O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə116/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   112   113   114   115   116   117   118   119   ...   145

t e n g d o s h l a r i   x a r a k t e r i d a ,   q i z i q i s h id a ,  y u r i s h - t u r i s h i d a ,  
m u o m a la s id a  va boshqa xususiyatlarida o ‘xshashlik va tafo v u t 
borligini  to p a d ila r.
K ish ilar  n arsa  va  h o d isa la rn i  b i r o n   belgiga  a s o s la n ib  
ta q q o s la s h d a   qiyinchiliklarga  u c h r a y d i l a r .   S h u n in g   u c h u n  
b e r i l a y o t g a n   in f o r m a t s i y a l a r   m o h i y a t i g a   d i q q a t - e ’t i b o r  
qilish  s h a r t.  K ishilar  u c h u n   ta q q o s l a s h   prinsipi  t u s h u n a r l i  
va  a n iq   b o ‘lsa,  m avjud  q iy in c h ilik la r n i  b a r ta r a f  qilish  o s o n  
b o kladi.  I n s o n   oldiga  aniq  m a q s a d   q o lyilsa,  yoinki  o ‘rg a - 
n ilayotgan  oby ek t  m ohiyatiga  kirib  b o ris h   u c h u n   y o ‘l - y o ‘riq 
b e r i l s a ,   f i k r a n   t a q q o s l a s h d a   x a t o l a r   m i q d o r i   k e s k i n  
k a m a y a d i.
S h a x s i y   k u z a t i s h l a r i m i z g a   q a r a g a n d a ,   t a q q o s l a s h  
o p c ra ts iy a s id a   k a tta   yoshdagi  kishi  va  o ‘q u v c h ila rd a   u c h -  
raydigan  a so siy   kam chilik,  b u  j a r a y o n n i   n o t o ‘g lri  t a s a w u r  
qilish  yoki  x a to   tushunishdir.
T a q q o s l a s h   d e g a n d a,  ikki  v a   u n d a n   ortiq   n a r s a la rn i 
y o n m a - y o n   q o 'y i s h n i   fa ra z   q i l i s h l i k d i r .   I n s o n   s h a x s i y  
fa o liy a tid a,  t a 'l i m   ja ra y o n id a   t a q q o s l a s h   ustida  q a n c h a l i k  
k o ‘p  m a s h q   qilsa  va  un d a  t a q q o s l a s h   k o ‘nikm asi  q a n c h a l i k  
m u k a m m a l   p a y d o   b o klsa,  u n d a   f ik r  y u ritish   s h u n c h a l i k  
sam arali  b o l a d i .
Abstraksiya. 
Bu  narsa  v a   h o d i s a l a r n i n g ,   q o n u n   v a  
q o n u n i y a t l a r n i n g   a y r i m   b c l g i s i ,   s i f a t i ,   a l o m a t i   y o k i  
x u s u s i y a t la r i n i   fikran  u l a r d a n   a y i r i b   o lib ,  m u sta q il  f ik r 
ob y e k tig a   a y la n tiris h d a n   ib o rat  f ik r y u ritish   o peratsiya sidir. 
M asalan, bilish jarayonida tabiat, j a m i y a t  va ayrim   insonlarga 
x o s   b o l l g a n   „ g o bza Ilik “  b e l g i s i n i   a y i r i b   o lib ,  u l a r n i n g  
g o lzalligi  t o ‘g lrisida  em as,  balki  u m u m a n   g o lzallik,  y a ' n i  
e s t e t i k   k a t e g o r i y a   m a z m u n i d a g i   t u s h u n c h a   y u z a s i d a n  
m u lo h a z a   yuritiladi.
A b stra k s iy a la s h   s h u n d a y   fi k r ,  t a f a k k u r   o p e r a t s iy a s i -  
dirki,  b u   o p e ra tsiy a   y o r d a m i d a   a w a l   m o d d iy   d u n y o d a g i  
narsa va  h o disalarning  m u h im   xususiyatlarini  farqlab o l a m i z , 
s o ' n g r a   u l a r d a g i   m u h i m   b o ' l m a g a n ,   i k k in c h i  d a r a j a l i  
xu su siy atlarn i  fikran  ajratib  o l a m i z .
www.ziyouz.com kutubxonasi


A b s t r a k s i y a   j a r a y o n i d a   o b y e k t d a n   a j r a t i b   o l i n g a n  
belgining  o kzi  t a f a k k u r n i n g   mustaqil  o b y ek ti  b o l i b   qoladi. 
A bstraksiya  o p e r a t s iy a s i   analiz  n atijasida  vujudga  keladi. 
M asa la n ,  s i n f d e v o r i n i   an a liz   qilish j a r a y o n i d a   u n in g   faqat 
b ir  belgisini,  y a ’ni  o q lig in i  ajratib  olish  m u m k i n   v a   oq 
d e v o r  t o ‘g ‘risida  e m a s ,   balki  d e v o r n in g   oqligi  t o ‘g ‘risida, 
keyin  esa  u m u m a n   o q lik   haqida  fikr  y u ritish   m u m k in . 
K ishilar  q u y o s h ,  o y ,  yulduz,  elektr,  olo v ,  b a ’zi  p la n e ta - 
lar,  ay rim  to s h   v a   h o k a z o la r n i n g   yoritishini  k o ‘z o ‘nglarida 
k u za ta  turib,  u l a r n i n g   b itta   u m u m iy   belgisini,  y a ’ni  y o ri­
t is h in i  fi k r a n   a j r a t i b   o lib ,  u m u m a n   y o r i t i s h   t o ‘g ‘risida 
m u l o h a z a   y u r i t i s h l a r i   a y n i  h a q i q a t d i r .  T u r l i   g e o m e t r i k  
shakllarni  — u c h b u r c h a k ,   t o 'rtb u rc h a k ,  kesik  k o n u s,  kesik 
p ira m id a ,  P a r a l l e l o g r a m m ,   ko‘p b u rc h a k ,  p a ra lle le p ip e d   va 
h o k a z o l a r n i   k u z a t a   t u r i b ,   ular  u c h u n   u m u m i y   b o ‘lgan 
belgini,  y a 'n i  b u r c h a k n i   fikran  ajratishlari,  s o 'n g r a   u m u ­
m a n   „ b u r c h a k “  t u s h u n c h a s i   t o ‘g ‘risida  fik r  yuritish la ri 
lozim  boMadi.
F a n  va  t e x n ik a   rivoji  avj oigan  hozirgi  d a v r d a  kishilarga 
uza tilay o tg an   a x b o r o t l a r n i n g   m a ’lu m   q ism i  ab stra k t  holda 
in s o n   m a ’na v iy   m u l k i g a   a y la n m o q d a .   I n s o n d a   m a z k u r  
b ilim larni  hissiy  b ilish   ap p a ra ti  y o rd a m i  b ila n   o'z la sh tirish  
im k o n iy a ti  y o ‘q,  s h u n i n g   u c h u n   ularni  a b stra k t  y o ‘l  bilan 
0
‘zlashtirib olish  t a l a b   qilinadi.  Lekin  ab stra k siy a holatidagi 
ax b o ro tn i  i n s o n l a r  q iy in c h ilik  bilan  o ‘z lashtira dilar.  Yaqqol 
k o 'r g a z m a lilik k a   a s o s l a n m a g a n   b ilim lar  q iy in c h ilik   bilan 
q a b u l   q i l i n a d i .   S h u n g a   q a r a m a y ,   a b s t r a k t   h o la t i d a g i  
bilim lar koMami  k u n d a n   k u n  ortib b o r m o q d a .   C h u n k i  yangi 
kashfiyotlar,  i x t ir o la r   z a m ir id a n   kelib  c h i q u v c h i  
q o n u -  
n i y a t l a r ,   i c h ki  m u r a k k a b   b o g M a n i s h l a r n i n g   b a r c h a s i  
abstrakt a tam a sid a o ‘z  ifodasini to p m o q d a.  S h u  bois kishilarni 
m a z k u r   j a r a y o n g a   ta y y o rla sh ,  o 'n g 'a y s i z   s h a r t- s h a r o i t g a  
m oslasha  olishga  k o ‘n i k i s h g a o ‘rgatish  lozim .
T a ’lim  t i z i m i d a g i   b ilim la r n in g   a k s a riy a ti  b ilis h n in g  
o q ilo n a   y o ‘li  b i l a n   egallashga  q a ra tilg a n   b o l i b ,   abstrak- 
siyadan  keng  k o l a m d a   foydalanishni  t a q o z o   etadi.  S h u n in g  
270
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   112   113   114   115   116   117   118   119   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə