O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə125/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   121   122   123   124   125   126   127   128   ...   145

t u s h u n c h a l a r i   m i q d o r i ;   3)  o 4t g a n   a s r d a g i   o d a m l a r n i n g  
kim y o   fa n ig a  o i d   tu sh u n c h a la ri  v a   h o zirg i  kundagi  in s o n  
t u s h u n c h a l a r i   v a   hokazo.
S h u n d a y   qilib,  t u s h u n c h a l a r n i n g   m o h i y a t i   h u k m l a r d a  
yoritiladi,  m a v ju d   h u k m l a r a s o s i d a  x u lo s a  chiqariladi.  Yangi 
h u k m   h o s il  q il in a d i,   to p ilg a n   y a n g i   b e lg ila r,  a l o m a t l a r  
t u s h u n c h a l a r n i   y a n a d a   boyitadi.  T a f a k k u r  y o rd a m id a   in s o n  
yaratish ,  k a s h f  qilish,  ixtiro q i lis h d a   d a v o m   etishi  m u m k in .  
D e m a k ,   y a n g i  t u s h u n c h a l a r ,   a t a m a l a r   ijod  q ilin a v e ra d i, 
iste’m o ld a g ila ri  esa yangi sifat va y a n g i   m a z m u n   kasb e tadi. 
D e t e r m i n i z m   prinsipiga  b i n o a n ,  s o ‘z l a r   y angi  t u s h u n c h a ­
lar  y a ra tilish ig a   vosita  b o ‘lib  x i z m a t   q ila v e ra d i,  s h u n i n g  
bilan  birga,  t u s h u n c h a l a r  z a m i r id a   y a n g i  s o ‘z!ar va  ib o ra la r 
vujudga  k cladi  y oinki  yangicha  t a l q i n   q ilin ish g a  k o ‘c h a d i. 
S o ‘z  b ila n   tu s h u n c h a l a r n i n g   c h a m b a r c h a s   b o g ‘lanishi  v a  
m u n o sab ati  filogenezda  ham , o n t o g e n e z d a   h a m  o p eratsiona l 
va  fu n k sio n a!  xususiyatlarni  y o lq o t m a y d i .
Tafakkur  sifatlari
T a f a k k u r   b o s h q a   b ilish   j a r a y o n l a r i   k a b i  o ‘z i n i n g  
individual  xususiyatlariga  eg a   b o ‘lib,  fik r  yuritish  fa o liy a - 
tin in g   s h a k lla ri,  vositalari  va  o p c r a t s iy a l a r i n i n g   k ish ila rd a  
tu rlic h a   n a m o y o n   b o ‘lishida  o ‘z  ifo d a sin i  to p a d i.  O d a t d a ,  
ta fa k k u rn in g   individual  x u su s iy a tla rig a   (sifatlariga)  bilish 
f a o l i y a t i n i n g   m a z m u n d o r l i k ,   m u s t a q i l l i k ,   e p c h i l l i k ,  
s a m a r a d o rlik ,  fikrning  kengligi,  tezligi,  c h u q u rlig i va b o s h q a  
sifatlari  kiritiladi.
T a f a k k u r n i n g   m a z m u n d o r l i g i   d e g a n d a ,   i n s o n n i n g  
o n g i d a   t e v a r a k - a t r o f d a g i   m o d d i y   v o q e l i k   t o ‘g ‘ri s i d a g i 
( k o ‘l a m d a )   m u l o h a z a la r ,  m u h o k a m a l a r ,   fikrlar,  m u a m -  
m o l a r ,   t u s h u n c h a l a r   q a n d a y   m i q d o r d a   ( k o ‘l a m d a )   j o y  
olganligi  n a z a r d a  tutiladi.  In s o n d a   a y tib  o ltilgan xaraktcrdagi 
g ‘o y a l a r   q a n c h a l i k   t o i i b - t o s h s a ,   t a f a k k u r   s h u n c h a l i k  
m a z m u n d o r   b o i a d i .   Kishilar  b i r - b i r l a r i d a n   t a f a k k u r n i n g  
m a z m u n d o r li g i  bilan  farq  q iladila r.
19  Psixologiya
289
www.ziyouz.com kutubxonasi


T a f a k k u r n i n g   c h u q u rlig i  d e g a n d a ,  m o d d i y   d u n y o d a g i 
n a r s a - h o d i s a l a r n i n g   a s o s iy   q o n u n l a r i ,   q o n u n i y a t l a r i ,  
xossalari,  s ifatlari,  u la r n i n g   o ‘za ro   b o g ‘lan ish lari,  m u n o s a -  
batlari  t a f a k k u r i m i z d a   t o l i q   aks  etg an lig in i  tu s h u n ish im iz  
kerak.  T a f a k k u r   a r s e n a li d a   j o y la s h g a n   n a r s a l a r n i n g   q a y  
y o ‘s in d a  siste m alash g an lig ig a q a ra b  ( t o ‘g ‘ri  va  ratsional y o l  
n a z a rd a   t u t il a d i ) ,   u   yoki  bu  shaxsning  tafa k k u ri  chuqurligi 
t o ‘g ‘risida  q a t ’iy  b i r   q a ro rg a   kelish  m u m k i n .
T a f a k k u r n i n g   kengligi  o ‘zining  m a z m u n d o r li g i ,  c h u ­
qurligi  k ab i  s i f a t l a r i   b i l a n   m u n t a z a m   a l o q a d a   b o l a d i .  
I n s o n d a g i   n a r s a   v a   h o d is a l a r n i n g   e n g   m u h i m   belgi  va 
xususiyatlarini  o ‘z i d a   m u jassam lash tirg an ,  o 't m i s h   haq id a, 
h o z irg i  d a v r   h a q i d a ,   s h u n i n g d e k .   k e l a j a k   t o ‘g ‘risidagi 
m u l o h a z a la r,  m u a m m o l a r v a  t u s h u n c h a l a r n i   q a m r a b   olgan 
ta fa k k u r  k e n g   t a f a k k u r   deyiladi.  F ik r  d o ira si  keng,  bilim  
saviyasi  y u q o r i ,   s e r g ‘o y a ,  ijodiy  izlanishdagi  kishilarni  aql- 
zakovatli,  b i l i m d o n   yoki  tafakkuri  k e n g   kishilar  d e b   atash 
m u m k i n .   D e m a k ,   i n s o n n i n g   a q l - z a k o v a t i ,   bilim d o n lig i, 
m u lo h a z a k o rlig i  u n i n g   tafakkuri  k e n g lig id an   d a lo la t  b e r a r 
eka n.
In s o n   t a f a k k u r i   o ‘zin in g  m ustaqiiligi j i h a t i d a n   m ustaqil 
va  nom ustaqil  tafa k k u rg a  ajratiladi.  T a fak k u rn in g  mustaqiiligi 
d e g a n d a ,   k i s h i n i n g   shaxsiy  t a s h a b b u s i   b i l a n   o ‘z  o ld ig a 
k o n k r e t   m a q s a d ,   y a n g i   v a z i f a l a r   q o ‘y a   b i l i s h i ,   u l a r  
y u z a s i d a n   a m a l i y   v a   ilm iy   x a r a k t e r d a g i   m u l o h a z a l a r  
yuritishi,  natijani  k o ‘z oldiga keltira olishi,  q o ‘yilgan vazifani 
h e c h   k i m n in g   k o ‘m agisiz,  k o ‘rsa tm asisiz,  o 'z i n i n g   aqliy 
izlanishi  tufayli  t u rli  y o ‘l,  usul  va  v o s ita la r  to p ib ,  m ustaqil 
ravishda  hal  q i l i s h d a n   iborat  aqliy  q o b iliy a tn i  tu s h u n ish  
kerak.
T a f a k k u r n i n g   m u sta q iilig i  a q l n i n g   s e r ta s h a b b u s l ig i , 
p ish iq lig i  v a   t a n q i d i y l i g i d a   n a m o y o n   b o ‘lad i.  A q l n i n g  
s e r t a s h a b b u s l i g i   d e g a n d a ,   i n s o n n i n g   o ‘z  o l d i g a   y a n g i 
m u a m m o ,   a n i q   m a q s a d   va  k o n k re t  v a z if a la r  q o ‘yishini, 
a n a   s h u l a r n i n g   b a r c h a s i n i   am alga  o s h iris h d a ,  nihoyasiga 
yetkazishda,  y e c h im i n i   qidirishda usul v a  vositalarni shaxsan 
290
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   121   122   123   124   125   126   127   128   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə