O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə124/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   120   121   122   123   124   125   126   127   ...   145

p a x t a z o r ,  k u t u b x o n a ,   yig‘ilish  v a   h o k a z o la r .   T o ‘p l a n m a  
t u s h u n c h a l a r n i n g   b ir  qan c h asi  b i r d a n i g a   tatbiq  q ilin g a n d a  
u m u m i y   t o ‘p l a n m a   t u s h u n c h a l a r   h o sil  b o l a d i .   M a s a la n , 
A lish er  N a v o iy   nom idagi  R e s p u b l i k a   d avlat  k u tu b x o n a s i 
tu sh u n ch as in i  yakka t o ‘planm a tu s h u n c h a g a  oid desa b o l a d i .  
G u r u h ,   s i n f ,  j a m o a ,   polk,  x a l q ,   o l o m o n   va  b o s h q a l a r  
u m u m i y   t o ' p l a n m a   t u s h u n c h a g a   m is o ld ir.  Yetti  og^ayni 
y u l d u z l a r   t o ' p l a m i ,   B olgariya  i s h c h i l a r   sinfl,  T o s h k e n t  
p o c h t a m t i  xiz m a tc h ila ri  j a m o a s i   k a b i l a r   yakka  t o 'p l a n m a  
t u s h u n c h a l a r   ju m la sig a   kiradi.
„ A b s t r a k t “  t u s h u n c h a l a r n in g   y u q o r i d a   qayd  qilib  o lti l-  
g a n   t u s h u n c h a l a r d a n   farqi  sh u k i,  u l a r   id ro k  yoki t a s a w u r g a  
b e v o s i t a   a s o s l a n m a y d i .   „ A b s t r a k t “  t u s h u n c h a g a   m i s o l  
tariqasida  „ q iy m a t“  tushu n ch asin i  keltirib o ‘tamiz: siz a y r im  
to v arn i  u s h l a b   h a r  birini  qoM ingizda  a y la n tirib   k o 'rish in g iz , 
u n i  x o h l a g a n in g i z c h a   ish latish in g iz  m u m k i n ,   a m m o   s h u  
tovarni  q iy m a t  tariqasida olib q a r a g a n i m i z d a  uni aslo u s h la b  
b o l m a y d i .
T u s h u n c h a   bilan  so‘z  m u n o s a b a t i   b i r   tekis  b o 'l m a y d i ,  
a y r im   p a y t l a r   s o ‘z  bilan  t u s h u n c h a   a y n a n   m o s   t u s h a d i  
( o l m a   — s o l z ,  o l m a   — t u s h u n c h a ) ,   q o í g a n   p a y t l a r d a  
t u s h u n c h a   o ‘z  k o ‘lam i j i h a t id a n   k e n g d ir.
F i k r   y u r i t i s h d a   t u s h u n c h a   b i l a n   s o ‘z  o ‘z a ro   b o g ‘liq  
ravishda  n a m o y o n   bo'ladi.  B ir  t o m o n d a n ,   s o ‘z  y o r d a m i s iz  
t u s h u n c h a   v u ju d g a   k e lm a y d i,  i k k i n c h i   t o m o n d a n ,   s o ‘z  
t u s h u n c h a n i n g   m o d d i y   a s o si  v a   f u n k s i y a s i n i   b a j a r a d i .  
T u s h u n c h a l a r   b i r   y o k i  u n d a n   o r t i q   s o ‘z l a r d a n   t a s h k i l  
to p ish i  m u m k i n .   M asa la n ,  „ x a l q “  d e g a n   t u s h u n c h a   b i r  
s o 'z d a n ,   ,,o lzb e k   xalqi“  ikki  s o ‘z d a n ,   „ q a h r a m o n   o ‘z b e k  
x alq i“  u c h   s o lz d a n ,  „ozodlik u c h u n   k u ra s h a y o tg a n  x a l q l a r “ 
d e g a n   t u s h u n c h a   t o ‘rt  sokz d a n   t a s h k i l   to p g an .
P s i x o l o g i y a d a   b a ’zi  t u s h u n c h a l a r   s h a r t l i   b e l g i   — 
sim v o lla r  y o r d a m i   bilan  h a m   i f o d a l a n a d i .  B ular  q a t o r i g a  
m a t e m a t i k   s i m v o ll a r   +  ( p l u s ) ,   —  ( m i n u s ) ,   >  ( k a t t a l i k  
belgisi),  <  (k ic h ik lik b e lg isi),  =   ( t e n g l i k  belgisi),  :  ( b o l i s h ) ,  
■ ( k o ‘p a y tiris h )  va  boshqa  b e lg ila r  q o ‘llaniladi;  h arflar  h a m
287
www.ziyouz.com kutubxonasi


t u s h u n c h a l a r n i   v u j u d g a   keltirishi  m u m k i n :   a ,  b,  c ,  d  va 
hokaz o ;  y o ‘l  q o i d a l a r i   belgisi; geografik s h a rtli  belgilar h a m  
tu s h u n c h a   o ‘r n i d a   ishlatilishi  m u m k in .
T u s h u n c h a l a r   f i k r   y u r i t i s h n i n g   a s o s i y   j a r a y o n l a r i  
b o ‘lib,  y a ’ni  u l a r   tasn iflash ,  u m u m la s h ti r i s h   va  ab stra k - 
siyalashlar  y o r d a m i   b i la n   vujudga  keladi.  S o ‘zlar,  belgilar, 
sim vollar,  a t a m a l a r   ta fa k k u r  ja r a y o n i d a   tu s h u n c h a l a r n i n g  
m a z m u n i n i   aks  e t t i r a d i .   I.P.P avIovning  fik rich a ,  s o kz  sig- 
n allar tizim id a g i  b a r c h a  signallarning signalidir.  B in o b arin , 
u   signallarning b a r c h a s i n i   ifodalaydi va  u l a r n in g  h a m m a s in i 
u m u m l a s h ti r a d i .
T a l a f f u z d a g i   h a r   b i r   s o ‘z  m u a y y a n   m a z m u n n i   va 
m u a y y a n   koM am dagi  t u s h u n c h a la rn i  a k s   ettirad i.  S o ‘zlar 
a lo q a   q u ro li  v a z if a s in i  bajarib,  t u s h u n c h a l a r   m o h iy a tin i 
anglashga  y o r d a m   b e r a d i .  T u s h u n c h a   s o ‘z l a r   y o rd a m i  va 
vositasi  b ilan  s h a x s l a r a r o   m u n o s a b a t la r   o ‘r n a ti s h d a   faol 
ishtirok etadi.
I n s o n   t u s h u n c h a l a r n i n g   aksa riy atin i  o ‘z i d a n   avvalgi 
a v l o d d a n   m e r o s   s i f a t i d a   ta y y o r  h o l d a   o i g a n .   A v l o d l a r  
e s ta f e ta si  n a t i j a s i d a   b i r   avlod  y a r a t g a n   t u s h u n c h a l a r n i  
ikkinchi  avlod  e g a ll a b   o lad i, ularga yangi  m a z m u n   va  shakl 
beradi.  O ld in g i  a v l o d n i n g   boy  m erosiga  asoslanib,  ularni 
o ‘rganib  u l g u r m a g a n   voqelik xususiyatini  o c h i s h g a   intiladi, 
s h u   k a s h f iy o t   o ‘l a r o q ,   yangi  t u s h u n c h a l a r   ijo d   q ila d i. 
B in o b arin ,  t u s h u n c h a l a r n i n g   s h u n d a y   y o l   b ilan  av lo d d an  
avlodga  o ‘tib  b o r is h i  v a   egallanishi  m a z k u r   t u s h u n c h a l a r ­
n ing y a n a d a   ra v n a q   to p ishiga olib  keladi.
M o d d i y   b o r l i q   t o ‘g ‘risid ag i  t u s h u n c h a l a r   filo   va 
o n t o g e n e t i k   t a r a q q i y o t   bosq ich in i  b o s ib   o ‘tadi.  M a z k u r  
t a r a q q i y o t   b o s q i c h i   t u s h u n c h a l a r n i n g   t a k o m ill a s h u v ig a , 
m a z m u n a n   c h u q u r la s h u v ig a ,   koMam j i h a t d a n   kengayishiga 
s a b a b c h i   b o ‘l a d i .   M a s a l a n :   l ) y a r i m   a s r   m u q a d d a m  
kishilarning  Q u y o s h   tizim iga  kirgan  p l a n e t a la r  t o lg ‘risidagi 
t a s a v v u r l a r i ;   2 )   m a k t a b g a c h a   y o s h d a g i   b o l a l a r n i n g  
o ‘sim liklar va  h a y v o n o t   dunyosi  t o ‘g ‘risidagi  tu sh u n c h a la ri 
k o ‘l a m i   v a   m a k t a b n i   t a m o m l a s h   d a v r i d a g i   o ‘s p i r i n
288
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   120   121   122   123   124   125   126   127   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə