a s h ti r i b  
aks  ettirad i.
T a s a v v u r obrazlarining e y d e ti k  o b r a z l a r i d a n  asosiy  fa rq i 
sh u n d a k i.  u  o kz  tarkibiga  narsa  h aqidagi  ta s a w u rla m i  a q liy
www.ziyouz.com kutubxonasi

---