O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə122/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   118   119   120   121   122   123   124   125   ...   145

Y u q o rid a g i  m is o lla rd a n   k o 'r in i b   t u r i b d i k i ,   m u l o h a z a  
yu ritish   h a m ,   x u l o s a   c h iq a r ish   h a m   v o q e l i k n i   b a v o s ita  
biiish n in g   asosiy  shakli  sifatida  n a m o y o n   b o ‘lgan.  Oldingi 
ikki  h u k m g a   a so s la n ib   u c h in c h i  h u k m   c h iq a r ila d i.  M a z k u r 
xulosani  b ev o s ita   tekshirib  k o ‘rishga  h e c h   q a n d a y   ehtiyoj 
qolmaydi.
S h u   s a b a b d a n   xulosa c h iq a rish   fikr o ‘rtasid ag i  s h u n d a y  
b o g M a n is h d irk i,  m a z k u r   b o g ‘la n i s h   n a t i j a s i d a   b i r   yoki 
u n d a n   ortiq  h u k m l a r d a n   u c h in ch i  h u k m   keltirib chiqariladi. 
B u n d a   yangi  h u k m   asosiy  h u k m n i n g   m o h i y a t i d a n   keltirib 
chiqariladi.
X ulo sa c h i q a r i s h  
uch
 tu rg a  b o ‘linadi: 
induktiv,  deduktiv 
va 
analogik.
Induktiv
  x u lo s a   c h iq a rish   —  bu  x u l o s a   c h iq a r i s h n i n g  
s h u n d a y   m a n t i q iy   usulidirki,  b u n d a   b i r   n e c h a   y a k k a   yoki 
ayrim   h u k m l a r d a n   u m u m iy   h u k m g a   o ‘ti!adi,  yoki  ayrim  
fakt  va  h o d is a la rn i  o ‘rganish  a so sid a  u m u m i y   q o n u n   va 
q o i d a l a r   y a r a t i l a d i .   M a s a l a n :   „ T e m i r   e l e k t r   t o k i n i  
o ‘tk a z a d i ‘\   „ M i s  e le k tr tokini  o ‘t k a z a d i “ ,  „ K u m u s h d a   h a m  
e le k tr  tokin i  o ‘t k a z u v c h a n lik   xususiyati  b o r “  va  h okaz o. 
l n s o n   y u q o r i d a g i   h u k m l a r d a n   y a n g i   u m u m i y   x u l o s a  
c h i q a r i b ,   d e m a k ,   „ M e t a l l a r n i n g   h a m m a s i   e l e k t r   to k in i 
o ‘t k a z a d i “ ,  d e g a n   yangi  x u lo sa   c h i q a r a d i .   S h u n i n g d e k ,  
„ T o s h k e n t   d a v la t  m a d a n iy a t  instituti  ta l a b a la r i   qishki  ses- 
siyaga  p u x ta   h o z irlik   k o ‘rm o q d ala r.  S h a h a r d a g i   b o s h q a  oliy 
o 'q u v   yurti  talaba la ri  h a m   qishki  sessiyaga  tayyorgarlikni 
k u c h a y ti r m o q d a la r “ .  D e m a k ,  „ T o s h k e n t   s h a h r i n i n g  b a r c h a  
o liy   o ' q u v   y u r t i   t a l a b a la r i  q is h k i  s e s s i y a g a   q u n t   b ila n  
ta y y o rla n m o q d a la r“ ,  degan yangi xulosa chiq arila d i.  B unday 
m isollarni  k o ‘p lab   keltirish  m u m k in .
D ed u ktiv
  x u l o s a   c h i q a r i s h d a   —  u m u m i y   v a   y a k k a  
x u lo sa la rd a n   y a k k a   yoki  j u z ’iy  x u lo sa   keltirib   chiqariladi. 
Misol  u c h u n :   „ H a r  q a n d a y   m etall  —  e l e m e n t “ .  „V is m u t  — 
m e t a l l “ .  D e m a k ,   v ism u t  —  e l e m e n t .   H a m m a   p l a n e t a l a r  
m axsus  s h a k ld a d ir.  „ K a m o l o t “  y o s h l a r   ijtim o iy   harak ati 
a 'z o la ri  shijoatli  yoshlardir.  T o s h k e n t   d a v l a t   p e d a g o g ik a
www.ziyouz.com kutubxonasi


u n iv e rs ite tin in g   k o kp gina talabalari  „ K a m o l o t “ga a ’zodirlar. 
D e m a k ,   u l a r   h a m   shijoatlidirlar.
T a ’l i m   j a r a y o n i d a   o ‘q u v c h i l a r   u m u m i y   q o i d a   va 
q o n u n l a r n i   y a k k a   yoki  j u z 'i y   h o lla rg a   ta tb iq   etish  orqali 
h a m m a   v a q t   d e d u k t i v   y o ‘l  bilan  fikr  yuritadilar.  M asa la n , 
C V quvchilar  u m u m i y   g r a m m a ti k   q o i d a l a r n i   bilganliklari 
sababli  o ‘z b e k  tili  darslarida q aratq ich ,  t u s h u m  kelishiklarini 
differensiatsiyalay oladilar.  S huning u c h u n  yozgan  paytlarida 
g r a m m a t i k   x a t o l a r g a   a s lo   y o i   q o ‘y m a y d i l a r .   Y o i n k i  
o ‘q u v c h iIa r  „ k o ‘p b u r c h a k l a r   ichki  b u r c h a k l a r n i n g   yigkin - 
disi  2  d   ( n   —  2)  ga  t e n g “ ,  degan  u m u m i y   q o id a n i,  t e o re - 
m a n i  o kz l a s h t i r i b   o ig a n   b o l s a l a r ,   u n i   sira  q i y n a lm a s d a n  
istalgan  k o ‘p b u r c h a k k a   tatbiq  eta  olishlari  m u m k in .
D e m a k ,   o ‘qish  ja ra y o n id a   kollej  o ‘qituvchilari  b ay o n  
q i l ib ,   i z o h l a b   b e r g a n   t e o r e m a ,   q o n u n   v a   q o i d a l a r n i ,  
m u r a k k a b   x o s s a l a r n i   a y r im ,  j u z ’iy  h o l l a r g a   k o ‘c h i r is h  
p a y t i d a   o ‘q u v c h i l a r   h a m m a   v a q t   d e d u k s i y a   u s u l i d a n  
fo y d a la n ib  fikriay d ilar va  m u lo h a z a  y uritadilar.  0 ‘qitishning 
aksariyat  m e t o d   va  shakllarida y u b o rila d ig a n   inshaklsiyalar 
d e d u k t i v   y o ‘i  b i l a n   a m a lg a   o s h i r i l a d i .   S h u n i n g   u c h u n  
u m u m i y   x u l o s a l a r d a n   y angi  y a k k a   b i r   x u l o s a   k e ltirib  
c h i q a r i s h d a n   i b o r a t   m a n t i q i y   t a f a k k u r   s h a k l i   m u h i m  
a h a m iy a tg a  ega.
A nalogik
  x u l o s a ,   bu  x u lo sa  c h i q a r i s h n i n g   s h u n d a y  
shak lid irk i,  b u n d a   biz  ikki  p r e d m e t n in g   b a ’zi  b ir  belgilari 
o ‘x sh ash lig ig a  q a r a b ,   bu  p r e d m e t la r n i n g   b o s h q a   belgilari 
h a m  
0
‘xshashligi t o ‘g ‘risida xulosa chiqaram iz. Analogiya deb, 
n a rsa   v a   h o d i s a l a r n i n g   bir-biriga  o ‘x sh a s h   b o 'l g a n   b a ’zi 
b e lg il a r ig a   q a r a b g i n a   xu lo sa  y u r i t i s h d a n   ib o r a t   x u lo sa  
chiqarish shakliga aytamiz.  Analogik usulda chiqarilgan xulosa 
c h i n ,   t a x m i n i y   h a m d a   y o lg ‘o n   b o ‘lishi  m u m k i n .   F ik r  
y u r itis h n in g   b u n d a y   shakli  k o 'p i n c h a   yosh  b olalarga  xos 
xususiyatdir.  D e m a k ,  j u z ’iy  ikki  y a k k a   h u k m la rg a  asoslanib 
j u z ’iy  y o k i   y a k k a   h u k m   k e ltirib   c h i q a r a m i z .   B o g kc h a  
y o sh id ag i  b o l a   m a n a   b u n d a y   m u l o h a z a   yuritadi:  „ A d a m la r 
d a r v o z a d a n   i s m im n i   aytib chaqirib  keldilar.  U la r sovg'a  olib
284
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   118   119   120   121   122   123   124   125   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə