O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi

q o n d i r i l i s h i   e s a   y a n g i  b i r   s i f a t   d a r a j a s i g a   k o ‘t a r i l a d i .  
M a d a n i y a t n i n g   y a n g i  q i r r a l a r i   o c h i l i s h i ,   m a ’n a v i y a t n i  
e g a lla sh g a  ista k n in g   k u c h a y is h i,  f a n   v a   te x n ik a n in g   t a r a q -  
q iy o ti,  m ilia tla r a ro   m u n o s a b a t l a r   koM am ining  k e n g a y is h i  
r a n g - b a r a n g  ehtiyoj turlari v a  s h a k lla ri  rivojlanishiga  m u h i m  
s h a r t - s l i a r o i t l a r   y a r a t a d i .   I n s o n n i n g   b a r k a m o l l i k   s a r i  
i n t i l i s h d a g i   i m k o n i y a t l a r i n i   r o ' y o b g a   c h i q a r i s h   o r z u s i  
e h tiy o jla r  rivojlanishida  h a r a k a t l a n t ir u v c h i   kuchga a y la n a d i .
P sixologiya  fanida  ehtiy o j  q u y id a g i  tiplarga  ajra tilad i:
1.  In d iv id u al  — yakka  s h a x s g a  oid.
2.  G u r u h i y   —  real  g u r u h l a r n i n g   m o d d i y   va  m a ’n a v i y  
intilishi.
3.  J a m o a v i y  — jip sla sh g a n   g u r u h l a r   talabi  m a j m u a s i .
4.  H u d u d i y   —  e tn ik   g u r u h n i n g   m u a y y a n   o ‘z ig a   x o s  
t a l a b l a r in in g   qondirilishi.
5.  E tn i k   — m a ’lum   m illat  y o k i  x a lq la rn in g  e h t iy o j la r i n i  
q o n d ir i s h .
6.  U m u m b a s h a r i y   —  y e r   y u z i  x a l q l a r i n i n g   u m u m i y  
t a l a b l a r in i n g   aks  etishi.
Qiziqishning  p six o lo g ik   tavsifi
Q i z i q i s h   sh a x s n in g   m u h i m   p s i x o l o g ik   j a b h a l a r i d a n  
h iso b la n ib ,  u n d a   bevosita  i n s o n n i n g   individual  x u s u s iy a ti 
m u j a s s a m la s h g a n   b o l a d i .   Q i z i q i s h   —  in s o n la r n in g   d u n y o -  
q a r a s h i,  e ’tiq o d la ri,  idcallari,  y a ' n i   u n i n g   oliy  m a q s a d l a r i ,  
ezgu  n iy a tla ri,  o r z u - u m id l a r i  b o ‘lib,  u n i n g   s h a k l l a n i s h i d a  
bevosita  m u h i m   rol  o lynaydi  h a m d a   u la rn in g   m u vaffaqiyatli 
k e c h is h in i  t a ’m in la sh   u c h u n   x i z m a t   qiladi.
Q iz i q is h   bilim larn i  o n g l i ,   p u x t a ,   b a r q a r o r   a n g l a g a n  
h o ld a   o ‘zlashtirishga,  ko‘n i k m a   v a   m a la k a la rn i  s h a k l l a n t i -  
ri s h g a ,   s h a x s n i n g   q o b i l i y a t i n i   r i v o j l a n t i r i s h g a ,   o l a m n i  
m u k a m m a l r o q  tushunishga,  b ilim   saviyasining k e n g a y is h ig a  
y o r d a m   b erad i.
Q iziq ish   m o tiv   singari  b o r l i q n i n g   m o ‘j i z a k o r   t o m o n -  
larini  bilishga,  fan  asoslarini  eg a lla s h g a ,  faoliyatning  t u r l i -  
t u m a n   shakllariga  ijodiy  y o n d a s h i s h n i   vujudga  k e l t ir i s h g a  
y o r d a m   b e r a d i,  m ehnatga,  t a 'l i m g a   m a s ’uliyat  bilan  m u n o -
93
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

sab a td a   boMishni  sh a k lla n tira d i,  h a r qaysi  y a k k a h o l  shaxsda 
ishchanlik,  g 'a y r a t - s h i j o a t ,   egilmas  irodani  ta rk ib  toptirishga 
pu x ta   psixologik  s h a r t- s h a r o i tl a r   yaratadi.
Q i z i q i s h n i n g   p s i x o l o g i k   m o h i y a t i d a n   k e l i b   c h i q i b  
a y ta d ig a n   b o ‘lsak,  q i z i q i s h ,   insonda  intilish,  faollik,  ichki 
tu rtk i,  e h tiy o jn i  r o ‘y o b g a   chiqarish  m a n b a y id ir.
J a h o n   p s i x o l o g i y a   f a n i n i n g   y i r i k   n a m o y a n d a l a r i  
sh a x s n in g   q i z i q i s h i n i   lin in g   yaxlit  r u h i y   d u n y o s i   b ilan , 
b i n o b a r i n ,   o d a m n i n g   a q l i y   faoliyati,  b ilis h   j a r a y o n l a r i ,  
i r o d a s i ,   x a r a k t e r i ,   t c m p e r a m e n t i ,   h i s s iy o t i ,   q o b i l iy a t i  
b ilan ,  u m u m a n   o l g a n d a ,   inson  tuzilishining b a r c h a  qirralari 
b ila n   b o g l i q   t a r z d a   tu s h u n tir is h g a   h a ra k a t  q ilganlar.
Q i z i q i s h   m u a m m o s i   p s ix o lo g ik   n u q t a y i   n a z a r d a n  
h o z i r g a c h a   N . A . R i b n i k o v ,   N . F . D o b r i n i n ,   N . D .L e v i to v ,  
M .F . B e ly a y e v ,   L . A . G o r d o n ,   L . I .B o j o v i c h ,  N . G . M o r o ­
z o v a ,   M . G . D a v I e t s h i n ,   M . V .V o h i d o v ,   V . A . T o k a r e v a ,  
E . G ‘. G ‘o ziy e v   va  b o s h q a l a r n i n g   n a z a r i y a l a r i d a   h a m d a  
m a x s u s  e k s p e r i m e n t a l   ta d q iq o tla r id a   riv o jla n tirilm o q d a .
H o z i r g i   z a m o n   p s i x o l o g i y a s i d a   q i z i q i s h   o b y e k t i v  
borliqning  in so n la r o n g i d a   subyektiv tarz da aks etishi  sifatida 
t a n   o l i n a d i .   Q i z i q i s h   s h a x s n i n g   m u a y y a n   v o q e l i k d a g i , 
m u a y y a n   v a z i y a t d a g i   t u rli  narsa  va  h o d i s a l a r g a   t a n l a b  
m u n o s a b a t d a   b o l i s h i d a ,   in so n n in g   o ‘ziga  x o s  q a r o r   q abul 
q ilish id a,  o ‘zini  o 'z i   n a z o r a t   eta  bilishida,  m a q s a d g a   intili- 
s h id a ,  yuzaga  k elg a n   o b y e k tiv  va  subyektiv  t o ‘siqlarni  y e n - 
gishida  ifodalanadi.
P s ix o lo g iy a  f a n i n i n g   k o ‘zga  k o 'r i n g a n   o ii m l a r i n i n g  
t a ’l i m o t i c h a ,   q i z i q i s h   o d a m l a r n i n g   e h tiy o jJ a ri  neg izid a 
y a q q o l  ijtim oiy  ta r i x i y   s h a r t- s h a r o i t d a ,  v a z iy a td a   yuzaga 
keladi,  s h a k lla n a d i,  b a r q a ro rla s h ib   b o ra d i  h a m d a   u la rn in g  
sh a x s iy   t u r m u s h   s h a r o i t i   va  fa o liy a tid a ,  i jtim o iy   ishlab 
c h i q a r i s h d a   q a t n a s h i s h i   singari  o m i l l a r d a   g a v d a la n a d i .  
U m u m i y   t a l q i n l a r g a   a s o s l a n i b   m u l o h a z a   b i l d ir ila d ig a n  
b o ‘lsa, u a lo h id a  j a r a y o n ,   a m n i o   m a ’lum  psixologik funksiya 
e m a s ,   c h u n k i   u   h i s - t u y g ‘u,  iroda,  o n g ,  q o la v e rs a   jan iik i 
p six ik   h o l a t l a r ,   h o d i s a   va  ichki  k e c h i n m a l a r n i   o ‘z id a  
m u ja s s a m la s h tirg a n   m u r a k k a b   tizimli  ru h iy   voqelikdir.
www.ziyouz.com kutubxonasi

---