O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə111/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   107   108   109   110   111   112   113   114   ...   145

lan ish n i  p a s a y ti r a d i,  n atijada  n i m a n i   eslash  z a ru r  b o l s a ,  
u  d a r ro v   e s g a   tu sh ad i.
S h u   b o i s ,  esga  tushirish  i m k o n iy a tin i n g   y o ‘qligi,  h a t t o  
bu  b o r a d a   t a n i s h  ja ra y o n i  h a m   o ‘z  xususiyatlari  bilan  t o ‘la 
u n u t i s h n i n g   k o krsatkichi  b o ‘lib  h iso b lan m ay d i.  Eng asosiysi, 
oliy  t a ’lim   t i z i m i d a   m u v a q q a t  ( v a q ti n c h a )   u n u tish   bilan 
s a l-p a l  h a m d a   u z o q   m u d d a tli  u n u t i s h   tu rlarin i  farqlash 
jo iz ,  c h u n k i ,   u n i n g   oxirgisi  t a k ro r la s h   y o r d a m i   bilan  b a r - 
t a r a f   q i l i n i s h i   m u m k i n .   B a ’zi  h o l l a r d a   t a l a b a   b i l im i n i  
b a h o l a s h   k e z id a g i  a n g la sh ilm o v c h ilik n in g   vujudga  kelishi 
m u v a q q a t   ( v a q t i n c h a )   u n u t i s h   s h a r o i t i   va  x u s u s iy a tin i 
hisobga  o l m a y ,   u z o q   m u d d atli  u n u t i s h   sifatida  q a r o r   q abul 
q ilis h n in g   o q i b a tid ir .
M u v a q q a t   a s a b   t i z i m i  a l o q a l a r i n i n g   u z o q   m u d d a t  
s a q l a n i s h i   u l a r n i n g   m u s t a h k a m l i k ,   b a r q a r o r l i k   d a r a ja s i 
u c h u n   m u h i m   a h a m i y a t   kasb  e ta d i.  M u v a q q a t   a lo q a la r 
k a m r o q   m u s t a h k a m l a n g a n   bo'lsa,  pu x talik   y etishm asa,  u lar 
te z d a   s o kn a d i   v a   a k sin ch a .  S h u n in g   u c h u n ,   h a r   q a n d a y  
m aterialni a w a l  b o s h d a n  puxta o kzgartirib olish  lozim. Agarda 
m a te r ia l  p u x t a   m u s ta h k a m l a n s a ,   s h u n c h a   u z o q r o q   esda 
s a q l a n a d i   v a   k a m r o q   u n u tila d i.  S h u n i   t a ’kidlash  jo iz k i, 
e g a l l a n a y o t g a n   m a t e r i a l g a   n i s b a t a n   s h a x s d a   m o y i ll i k ,  
q i z iq i s h ,  m o t i v a t s i y a   m av ju d   b o ‘lsa,  u n i   u z o q r o q   e s d a  
sa q lash g a  z a m i n   hozirlanadi.
U n u t i s h   j a r a y o n i   vaqt  bilan  o ‘lc h a n a d i   va  m u a y y a n  
s u r ’a t  t a q o z o s i   b i l a n   r o ky o b g a  c h i q a d i .   E b b i n g a u z n i n g  
k o kr s a ti s h i c h a ,   m a te r ia ln i  o 'z la s h ti r i s h n i n g   dastlabki  d a -  
q iq a l a r id a   u n u t i s h   ja d a l  kechadi,  m u a y y a n   vaqt  o kt g a n d a n  
keyin  e sa   u n i n g   s u r 'a t i   pasayadi.
U n u t i s h   m a t e r i a l n i n g   m a z m u n i g a ,   y a n g ilig ig a ,  t u -  
s h u n i s h n i n g   o g ki r   y oki  y en g illig ig a ,  kasb iy   va  i jtim o iy  
a h a m i y a t   k a s b   etish ig a  b o g ‘liq.  S h u   s a b a b d a n ,  shaxs  t o m o -  
n id a n   a n g l a n i l g a n   m aterial  a s ta - s e k in ,  past  s u r 'a t d a   u n u ­
tiladi.
S h u n g a   q a r a m a s d a n ,   n i s b a t a n   i n s o n   t o m o n i d a n  
a n g l a n i l g a n   m a t e r i a l   d astlab   t e z   s u r ’a t l a r   bilan   u n u t i l a  
b o s h la y d i,  k e y i n c h a lik   esa  u n in g   k ec h ish i  b iro z   pasayadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


M a s h q   q i l i s h ,   t a k r o r la s h ,   t u r g ‘u n ,   b a r q a r o r   q i z iq i s h n i 
s h a k l l a n t i r i s h   m u m k i n   q a d a r   u n u t i s h   s u r 'a t i n i   p a s a y ti -  
radi.
E s d a   s a q l a s h n i n g   s h a r t - s h a r o i t l a r i   x o t i r a   o 't k i r l i g i ,  
m ahsuldorligi,  sam aradorligi  u c h u n   m u h i m  a h a m iy a tg a ega. 
U n u ti s h   v a q t  ( z a m o n )   fu n k siy a sig in a   b o ‘lib  q o l m a s d a n ,  
balki  u n d a   e s d a   olib  qolish,  esga  tu s h ir i s h   singari  t a n la s h  
(saralash)  xususiyati  mavjud.  0 ‘z  m o h i y a t i   bilan   sh a x sn in g  
e h tiy o jla rig a ,  q iziq is h la rig a ,  fa o liy a t  m a q s a d i g a   b o g ‘liq, 
m u t a n o s i b ,   m u h i m   a h a m iy a tl i   m a t e r i a l   s e k in   s u r ’a t d a  
u n u tila d i.  I n s o n   u c h u n   hayotiy,  ijtim o iy ,  kasbiy a h a m iy a tli 
b ir  q a t o r   v o q elik lar,  m ateria lla r,  m a ’l u m o t l a r   aslo  u n u t i l -  
maydi.
O d a td a  shaxsning faoliyatda ishtirok etish darajasiga q arab 
m a te r ia ln in g  e s d a  saqlanishi  a n iq l a n a d i.  Ilm iy  ta d q iq o tla rd a  
u n u tish  
0
‘z la shtirilgan  m a te r ia ln in g   h a j m i g a   b o g l i q   e k a n -  
ligi  t a 'k i d l a n a d i.   M u ay y a n   v aq t  o ' t g a n d a n   keyin 
0
‘zla sh ti- 
rilgan,  o ‘r g a n il g a n   m a t e r ia ln i   e s d a   s a q l a s h   foizi  u n i n g  
h a jm ig a   t e s k a r i  p r o p o r sio n a l  m u n o s a b a t d a   b o ‘lishi  t a s - 
diqlangan.
A g a rd a  b i r  xil  sh aroitda  ( v a z iy a td a )  berilg a n   m a te r ia lla r 
h a m   sifat,  h a m   m i q d o r  ji h a td a n   o ‘x s h a s h   b o ‘lsa,  u  h o l d a  
esda  olib  q o lish   ja ra y o n id a   u la r n i   h is o b g a   olish  o 'z l a s h t i -  
rish  s a m a r a d o rlig in i  oshiradi.  M a s a l a n ,   s u h a n d o n   (d ik to r) 
b i r   bet  s t a n d a r t   m a t n n i   o ‘q ish  u c h u n   ikki  d a q i q a   v a q t 
sarflasa,  x u d d i   s h u   h a jm d a g i  m a t e r i a l n i   o ‘q is h ,  u q i s h , 
tu s h u n i s h ,  a n g l a b   yetisli  u c h u n   t a l a b a   u c h - t o ‘rt  b a r a v a r  
vaqt ajratadi.  B u n d a  shaxsning  individual  xususiyatlari, xotira 
t i p l a r i ,   u q u v c h a n l i k   qobiliy a ti,  n o y o b   xislatini  h i so b g a  
olish joiz.
Esda  saq lash   ja ra y o n id a   m a t e r i a l n i n g   hajm i  b irla m c h i 
em a s ,  balki  lin in g   sifati  u stu v o r  a h a m i y a t   kasb  etadi.
E s d a   s a q l a s h d a   y a x litlik ,  a l o h i d a l i k   m u h i m   o ‘ri n  
eg a lla y d i,  c h u n k i   m a z k u r   j a r a y o n d a   m a t n   ( m a v z u ) d a g i  
asosiy  h o la tla r ,  q o n u n iy a tla r,  n a z a r i y a l a r ,   qiyosiy  tah lilla r, 
y o rq in   ifo d ala r,  jo n li  nutq  m a h s u l l a r i   o ‘z  izini  q o ld ira d i. 
Esda  s a q l a s h d a   keyingi  o ‘rin  b a ’zi  b i r   fikriy  birliklarga,
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   107   108   109   110   111   112   113   114   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə