O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə110/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   106   107   108   109   110   111   112   113   ...   145

S h a x s  faoliyatiga  singib k etg a n   m a 'l u m o t l a r  (obyektlar, 
s u b y e k t l a r )   u n in g   u c h u n   m u a y y a n   a h a m iy a t  kasb  etganligi 
tufayli  b u l a r m u t l a q o   u n u t i b y u b o r i lm a y d i.  Inson  faoliyatiga 
s in g ib   k e tg a n   m a te r ia lla r  u n in g   ehtiyojlari  bilan  bevosita 
a l o q a g a   kirishganligi  sababli,  u l a r   u n u tish   bilan  ku ra sh ish  
j a r a y o n i n i n g   is h onchli  vositasi  h isoblanadi.  B uning  y o rq in  
ifodasi,  e s d a   s a q la s h n in g   m u h i m   o m ili  yoki  usuli  —  bu 
t a k r o r l a s h   aqliy  harakatidir.
S a lb iy   in duksiya  hodisasi  h a ra k a ti  bilan  uy g ‘u n la s h u v  
b e q a r o r ,   sh u n in g d c k ,  m u v a q q a t  (v a q tin c h a )  u n u tis h   j a r a -  
y o n i n i   keltirib c h iq arad i.
O l i y   t a 'l i m  j a r a y o n i d a  o 'z la s h tir i s h d a   n o ta n is h ,  b e g o n a  
( y o t )   q o ‘z g ‘a t u v c h i l a r   y a n g i   m u v a q q a t   ( v a q t i n c h a )  
bo g M an ish larn in g  vujudga  kelishiga  t o ‘sqinlik qiladi,  b u n in g  
o q i b a t i d a  e sd a  olib q o lish n in g  sam aradorligi  (m ahsuldorligi) 
p a s a y a d i .   O l d i n g i   ( o ‘t m i s h d a g i )   b a r q a r o r l a s h g a n  
b o g 'l a n i s h l a r   (a lo q a la r)n in g   izlarini  y o 'q o tis h g a   y o ‘n algan 
t o ‘s i q l a r   s o ‘zsiz  u n u t i s h   j a r a y o n i n i   k e ltirib   c h i q a r a d i .  
M o d o m i k i ,   s h u n d a y   e k a n ,   u n u t i s h   n e rv   f a o li y a t i n i n g  
p r o a k t i v   v a   r e tr o a k t iv   t o r m o z l a n i s h i   ( t o 'x t a l i s h i )   b i l a n  
a l o q a d a   b o l i s h i g a   s h u b h a   y o ‘q.  M a i u m o t l a r g a   q a r a g a n d a , 
o ld in g i  yoki  keyingi  faoliyat  hozirgi  faoliyatning m a z m u n i g a  
o ' x s h a s h   y o k i   u n d a n   m u r a k k a b r o q   b o ‘l s a ,   a l b a t t a  
t o r m o z l a n i s h   (to 'x ta lis h )  h olati  vujudga  keladi.
Y u q o r id a g i   psixologik  va  fizilogtk  om illarga  a s o sla n g a n  
h o l d a   s h u n d a y   xulosaga  kelish  m u m k in :  b irin c h id a n ,  bir 
m a v z u d a n   b o s h q a  b ir m avzuga  o ‘tish  c h o g l d a   b iro z  t o lxta- 
lish  q i l i s h   tu fa y li  a s a b iy   t a r a n g l a s h u v ,   j i d d i y l i k ,   a q liy  
z o ' r i q i s h   k a m a y a d i;  i k k i n c h i d a n ,   a u d i t o r i y a d a n   ta sh q a r i 
m a s h g ‘u l o t la r d a   m u staq il  bilim   o lish d a   tu r d o s h ,  j i n s d o s h , 
o 'x s h a s h   fa n la r   y u z a s id a n   e m a s ,  balki  o ‘z a ro   bir-b iri  bilan 
kcskin  tafovu tlan u v c h i  sohalar b o ‘yicha  tayyorgarlik  ishlarini 
y o ‘Iga  q o ‘yish  d ark o r.
M a M u m o tla rg a   q a r a g a n d a ,  p ro a k tiv   va  retro ak tiv   t o r ­
m o z l a n i s h   b i r   fa o liy a t  d o i r a s i d a ,   c h u n o n c h i ,   m u a y y a n  
o ‘q u v   m a te r ia lin i  o 'r g a n i s h   (ta n is h is h ),  texnik  c h i z m a l a r  
u s t i d a   is h la sh ,  lo y ih a la rn i  tahlil  qilish  kabi  j a r a y o n l a r d a  
256
www.ziyouz.com kutubxonasi


h a m   y u z a g a   k e lis h i  m u m k i n .   M a ’l u m k i ,   m a t e r i a l n i n g  
o krtasini  e s d a   o lib   q olish  u n in g   b o s h i   y o k i  oxirin i  o ‘z- 
l a s h t ir i s h d a n   q i y i n r o q ,   m u r a k k a b r o q   k e c h a d i .   M a te r ia l 
h a jm in in g   k o 'p lig i,  kattaligi,  s h u n i n g d e k ,   u n i n g   o ‘rtasini 
e sda olib q o lish g a pro a k tiv  va  retro ak tiv  t o r m o z l a n i s h   salbiy 
t a ’sir  k o ‘rsatadi.  X u d d i  s h u   bois,  m a t e r ia l   o ‘rtasini  esda 
olib  qolish  u c h u n   u n i   bir  n e c h a   m a r t a   t a k r o r la s h g a   t o ‘g “ri 
keladi.  S h u n i n g   u c h u n   bir  tekis,  a s t a - s e k i n   s u r ’atg a  am al 
yoki  rioya  qilish  y u q o ri  s a m a r a   b e ra d i;  d i q q a t n i   m avzuga 
yoki  faoliyat  o b y e k tig a   p u x ta   t o ‘p la sh   ( m a r k a z la s h tiris h , 
k o n se n tra tsiy a ),  irodaviy  aktn i  u n g a   y o ‘n a !tirish   natijasida 
q o ‘zg 'o v c h ila r,  t u r t k i la r   m iy a d a   m u s t a h k a m l a n a d i .
M u v a q q a t ,   v a q t i n c h a   u n u t i s h   j a r a y o n i   m i y a   p o ‘sti 
hu jay ra larin in g   z o ‘riqishi,  ta ra n g la s h u v i  o q i b a t i d a   h a m d a  
t a s h q i ,  i k k i n c h i   d a r a ja li  t o r m o z l a n i s h   t a ’s i r i d a   v u ju d g a  
kelishi  kuzatiladi.  Bu  voqelik  t a n a   a ’z o la r i ,  asab  faoliyati 
tizimi  to liq q a n   h o la tid a  esda olib q o lis h n in g  keskin pasayishi 
b ila n   i z o h l a n a d i.  A s a b   tizim i,  h u j a y r a l a r n i n g   m e 'y o r id a  
ishlashining  tik la n ish i  orqali  u n u tilg a n   n a r s a l a r ,  su b y ek tlar 
t o ‘g krisidagi  m a ’lu m o tl a r  a sta - se k in   e s g a   t u s h a   boshlaydi.
Salbiy  in d u k s iy a   va  tashqi  t o r m o z l a n i s h   orq a li  kelib 
c h iq a d ig a n   v aq t  o ‘tishi  h a m d a   u n u t i s h   j a r a y o n i   re m in is- 
sensiya  h odisasi  b ila n   aloqaga  ega.  E s d a   o lib   q o lish n in g  
dastlabki  d a q iq a la rig a   q a ra g a n d a ,  m u a y y a n   v a q t  o ‘t g a n d a n  
keyin  esga  tu sh irish   t o ‘iaroq  aks  e t a r   e k a n .   K a tt a   hajm dagi 
m ateria lla rn i  e s d a   olib   qolish  p a y tid a   h a m   s h u n g a   o ‘xshash 
ru h iy   ho d isa  v u ju d g a   keladi.  T a j r i b a la r n i n g   k o ‘rsatishicha, 
r e m i n i s s e n s i y a   h o d i s a s i   v o y a g a   y e t g a n l a r g a   q a r a g a n d a ,  
b o la la rd a   k o ‘p ro q   u ch ray d i.  K is h in in g   k eksa yishi  davrida 
sal-pal  eslash,  esga  tushirish  y a n a d a   k u c h a y a d i .   In s o n n in g  
b a r c h a   faoliyati  t u rla rid a   ( t a ’lim ,  m e h n a t ) ,   m u o m a l a s id a , 
x u lq -a tv o rin i  h a m   hisobga  olish jo iz.
M a ’l u m o t l a r   (m a te ria lla r)n i  esga  t u s h i r i s h d a g i   qiyin- 
ch ilik la r  u la rn i  eslash  u c h u n   o ‘ta  k u c h li  x o h i s h n i n g  yuzaga 
k e l i s h i   t u f a y l i   n a m o y o n   b o ‘l a d i   h a m d a   f a v q u l o d d a  
t o rm o z la n ish n i  c h a q ira d i. V aqt o ‘tishi b i l a n   in so n n ig  bosh q a 
n ars alar  ( o b y e k tla r,  su byektlar)  b il a n   c h a l g ‘ishi  t o r m o z -
17  Psixologiya
257
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   106   107   108   109   110   111   112   113   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə