O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə120/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   116   117   118   119   120   121   122   123   ...   145

m a q o la la r in i  ta h lil  qilish,  ijodiy va y o z rn a   ishlarni  tekshirish 
o rq a li  u l a r d a g i   b i l im l a r n in g   q a n d a y   tiz im l a s h a y o t g a n i n i  
a n iq la b   olish i  m u m k in .
D e m a k ,   i n s o n n i n g   bilish  fa o liy a tid a   „ m a v z u l a r a r o “ , 
„ p r e d m e t l a r a r o “  b ilim larni  tizim la sh tirish   yuza ga  keladi. 
B i n o b a r i n ,   b i l i m l a r n i n g   tiz im g a   s o l in is h i   a q liy   rivojla- 
n is h n in g   d a s t l a b k i   p o g ‘o nasi  h iso b lan ad i.
T a fa k k u r  sh a k lla ri
P s ix o lo g iy a d a   n u t q   fikr  ynritish  faoliy a tin in g   vositasi 
d e b   y u ritila d i.  O d a t d a ,   n u tq   ta fa k k u r j a r a y o n id a   h u k m lar, 
xulosa c h i q a r i s h  v a   t u s h u n c h a l a r  sh a k lid a   ifodaiab  kelinadi. 
S h u n in g   u c h u n   h u k m ,   xulosa  c h i q a r is h   va  t u s h u n c h a l a r  
ta fa k k u rn in g   o ‘z ig a   xos  shakllari  d e b   ataladi.
Hukmlar
N a rsa  v a   h o d isa la rd a , voqelikda  h a q iq a ta n  o ‘zaro b o g l i q  
b o ‘lgan  b e lg ila r ,  a lo m a t l a r ,   h u k m l a r d a   b o g ‘liq  ravishda 
k o ‘rsatib  b e rilsa   y oki  voqelikda  b i r - b i r i d a n   ajratilgan  narsa 
( t o m o n )   h u k m l a r d a   ajra tib   k o ‘rsa tilsa  —  b u   c h i n   h u k m  
d e b   a tala d i.  M a s a l a n ,   „ M e ta lla r —  e l e k t r   tokini  o ‘tkazuv- 
c h i d i r “ ,  „ M e t a l l a r   q iz d irilgandan  k e n g a y a d i “ ,  degan  chin 
h u k m la rd ir.  C h u n k i   ele k tr  tokini  o 't k a z i s h ,   qizdirilganda
278
www.ziyouz.com kutubxonasi


ken g a y ish   m e t a ll a r g a   xos  x u s u s iy a tla rd ir,  b u   h u k m d a   u 
yoki  bu  h o la t  fa qat  tasd iq lan ib   aytilayotir.
N a r s a   v a   h o d is a la rn in g   belgi  v a   x u s u siy a tla ri  h aq id a  
tasdiqlab  yoki  i n k o r   qilib  aytilgan  fikr 
hukm
  d e b   ataladi.
M o d d i y   o l a m d a   h a q i q a t a n   bogMiq  b o M m a g a n   narsa 
h u k m d a   bogM iq  q i l i b   k o ‘r s a ti l s a ,   b u n d a y   h u k m  
xato 
(yolg'on)  hukm
  deyiladi.  C h u n k i   b u   h u k m d a   aks  ettirilgan 
sifatlar  (belgi  v a   a l o m a t l a r )   b u   n a r s a l a r g a   a slo   m uvofiq 
k e l m a y d i .   M a s a l a n ,   „ A t o m   -   m o d d a n i n g   b o M i n m a s  
z a r r a c h a s i d i r “ ,  d e g a n   h u k m   n o t o ‘g ‘ri  h u k m d i r .   A t o m  
m urakkab  m o d d iy  tizimga ega boMib,  u y a d r o  v a  elektronlarga 
boMinadi.  A t o m n i n g  yadrosi h a m  boMinadi,  b u  y a d r o   p ro to n  
va  n e y t r o n l a r d a n   ib oratdir,  d e g a n   h u k m l a r d i r .   „ Y e r Q u y o s h  
a tro fld a   a y l a n m a y d i “ ,  d e g a n   misol  h a m   c h i n   boMmagan 
h u k m l a r   d o ira sig a   kiradi.  A l l a q a c h o n l a r   i n s o n   t o m o n i d a n  
k a s h f  qilingan  g eliosentr  nazariyasi  m a v ju d   boMib,  a n a   shu 
nazariyaga asoslangan holda m a z k u r q o n u n  a m a l d a  mayjuddir. 
D e m a k ,  h u k m n i n g   chinligi,  y a ’ni  v o q elik n i  t o ‘g ‘ri  aks  et- 
tirishi  — u n i n g   e n g   m u h i m   x u su siyatlaridan  biridir.
Borliqdagi  narsalar, h o d is a la r va v o q e lik n in g   m iqdoriga, 
ularning biror h u k m d a  aks ettirilgan a lo q a v a   m unosabatlariga 
q a r a b   h u k m   q u y id a g i  tu rlarg a  boMinishi  m u m k i n :
1)  ta sd iq lo v c h i  yoki  in k o r  q ilu v c h i  h u k m .   H u k m la r- 
n in g   u s h b u   a so s la rg a   ta y a n ib   boMinishi  s ifa tg a   q a r a b   b o   li-
nishi  d e b   ata la d i;
2) y a k k a , j u z 'i y ,   xususiy  va  u m u m i y   h u k m g a   ajratilishi 
m u m k in .  H u k m l a r n i n g   b u n d a y   b elg ila rg a   k o ‘ra  boMinishi 
m iq d o rg a   q a r a b  boMinishi  deyiladi;
3)  sh artli,  a y iru v c h i  va  q a t ’iy  h u k m   sin g a ri  k o brinishlar 
m avjud  boMib,  u  h u k m l a r n i n g   m u n o s a b a t g a   q a r a b  boMinishi 
d e b  ataladi;
4)  h u k m  ta x m in iy  k o ‘rinishga ega boMishi  h a m   m u m k in . 
Bu  h u k m d a   aks  ettirilad ig an   n a rsa   v a   h o d i s a l a r  belgisining 
nechogMiq  m u h i m   boMinishiga  yoki  v o q e li k k a   m o s   kelish- 
kelm asligiga  bogMiq.  M a s a la n ,  „ E r t a g a   yom gM r  yogMshi 
m u m k i n “ ,  „ P a x t a   rejasi  toMib  q o lsa   k e r a k “ .
www.ziyouz.com kutubxonasi


H u k m l a r d a   ta sd iq la n g a n   yoki  i n k o r   qilingan  narsalar, 
h o d is a la r,  a l o m a t l a r   h u k m n i n g   m a z m u n i n i   tashkil  qiladi.
N a r s a   b ila n   b e lgining  aloqasi  (bog'liqligi)  aks  ettirilgan 
h u k m  
tasdiqlovchi  hukm
  deb  a ta la d i.  M a s a la n ,  „A lish er 
N a v o iy  b u y u k  o ‘zbek shoiri va m utafakkiridir“ ,  , , 0 ‘zbekiston 
q o r a k o ‘li  b i l a n  j a h o n g a   m a s h h u r d i r “ ,  „ 1 9 7 7 -   yil  T o s h k e n t  
m e tro s i  ishga  tu s h g a n   s a n a d ir “  va  h okaz o.
N a r s a   b il a n   belgi  o lrtasidagi  b i r o r   b o g ‘lanish  y o lqligini 
a k s   e t t i r u v c h i   h u k m  
inkor  hukm
  d e b   a ta la d i.  M a sa la n : 
„ 0 ‘z b e k i s t o n d a   p a x t a   e k i l m a y d i “ ,  „ S a m a r q a n d d a   oliy  
m a k t a b l a r   q u r i l m a g a n “  va  bosh q alar.
V o q e li k d a   ajratilgan  narsa in k o r qiluvchi  h u k m d a  fikran 
a j r a t i l i s h i   m u m k i n .   Y a k k a   ( y o I g ‘iz)  n a r s a   v a   h o d i s a  
t o ‘g ‘risidagi  h u k m  
ya kka   hukm
  d e b   ataladi.  Misol  u c h u n : 
„ A lish e r N a v o i y   n o m li  k atta o p e r a  va b alet  teatri  respublika 
faxridir“ ,  „ H a m z a   H a k im z o d a   N iy o ziy  b uyuk o 'z b e k  shoiri, 
y o z u v c h is i   v a   d r a m a t u r g i d i r “ ,  „ T o s h k e n t   —  0 ‘z b e k is to n  
R e s p u b l i k a s i n in g   p o y ta x tid ir“ ,  „ A m u d a r y o   sersuv  d a r y o - 
la rd a n   b i r i d i r “ .
B e l g i n in g   b i r o r   t u r k u m ig a g i n a   ta a llu q li  tas d iq lo v ch i 
yoki  i n k o r  q ilu v c h i  h u k m  
j u z ’iy hukm
 d e b  ataladi.  M asalan: 
„ B a ’zi  m e t a l l a r   e le k tr  to k in i  o ‘t k a z m a y d i “ ,  „ J a m o a n i n g  
a y r im   b rig a d a la ri  m ajburiyatga y a ra sh a   m e h n a t   q ilm a d ila r“ . 
Bir t u r k u m d a g i   n a rsa   va  h o d isa la rn in g   h a m m a s i   t o ‘g 'risida 
t a s d i q l a b   y o k i   i n k o r   qilib  aytilgan  h u k m  
umumiy  hukm 
d e b   a tala d i.
H u k m d a   n a rsa   va  h o d isa belgisining  borligini  m u a y y a n  
s h a r o itl a r d a   ta s d iq l a b   yoki  in k o r q ilib aytilgan  h u k m  
shartli 
hukm
  d e b   a t a l a d i .   M a s a l a n :   „ A g a r   q u y o s h   n u r i   u c h  
b u rc h a k li  p r i z m a d a n   o ‘tkazilsa,  e k r a n d a   s p e k tr  hosil  b o ‘- 
la d i“ ,  „ A g a r   o ‘q u v c h i  im tih o n g a   q u n t   bilan   p uxta  tay y o r- 
lansa,  u   „ y a x s h i “  va  „ a ’lo “  b a h o l a r   o l a d i “ ,  „ A g ar o ‘qu v ch i 
d i q q a t   q i l m a s a ,   y a n g i  m a t e r ia ln i   o ‘z l a s h ti r a   o l m a y d i “ , 
„ A g a r d e h q o n   b a h o r d a   yerga  yaxshi  ishlov  b e r m a s a ,  k u z d a  
hosil  c h o ‘g ‘i  k a m   b o l a d i “ .
H u k m d a   n a r s a   va  h odisalarga  b i r   n e c h a   belgi  nisbat
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   116   117   118   119   120   121   122   123   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə