O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə118/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   114   115   116   117   118   119   120   121   ...   145

p r i n s i p i   —  a b s t r a k s i y a l a s h   v a   b u   b i l a n   b i r g a ,   o l d i n g i  
t i z i m n i n g   b e h i s o b   s i g n a l l a r i n i   u m u m l a s h t i r i s h   v u j u d g a  
keladi.  S h u n d a n   s o ‘ng,  a n a   s h u   u m u m la s h ti r i l g a n   y a n g i  
sig n allar  t a g ‘in  an a liz  va  s i n t e z   q ilinaveradi.
F ik r   y u ritish n in g   u m u m l a s h ti r i s h   operatsiyasi  h a r   xil 
asoslarga  k o ‘ra turlarga b o ‘lib o ‘rganiladi.
Umumlashtirish
Mazmuniga ko‘ra
Elementar
Empirik
Tushunchali
Nazariy
Fikrning yo‘nalishiga  ko‘ra
Umumiydan  xususiyga
Yakkadan umumiyga va 
undan xususiyga
Umumiydan xususiyga 
va o ‘sha umumiydan 
yanada umumiyga
Kamroq  um um iydan 
yanada umumiyga
Yagona umumiy 
holatdan yanada 
umumiyroqqa
18  Psixologiya
273
www.ziyouz.com kutubxonasi


U m u m l a s h t i r i s h n i   m a z m u n i g a   k o ‘ra  t u s h u n c h a l i  
u m u m l a s h t i r i s h   v a   y a q q o l - k o ‘rg a z m a li  y o k i  e l e m e n t a r  
u m u m la s h tiris h   tu rig a   ajratish  q abul  q ilinga n.  T u s h u n c h a li  
u m u m la s h ti r i s h   o rq a li  obyektiv  q o n u n iy a t l a r n i n g   m u h i m  
belgilariga q arab birlashtirish amalga oshiriladi.  B u n d a  m u h im  
be lg ila r  u m u m l a s h ti r i l i b ,   obyektiv  q o n u n i y a t l a r n i   o c h ish  
m u m k in  b o ‘ladi. Y a q q o l  k o ‘rgazmali u m u m la s h tiris h d a narsa 
v a   h o d i s a l a r   t a s h q i   h a m d a   y a q q o l   b e l g i l a r i   b o ‘y i c h a  
u m u m la s h ti r i l a d i.
K o n k re tla s h tir is h . 
U m u m i y ,   m a v h u m   b e l g i   v a  
xususiyatlarni  y a k k a ,  y o l g ‘iz o byektlarga  ta tb iq   qilish  bilan 
ifo d a la n a d ig a n   fikr  y u r it i s h   operatsiyasi  in s o n n i n g   b a r c h a  
y u m u s h l a r i d a  faol  is h tir o k  etadi.  Voqelik q a n c h a l ik   ko n k re t 
(y a q q o l)  sh a k ld a   ifo d a la n s a ,  in so n   u n i  s h u n c h a l i k   o so n  
a n g la b  yetadi.  0 ‘z i n i n g  g e n e tik   kelib  c h iq ish ig a  q a ra g a n d a , 
kishilar d a s t a w a l   t e v a r a k - a tr o f n i  a n iq   belgilariga asoslanib, 
k o n k r e t   h o lid a  aks  e ttirg a n la r ,  yaqqol  o b ra z la rg a   suyanib 
t a s a w u r  qilish  i m k o n iy a tig a  ega boMganlar.  S h u   bois,  hozirgi 
k u n g a   q a d a r  k o n k r e tl ik   belgisi  liar q a n d a y  in s o n   zoti  u c h u n  
e n g   y a q in   belgi  b o ‘lib  hisoblanadi.  C h u n k i   a n i q   voqelik 
kishini  aqliy  z o lr b e r is h l ik d a n ,  irodaviy ta n g lik d a n   va stress 
h o l a t d a n   forig‘  q iladi.  S h u n in g   u c h u n   b o l s a   kerak,  o d a m  
e n g   m u r a k k a b   q o n u n   h a m d a   t u s h u n c h a l a r n i   k o n k re tlik  
d a r a ja s ig a   a y l a n t i r i s h g a   h a r a k a t  q iladi.  M a s a l a n ,   in s o n  
„ q i y m a t “  t u s h u n c h a s i n i   „ o d a m n i n g   q a d r - q i m m a t i “ , 
„ to v a r n i n g  q i y m a t i“  s h a k lid a   k o n k re tla sh tira d i  va  h okaz o.
Psixologiya  f a n id a   m a z k u r   fikr  yuritish  operatsiyasiga 
q u y id a g ic h a   t a ’r if b e r ila d i:  K onkre tla shtirish  h o d isa la rn in g  
ic h k i  b o g ‘lan ish i  v a   m u n o s a b a t l a r i d a n   q a t ’i  n a z a r ,   b ir 
t o m o n l a m a  t a ’k i d l a s h d a n   iborat fikr yuritish  operatsiyasidir.
P s ix o lo g la rn in g   t a d q i q o t la r i   k o 'r s a t is h i c h a ,   k o n k r e t ­
lashtirish  o d atda ikki xil vazifani bajaradi.  Dastlabki vazifasiga 
taallu q li  m iso llar  k e ltirib ,  unin g   psixologik  m e x a n iz m in i 
k o 'rsa tish ig a   h a r a k a t  q ila m iz .  M as a la n ,  o lq u v c h i l a r   „ q o r a “ 
d e g a n  so‘zni  ishlatgan  paytlarida ko‘z o 'n g id a  b itu m ,  ko‘mir, 
a s fa lt  kabi  q o r a   r a n g d a g i   n a rsa   va  h a y v o n l a r n i   g a v d a - 
274
www.ziyouz.com kutubxonasi


lantirishlari  m u m k in .  S h u n in g d e k ,   u la r  „ h a r a k a t “  d e g a n  
ib o ran i  ishlatganlarida,  o d a m n i ,   m a s h in a n i,  h a y v o n l a r n i ,  
suv va sam o ly o t  kabilarni  t a s a w u r  qila oladilar.  K e y in c h a lik  
e s a   h a r a k a t  t u s h u n c h a s in i n g   k o ‘lam i  k en g a y ib   b o r a d i   va 
b i o l o g i k ,   i j t i m o i y   v a   h o k a z o   h a r a k a t l a r   k o ‘z  o l d i g a  
keltiriladigan  b o ‘ladi.
K o n k re tla s h tirish n in g   ik k in c h i  vazifasi  q u y id a g i  m is o l-  
la rd a   o ‘zining  y o rq in   ifodasini  lo padi.  M a s a la n ,  k is h ila r 
k e t m o n ,   b e lk u ra k ,  p a n s h a x a n i  
clehqonchilik
  a s b o b l a r ig a ;  
igna,  bigiz,  a n g ish v o n a   va  tik u v   m a s h in a s in i 
tikuv
  a s b o b ­
lariga;  lola,  a tirg u l,  b i n a f s h a ,   b u l d a n e j n i  
gulga\
  d a f t a r ,  
r u c h k a ,  chizg*ichni 
o'quv
  q u ro lla rig a   kiritadilar.  D e m a k ,  
bu  misollarda konkretlashtirish  operatsiyasi  u m u m i y v a  y a k k a  
belg ilari  k a m   b o ‘lgan  u m u m i y l i k n i   o c h i s h d a   n a m o y o n  
b o ‘ladi.  U m u m a n ,   k o n k r e tl a s h t i r i s h   a b s t r a k s i y a l a s h n i n g  
k o n t r a s t   h o la ti  boMib,  i n s o n   b ilish   f a o l i y a t i d a   m u h i m  
a h a m i y a t  kasb  etadi.
Tasniflash. 
In s o n n in g   bilish  faoliyatida  m u h i m   o ‘rin 
t u t u v c h i   fik r  y u r i t i s h   o p e r a t s i y a l a r i d a n   b i r i   t a s n i f l a s h  
h is o b la n a d i.  Bir  t u r k u m   n a r s a l a r   ic h id a   b i r - b i r i g a   o ‘x- 
sh a sh la rin i  b o s h q a   t u r k u m d a g i l a r i d a n   farq  qilish ig a  q a r a b ,  
n a rs a la rn i tu rk u m la rg a   a jra tish  tizim i  tasniflash  d e b  a ta la d i. 
B u n g a   D . l . M e n d e l e y e v n i n g   „ E l e m e n t l a r n i n g   d a v r i y  
t i z i m i “  ja d v a li  ta s n ifla s h   u c h u n   y o r q i n   n i i s o l d i r .   O l i m  
e l e m e n t l a r n i   a t o m   o g 'i r l i g i   o r t i b   b o r i s h i g a ,   k i m y o v i y  
sifatlarining  b ir  tipdaligiga  v a   b o s h q a   b e lgilariga 
q a r a b  
ta rtib   bilan   joy lash tirib   c h iq q a n .
F a n d a   n a rsa   va  h o d i s a l a r n i n g   ta b i a t in i  i f o d a l o v c h i  
m u a y y a n   belgini  tasniflash  d e b  a ta s h   q abul  q ilin g a n .  T a b i iy  
tasniflashga zoologiya  fanidagi  h a y v o n la r tasn ifig a  (s u d r a l ib  
y u ru v c h ila r,  s u te m iz u v c h ila r,  s u v d a  va  q u r u q l i k d a   y a s h o v -  
c h i l a r ,   p a r r a n d a l a r ,   q u s h l a r ) ,   b o t a n i k a d a g i   o ‘s i m l i k l a r  
tasnifiga  (b ir  yillik,  k o kp  yillik,  b u ta la r,  d a r a x tl a r ,  o ‘t!ar, 
ild iz d a n   k o ‘p ayuvchilar,  ig n abarglilar,  tikanli  o ‘sim lik la r, 
d ukkaklilar,  poliz o ‘simliklari  v a  b o sh q alar)  ni  keltirib  o ‘tish 
m u m k i n .   M a b o d o   tasnifga  a s o s   qilib  o lin g a n   belgi  n a r s a   va
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   114   115   116   117   118   119   120   121   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə