O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə40/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   36   37   38   39   40   41   42   43   ...   145

Q iziq ish   psixologik  m o h i y a t in in g   dastlabki  k o krinishi  — 
b u   uni  o d a m l a r   t o m o n i d a n   a n g l a b   yetishi  yoki  t u s h u n i s h  
im k o n iy a tid ir.  S haxs  qiziqish  m a h s u l i n i ,   u n in g   o q i b a t in i 
a n g la sh ,  t a s a w u r  etish  o r q a li g i n a  o b y e k tiv   boiiiq d a g i  n a r s a  
va  h o d isa la rg a   ongli,  ta n la b   m u n o s a b a t d a   b o l a d i .   L e k in   b u  
v o q e l i k n i   a n g l a s h ,   t u s h u n i s h   i n s o n d a   b i r d a n i g a   s o d i r  
b o M m a y d i,  b alki  m u a y y a n   v a q t   d a v o m i d a   u n d a   b i l is h  
j a r a y o n l a r i ,   shaxsiy  fazilatlari  i n d iv id u a l - t i p o l o g i k   x u s u -  
siyatlar  rivojlanishi  tufayli  y u z a g a   keladi.  S h u n i  t a ’k id la s h  
joizki,  qiziqish  psixologik  m o h i y a t i n i n g   n a m o y o n  b o l i s h i d a  
aqliy  j a r a y o n l a r   m u h i m   o ‘r i n d a   tu rish i  h o d is a s in in g   q a y d  
qilinishi  u  fa q at  in telle k td an   t a s h k il  t o p a d i ,   d e g a n   m a ’n o n i  
a n g l a t m a y d i,  albatta.  Shu  b o is,  q iz iq ish   psixologik  m o h i y a ­
t i n i n g   i k k i n c h i   k o 'r in i s h i   —  u n i n g   h i s - t u y g 'u l a r ,   e m o -  
t s i o n a l   h o l a t l a r   b i l a n   u y g ' u n l a s h g a n ,   m u j a s s a m l a s h g a n  
t a rz d a   ifo d ala n ish id ad ir.  M a ' l u m k i ,   his-tuyg*ular,  s h u n i n g -  
d e k ,  e m o t s i o n a l   h o la tla r  ( e m o t s i o n a l   t o n ,   kayfiyat,  s h i -  
j o a t ,   e h t ir o s  va  b o sh q alar)  s h a x s n i n g   b o rliq d ag i  a n i q   v o q e -  
likka,  n a r s a   va  hodisalarga,  m u a y y a n   faoliyatga  in tilis h in i, 
s a ’y - h a r a k a tl a r i n i   k u c h a y ti r a d i,   ja d a l l a s h t i r a d i ,   s a f a r b a r -  
likni  o b y e k t g a   y o 'n a ltira d i.  I n s o n   o ‘z  shaxsiy  q iz i q i s h in i  
q o n d i r g a n d a n   keyingina  u n d a   y o q i m l i   h i s - t u y g 'u i a r   u y -  
g l o n a d i ,   r u h i y   q o n i q i s h ,   o ‘z   n a v b a t i d a ,   l a z z a t l a n i s h  
(p rak sik )  hissi  vujudga  keladi.
Q i z i q i s h n i   psixologik  m o h i y a t i n i n g   u c h i n c h i   k o ^ ri- 
nishi  —  b u   u n i n g   iroda  s ifatlari,  i r o d a   akti  bilan   u n u i m -  
la s h g a n   t a r z d a   vujudga  k c li s h i d ir .  Ir o d a v iy   z o ‘r  b e r i s h ,  
m u a y y a n   q a r o r   b o 'y i c h a   i n t i l i s h ,   b a ’zi  q i y i n c h i l i k l a r n i  
y e n g i s h ,   m u s t a q i l l i k   n a m o y o n   q i l is h   q i z i q i s h n i   q a r o r  
t o p t ir a d i ,  shaxsni  niaqsad  sari  y e ta k la y d i.
Q i z i q i s h n i   psixologik  m o h i y a t i n i n g   t o ‘rtin c h i  k o ‘r i -  
n i s h i   —  b u   u n i n g   oliy   n e r v   f a o l i y a t i   x u s u s i y a t l a r i   v a  
t e m p e r a m e n t   tiplari  bilan  b irg a ,  m u ja s s a m la s h g a n   h o l d a  
n a m o y o n   boMishidir.
Q i z i q i s h n in g   n erv -fizio lo g ik   m e x a n iz m la r i   t o ‘g ‘r i s i d a  
m u l o h a z a   y u ritilg a n d a,  d astav v a l  r u s   o lim i  I . P . P a v l o v n i n g  
oliy  n e rv   faoliyati  haqidagi  t a ' l i m o t i n i   eslab  o ‘tish  j o i z .  
U n i n g   „ b u   n i m a ? “  refleksi,  y a ' n i   o riy e n tiro v k a   ( m o ‘ljal
95
www.ziyouz.com kutubxonasi


olish)  refleksi  q i z i q i s h n in g   m o d d iy   n e g iz in i  tu s h u n t ir is h d a  
m u h i m   a h a m i y a t   k a s b   e tadi.  A w a l   I . P . P a v l o v ,   s o ‘ngra 
P .K . A n o x i n ,   N . A . B c r n s h t e y n ,   B .M . T e p lo v ,   V .S .M e rlin , 
V .D .N e b i l it s i n   va  b o s h q a l a r   in sondagi  q iz iq is h n in g   ncrv- 
fiziologik  m ^ x a n i z m l a r in i   bosh  m iy a  k a tta   y a rim s h a rla ri 
p o ‘s t l o g ‘id a   o r i y e n t i r o v k a   re flek si  n e g i z i d a   m u r a k k a b  
m u v a q q a f ' b o g ‘l a n i s h l a r n i n g   v u j u d g a   k e l i s h i d ir ,   d e g a n  
y o ‘s i n d a   t a l q i n   q i l m o q d a la r .   Q i z iq is h n in g   m o d d i y   asos- 
lari  I . P . P a v l o v n i n g o ‘z a r o   induksiya  q o n u n i ,   p o lstloqdagi 
o p tim a l  q o ‘z g ‘a!ish  o ‘c h o g ‘i  va  d in a m ik   stere o tip larg a  oid 
q a r a s h la rid a ,  A .A .U x to m s k i y n i n g   d o m i n a n t   q a ra s h la rid a  
h a m d a  Y .N .S o k o l o v n i n g   oriyentir m u ra k k a b   psixofiziologik 
h odisa ekanligi  h a q id a g i  tadqiqotlarida o ‘z  aksini topgan.
H ozirgi  d a v r d a   q iz iq ish   shaxsning  individuai-psixologik 
x u s u s iy a t i d a n   i b o r a t ,   d e g a n   x u lo sa   o d a t i y   boMib  qoldi. 
S h u n g a  q a ra m a y ,  b a ’zi  m an b a la rd a  qiziqishga  m uay y an  solía 
b o ky i c h a   t o ‘g ‘ri  moMjal  olishga,  yangi  o m i l i a r   b ila n   ta n i-  
shishga,  v o q e lik n i  t o l a   va  c h u q u r   aks  e ttirish g a   y o rd a m  
b erad ig an   m otiv d ir,  d e g a n  t a 'r i f  h a m   beriladi.  S h u n g a   m u ta - 
no sib   ta rz d a   q i z iq is h   bilish  ja ra y o n i  sifatida  o ‘rin  egallab, 
u   ijobiy  h i s - t u y g ‘u l a r d a   y o 'n a ltirilg a n   o b y e k t   bilan   c h u -  
q u r r o q   t a n is h is h ,  u  h a q d a   k o ‘p ro q   m a ’l u m o t g a   ega  b o l i s h ,  
u n i n g   m o h i y a t in i  a n g l a b   yctish  b o ra sid a  sh a x s n in g   istagida 
n a m o y o n   b o i a d i ,   d e g a n   m u lo h a z a la r  h a m   m a vjuddir.
S h u n i  a l o h i d a   ta 'k i d l a s h   lozim ki,  sh a x s n in g   ishtiyo- 
q in i  q o n d i r i s h g a   y o ‘naltirilg an lig in i  aks  e tti r u v c h i   q iz i­
q i s h n i n g   q o n d i r i l i s h i   h e c h   q a c h o n   u n i n g   s o ‘n i s h i n i  
i fo d a la m a y d i,  a k s i n c h a ,   o b y e k tn in g   n o m a ’l u m   qirralarini 
a n iq la s h   u c h u n   ish n i  d a v o m   ettirishga  u n d a y d i.   S h u   bilan 
b irg a ,  q i z i q i s h ,   b i l is h   v a   u n i n g   j a r a y o n l a r i   f u n k s i o n a l  
h o la tin in g  d o im iy  q o ‘z g ‘atuvchi  m e x a n iz m i  sifatida vujudga 
keladi v a  aks etadi.
P s i x o l o g i y a d a   q i z i q i s h   q u y id a g i  t i p l a r g a   a j ra tila d i: 
1)  m a z m u n ig a   k o ‘ra:  shaxsiy va  ijtimoiy;  2)  m aq sad ig a  k o ‘ra: 
bevosita va bilvosita;  3)  k o l a m i g a  ko‘ra:  ken g  va  tor;  4)  qizi- 
q is h la r   d arajasig a  k o kra:  b a r q a r o r  va  b e q a ro r.
Q i z i q i s h   m a z m u n   j i h a t i d a n   q u y i d a g i l a r d a :   b ilish  
e h tiy o jla rin in g   o b y e k t l a r i   qaysilar,  b ilish n in g   m a z k u r   fao-
96
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   36   37   38   39   40   41   42   43   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə