O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

t a f a k k u r   s t r u k t u r a s i   h a m d a   f i k r  y u r i t i s h   m o t i v a t s i y a s i   t o ' g ‘- 
r i s i d a   n a z a r i y - m e t o d o l o g i k   m u a m m o l a r n i   o ‘r t a g a  t a s h l a y d i .
P . Y . G a l p e r i n n i n g   f i k r i g a   k o ‘ r a ,   t a f a k k u r  b u   o r i y e n -  
t i r o v k a   —  j a r a y o n ,   o r i y e n t i r o v k a   f a o l i y a t i d i r ,   d c y d i .   M u a l l i f  
p s i x o l o g i y a   f a n i   b u   i n t e l l e k t u a l   m a s a l a l a r n i   y e c h i s h d a  
s u b y e k t n i n g   t a f a k k u r g a   o r i y e n t i r o v k a   q i l i s h   j a r a y o n i n i  
o ' r g a n i s h d i r ,   d e b   t u s h u n t i r a d i .   P . Y . G a l p e r i n   t a f a k k u r n i n g  
b o s h q a   j i h a t l a r i n i   o ' z i n i n g   a q l i y   h a r a k a t l a r i n i   b o s q i c h l i  
s h a k l l a n t i r i s h   n a z a r i y a s i d a n   k e l i b   c h i q q a n   h o l d a   y o r i t i s h g a  
i n t i l a d i .
A . V . B r u s h l i n s k i y   t a d q i q o t l a r i d a   t a f a k k u r  — b u   m u h i m  
y a n g i l i k n i   q i d i r i s h   v a   o c h i s h ,   g i p o t e z a   v a   n a z a r i y a l a r n i  
b a s h o r a t   q i l i s h ,   o l d i n d a n   p a y q a s h d i r   d e y d i .   T a ’k i d l a s h  
j o i z k i ,   y u q o r i d a g i   m u a l l i f l a r d a n   f a r q l i   o ‘l a r o q ,   A . V . B r u s h ­
l i n s k i y   t a f a k k u r n i n g   u m u m l a s h t i r i b ,   b i l v o s i t a   a k s   e t t i r i s h ;  
d a n   t a s h q a r i ,   m u h i m   y a n g i l i k n i   i z l a s h   v a   o c h i s h ,   o l d i n d a n  
b a s h o r a t   q i l i s h   x u s u s i y a t l a r i   m a v j u d l i g i n i   d a l i l l a b   k o ' r s a t a d i .
„ T a f a k k u r   p s i x o l o g i y a s i “ n i n g   p r e d m e t i   h a q i d a   s o b i q  
I t t i f o q  p s i x o l o g l a r i   b i l d i r i l g a n   f i k r l a r g a  y a k u n  y a s a b ,   u m u m i y  
t a ' r i f   b e r i s h n i n g   m a v r i d i   k e l d i .   P s i x o l o g i y a d a   t a f a k k u r g a  
b e r i l g a n   q a t o r   t u s h u n c h a l a r   m a v j u d .   J u m l a d a n ,   j a r a y o n ,  
f i k r   y u r i t i s h   f a o l i y a t i ,   b a s h o r a t   q i l i s h ,   a n g l a s h i l g a n   b i l i m -  
l a r ,   a q l   m e z o n i ,   f a h m l i l i k   v a   b o s h q a l a r .   S h u l a r g a   s u y a n g a n  
h o i d a ,   t a f a k k u r g a   q u y i d a g i   s h a r t l i   t a ’ r i f n i   b e r i s h   m u m k i n :  
t a f a k k u r   b u   a t r o f - m u h i t d a g i   v o q e l i k n i   n u t q   y o r d a m i   b i l a n  
b a v o s i t a ,   u m u m l a s h g a n   h o l d a   a k s   e t t i r u v c h i   p s i x i k  j a r a y o n  
h a m d a   i j t i m o i y  s a b a b i y  b o g ‘l a n i s h l a r n i   a n g l a n g a n ,   y a n g i l i k  
o c h i s h g a  v a   b a s h o r a t   q i l i s h g a  y o ‘n a l t i r i l g a n   a q l i y  f a o l i y a t d i r .
D e m a k ,   t a f a k k u r  p r e d m e t i n i  b e l g i l a s h  / n a s h a q q a t i   u n i n g  
m u r a k k a b   b i l i s h  j a r a y o n i   e k a n l i g i n i   y a n a   b i r   k a r r a   t a s d i q l a b  
t u r i b d i .   Q u y i d a   t a f a k k u r  s t r u k t u r a s i n i   i l o v a   q i l a m i z .
Tafakkur  o p e ra tsiy a la ri
Analiz  va  sintez  operatsiyasi. 
A n a liz
 —   s h u n d a y   b i r  
t a f a k k u r   o p e r a t s i y a s i d i r k i ,   u n i n g   y o r d a m i   b i l a n   b i z   n a r s a  
v a   h o d i s a l a r n i   f i k r a n   y o k i  u l a r n i n g   x u s u s i y a t l a r i n i   a m a l i y
263
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

ta h lil  q i l a m i z .   A l l o m a l a r n i n g   a y t i s h i c h a ,   m a y m u n n i n g  
y o n g ‘o q n i   c h a q i s h i n i n g   o ‘z i y o q   b o s h l a n g ‘ic h   o d d i y  
analizdir.  0 ‘q u v c h i   y o s h la r  t u r m u s h d a   v a   d a r s  ja ra y o n id a  
an a liz   y o r d a m i   b i l a n   k o ‘pgina  ishlarni  a m a l g a   oshiradilar, 
topshiriqlar,  m iso l v a   masalalarni  yec hadilar.  D e m a k ,  tabiat 
va  j a m i y a t d a g i   b i lim   va  tajribalarni  i n s o n n in g   o ‘zlashtirib 
olishi  a n a l i z d a n   b o s h l a n a r   e k a n V D a r s d a   b iz   k im y o v iy  
b irik m a la m i  ( H 2  S 0 4 — v o dorod,  kislorod va oltingugurtga) 
parchalaym iz.  G a p l a m i  g ram m atik tahlil  qilish  asosida ularni 
gap b o l a k l a r i g a ,   m o r f e m a  va fo n e m a la rg a  ajratiladi.  A garda 
i n s o n n in g   o ld ig a   a v t o m a s h i n a   m o t o r i n i n g   tuzilishini  bilish 
vazifa qilib q o ‘yilsa,  u   h o ld a  bu to p s h iriq n i  hal  qilish u c h u n  
u   m o t o r n i   a y r i m   q i s m la rg a   ajratib,  h a r   b i r   q is m n i,  o ‘z 
nav h a tid a ,  a l o h i d a   o lib   tekshirishi  lo zim   b o ‘ladi.
V  M a ’r u z a  v a  d a r s ja r a y o n la r id a  ta fa k k u rn in g  analiz qilish 
operatsiyasi j u d a   m u h i m  o ‘rin tutadi.  In so n g a savod  o ‘rgatis!i 
bolan in g   n u tq in i  a n a liz  qilishdan  b o sh lan ad i.  S o ‘ng bu  holat 
m a t n n i   g a p l a r g a ,   g a p l a r n i   so‘zlarga,  s o ‘z!arni,  o ‘z  nav- 
b atid a,  b o ‘g ‘in la rg a ,  fonem alarga,  u la r n i   e sa   tovushlarga 
ajratish  singari  a q liy  faoliyatga o ‘tiladi.  A rifm e tik a ,  algebra, 
g e o m e t r i y a ,   t r i g o n o m e t r i y a ,   fiz ik a   y o i n k i   CV zbekiston 
tarixi,  falsafa,  iq t is o d ,  psixologiya  va  b o s h q a   fan  asoslarini 
o ‘rganish  m u a m m o l i   topshiriq  va  m a sa la la rn i  yechish  h a m  
an a liz   q i l is h d a n   b o s h l a n a d i
. \ y
Y u q o r i d a   a y t i b   o ‘tilg a n   m o t o r   y o k i   b o s h q a l a r n i n g  
t u tg a n   o ‘rn i n i   c h u q u r   t u s h u n ish d a   y o l g ‘iz  a n a liz n in g   o ‘zi 
kifoya  q ilm a y d i.  C h u n k i   tarkibiy q is m la rn i  b irlashtirgan  va 
b i r - b i r i g a   t a ’s i r   k o ‘rs a ti b   tu r g a n   m o t o r   v a   m a s h i n a n i  
b u t u n l i g i c h a   o l i b   t e k s h i r g a n d a g i n a ,   u n i n g   m o t o r   yoki 
m a s h i n a   e k a n lig in i  a n g la sh   m u m k in .
^  
Sintez —
 s h u n d a y   b i r   ta fa k k u r  o p e r a t s iy a s i d ir k i,  biz 
narsa va  h o d i s a l a r n i n g   ana liz da  b o l i n g a n ,   ajratilgan  ayrim  
q ism la rin i,  b o ‘Iak!arini  sintez  y o r d a m i   b i l a n   fikran  yoki 
a m a liy   ra v ish d a  b irla sh tirib ,  butu n   holiga  keltiram iz.  S intez 
e le m e ntlam ing,  n a rsa  va hodisalarning qismlari va bo'Iaklarini 
bir  b u t u n   h o l g a   k e ltirish d a n   iborat  aqliy   faoliyat  ekanligi
264
www.ziyouz.com kutubxonasi

---