O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə114/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   110   111   112   113   114   115   116   117   ...   145

t a ’rifdan  h a m   k o ‘rinib  turibdi.  A n a l i z   a m a l i y  b o l g a n i   kabi, 
sin te z   h a m   a m a l i y   x arak ter  kasb  e ta d ik l V l a s a la n ,  m o t o r  
yoki  d v ig a te ln in g   qism larini,  d e ta l l a r in i  y i g 4ishtirib,  o ‘rn i- 
o ‘rniga jo y la sh tirilg a n d a , y a ’ni  s i n t e z  q i l in g a n d a   m o to r  yoki 
dvigatel  hosil  b o i a d i .   A v t o m a s h i n a n i n g   k u zo v in i,  k a b i n a -  
sini,  m o t o r   v a   h o k a z o   qismlari  s i n t e z   q ilin g a n d a g in a   b i r  
b u t u n   a v t o m a s h i n a n i   b u n y o d   e t i s h   m u m k i n .   T u rli  psi- 
xologik  m a v z u l a r n i   o ‘rganish  o rq a li  p six o lo g iy a  fani  t o ‘g ‘- 
risida  yaxlit  t u s h u n c h a   paydo  b o 'l a d i .   K im y o v iy   e l e m e n tn i 
reaksiyaga  kiritish y o ‘li  bilangina  istalgan b irik m a  hosil qilish 
i m k o n i y a t i   t u g ‘iladi.  R a s s o m l a r   k o ‘z ,  q o s h ,   b u r u n   va 
kishining b o s h q a  organlarini  m u ta n o s ib  ravishda chiziq orqali 
bir  b u t u n   i n s o n   shaklini  yasash,  y a r a t i s h   im k o n iy a tig a   e g a 
boMadilar v a   h o k az o .
B i r i n c h i   s i n f   b o las i  o bz  h a r f   x a l t a s i d a g i   k e s i l g a n  
h arflard a n   fo y d a la n ib   b o ‘g ‘in,  b o ‘g ‘i n l a r d a n   s o ‘z,  s o ‘z la r- 
d a n   gap,  u n d a n   esa  hikoya  tuzadi.  0 ‘q u v c h i l a r   0 ‘zbekiston 
tarixi  fa n id a n   x alq im iz ,  d a v la tc h ilig im iz ,  m a d a n iy a tim iz , 
san'atim iz h a m d a  bugungi kunim iz t o lg ‘risida m a ’lum ot oladi.
I s h - h a r a k a t l a r n i   yaxlitlash  tu fa y li  b i r   b u t u n   m o d d i y  
n arsa  hosil  b o ‘ladi.  D e m a k ,  i s h - h a r a k a t l a r d a   h a m   s in te z  
o p eratsiy a sin i  q o ‘llasa  b o l a r   e k a n .  T a r ix i y   q a h r a m o n la r ,  
b u y u k   sa r k a rd a la r,  a rbobla r  t o lg lris id a   h a m   x u d d i  s h u n d a y  
fikr  va  m u l o h a z a la r   yuritish  m u m k i n .
X a l q   o r a s i d a   A f a n d i ,   A l d a r   K o ‘s a ,   R u s t a m b e k ,  
A lp o m is h ,  I s k a n d a r   Z u l q a r n a y n ,   s u v   parisi,  a jd a r h o la r, 
jin la r, alvastilar,  devlar,  sc m u rg k,  o l t in   b a liq  va b o sh q a la rn i, 
a y rim   h a y v o n   a ’zolari  va  in so n   t u z it is h i n i ,   his  v a   h a y a jo n - 
larini,  x a r a k t e r  v a  ir o d a n ib ir l a s h t ir i b g i n a ,   y a g o n a  afsonaviy 
o b ra z la r  y a r a tis h g a   m uvaffaq  b o 'l i n g a n .
A n a liz  va s in te z  bevosita o ‘z a r o   m u s t a h k a m   b o g l a n g a n  
y ag o n a j a r a y o n n i n g   ikki t o m o n id i r .  A g a r   n a r s a  va  h o d is a la r 
an a liz   q i l in m a g a n   b o ‘lsa,  u n i  s i n te z   q ilib   b o 'l m a y d i ,   h a r  
q a n d a y   a n a li z   p r e d m e t la r n i ,  n a r s a l a r n i   b i r   b u t u n   h o l d a  
bilish  asosida a m a l g a  o s h i r il a d i .V ' 
y ^ A n a l i z   v a   s i n t e z   q ilishga  o ' q u v c h i l a r n i   o ‘r g a ti s h d a
www.ziyouz.com kutubxonasi


fik rla rn i  m u a y y a n   o b y e k tla r g a   y o ‘n a l t i r i s h   a so siy   o ‘rin 
tutadi.  B lin d a   u l a r ,   albatta,  q a n d a y   v a   q a u   y o ‘s inda  ish 
bajarishlari  k e r a k lig in i  bilib  olishlari  zarurY  M a sa la n ,  o n a  
tili darslarida o ‘s m irla rn i  analiz va sintez faoliyatiga o'rgatish 
u c h u n   istalgan j u m l a n i ,   c h u n o n c h i  ,,It  b o 'y n in i   b u rm a s d a n  
g ‘alatiroq  b u k ild i,  o c h   ko'zlari  bilan  m e n g a  b i r q a r a s h   qildi- 
da, d u m in i qisib o ‘zini  o ‘rm onga u r d i “ gapini  m ustaqil  holda 
tahlil  etish  vazifasini  q o ‘yisli  (agar  sin a lu v c h ila r b u   vazifani 
bajarish g a  q i y n a l s a l a r ,   e k s p e r i m e n t a t o r n i n g   o ‘zi  y o rd a m  
berishi)  m u m k i n .   U l a r   b u n d a   p r e d m e t n i n g   n o m in i   ang- 
latadigan  s o ‘z!arn i  a lo h id a   ko‘ch irib   yozishlari  va  s o ‘zlar 
q a n d a y  s o ‘ro q q a  ja v o b   b o l is h in i  an iqlashlari,  ot v a  s o ‘z tu r- 
kum lariga  t a ’r i f  berishlari  lozim.  S h u n d a n   s o kng s o ‘z  tu rk u - 
m iga  xos  b e l g i l a r n i   ( p r e d m e t n i   b il d ir ib   k im ?  va  n im a ?  
so 'ro q la rig a j a v o b   b o ‘lishini)  alohida  ifodalashlari  kerak.
M a z k u r   v a z i f a n i   o kq u v c h il a r d a n   biri  q a n d a y   b a ja r- 
ganligini  k o ‘z d a n   kechiraylik:  „ga p d a  p r e d m e t n i   bildirgan 
s o 'z l a r   m a v j u d .  M a s a la n ,   it,  b o ‘y n i n i ,   k o 'z la ri,  d u m in i. 
Bular  n im a ?   s o ‘r o g ‘iga  javob  b o l a d i .   A n a   s h u   s o ‘roqlarga 
javob  b o ‘lgan  v a   p re d m e tla rn in g   n o m i n i   bildirgan  s o ‘zlar ot 
d e b   ataladi.  O t n i n g   m u h i m   va  b o s h q a   s o 'z la r d a n   ajratib 
turuvchi  belgisi  —  b u   p re d m e tn i  bildirishi  va  u n g a   tegishli 
savoilardir.  P r e d m e t n i   anglatuvchi  s o ‘z la r  turli  xil  q o ‘sh im - 
c h a la r  bilan  kelishi  m u m k in .  Sinaluvchi 
o 'q u v c h ilarn in g  
a n a   shu  m u l o h a z a la r i   asosida  shuni  aytish  m u m k in k i,  analiz 
va  sintez  o p eratsiy a si  quyidagicha  aqliy  faoliyat  tizim idan, 
tarkibiy  q i s m la r i d a n   iborat  ekan:
a)  berilg a n   to p s h iriq n i  diqqat  bilan   o ‘qish;
b)  m a t n d a g i  s o ‘zlarni  fikran  b o ‘laklarga  b o l i s h ;
d ) o ‘x sh a s h   s o ‘zlarni  ajratish,  y a ’ni  m a y d a   b o ‘laklarga 
b o ‘lish;
e)  o ‘x s h a s h   s o ‘zlarni  yaxlit  holga  keltirish;
f)  m a t n d a g i  s o kzlarni  fikran  yig‘ish;
g) g a p n in g   strukturasini  tiklash  va  boshqalar.
0 ‘q u v c h i   m u s t a q i l   bilim  olish  fa o liy a tla rid a ,  j u m l a -
d a n ,  k o n s p e k t  t u z i s h ,   référât tayyorla sh,  se m in a rg a   hozirlik
266
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   110   111   112   113   114   115   116   117   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə