O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə119/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   115   116   117   118   119   120   121   122   ...   145

h o d i s a l a m i n g   ta b ia tin i  ifo d a la m a sa ,  b u n d a y   t a s n i f   s u n ’iy 
t a s n i f   d e b   a ta la d i.  I j t i m o i y   h a y o t i m i z d a   t a s n i f l a s h n i n g  
m a z k u r   t u r i   d o i m o   q o M la n ib   t u r a d i .   M a s a l a n ,   k u t u b -  
x o n a d a g i  kitoblar m a z m u n i g a ,  shakliga, noyobligi v a  shu n g a 
o ‘x s h a s h   belg ilarg a  q a r a b   t o k c h a l a r   va  p e s h t o q c h a l a r g a  
te rila d i.  0 ‘q u v c h ila rn in g  alifbe  tartibi  bilan  tuzilg an  ro'yxati 
y o k i   x u s u s i y a t l a r i ,   j i n s i y   b e l g i l a r i ,   u l g u r i s h l a r i   v a  
q iz iq ish la rin i  n a z a rd a   t u t ib   t u rk u m la rg a  ajratish  h a m  s u n ’iy 
ta sn ifla s h g a  misol  b o ‘la oladi.
L e k i n   t u r m u s h d a   v a   fan  o l a m i d a   o d d i y   ta s n i f l a s h  
h o l a t i d a n   t e z - t e z   f o y d a l a n i l a d i .   J u m l a d a n :   g u m a n i t a r  
fa n la ri:  falsafa,  iq tisod,  h u q u q ,   pedagogika,  tarix;  ijtimoiy 
f a n l a r   b o ‘yicha:  fizika,  biologiya;  tabiiy  fa n la r  b o ‘yicha: 
k i m y o ,   m a t e m a t ik a .  X u d d i   shu  asosda  psixologiya  sohalari 
h a m   t a s n i f l a n a d i :   i n j e n e r l i k ,   a v i a t s i y a ,   k o s m o s   p s i -  
x o lo g iy asi,  m e h n a t   psixologiyasi,  p a t o p s ix o lo g iy a ,  o l i g o -  
f r e n o p s i x o l o g i y a ,   s u r d o p s i x o l o g i y a ,   t i f l o p s i x o l o g i y a ;  
m a x s u s   psixologiya;  b o la la r ,  o ‘sm irlar,  o ‘s p irin la r,  k a tta  
y o s h d a g i l a r   psixologiyasi;  gerantopsixologiya:  y o sh   d a v r- 
l a r i   p s i x o l o g i y a s i ;   s u d   i s h i  p s i x o l o g i y a s i :   k r i m i n a l  
p s ix o lo g iy a ,  p e n i te n s ia r   psixologiyasi,  y u ridik  psixologiya 
v a   b o s h q a l a r .   P six o lo g iy a   f a n id a   psixik  h o l a t l a r ,   bilish  
j a r a y o n l a r i ,   sh a x s n in g   in d iv id u a l- tip o lo g ik   xusu siy atlari 
h a m   t a s n ifla n a d i.  A k s  e ttiris h   xarak teri  va  r e t s e p to r l a r n i n g  
o ‘rn i g a  q a r a b   sezgilar  u c h  g u ru h g a   b o ‘linadi:  ek stero tse p tiv  
s e z g il a r ,   i n t e r o t s e p t i v   s e z g ila r,  p ro p r io t s e p t i v   sezgilar.
T a ’lim  tizim id a  m u r a k k a b  bilim larni q u lay ro q  y o l   bilan 
o ‘z la sh tiris h   u c h u n   t a s n i f   o p eratsiya sidan  ken g   k o ‘l a m d a  
fo y d a la n ila d i.  M a s a la n ,  o t ,   sifat,  fe’l,  so n   — s o ‘z  t u r k u m -  
l a r i ;   i b t i d o i y   j a m o a ,   q u l d o r l i k ,   f e o d a l i z m ,   k a p i t a l i z m  
i j ti m o i y   fo rm a tsiy a la r,  p ro z a ,  poeziya,  d r a m a ,  k o m ed iy a, 
t r a g e d i y a  —  a d a b iy   j a n r l a r ;   b riz,  m u s s o n ,   p a s sa t  — s h a -  
m o l l a r   va  bosh q alar.
S h u n d a y   qilib,  t a s n i f   biz  teksh irad ig a n   o b y e k tla rn in g  
m u a y y a n   ta rtib in i  t o p i s h d a ,   o ‘rg a n ish im iz d a   z a r u r   b o ‘lgan 
n a r s a   v a   h o d is a la rn i  y a x lit  h o l d a   t e k s h iris h im iz d a ,  o ‘z-
276
www.ziyouz.com kutubxonasi


l a s h t i r m o q c h i   b o l g a n   m a t e r i a l l a r n i   p u x t a   e s d a   q o l d i -  
rish im iz d a   m u h i m   o ‘rin  tutadi.
S i s t e m a la s h ti r is h .   F ikr  oby ek tiv   h i s o b l a n g a n   narsa  va 
h o d i s a l a r n i   z a m o n   ( v a q t) ,  m a k o n   ( f a z o )   v a   m a n t i q i y  
j i h a t d a n   m a ’l u m   t a r t i b d a   j o y l a s h t i r i s h d a n   i b o r a t   f ik r 
y u r i t i s h   o p e r a t s i y a s i d i r .   U  b i l i m l a r n i   o ‘z l a s h t i r i s h d a ,  
k o ‘n ikm a va  m alak a la m i  tartibga solishda m u h i m  o ‘rin tutadi. 
O d a td a ,  siste m alash tirish   o p eratsiya si  y o r d a m i d a   narsa  va 
h o d isalar,  fa k tla r,  fikrlar  va  o b y e k t l a r   m a k o n d a ,   v a q td a  
egallagan  o ‘rn ig a   q a r a b   m a n tiq iy  j o y la s h tir ila d i.
S h u n i n g   u c h u n   t i z i m g a   s o lish   m a k o n   v a   fa z o v iy , 
x ro n o io g ik   ta r t ib   bilan   m a n tiq iy   b elg isig a  a s o s a n   u c h   turga 
ajratiladi.  K o ‘c h a tl a r n i n g  b o g ‘ga o lib  c h i q i b  o ‘tqizilishi,  s i n f  
x onasidagi  m e b e lla r n in g   b ir  tekis  jo y la s h t ir il i s h i   m a k o n i y  
tizim   u c h u n   m is o l  b o l a   oladi.  T a r ix iy   v o q e a la r n i n g   x r o ­
noiogik ta r ti b d a  joylashtirilishi,  k u t u b x o n a d a g i   k ito bla rning 
xrono io g ik   j i h a t d a n   terib  q o ‘yilishini  v o q e a la r n i   z a m o n g a  
q a r a b   t i z i m g a   s o lish n in g   n a m u n a s i   d e b   a t a s h   m u m k i n .  
M a te m a tik a ,  falsafa,  psixologiya va  m a n t i q q a  d o i r  asarlarda 
ilmiy  m a q o l a l a r n in g   (ya 'ni  p u n k t ,  p a r a g r a f   n a z a rd a   tutil- 
m o q d a ) joy lash u v i m antiqiy tizim ga s o lish n in g  nam unasidir.
O 'q u v  t a ’lim id a   o'zlashtirilgan  b i l im l a r n i  tiz im g a  solish 
m u h i m   a h a m i y a tg a   ega  b o ‘lib,  b u   ish  b i r   n e c h a   b o s q ic h d a  
a m a lg a   o sh irila d i.  B ilim lar  d a s tla b   p r e d m e t n i n g   boblari, 
qism lari  b o ‘y i c h a ,  s o ‘ng  yaxlit  h o l d a   o ‘q u v c h i   o n g id a   ti- 
zim lashtiriladi.  T izim la sh tiris h n in g   i k k i n c h i  b o s q ic h id a  bir- 
biriga  o ‘x sh ash   p re d m e tla rg a   oid  b i l i m l a r   fikran  tartibga 
solinadi.  U c h in c h i  bosqichda bir n e c h a  p re d m e t la r y u z a s id a n  
t o ‘p l a n g a n   b i l i m l a r   m a ’l u m   t a r t i b g a   t u s h a d i ,   u l a r n i n g  
o 'x s h a sh   va  farqli  t o m o n la ri  ajra tilad i.  T i z i m g a   s o lishning 
t o ‘rtinchi  b o s q i c h i d a   d a r sd a n   va  o ‘q i s h d a n   ta sh q a r i  m a s h -  
g 'u lo tl a r d a   e g a ll a n g a n   b ilim la r n i  t i z i m l a s h t i r i s h   n a z a r d a  
tutiladi.
0 ‘q itu v c h i  d a r s d a   o ‘tilgan  m a v z u l a r n i   o ‘q u v c h ila r d a n  
s o ‘rash,  u l a r n i n g   t o ‘g arak  is h la r i d a ,  o l i m p i a d a   va  k o n -  
kurslarda  q a t n a s h u v i n i   kuzatish,  d e v o r i y   g a z e ta g a   y o zg a n
277
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   115   116   117   118   119   120   121   122   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə