O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə106/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   102   103   104   105   106   107   108   109   ...   145

u n i  tak ro rla b ,  q is m g a   ajra tib ,  csga  q ay ta  tu sh iris h g a   e ris h - 
g an .
X o tira n in g   ixtiy o riy   va  ixtiyorsiz  turlari  ikkita  k e t m a -  
k et  b o s q ic h la rn i  t a s h k i l  etadi.  Ixtiyorsiz  x o t i r a n in g   t u r -  
m u s h d a   va  fa o liy a td a  k a t ta   o ‘rin  egallashini  h a r   kim   o ‘z 
s h a x s iy   ta jrib a s id a n   b i l a d i ,   albatta.  Ix tiyorsiz  x o tir a n in g  
m u h i m   x u s u siy a tla rid a n   biri  —  m axsus  m n e m i k   m aqsadsiz, 
aqliy,  asabiy,  iro d a v iy   z o lr  berishsiz  h a y o tiy   a h a m iy a tg a  
cg a   b o l g a n   ken g   koM am dagi  m a 'l u m o t ,   x a b a r,  a x b o r o t, 
t a a s s u r o tla rn in g   k o 'p c h i l i k   qism ini  aks  ettirishidir.  S h u n g a  
q a r a m a y ,   inson  fa o li y a ti n i n g   turli ja b h a la rid a   o ‘z  xotirasini 
b o s h q a r is h   z a ru ra ti  t u g kilib  qolishi  m u m k in .
S h u n d a y  s h a r o itd a ,  h o latlarda, vaziyatlarda,  favqulodda 
kerakli  narsalar ixtiyoriy  ravishda esda saqlash,  esga tushirish 
yoki  eslash  i m k o n i y a ti n i   y aratad ig an   x o ti r a n i n g   m a z k u r  
k a tta  a h a m iy a tg a  ega  e k a n lig i shubhasiz.
Qisqa  m uddatli,  uzoq  muddatU  va  operativ  xotira.
S o ‘nggi  pay tlard a s o b i q   Ittifoq va chet  el  psixologiyasida 
x o ti r a   t a d q i q o t c h i l a r i n i n g   c 'tib o rin i  e s d a   o lib   q o lish n in g  
d a s t l a b k i ,   b o s h l a n g 'i c h   d a q i q a l a r i d a   v u j u d g a   k e la d ig a n  
h o l a t l a r ,   j u m l a d a n ,   t a s h q i   ta a ss u ro t  iz l a r in in g   m u s t a h -  
k a m la n is h ig a c h a   b o ‘lg an  ja ra y o n la r,  h o la tla r m e x a n iz m la r i, 
s h u n i n g d e k ,   u l a r n i n g   m u s t a h k a m l a n i s h   m u d d a t l a r i   o lziga 
j a l b   q i l ib   k e l n i o q d a .   M a s a l a n ,   b i r o r   m a t e r i a l   ( s h a k li,  
m o h i y a t i d a n   q a t ’i  n a z a r )   x otirada  m u s t a h k a m   j o y   olishi 
u c h u n   u n in g   subyekti  tegishli  ravishda q ayta  ishlab chiqishi
z a r u r   m ateria lla rin i  is h la b   chiqish  u c h u n   m a ’lu m   m u d d a t  
t a l a b   etishi  tabiiydir.  A n a   shu  m u d d a t   o ra li g 'i d a   x o tirad a 
q a y t a   t i k la n a y o tg a n   i z la r  Mkonsolidatsiya“ Iash,  y a 'n i  m u s - 
t a h k a m l a s h   d e b   q a b u l  q ilinga n.
M a z k u r   j a r a y o n n i   i n s o n   y a q i n g i n a d a   b o 'l i b   o ‘tgan 
h o d i s a l a r n i   a k s   s a d o s i d a y   k c c h i n m a   s i f a t i d a   b o s h d a n  
k e c h ir a d i   va  ta k o m i ll a s h ti r a d i .  Inson  b u n d a y   la h za lard a 
b e v o s i t a   id ro k   q i l i n a y o t g a n   n a rs a la rn i  g o ly o   k o ‘rish d a, 
eshitishda d av o m  c ta y o tg a n d e k tu y u la d i.  U s h b u  jara y o n   kelib 
c h i q i s h i   j i h a t i d a n   b e q a r o r ,   h a tto   o ‘z g a r u v c h a n   b o l a d i ,  
a m m o   u lar  tajriba  o r t t i r i s h   m e x a n iz m la r in in g   faoliyatida
248
www.ziyouz.com kutubxonasi


m u h i m   a h a m iy a t  kasb  e tadi.  S h u   bois,  u l a r n i n g   o ‘rn i   s h u  
q a d a r   a h a m iy a tlik i,  b u   j a r a y o n l a r g a   esda  olib  q o l i s h ,  e s d a  
s a q la s h ,  a x b o r o tl a r ,  m a ï u m o t l a r ,   x a b a rla rn i  q a y t a   e sg a  
t u s h i r i s h n in g   a lo h id a   t u n   sifa tid a   qaraladi.  U s h b u   j a r a y o n  
o d a t d a   psixologiya fanida q isqa  m uddatli xotira d e b  a tala d i.
J u d a   k o ‘p  qaytarilish  v a   q a y t a   tikla shla r  n a tija s id a   m a -  
te ria lni  u z o q  m u d d a t  d a v o m i d a  e sd a  saqlab q o lish  x a r a k te rli 
b o ' l g a n  
uzoq  m u dd a tli  x o tira d a n
  farqli  o ' l a r o q ,   q i s q a  
m u d d a tl i   xotira  b ir  m a r t a   j u d a   q isqa  vaqt  o r a l i g 'i d a   i d r o k  
qilish va qayta tiklab, s o ‘ngra  qisqa  m uddatli e s d a  o lib  q o lish 
bilan   xarakterlanadi.
H o z irg i  z a m o n   ilmiy  a d a b iy o t l a r id a   q is q a   m u d d a t l i  
x o ti r a n i n g   quyidagi:  b ir  la h z a lik ,  zudlik,  d a s t l a b k i ,  q i s q a  
m u d d a tli  va b o sh q a  a ta m a la ri  m avjud.
Operativ xotira.
  Inson bcvosita  am alga o sh ira y o tg a n   faol, 
t e z k o r   h arak atlar,  u sullar  u c h u n   xizm at  qilu v ch i  j a r a y o n n i  
a n g la tu v c h i  m n e m i k   holat  o p e r a ti v   xotira  d e b   a ta la d i.
Hozirgi  z a m o n   psixologiyasida  ush b u   h o l a tn i   n a m o y i s h  
qilish  u c h u n   u s h b u   m isol  keltiriladi:  m a t e m a t i k   a m a l n i  
bajarish g a  kirishar  e k a n m i z ,   biz  u n i  m u a y y a n   b o kla k la r g a  
ajra tib   hal  qilishni  m a q s a d   q ilib   q o ‘yam iz.  S h u   b o i s ,  o r a li q  
natijalarini  y o d d a   saqlashga  in tila m iz ,  oxiriga y a q i n l a s h g a n  
sari  ay rim   m ate ria lla r  e s d a n   c h i q a   boshlaydi.
M a z k u r  holat  m a tn n i  o ‘q u v c h i  o ‘qishida,  u n i  k o ‘c h i r i b  
y o z is h id a ,  ijodiy  fikr  y u ritis h id a ,  aqliy  fa o liy a tn i  a m a l g a  
o sh irish id a yaqqol  k o ‘zga ta s h la n a d i.
M a z k u r   fa o liy a td a  x o t i r a n i n g   o p e ra tiv   b irlik la ri  d e b  
n o m l a n a d i g a n   q i s m l a r   h a j m i ,   k o l a m i   u  y o k i   b u   f a o -  
liy a tn in g   m uvaffaqiyatli  y a k u n l a n i s h i g a   t a ’sir  k o 'r s a t a d i .  
X o tira d a   o m ilk o r,  te z k o r   birlik la rn i  tark ib   t o p i s h i d a   a n a  
s h u   q is m la rn in g  aniqlo v ch ilik   a h a m iy a ti  k a tta d ir.  Q i s m n i n g  
hajm i,  k o ‘lam i,  aniqligi,  labilligi,  ta k tik   va  s t r a t e g i k   x u s u -  
siyatga  ega  ekanligi  m u h i m   a h a m iy a tg a   eg a   ( m i s o l   u c h u n ,  
po c h ta  qutisi).
R a m z iy   m a 'n o d a   y u q o r i d a   m u l o h a z a   y u r i t i lg a n   x o t i r a  
tu rlari  quyidagi  tarzda:  o p e r a t i v   —  qisqa  m u d d a t l i   va  u z o q  
m u d d a t l i  uzviy b o g l i q l i k k a   egadir.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   102   103   104   105   106   107   108   109   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə