O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

is h n i  a m a lg a   o s h ir i s h   a v to m a tl a s h a   b o s h la y d i,  a y rim  
m a y d a - c h u y d a   q i s m l a r g a   n is b a ta n   e ’t i b o r   k a m a y a d i. 
S h u n in g   u c h u n   inson  faoliyatida  maqsadga  y o knaltirilgan 
s a ’y - h a r a k a tla rn i  ijro  e tis h   va  b osh qarishning  m uayyan 
d a r a j a d a   a v t o m a t l a s h u v i   m a l a k a   d e y il a d i.  S h u   bo is 
h a ra k a tla rn i  b o sh q a rish   b ilan   s a ’y -h ara k a tlarn i  b o sh q a - 
rishni  ay n a n  bir narsa d e b  b o ‘lmaydi.  C hunki  sa'y -h a rak a t- 
larning yuksak darajada avtomatlashuvi uning o ‘z tarkibidagi 
ha ra k a tn i  ongli  ravishda  idora  qilish  bilan  uyg‘unlashib 
ketadi.  Patologik holatlard an  tashqari,  barcha faoliyat turlari 
o n g   b i l a n   b o s h q a r i b   t u r i l a d i ./  H a r a k a t   t a r k i b l a r i n i n g  
avtom atlashuvi:  b irin c h id a n ,  ongli  ravishda  y o ‘naltirilgan 
oby ektn i  alm ashtiradi;  ikkinchidan,  harakatning  u m u m iy  
m aq sad ini,  un ing  ijro  etilish  shart-sharoitlarini,  natijalarini 
n a z o ra t  qilishni;  u c h in c h i d a n ,  ong  ularni  b aholashni  o lz 
tasarrufi doirasiga  kiritadi.
M alakaning  tuzilishi.  H arakatning  q ism an  a v to m a t­
lashuvi  tufayli  un ing  tuzilishida  ayrim  sifat  o ‘zgarishlari 
yuz_beradi  va  u lar  quyidagilardan  tashkil  topadi:
f Birinchidan,  s a 'y -h a r a k a tla m in g   ijro  etilishi  usullari 
o ‘zgaradi.  Blinda  b ir  q a t o r   sodda  sa’y -h a r a k a tla r   bilan 
yago n a jarayonga kiruvchi  ba'zi sodda sa’y-harakatlar o ‘rta- 
sida  t o ‘siq  va  uzilish  r o ‘y  berm agan  bitta  m urakkab   sa ’y- 
h a ra k a t  o 'z a ro   bir-biriga  q o ‘shilib  ketadi,  ortiqchalari  esa 
b a r t a r a f  e tiladi.j
M a sa la n ,  bola  v e lo s ip e d n i  uchishga  o ‘rg anay otg an 
pay tid a  bir  q a n c h a   o r ti q c h a   harakatlar  qiladi:  o ‘zini  erkin 
tu ta   olm aydi,  c h u n o n c h i,  pedalning  birini  bosib,  ikkin- 
chisini  bosmaydi,  rulni  q a ttiq   tutadi,  y o ‘lga  diqqatini  taq- 
sim lay   olm ay di, 
0
‘r in d iq q a   noqulay  o ‘tiradi,  birovning 
y o r d a m ig a   tayanadi.  M alakali  velosiped  haydov chi  esa 
ha ra k a tn i  silliq  bajaradi,  o rtiqcha  urinishlarga  yo*l  q o ly- 
m a y d i J S h u   tufayli  u  harakatlarni  o ‘zlashtirish jarayonida: 
a)  s a ’y - h a r a k a t l a r   t a r k i b i;   b) s a ’y - h a r a k a tl a r   izchilligi; 
d)  s a ’y - h a r a k a tla r   u y g ‘unlig i;  e ) u l a r n i n g   tezligini  rejali 
am alga oshiradi.
ik k in c h id a n ,  h a ra k a tn i  hissiy  nazorat  qilish  usullari 
o ‘zgaradi.  D a s ta w a l,  sa 'y -h a rak a tla r amalga oshishini  ko‘-
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

rish  organi  orqali  nazorat  qilish  kinestetik  n a z o ra t  m u - 
shaklar  yordam ida  h a ra k a t  bilan  almashadi.  C h u n o n c h i ,  
c harxchi  asbobning  tczligiga  em as,  balki  k o ‘p r o q   p ich o q  
tig ‘iga  e 'tib o r   q a r a t a d i / S a 'y - h a r a k a t l a r n i n g   xususiyatini 
a n iq l o v c h i   h a r   xil  o M c h a m la r n in g   n is b a tin i  b a h o l a s h  
im konini  vujudga  kcltiradigan  sensor  sintezlar  ( y u n o n c h a  
sy n th e sis  —  uyushm a  d e m a k d i r )   hosil  b o ‘ladi.  l n s o n d a  
harakat  mahsullarini  nazorat qilishga alohida a h a m iy a t  kasb 
e ta d ig a n   m o ‘ljallarni  f a rq la s h   va  ajratish  u q u v c h a n li g i  
rivojlanadi.
U c h in c h id a n ,  harakatn i  m arkazdan  turib  bo sh q a rish  
usullari  o ‘zgarib  boradi.  D iq q a t  harakat  usullarini  idrok 
etish d an  xoli  b o l i b ,   u  h arak at  usullari  m ahsuliga qaratiladi. 
T o p s h i r i q n i n g   y e c h i m l a r i ,   a q liy   f a o liy a t  j a r a y o n l a r i  
tezk o rlikd a,  h a m k o rlik d a   bajarila  boshlaydi.  J u m l a d a n .  
u c h u v c h i   sa m o ly o t  d v i g a te lin in g   o r t i q c h a   k u c h   b ila n  
ishlayotganini  tovushidan  fahmlaydi.  Narsalarni  a n iq la s h - 
ga  s a r f l a n a d i g a n   v a q t  k a m a y a   b o r a d i . / Q o M l a n i s h g a  
m o'ljallangan  usullarning  tu rk u m   tarzda  o n g   y o r d a m id a  
old in d a n   sezish,  fahm lash  jara y o ni  antisipatsiya  (lo tin c h a  
a n tic ip a tio   —  o ld in d a n   f a h m l a s h ,   s e z is h   m a ’n o s i n i  
anglatadi)  deyiladi.
S h u n in g   u c h u n   h a ra k a t  usullaridagi  m a z k u r   o ‘zga- 
rishning siri  nim ada va u la r  q a n d a y  psixologik  m e x a n iz m g a  
ega, degan savolning tug‘ilishi tabiiydir.  Psixologik m exanizm  
( ta 'm in la s h )  o ‘z  ichiga  izlanish  urinishlari  va  ta n la s h n i 
oladi.  Shaxs  u  yoki  bu  h a ra k a tn i  bajarishga  u r in ib   k o ‘radi, 
h atto   ushbu  jarayonni  n a z o ra t  qilib  h am   tu ra d i.  Bu,  o ‘z 
n a v b a t i d a ,   n iu v a f f a q iy a tli  u r i n i s h l a r ,   s a ’y - h a r a k a t l a r  
o ‘zini  oqlagan  cha m a la sh lar,  m o'ljallar  inson  t o m o n i d a n  
tanlanadi va asta-sekin m ustahkam lanadi.  Q o ‘lla n g a n d a   n a f  
berm a g an   harakatlar  samaralilari  bilan  a lm ashtiriladi.  Bu 
holat  m uayyan  davr  d a v o m id a   takrorlanadi  yoki  m a s h q  
q ilin a d i.  A n a  s h u n d a n   kelib   c h iq q a n   h o l d a   m u a y y a n  
harakatlarni  o ‘zlashtirish  m aq sad id a  ularni  ongli  ravishda 
nazo rat qilish va o'zgartirishga  harakat qilinadi.  A m a liy   ish 
harakatlari  takrorlanm ay   turib,  turli  xususiyatli  m a la k a -  
larni  shakllantirib  b o l m a y d i .
www.ziyouz.com kutubxonasi

---