O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə34/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   30   31   32   33   34   35   36   37   ...   145

Uchinchi  b o T im
S H A X S N IN G   IC H K Ï 
R E G U L A T S IY A S I
I C H K I  R E G U L A T S I Y A N I N G  
T A R K IB LA R I  T O ‘G ‘R I S I D A  
U M U M I Y   T U S H U N C H A
V !  b o b
Ehtiyoj  t o ‘g ‘risida  tushuncha 
Ehtiyojlar  faollikning  m anbayi  sifatida
Borlicj  t o ‘g ‘risida psixologik  n u q ta y i  n a z a r d a n   m u lo h a z a  
y u ritilg a n d a ,  tirik  m a v ju d o tla rn in g   ( o d d i y  tu z ilishda gisida n 
to   m u r a k k a b i g a c h a )   t e v a r a k - a tr o f  b i la n   h a y o t i y  a h a m iy a tg a  
cga  b o l g a n ,   turli  xususiyatli  b o g l a n i s h l a m i   ta 'm i n l a b   tu- 
ruvchi  faoliyati  (qaysi  d araja,  qaysi  s h a k lid a lig id a n   q a t ’i 
nazar)  u la rn in g   barchasi  u c h u n   u m u m i y   b o ‘lgan  xususiyat 
hisoblanadi.  U larn in g   faolligi  tufayli  m u r a k k a b   tuzilishdagi 
faoliyat  yuza g a  kelib  (onglilikning  m a h s u l i   sifatida),  turli- 
t u m a n   m ohiyatli,  h a r   xil  ko'r in ish d ag i  eh tiyojla r  (ularning 
toifalarga  a l o q a d o r lig i,  kelib  c h i q is h i   j i h a t i d a n   biologik, 
nioddiy,  m a ’naviy  va  boshqalar)ni  q o n d iris h   u c h u n   xizmat 
qiladi.  S h u   bois  faollik  faoliyatining  a so siy   m exan iz m larid an  
birinchi b o l i b ,  tirik  m avjudotlarning o ‘z im koniyati darajasida 
tashqi o la m   t a ’sirlariga javob qilishi  sana la di.
B o rliq d a g i  j o n l i   m a v j u d o t l a r n i n g   o ‘z ig a   xos  ta rz d a , 
m u a y y a n   y o 'n a l i s h d a ,   m a ’lu m   d a r a j a d a g i   k u c h   bilan  xatti- 
h a ra k a tn i  a m a l g a   oshirishga  u n d o v c h i  e h ti y o j la r  u la r u c h u n  
faollik  m a n b a y i   vazifasini  bajaradi.  P six o lo g ik   m a n b a la rg a  
a s o sla n ib  fikr y u rita d ig a n  b o ‘lsak,  e h t i y o j  — j o n l i  m a v ju d o t 
( h a y o t   k e c h i r i s h i n i n g   y a q q o l   s h a r t - s h a r o i t l a r i g a   u n i n g  
sh u larg a  t o b e   ekan lig in i  ifoda  e t u v c h i   v a   m a z k u r   s h a r t-  
s h a r o itla r g a   n i s b a t a n   faolligini  n a m o y o n   q ilu v c h i  h o la t) 
tariqasida  ifodalanadi.
I n s o n n i n g   faolligi  b o s h q a   m a v j u d o t l a r d a n   h a m   m o -  
hiyat,  h a m   shakl j i h a t d a n   t u b d a n   fa rq   q iiib ,  y u z a g a   k elgan
www.ziyouz.com kutubxonasi


e h t i y o j la r n i n g   t u rli  v a z iy a tla rd a  q o n d ir i l is h i d a  o kz  ifodasini 
to p a d i .  J u m l a d a n ,   m a v ju d o tla r  va  h a y v o n l a r   o lzla rin in g  
tan as i,  a 'z o l a r i   tuzilish ig a ,  in stin k tla rn in g  t u rli-tu m a n lig ig a  
k o ‘ra,  o ‘z  o ‘ljasini  t u t ib   olishga  n i s b a t a n   intilishni  vujudga 
k e l t i r u v c h i   t a b i i y   i m k o n i y a t i ,   u n i   o l d i n d a n   p a y q a s h  
s e z g i r l i g i   o r q a l i   z u d l i k   b i l a n   f a o l   h a r a k a t   q i l a d i .  
H a y v o n l a r n i n g   ehtiy o jla ri  q o n d irilish i  j a r a y o n i  q a n c h a lik  
m a q s a d g a   m u v o f i q   ra v ish d a  k e c h g a n   b o 'l s a ,   b u ,  o ‘z  n av- 
b a tid a ,  u l a r n i n g   q u r s h a b   o lgan  y a s h a s h   m u h itig a   yengillik 
b ila n   m o s l a s h u v i n i   t a ’m in la y d i.  M a s a l a n ,   asalari  x a tti- 
h a r a k a t i n i n g   t u g ‘m a ,   irsiy  dasturi  u n i n g   g u lshira  yig'ish 
ehtiyojlari  b i l a n  c h e k la n i b   q o l m a s d a n ,   balki  bu  ehtiyojlarni 
q o n d i r i s h   o b y e k t l a r i ,   y a ’ni  g u l la r n i n g   n a v la ri,  u l a r n i n g  
uzoq va yaqinligi,  qaysi t o m o n d a  joylashganligi,  m o l - k o l l i g i  
k a b ila r d a   h a m   a k s   e ta d i.  S hu  b ois  m a v j u d o tla r n i n g   c h -  
tiy o jlarid a  u l a r n i n g   faolligi  om ili  sifatida  ta b iiy   a lo m a tla r, 
in stin k tla r,  s h a r t s i z   reflekslar  va  h o k a z o l a r   bcvosita  q a t- 
n ashadi.
L e k in   i n s o n l a r n i n g   faolligi  va  u la r n i n g   faollik  m a n b a y i 
h i s o b l a n m is h   i n s o n i y   eh tiyojla r  t u b d a n   b o s h q a c h a   b o 'lib , 
b io logik  s h a r t l a n g a n l ik d a n   tash q a ri,  m o d d i y   va  m a ’naviy 
k o ‘r in i s h i a r d a n   ib o ratd ir.  O d a m n i n g  e h tiyoji  u n g a   t a ’lim  va 
t a r b i y a   b e r i s h   j a r a y o n i d a   s h a k l l a n a d i ,   y a ’ni  i n s o n i y a t  
t o m o n i d a n   y a r a t i lg a n   ijtimoiy  ta jrib a ,  k o 'n i k m a ,   m alak a , 
o d a t ,   m a ' n a v i y a t ,   q a d r iy a t la r   b i la n   y a q i n d a n   t a n i s h i s h , 
u l a r n i   o ' z l a s h t i r i s h   o r q a l i   a m a l g a   o s h i r i l a d i .   T a b i a t  
t o m o n i d a n   v u j u d g a   keltirilgan  j i s m ,   n a r s a ,  b u y u m   in so n  
u c h u n   b io l o g ik   e h tiy o jn i  q o n d iru v c h i  o ‘lja  m a ’nosini  va 
a h a m iy a tin i  y o ‘q o ta d i .  O d a m  b o s h q a  m a v ju d o tla r d a n   farqli 
o ‘l a r o q ,   i j t i m o i y - t a r i x i y   t a r a q q i y o t   d a v r i n i n g   x u s u s iy  
e h tiy o jla rig a   x i z m a t   qilu v ch i  m u a y y a n   b u y u m n i   z a ru ra t 
t alab ig a  b i n o a n   t u b d a n   q ay ta  o ‘zg a rtirish g a,  t a k o m illa s h - 
tirishga  q o d i r   o n g li  zo td ir.  S hu  b o i s   o d a m n i n g   o ‘z  e h ti-  
y o j l a r i n i   q o n d i r i s h   j a r a y o n i   i j t i m o i y - t a r i x i y   t a r a q q i y o t  
d a r a j a s i   b i l a n   o ‘l c h a n a d i g a n   f a o li y a t   s h a k l i   v a   t u r i n i  
e g a ll a s h n in g   f a o l,  m u a y y a n   m a q s a d g a   y o ‘n a ltirilg a n lig i, 
m a ’l u m   re ja g a   a s o s la n g a n   ijodiy  k o 'r i n i s h i   sifatida  a lo h id a  
a h a m i y a t  k a s b   e ta d i.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   30   31   32   33   34   35   36   37   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə