O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə107/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   103   104   105   106   107   108   109   110   ...   145

E sg a   tushirish
E sg a  tushirishga  x o t i r a  jara y o n i  sifatida  t a ' r i f  berilg a n - 
d a ,   u n i n g   t a ’siri  n a tija sid a   u z o q   m u d d a tli  xo tira  t iz im id a  
a w a l   m u s t a h k a m l a n g a n   turli  xususiyatli  m a te r ia lia r va taas- 
s u r o t l a r n i   o p e ra tiv   ( t e z k o r )   xotira jabhasiga  k o ‘c h iris h n in g  
faollashuvi  na z a rd a  tu t i lad i.
O l d i n   o ‘z l a s h tirilg a n   m a te r ia lla r n i n g   x o t ir a d a   q a y ta  
tik la n is h i,  y a ’ni x o tira d a  t o ‘planib  (yigkilib)  qolg an   izlarning 
f a o ll a s h u v   j a r a y o n i   m u r a k k a b   yoki  yengil  k e c h i s h i n i n g  
d a r a ja la rig a   b i n o a n   tavsiflanishi  m u m k in :  a)  bizni  q u rs h a b  
t u r g a n   narsa  va  h o d is a la r n i,  h e c h   ik k ila n m a s d a n   „ a v to - 
m a t i k "   t a rz d a   tan ish ;  b)  q ariyb  u nutilish  d arajasid a  b o 'lg a n  
n a r s a  v a   hodisalarni  q iy in c h ilik  va  azob bilan  eslash  kabilar. 
A n a   s h u   t a l q i n d a n   k e lib   c h i q q a n   h o l d a   esga  tu s h iris h  
j a r a y o n i n i n g   ichki  tu z ilishiga  b i n o a n   b ir  n e c h ta   turlarga 
a jr a t is h   m aq sa d g a   m u v o fiq :  ta n is h   —  bevosita  shaxs  yoki 
n a r s a n i   esga  tu s h iris h   (ix tiy o riy   va  ixtiyorsiz  t a r z d a )   va 
e sla sh   (x o tira  ixtiyoriy  yoki  ixtiyorsiz  h o la td a ) .  Bu  a s n o d a  
i n s o n n i n g   t u r m u s h   tarixi  (h a y o tiy   so ln o m a si),  u n in g   u n ir 
d a v o m i d a g i   ( o n t o g e n e t i k )   x o tira si  va  u n i   e s la s h   sh a x s 
u c h u n   a l o h i d a   a h a m i y a t   kasb  etadi.
T a n i s h   —  b u   k o g n i t i v   n u q t a y i   n a z a r d a n   t e v a r a k -  
a t r o f d a g i   narsa va  h o d is a la rn i  inson  t o m o n i d a n  q a y t a   idrok 
qilish   sh a r o itid a   esga  tu s h i r i s h d a n   iborat  xo tira  jara y o n i. 
T a n i s h   m u a y y a n   s h a x s n i n g   h a y o ti  va  f a o li y a tid a   k a tta  
a h a m i y a t g a  ega.  Bu  x o t ir a  ja ra y o n in in g   sharofati  tufayli  biz 
k o 'r g a n ,   eshitg an   n a r s a la r,  hodisalar,  voqeliklarni,  in s o n - 
lar b i l a n   qayta  d u c h   k e l g a n im iz d a   ularni  y a n g id an ,  b o s h d a n  
i d r o k   q ilm a y m iz ,  balki  ularn i  qaysidir  a lo m a tla ri,  k o ‘ri- 
n ish i,  xususiyatlari  va  b o sh q a la r g a  
asoslanib 
tan iy m iz . 
X u d d i   s h u   bois,  te v a r a k - a tr o f d a g i   o b y ek tlarn i  (s u b y e k t- 
l a r n i )   i d r o k   qilish  ta jrib a s i  b ila n   u zviy  b o g l i q   b o l g a n  
t a n i s h   ja ra y o n i  a t r o f - m u h i td a g i   voqelik  (realiya)  b o ‘yicha 
t o ‘g ‘ri  moMjal  ( o r iy e n tir )  olishga  im k o n   y aratadi.  T a n ish  
o ‘z i n i n g   a n i q l i g i ,   k o l a m i ,   y o r q i n l i g i   x u s u s i y a t l a r i   va 
d a r a ja la rig a  b i n o a n   h a r x i l   ko'r in ish larg a ega.  P sixologiyada 
250
www.ziyouz.com kutubxonasi


t a n i s h  ja r a y o n   sifatida  h a m   ixtiyorsiz,  h a m   ix tiy o riy   t a r z d a  
n a m o y o n   b o 'lishi  m u m k in .
T a d q iq o t  natijalariga  k o 'r a ,   ta n is h   t o 'l i q ,   y o r q i n ,   a n i q  
a m a lg a   o sh g a n   b o 'l s a ,  u  h o l d a   b i r   d a q iq a li  ixtiyorsiz  aqliy  
h a ra k a t  tarz id a  k e c h a d i  yoki  y u z a g a   keladi.  Bu  j a r a y o n d a  
h e c h   q a n d a y   jis m o n i y ,   asabiy,  aqliy  z o ‘riq ish siz,  o ' z i m i z  
p a y q a m a g a n   h o l d a   a v v a l   i d r o k   q i l g a n   j i s m l a r   y o k i  
sub y ek tlarn i  te z   ta n iy m iz .  C h u n k i ,   i n s o n n in g   f'avqulodda 
tajribasi,  h ayotiy  tajribasi,  faoliyati  bilan   ixtiy o rsiz  t a n i s h  
j a r a y o n i n i n g   t u r i   q o ‘s h i l i s h i b   k e t a d i .   M a b o d o   t a n i s h  
j a r a y o n i   o 'z in i n g   k o 'l a m i   b ila n   n o t o ‘liq  b o l s a ,   u   a l b a t t a  
n o a n i q   xususiyat  kasb  c tadi.  A g a rd a   b ir o r   o d a m n i   k o ‘r- 
g a n d a   „ t a n i s h l i k   h iss i“  u y g ‘o n s a ,   u n i   o l d i n   ( a v v a l d a n )  
bilg an   k ishim izga  o ‘xshashligi  b o ‘y ic h a   s h u b h a l a n i s h i m i z  
m um kin.
S h u n d a y   ru h iy   h o la tla r  h a m   u ch ra y d ik i,  u n d a   biz  b i r o r  
i n s o n n i   t a n i s a k - d a ,   b i ro q   q a y   t a rz d a ,  q a n d a y   v a z iy a t d a  
u n i  u c h r a tg a n i m iz n i   xotirlay   o lm a y m iz .  B u n d a y   h o ld ag i 
n o t o l i q   yoki  y e ta r li  d a r a j a d a   t o ‘liq  b o ‘l m a g a n   t a n i s h  
j a r a y o n i   o ‘ziga  xos  m u r a k k a b   ixtiyoriylik  x u s u s iy a tla rin i 
kasb  etad i.  O b y e k tn i  (su b y e k tn i)  idrok  q ilish g a  a s o s la n g a n  
h o l d a   u n i  a n iq   tan ish   u c h u n   b iz   turli  v a z iy a tla rn i  e slash g a 
h a r a k a t  qilam iz.  B u n d a y   ru h iy   h o la tla r  t a n i s h   j a r a y o n i n i  
esga  tushirishga  k o ‘c h g a n d a y   t a s a w u r   u y g ‘o ta d i.
Esga  tushirish j a r a y o n i   t a n i s h d a n   farqli  o 'l a r o q ,   m o ‘l- 
j a ll a n g a n   oby ek tn i  (su b y e k tn i)  q a y ta d a n   i d r o k   q i l m a s d a n  
eslash  orqali  bevosita a m a l g a  oshiriladi.
F avquloddagi d a q i q a la rd a   r o ‘yobga c h i q a r ila y o tg a n   fao- 
liyatning  m a z m u n i   esga  t u s h iris h n i  aks  e t t i r s a - d a ,   u s h b u  
faoliyat  m axsus  t a rz d a   u n i  esga  tu s h irish g a   y o ‘n a l m a g a n  
b o 'l a d i .   B u n d a y   k o 'r i n i s h d a g i   esga  t u s h i r i s h   i x t iy o r s iz  
d e y ils a -d a ,  u  b i r o r - b ir   tas h q i  yoki  ichki  tu rtk is iz ,  o ‘z i d a n -  
o lzi  y u z a g a   kelm aydi.  Ixtiyorsiz  esga  t u s h u r i s h n i n g   turtkisi 
—  b u   p r e d m e t n i   ( s u b y e k t n i )   i d r o k   q i l i s h ,   t a s a w u r  
o b ra z la rin i  yaratish ,  fik rla r n in g   t u g ‘ilish  j a r a y o n i   h is o b -  
l a n i b ,  u la r n i   m u a y y a n   t a s h q i   t a ’sirlar  ( o m i l l a r )   k e ltirib  
c h iq arad i.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   103   104   105   106   107   108   109   110   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə