O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə109/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   105   106   107   108   109   110   111   112   ...   145

S h u n i   t a ’kidlash  lo z im k i,  sh a x s d a   eslash  j a r a y o n i d a  
i s h o n c h   hissining  u y g ‘o n is h i  esga  tu sh irish g a  k a t ta   t a ’sir 
k o ‘rs a ta d i.
X o t i r o t   (e s d alik la rn in g   shaxsiy  m a jm u a si)  —  b u   sh ax s- 
n i n g   o ‘tm is h d a g i  o b ra z la r,  vo q elik lar  va  ta a s su ro tla rin in g  
f a z o v iy l a s h u v i   h a m d a   v a q t   ( d a v r)  j i h a t d a n   a n i q   ifo d a - 
la n ilis h ig a   asoslanib  esga  tu shirishdir.  X o tirla sh d a   n a fa q a t 
o ‘t m i s h   oby ek tlari  va  subyektlari  esga  tushiriladi,  balki  u lar 
m u a y y a n   v aq t  va  fa zo   j i h a t d a n   m u v ofiqlashtirila di,  y a ’ni 
u l a r n i   q a c h o n ,   q a y e rd a ,  q a n d a y   s h a r o itd a   kechganligi  esga 
tu s h i r ila d i.  Bu  m a h s u lla rn in g   n atijasida  u lar  t u r m u s h n i n g  
m u a y y a n   davri  bilan  b o g l a n a d i ,   u la rn in g   davriy  kechishi 
i n s o n l a r   t o m o n i d a n   a n g la b   yctiladi.
H a r   b i r   i n s o n n i n g   s h ax siy   t u r m u s h   tarixi  u   y a s h a -  
y o t g a n  j a m i y a t n i n g   ijtim oiy  voqeliklari  bilan  c h a m b a r c h a s  
b o g ‘liq.  B o rliqning,  ijtim oiy h a y o tn in g   hodisalari,  holatlari, 
v o q e l i k l a r i ,   o b y e k t i v   h a m d a   s u b y e k t i v   x u s u s i y a t l a r i ,  
k e c h i n m a l a r i ,   sh ax sn in g   m u a y y a n   esdaliklari  m a 'l u m   vaqt 
( d a v r ,   m u d d a t )   b i l a n   c h e k l a n g a n l i k   va  q u r s h a b   o l i n -  
g a n l i k n i n g   t a y a n c h   negizi  sifatida  xizm at  qiladi.  J u m l a d a n ,  
i n s o n   b i r o r   narsa,  s a n a   va  voqelikni  cslaganida,  u   m a z k u r  
h o d is a   m ustaqillik b ayram i  arafasida, y a ’ni XX  a sm in g  oxirgi 
o ‘n   yillig id a  s o d i r e t i lg a n l ig in i   t a ’kidlaydi.
S h u n i n g d e k ,   xotiro t  (esdalik)  m u r a k k a b   aqliy  faoliyat, 
j a r a y o n   b i la n   a lo q a d a   b o 'lib ,  esga  tush irish   v o q e liklarni, 
u l a r n i n g   k e tm a - k e t li g i n i ,  o ‘za ro   sababiy  bogMiqligini  a n g - 
lash  ( t u s h u n i s h ) n i n g   za ru ra ti  h isoblanadi.  S h u n in g   u c h u n  
i n s o n   e sd a lik   (x o tirot)larining  m a z m u n i ,   m ohiyati,  m a ’nosi 
o ‘z g a r m a y  qolishi  aslo  m u m k i n   em as .  C h u n k i,  xotiro t  qotib 
q o l g a n   k o g n itiv   ta rk ib   e m a s ,  balki  d i n a m i k  
xususiyatli 
x o t i r a   j a r a y o n i d i r .   S h a x s   y o ‘n a!is h i  e v o l u t s i o n   ( t a b i i y  
r a v i s h d a ,   a s t a - s e k i n   o kz g a rib   b o r u v c h a n l i k )   t a m o y i l g a  
a s o sla n g a n lig i  tufayli  u  q a y t a  fïkr yuritishga,  m a ’n o n i  fikran 
q a y t a  q u r is h g a   moyil.
S h a x s n in g   xotiroti  (esdaliklari)  u n i n g   shaxsiy  h a y o ti, 
s a r g u z a s h tla r i  bilan  alo q ad o rlig i  sababli  u  d o im o   u la r  bilan 
b i r   q a t o r d a   r a n g - b a r a n g   e m o t s i o n a l   h o la tla r,  m u r a k k a b  
ic h k i  k e c h i n m a l a r   h a m o h a n g l ig i d a   kechadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


Unutish  va  esda  saqlash
U n u t i s h   x o t i r a   j a r a y o n i   sifatida  t a 'r i f g a   c g a   b o klib, 
o 'z in in g  vujudga  kelish xususiyatiga b o g lliq  h o ld a  o lta  c h u q u r  
va  y uzaki  k o 'r in is h la rg a   ega.  S h u   bois,  u n u t i l g a n   o b r a z -  
l a r n in g   y oki  f i k r l a r n i n g   fa o lla sh u v i  u  y o k i  b u   d a r a j a d a  
q i y i n c h i l i k l a r g a   u c h r a s h i ,   h a t t o   a m a l g a   o s h m a y d i g a n  
voqclik k a aylanishi  m u m k in .   S haxsning  fa o liy a tid a   x o tira d a  
t o ‘p l a n g a n   m a t e r ia ll a r   ( t u r l i c h a   b o 'l i s h i d a n   q a t ’i  n a z a r )  
a m a li y o t d a   k a m r o q   q o 'l l a n il s a   (fo ydalanilsa),  o r t i q c h a   y u k  
xususiyatini  kasb  etsa  u n u t i s h   t o b o r a   c h u q u r l a s h i b   b o ra d i. 
B u n in g   n atijasida  u n i n g   faol  h ay o tiy   m a q s a d g a   c ris h is h  
y o l i d a g i   a h a m iy a ti  pasayadi.  A n i m o   b i r o r - b i r   m a t e r ia ln i  
eslash  c h o g ‘ida  q iy in c h ilik ,  s u n ’iy  t o ‘siq  y iiz a g a   kelsa,  uni 
m u t la q o   y o 'q q a   c h iq a r ish   k erak  em as ,  c h u n k i   b u   h o d is a  
u n i  b a t a m o m   shaxs x o tirasid an   ch iq ib   kctishini  b ild ir m a y d i. 
O d a t d a   m a te r ia lla r  (o b y e k tla r,  s u b y e k tla r) n in g   a n i q ,   y a q - 
q o l ,   m a v j u d   t o m o n l a r i n i n g   s h a k li   u n u t i l a d i ,   b u n d a n  
ta s h q a r i,  u n i n g   h u k m   surishi,  b a r q a r o r   a h a m i y a t l i   m a z -  
m u n i   e s a   u n g a   o ‘x s h a sh   ( m u t a n o s i b )   b i l i m l a r   v a   x u lq - 
a t v o r  h a ra k a tla rin in g  shakliy birliklari  bilan   q o lsh ilib   ketadi. 
O q ib a t   n atijad a  x u l q - a t v o r n i n g   m a z k u r   s h a k l l a r i d a   t a a s -  
s u ro tla r  integral  ( u m u m l a s h m a ,   yig‘iq)  t a r z d a   e s g a   tu s h ish i 
m u m k i n .   l.P .P a v l o v n i n g   t a 'k i d l a s h i c h a ,  s o 'n i b   b o r a y o tg a n  
reflekslar  o ‘zlarini  tiklashi  u c h u n   d astlabki  p a y d o   b o 'l i s h  
d avriga q a r a g a n d a  ta k ro r la s h   m iq d o rin i  k a m r o q   t a l a b   e tadi. 
B u n d a n   t a s h q a r i,  s o ‘n ib   b o r a y o tg a n   re fle k s la r  m u a y y a n  
sh a r o it  yoki  v aziyatga  to r m o z l a n is h ,   t o ‘x ta lis h g a   u c h r a s h i  
m u m k i n .   Bu  v o qelik  a l la q a c h o n   u n u t i lg a n ,  d e b   t a s a w u r  
q ilin g a n   ta a s s u r o tla rn in g   fa v q u lo d d a   a y r im   o m i l l a r n i   esga 
tu sh irish   holati  bilan  izo h lan a d i.  M asa la n ,  o g lir b e t o b  b o ‘lib 
y o t g a n   o d a m   q a c h o n l a r d i r   o ‘rg a n g a n   s h e ’rini  t a s o d if a n  
y o d d a n   a y ta d i,  v a h o l a n k i ,   u n d a n   u z o q   y i l l a r   d a v o m i d a  
fo y d a la n m a g a n i  u c h u n   u   u n i  b a t a m o m   u n u t g a n ,   d e b   o ly- 
lashi  m u m k in .
X otira  j a r a y o n i   h iso b la n m is h  
u n u t i s h   —  b u   o ‘ziga 
xos,  ra n g -b a ra n g ,  i z o h ta l a b   ru h iy   k o g n itiv   h o d i s a d i r .
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   105   106   107   108   109   110   111   112   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə