O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə41/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   37   38   39   40   41   42   43   44   ...   145

liyat  m a q s a d i   bilan  m u t a n o s i b li g i,  s h ax sn in g   y a s h a y o t g a n  
m u h i t g a   m u n o s a b a t i   k a b i l a r d a   m u ja s s a m l a s h a d i .   S h a x s  
n i m a l a r g a   q iz iq a d i,  u n i n g   b i l is h   ehtiy o jla ri  o b y e k t i n i n g  
ijtim o iy   q iy m a ti  q a n d a y ?   I n s o n n i n g   shaxsiy  q i z i q i s h i n i n g  
kclib  c h iq is h i  birlam ch i  b o 'l i s h i g a   q a r a m a y ,  u  b i r d a v r n i n g  
o ' z i d a   i j tim o iy lik   a h a m i y a t i g a   h a m   cga.  U n i n g   k a s b i y  
faoliyatiga  qiziqishi  o x i r - o q i b a t   j a m i y a t   u c h u n   n a f   k e l t i -  
ris h i,  r a v n a q i   u c h u n   q i m m a t l i d i r .   I jt i m o iy   x u s u s i y a t l i  
q i z i q i s h la r   k c y in ro q   b o rib   s h a x s i y   a h a m i y a t   k asb   c t i s h i  
m u q a r r a r .   C h u n k i   u m u m i y ü k   —  ijtim o iy lik   b i l a n   x u s u -  
siylik  —  shaxsga  oidiik  b i l a n ,  u y g fcu n la s h g a n   h o l d a   m a v j u d  
b o l a d i   va  u lar b i r b o s q i c h d a n   b o s h q a   b i r b o s q i c h g a  a v t o m a -  
tik  ravishda o ‘taveradi yoki  u l a r  d o i m o  o ‘rin a lm a sh ib  t u r a d i .  
Sh ax s  o Lz  qiziqishi  tufayli  b i r o n - b i r   n a rsa n i  k a s h f   e t s a ,  
in d iv id u a l  chtiyojini  q o n d i r a d i ,   s h u n d a y   b o ‘ls a -d a ,  j a m i ­
y a t,  j a m o a   u c h u n   ishlab  c h i q a r i s h n i   t a k o m i l l a s h t i r i s h g a  
xizm at qiladi.  S hu  bois, j a m i y a t n i n g ,  ja m o a n i n g  e n g  d o l z a r b  
v a z i f a l a r i d a n   biri  — y o s h l a r n i   m u s t a q i l ,   fa o l  b i l i s h g a ,  
i j t i m o i y   a h a m i y a t g a   e g a   m c h n a t   f a o l i y a t i g a   q i z i q i s h  
u y g ' o t i s h d a n   ib o ra td ir.  T o k i   u l a r d a   j i d d iy ,   m a z m u n l i ,  
j a m i y a t   t o m o n i d a n   r a g 'b a t l a n t i r u v c h i ,   m e h r - m u h a b b a t g a  
sa z o v o r   q iz iq is h la r  s h a k lla n s in .
Q iz iq ish n in g   maqsad j i h a t i d a n   farqi  bevosita va b ilv o s ita  
n a m o y o n   b o 'lish ig a   q a ra b   a n i q l a n a d i .   Bevosita  q i z i q i s h l a r  
v o q e lik n in g ,  jis m   va  h o d i s a l a r n i n g   e m o t s i o n a l  j o z i b a l i lig i ,  
h is-tu v g lularga ega bo'Iishligi,  ta s h q i  ta'sirlarga  b e r i l u v c h a n -  
ligi  tufayli  vujudga  keladi.  ß u   q iz iq ish   y a n a   o 'r g a n i l a y o t g a n  
n a r s a n i n g   m a ’nosi  b ila n   u n i n g   s h a x s   fa o liy a ti  u c h u n  
a h a m i y a ti  m o s   tu s h g a n d a   p a y d o   b o l i s h i   m u m k i n .   P s i x o -  
logiyada  b evosita  q iz iq ish n in g  y u z a g a   kelishini  f a o li y a t n i n g  
m a q s a d i n i   anglash  bilan  b o g 'l i q   b o 'I g a n   bilishni  e h t i y o j  
d e b  atash  qabul  qilingan.  M c h n a t  va o 'q ish   faoliyatida  h a m i -  
sha  h i s - t u y g 'u g a ,   jo zib ag a  t a y a n i b   ish  tu tish   i m k o n i y a t i  
m av ju d  bo'lm aslig i sababli j i s m o n i y  va aqliy  m c h n a tn i   o n g l i  
id o ra   q i lis h d a   m u h i m   a h a m i y a t   k asb   e t a d i g a n   b e v o s i t a  
q i z i q i s h l a r n i   t a r k i b   t o p t i r i s h   m a s a l a s i   ish lab   c h i q a r i s h  
h a m d a   t a 'l i m  tizimi oldida  t u r g a n   m u h i m   vazifa h is o b l a n a d i .
S h u n d a y   qilib,  u  yoki  b u   n a r s a l a r n i,  h o d is a la r  m o -  
h iyatini  bilish,  k o 'rish ,  i d r o k   q i lis h ,  an g la b   yetish  u c h u n
7  Psixologiya 
97
www.ziyouz.com kutubxonasi


q iz iq a rli  tu y u lg a n   i c h k i   k c c h in m a la r   b e v o s ita   q iz iq is h n i 
i fo d a   c tadi.  B ilvosita  q iz i q i s h la r   esa  m e h n a t   faoliyati  yoki 
t a i i m   olish j a r a y o n i n i n g   m u a y y a n   ijtim oiy  a h a m i y a ti  bilan 
u n i n g   s h a x s   u c h u n   s u b y e k t i v   a h a m i y a t i   o ' z a r o   m o s  
t u s h g a n id a  bilvosita  q i z i q i s h  yuzaga  keladi.  B in o b a rin ,  shaxs 
m a z k u r   j a r a y o n d a   b u   n a r s a l a r   m e n i  q i z iq tir g a n i  u c h u n  
j u d a   qiziqarlidir,  d e g a n   xulosaga  keladi.  Bu  esa b o la  shaxsini 
m e h n a t   faoliyati  v a   t a ' l i m   ja ra y o n in i  ongli  tash k il  etish, 
v e ta k c h i  va  u s tu v o r o ‘rin   cgallaydigan  bilvosita qiziqishlarni 
t a r k i b   to p tiris h   h a m d a   m a x s u s  tre ninglarga,  o m i l k o r   y o ‘1- 
y o ‘riq l a r g a   o ' r g a t i s h   o r q a l i   a m a lg a   o s h i r i s h   m a q s a d g a  
m u v o fiq d ir.
O d a m l a r n i n g   q i z i q is h la r i   o 'z in i n g   k o ‘la m i   b ila n   bir- 
b i r i d a n   farq qiladi.  S h u n d a y  shaxslar toifasi  h a m   m avjudki, 
u l a r n i n g   q i z i q i s h l a r i   b i r g i n a   s o h a g a   q a r a t i l g a n   b o 'l a d i .  
B o s h q a l a r i d a   e sa   q i z i q i s h l a r   q a t o r   s o h a l a r g a ,   f a n la rg a , 
o b y c k t l a r g a   y o ‘n a l t i r i l g a n   b o 'l a d i .   L e k i n   t u r l i   s o h a g a  
q i z i q is h la rn in g   biri  i k k in c h is ig a   salbiy t a 's i r  etishi  m u m k i n  
c m a s ,   a g a r d a   u l a r n i   o q i l o n a   b o s h q a r is h   i m k o n i   b o 'l s a . 
Q i z i q i s h n i n g   t o r l i g i   k o ' p i n c h a   s a l b i y   h o d i s a   s i f a t i d a  
b a h o l a n i s h i   m u m k i n ,   l e k i n ,   a y n i  c h o g ' d a ,   u l a r n i n g  
h a d d a n   o rtiq   kengligi  h a m   n u q so n   ta riq a sid a   ta hlil  qilinsa 
b o 'l a d i .   B iro q   s h a x s n i n g   b a r k a m o l  s h a x s   boMib  k a m o l 
to p is h i  q iz iq ish la r k o M a m in i  t o r  em as , balki  k e n g   m iq y o s d a  
boMishini  t a q o z o   e ta d i.
Q iz i q i s h l a r   o ‘z l a r i n i n g   darajasiga  q a r a b   b a r q a r o r   va 
b e q a r o r   tu rlarg a  a j r a t il a d i .   B arq a ro r q iziqishga  ega  b o l g a n  
sh a x s  u z o q   vaqt  d a v o m i d a   yoqtirgan  b u y u m l a r i g a ,  o b y c k t- 
lariga,  h o d is a la rg a   o ' z   m ay lin i  h e c h   o 'z g a r i s h s i z   saqlab 
t u r a   oladi.  S h u   b o i s ,  i n s o n   ehtiyojlarini  o ‘z i d a   m u ja s s a m - 
la sh tiru v c h i,  s h a x s n i n g   ru h iy   fazilatiga  a y l a n a   b o sh la g a n  
q i z iq is h la r  b a r q a r o r   q iz i q is h la r   deyiladi.  B a r q a r o r   qiziqish 
sh a x s   q o b i l iy a ti n in g   riv o jlanganligidan  d a r a k   b eradi.  S hu 
n u q t a y i   n a z a r d a n   m a z k u r   qiziqish  ta sh x is  q i l u v c h a n l ik  
xususiyatiga h a m   ega.  B iro q   insonlarda b a r q a ro r qiziqishning 
m a v ju d   yoki  m a v j u d   em aslig in i  a niqlash  u c h u n   u la rn in g  
m e h n a t   fa o liy a ti  v a   o ‘q u v   j a ra y o n id a g i  q iz i q i s h la r in i n g  
tas h q i  ifodasini  a t r o f l i c h a  o 'rganishga t o 'g 'r i   keladi.  O d a td a ,
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   37   38   39   40   41   42   43   44   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə