O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə126/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   122   123   124   125   126   127   128   129   ...   145

o ‘zi  izlashi,  a qliy  z o ‘r  berib  in tilish i,  u larg a  taalluqli  q o ‘- 
s h i m c h a   belgi  v a   a lo m a tla rn i  k i r it is h d a n   iborat  b o s q i c h -  
l a r n i n g   n a m o y o n   b o l i s h i n i   n a z a r d a   t u t a m i z .   A q l n i n g  
pishiqligi  v az ifalarni  te z   y e c h is h d a ,   y e c h is h   p ay tid a  y angi 
usul  va  v o s ita la rn i  te z   izlab  t o p i s h d a ,   u la rn i  sa ra la s h d a , 
a n a   s h u   u s u lla r  va  vositalarni  o ‘z   o ‘rn id a   a n i q   q o ‘llashda, 
a n d a z a g a   a y l a n g a n ,   eski  y o ‘l  h a m d a   u s u l l a r d a n   f o r i g ‘ 
b o ‘lishda va b o s h q a  jarayonlarda  ifodalanadi.
0 ‘z i n i n g   va  o ‘z g a la rn in g   m u l o h a z a l a r i n i ,   bu  m u l o -  
h a z a l a r n i n g   c h i n   yoki  c h in   e m a s lig in i  te k s h iris h d a   y u z a g a  
k c l g a n   m u l o h a z a l a r g a ,   m u h o k a m a l a r g a ,   m u a m m o l i  
v aziyatga  b a h o   b e r a   bilishda  aq l  b i l a n   t a n q i d i y   y o n d a s h is h  
m u h i m   roi  o ‘ynaydi.  T a f a k k u rn in g   ta n q id iy lig i  obyektiv v a  
s u b y e k tiv   r a v i s h d a   ifo d a l a n is h i   m u m k i n .   M a z k u r   s ifa t 
i n s o n n i n g   b a h o la s h ,  o lz - o kzini  b a h o l a s h   kabi  ta fa k k u rn in g  
individual  xususiyatlariga b o g kliq  ra v ish d a   n a m o y o n  boMadi. 
A g a r  t a n q i d i y l i k   o q i l o n a ,   m u h i m   b e l g i l a r g a ,  m u a m m o  
m o h i y a t in i n g   t o ‘g ‘ri  o ch ilishiga  a s o s l a n ib   a m a lg a   o s h s a ,  
b u n d a y  ta n q id iy lik  obyektiv ta n q id iy lik  d e b  ataladi.  M a b o d o  
t a f a k k u r n i n g   tanqidiyligi  s u b y e k t iv   x a t o l a r g a ,  u m u m a n ,  
s u b y e k t i v i z m g a   o g ‘ib  k e t s a ,   b u n d a y   h o l d a   s u b y e k t i v  
t a n q id iy lik   deyiladi.  Subyektiv  ta n q i d i y lik   salbiy  o q i b a t g a  
o lib   k e l a d i ,   s h u n i n g d e k ,   i n s o n l a r   o ‘r t a s i d a   „ a n g l a s h i l -  
m o v c h ilik   g ‘o v i “  ni  vujudga  k e ltira d i,  ikki  shaxs  o ‘r t a s id a  
k u t ilm a g a n d a   ziddiyat  paydo  b o ‘ladi.  I n s o n d a  t a f a k k u r n i n g  
tanqidiyligi  o q ilo n a ,  ratsional  t a r z d a   v u ju d g a   kelsa,  u n d a  
shaxs  m u h i m   sifat  bilan  b o y iy d i,  d e b   aytish  m u m k in .
M a q s a d ,   m u a m m o   v a   v a z i f a l a r   o ‘z g a   s h a x s l a r  
t o m o n i d a n   q o ‘yilib,  tayyor  u s u l  v a   v o sitalarg a  t a y a n g a n  
h o ld a   o ‘zg a   kishilarning  b e v o s ita   y o r d a m i   bilan   a m a l g a  
osh irilish i  j a r a y o n i d a   b iro z   i s h t i r o k   e t g a n   t a f a k k u r   n o -  
m u s ta q il  t a f a k k u r   d e b   a ta la d i.  M u s t a q i l   ta f a k k u r g a   e g a  
b o l m a g a n   kishilar  „tayyor m a h s u l o t l a r  q u l i“g a  a y la n a d ila r, 
u la rd a  o ‘s is h d a n  o r q a d a   qolish  xavfi  t u g ‘iladi.  N a ti j a d a   a q l -  
zakovatli  in so n  b o ‘lish o 'rn ig a  k a lta b in ,  e r in c h o q ,  beha fsala 
o d a m   b o ‘lib  v o y a g a   y e ta d i.  D e m a k ,   t a f a k k u r n i n g   n o -
www.ziyouz.com kutubxonasi


m ustaqillik  illati j a h o n   progressiga t o ‘siq b o l s a ,   yakka  shaxs 
u c h u n   esa  fojiadir.
F ik r n i n g   m u s ta q illig i  uning  s a m a r a d o rlig i  bilan   uzviy 
b o g l a n g a n .   A g a r   i n s o n   m u a y y a n   v aq t  i c h id a   m a ’l u m   so h a 
u c h u n   q i m m a tl i   v a   y angi  fikrlar,  g 'o y a la r ,  ta v siy a n o m a la r 
yaratsa  h a m d a  n a z a r iy  va amaliy vazifalam i  hal  qilsa,  b unday 
kishining  ta fa k k u ri  s e rm a h su l  ta fa k k u r  d e b   ataladi.
D e m a k ,   v a q t   o ra lig ‘ida bajarilgan  ish  k o ‘lam i  va sifatiga 
o q ilo n a   b a h o   b e r is h   —  tafakkur  m a h su ld o rlig in i  oMchash 
m e z o n i  s ifatida x i z m a t   qiiadi.
T a f a k k u r n i n g   ix c h a m l i g i  d e g a n d a ,   m u a m m o n i   hal 
q ilishning  d a s tla b k i  rejasi  m a z k u r  j a r a y o n d a   uni  yechish 
s h a rtin i  q a n o a t l a n t i r m a y   qolib,  n a t ija d a   n o m u t a n o s i b ii k  
hosil  b o ‘lsa,  h e c h   ik k ila n m a y  o ‘zg a rtish la r  k iritish d a n   ibo- 
rat  fikr  y u r i t i s h   f a o liy a tin i  t a s a w u r   q i l m o q   jo iz.  Fikrni 
o p e ra tiv   j i h a t d a n ,   t e z k o r lik   bilan  o ‘z g a r t i s h d a n   va  t o lg lri 
y o ‘nalishiga 
yo ‘l/a b yuborishám
  ib o ra t ta f a k k u r  sifati  un in g  
ixcham ligi  d e y ila d i.  M as a la n ,  , , 0 ‘q u v c h i  i m t i h o n d a   a w a l  
g 'o y a n i   n o t o ‘g £ri  y o rita y o tib ,  o ‘z  xatosini  „ b i r d a n ig a “  an g - 
lab,  t o ‘g ‘ri  j a v o b   b e r a   b oshlashi“  kabilar.  D e m a k ,   t a fa k ­
k u r n i n g   m a z k u r   s ifa ti  fikrlarni  t i n g lo v c h i l a r g a   x a t o   va 
k am ch ilik siz  y e t k a z i b   berish  garovidir.
T a f a k k u r n i n g   tezligi  xususiyati  q o ‘y ilg a n   savolga  va 
m u a m m o g a  t o ‘liq ja v o b  olingan vaqt bilan belgilanadi.  U ning 
tezligi  q a t o r   o m i l l a r g a ,   j u m la d a n ,   fikrlash  u c h u n   z a r u r  
m a te ria ln i  t e z  y o d g a   tu s h ira  olishga,  m u v a q q a t   b o g 'la n is h - 
la rn in g   te z lig i,  t u r l i   h is la rn in g   m a v ju d lig ig a ,  in s o n n i n g  
d iq q a ti g a ,  q i z i q i s h i g a   b o g ‘liq  b o 'l a d i .   B u n d a n   ta s h q a r i, 
t a f a k k u r n i n g   t e z lig i  b o s h q a   s h a r tla r g a :  i n s o n n i n g   b ilim  
saviyasiga,  fik rla sh   qobiliyatiga,  k o ‘n i k m a   v a   m alakalariga 
h a m   b o g l i q   e k a n lig i  isbotlangan.  X ulo sa  qilib  ay tg an d a , 
t a f a k k u r   j a r a y o n l a r i n i n g   tezligi  u l a r n i n g   m a ’lu m   fursat 
ichida q a n c h a l i k  s a m a r a  berganligi  bilan  b a h o la n a d i.
F ik r la rn in g   tezligi  o ‘quvchilarga j u d a   z a r u r   psixologik 
q u r o l   b o ‘iib  x i z m a t   q iia d i.  l m t i h o n   p a y t i d a ,   s e m i n a r  
m a sh g ^ u lo tla rid a   fa o l  ishtirok  qilgan  t a l a b a   hay a jo n la n ib , 
292
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   122   123   124   125   126   127   128   129   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə