O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə25/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   ...   145

s i o g ra m m a s ig a  asoslangan  h o id a  turli  shaklda tashkil  qilinadi 
va  m u a y y a n   reja,  m a q s a d n i   ro 'y o b g a   c h iq a rish   u c h u n   liar 
xil  v a z iy a t la r d a   a m a lg a  oshiriladi.
M e h n a t   m a is h iy   va  ish lab   c h iq a r ish   tu rlariga  ajra tilg an  
h o ld a   i m k o n iy a tg a ,  layoqatga,  qobiliyatga,  salohiyatga  q arab 
t a q s i m la n a d i .   S h u n in g   u c h u n   m e h n a t   faoliyatining  s o d d a  
k o ‘r i n i s h l a r i   ilk  b o l a li k d a n   a m a lg a   osh irilad i.  M a s a la n , 
d a s t y o r l i k ,   k o ‘m a k la s h is h   h o la tla ri  s h u l a r   j u m la s id a n d ir . 
K e y i n c h a l i k   m e h n a t   fa o liy a ti  y a x lit  ta sh k il  q i l in a d i  va 
m u a y y a n   m a q s a d   a m a lg a   o sh irila d i,  u n in g   natijasi  m o d d i y  
k o ‘rin is h g a  ega b o l a d i .
M e h n a t   t u r l a r i   m a i s h i y .   is h l a b   c h i q a r i s h   s o h a l a r i  
m o h i y a t i d a n   kelib  c h i q q a n   h o ld a   p a y d o   b o l a d i   va  ijtim oiy 
t a la b ,  e h t i y o j n i   q o n d ir i s h   u c h u n   x iz m a t  qiladi.  M e h n a t  
f a o liy a ti  sh a x sn i  ( m a o s h ,   m a q t o v )   hilan   ra g 'b a t l a n t i r a d i  
v a   k a s b i y   s h a k l l a n i s h i n i n g   y a n g i   q i r r a l a r i n i   r o ' y o b g a  
c h iq a r i s h g a  z a m in   hozirlaydi.  N a tijad a qobiliyatii,  salohiyatli 
m u t a x a s s i s ,   m a h o r a t l i   n o v a t o r   k asb   egasi  b o s q i c h l a r ig a  
e r is h i s h g a   shaxsni  sa f a rb a r  etad i.  M e h n a t   faoliyati  kishida 
h u z u r l a n i s h   h issini  s h a k l l a n t i r a d i ,   b u t u n   i m k o n i y a t i n i  
ishga  tu s h i r i s h g a   m o d d iy ,  m a ’n aviy  negiz  yaratadi.
f
Tekshirish  uchun  savollar
1.  S i z   f a o l i y a t   d e g a n d a   n i m a n i   t u s h u n a s i z ?
2.  F a o l i y a t   q a n d a y   t u z i l i s h g a  e g a ?
3.  F a o l i y a t n i n g   q a n d a y  t u r l a r i   m a v j u d ?
4 .  S i z   k o ‘n i k n i a   d e g a n d a   n i m a n i   t a s a v v u r  q il a s i z ?
5.  M a l a k a g a  t a ' r i f b e r i n g .
www.ziyouz.com kutubxonasi


I k k in c h i  b o ‘lim 
S H A X S  
V  b o b
S H A X S   T O ‘G ‘R I S I D A   U M U M I Y  
T U S H U N C H A
S h a x s   nima?
P sixologiya  fanida  i n s o n   z o tig a   xoslik,  y a ’ni  in d iv id  
m asala si  (l o t i n c h a  
individ —  ajralmas,  alohida  zo t
  d c g a n  
m a ’n o n i   a n g l a t a d i )   s h a x s ,   i n d i v i d u a l l i k   ( y a k k a h o l l i k )  
t u s h u n c h a l a r i   orqali  aks  e tti r il a d i .  K a tta  y o s h d a g i  r u h i y  
s o g 'l o m   (e s -h u sh i  jo y id a )  o d a m l a r   h a m ,  c h a q a l o q   h a m ,  
n u tq i  y o ‘q ,  o d d iy   m a l a k a la r n i  o ‘zlasfhtira  o l m a y d i g a n   aqli 
za iflar  h a m   individ  h is o b l a n a d i.  Biroq  b u l a r d a n   b i r i n c h i -  
sin ig in a   shaxs  d e b   atash  a n ' a n a   tusiga  kirib  q o l g a n ,  c h u n k i  
o ‘s h a   z o t g i n a   ijtím oiy  m a v j u d o t ,   ijtim o iy   m u n o s a b a t l a r  
m a h s u l i ,   ijtim oiy  t a r a q q i y o t n i n g   faol  q a t n a s h c h i s i   b o l a  
oladi.  Individ sifatida  y o ru g '  d u n y o g a   kelgan  o d a m   i j ti m o i y  
m u h i t   t a ’s ir i d a   k e y i n c h a l i k   s h a x s g a   a y l a n a d i ,   s h u n i n g  
u c h u n   bu  ja r a y o n   ijtim o iy -ta rix iy   xususiyatga  e g a d ir .  llk 
bolalik c h o g 'id a n o q   individ  m u a y y a n   ijtimoiy  m u n o s a b a t l a r  
tizim i  d o i ra s id a   boMadi,  b u n d a y   s h a x sla ra ro   m u n o s a b a t l a r  
tarzi  tarixiy  sh ak llan g a n   b o l i b ,   u  y o s h lig id a n o q   s h u   t a y y o r  
( a j d o d l a r   y a r a t g a n )   i j t i m o i y   m u n o s a b a t ,   m u o m a l a ,  
m u l o q o t   tizim i  bilan  t a n i s h a   b o r a d i.  Ijtim o iy  q u r s h o v   ( o ila  
a ’z olari,  m a h a lla   ahli,  j a m o a t c h i l i k ,   ishlab  c h i q a r i s h   j a -  
m o a s i),  ijtim oiy  g u ru h   i c h i d a   (k is h ila r  o g ‘u s h id a ,  u l a r n i n g  
q a lb   t o ‘rid a)  o d a m n i n g   b l i n d a n   keyingi  riv o jla n ish i  u n í  
sh a x s   sifa tid a   s h a k lla n is h ig a ,  u n i n g   ongi  va  i r o d a s i n i n g  
x ususiyatlariga  m u tla q o   b o g ‘liq  b o l m a g a n   h a r   xil  x u s u -  
siyatli  m u n o s a b a t l a r   m a j m u a s i n i   v u ju d g a  keltiradi. 
^ 7 J a h o n   psixologiyasi f a n id a  o n d a - s o n d a  b o ‘lsa-da ,  a n i m o  
u c h r a b   tu ra d ig a n   shaxsni  ijtim o iy   m u h i tn i n g   su s t  m a h s u l i  
d c b   tu s h u n t ir is h   va  u n d a   fa o llik n i  i n k o r   etish   o ‘t a   b a h s l i  
m a s a l a d ir .  S luini  a l o h i d a   t a 'k i d l a s h   l o z im k i,  s h a x s n i n g
5  Psixologiya 
65
www.ziyouz.com kutubxonasi


Ÿ 
£
  / ■   e  
^
i j ti m o i y   tajribani  o ‘z l a s n ti r i s h   ja ra y o n i  o d a m n i n g   o 'z i c h a  
a m a lg a  oshirayotgan faoliyatiga va uning bilan q a n d a y  m aqsad 
k o 'z la y o tg a n i g a   n i s b a t a n   m u n o s a b a t i n i  aks e ttiru v c h i  ruhiy 
d u n y o s i   orq a li  n a m o y o n   b o ‘ladi.  O d a td a ,   faollik  shaxsga 
x o s   x u lq -a tv o r,  fa o liy a t,  m u o m a l a   m o tivlarida,  y o l l- y o ‘riq- 
l a r d a ,  a m a liy   k o ln i k m a l a r i d a   k o ‘zga ta s h la n a d i.  B o sh q a c h a  
a y t g a n d a ,   fa o llik   s h a x s n i n g   a t r o f - m u h i t d a g i   v o q e l i k n i  
e g a lla s h g a   intilgan  s a 'y - h a r a k a t l a r d a  vujudga  keladi.  S h a x s­
n i n g   faolligi  o ‘z  istiqboli  u c h u n   y o ‘l-yo*riq  t a n l a s h d a ,   uni 
o 'z la s h ti r i s h d a ,   h a y o t d a   o ‘z  mavqeyi  va  o ‘rn in i  to p i s h d a  
g av d a la n a d i.
B ir xil  tu rm u s h   s h a r o itla r i  shaxs  faolligining  turli  shakl- 
l a r i n i   y aratish   h a m d a   h a r   xil  h ayotiy  v a z iy a tn i  v u ju d g a 
k e l t i r i s h   i m k o n i y a t i g a   e g a .   H a y o t d a   b i r o n - b i r   t a n b e h  
b e r i s h n i n g   o kzi  k i m d a d i r   ru h iy   hisni  u y g 'o ts a ,  b o s h q a   bi- 
r o v n i n g  sirtiga  h a m  y u q m a y d i.   S h u n d a y  qilib  „ s h a x s “  deg a n  
t u s h u n c h a ,   o d a m g a   t a ' s i r   qilu v ch i  b a r c h a   ta s h q i   q o ' z -  
g 'a t u v c h i l a r   ijtim oiy  s h a r t- s h a r o i tl a r g a ,  fa o liy a tn in g   ichki 
t a r b i y a v i y   q ism la ri  ( t o m o n l a r i ,   j i h a t la r i ,   j a b h a l a r i ,   ta r- 
k ib la ri),  tuzilishi,  yig*indisi  bilan  boyitilishi  evaziga  hosil 
b o 'l a d i .
y S h a x s n in g   e n g   m u h i m   xususiyatli  j i h a t la r i d a n   biri  — 
b u   u n i n g   individualligi,  y a ’ni  yakkaholligidir.  Individuallik 
d e g a n d a ,   i n s o n n in g   s h a x s i y   psixologik  x u s u siy a tla rin in g  
b e t a k r o r   b i r i k m a s i  t u s h u n i l a d i .   In d iv id u a llik *  ta r k i b i g a  
x a r a k t e r ,   t e m p e r a m e n t ,   psixik  ja ra y o n la r,  h o la tla r,  h o d i- 
s a la r ,  h u k m r o n   x u s u s i y a t l a r   yig‘indisi,  iro d a ,  fa oliyatlar 
m o tiv la r i,  inson  m a s la g i,  d u n y o q a r a s h i,  iq tid o ri,  h a r   xrl 
s h a k ld a g i  reaksiyalar,  qobiliy a tla ri  va  s h u   k a b ila r  kiradif 
P sixik  x u susiyatlar  b i r i k m a s i n i  a y n a n   o 'x s h a s h   t a r z d a   aks 
e t t i r u v c h i   inson  m a v j u d   e m a s .  M asa la n ,  y a q in   o d a m d a n  
ayrilg a n lig i,  q a y g ‘u - a l a m ,   u n in g   bilan  birga  esa  h a y o td a  
t i k l a b   b o l m a y d i g a n ,   a m m o   b o s h q a l a r î a   ta k r o r la n u v c h i  
fa z ila tla rn i  m u r a k k a b   v o q e lik n in g   m a n g u lik k a   y o ‘nalishi 
b il a n   iz o h la sh   m u m k i n .   S haxs  o ‘zin in g   q a d r - q i m m a t i   va 
n u q s o n l a r i   bilan  i jtim o iy   t u r m u s h d a   faol  ishtirok  qilishi, 
t a ’lim  va tarbiya y o r d a m i d a  yuzaga kelgan  o ‘zin in g  kuchli va 
k u c h s i z   jih a tla ri  b ila n   y a q q o l,  b e ta k r o r  oliy  zotdir.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   21   22   23   24   25   26   27   28   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə