O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə42/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   38   39   40   41   42   43   44   45   ...   145

q i z i q i s h n i n g   t a s h q i   ifodasi  s h a x s n i n g   o ‘ziga  o ‘zi  b a l i o  
b e r is h ,   o ' z i n i   o ‘zi  tahlil  q i l is h   f a o l i y a t l a r i d a   n a m o y o n  
b o ’ladi.  B a rq a ro r qiziqish  t o ‘g ‘risid a  m u l o h a z a y u r i t i l g a n d a ,  
u n i n g   b o s h q a   tark ib iy   q is m   v a   q i r r a la r i n i   hisobga  o l i s h  
lo zim ,  c h u n k i   bu  narsa  k o ‘p  j i h a t d a n   sh a x sn in g   i r o d a v i y  
sifatlari,  x a r a k te rin in g   v az m in lig i  b i l a n   b o g ‘liq.
Q i z i q i s h n in g   barqarorligi  u n i n g  j a d a l   ta rz d a   n a m o y o n  
b o 'l i s h i   h a m d a   u z o q   d a v o m   e t i s h i   b i l a n   i f o d a l a n a d i .  
S h a x s n in g   z a ru riy   eh tiyojlarini  y u k s a k   d a r a ja d a   aks  e t t i -  
r a d i g a n ,   s h u n i n g d e k ,   u n i n g   p s i x o l o g i k   t u z i l is h ig a   x o s  
xislatlarga  a y la n ib   b o ra d ig a n   q i z i q i s h la r i   b a r q a r o r   q i z i q i s h  
d eyiladi.  B a r q a r o r   qiziqish  q o b i l i y a tn i n g   b ir  k o 'r i n i s h i g a  
o 'x s h a s h   b o l i b ,   m aqsadga  y o ‘n a lg a n lig i  bilan  h a m   m u h i m  
in d iv id u a l,  h a m   ijtimoiy  a h a m i y a t g a   egadir.
Q i z i q i s h la r n in g   b a ’zi  h o l a t l a r d a   b c q a r o r   b o ‘lishligi  i n -  
s o n l a r n i n g   y o sh ,  jin s,  tip o lo g ik   x u s u s iy a tig a   h a m   b o g l Iiq - 
dir.  B u n d a y  toifadagi  kishilarda  q i z iq is h la r g 'o y a td a  eh tiro s li 
k c c h a d i,  b iro q   u  qisqa  m u d d a tli  b o l i s h i   m u m k in .  M a s a l a n ,  
b ir v a q t n i n g   o kz id a   u l a r b i r   n e c h t a   fa n la rg a ,  ta b ia t  h o d i s a -  
lariga  q iz iq a d ila r,  b arc h a   n a r s a g a   ish tiy o q   b ilan  y o n d a s h i b ,  
m u a m m o n i n g   m o h iy atig a  c h u q u r   kirib  b o r m a y ,  b o s h q a  
h o la tla r b ila n   m a s h g ‘ul b o 'lib   k e t a d i l a r .   B u n d a y   xususiy atli 
sh a x sla r  m a s h g ‘ulotIarga  q a n c h a l i k   t e z   kirishgan  boM salar, 
qiz iqishla ri  s h u n c h a li k   tez  s o kn a d i .   Q iz iq is h la r  sa lo h iy a tli 
voyiiga  y e t g a n   y o s h la rn in g   o ‘z   i s t e 'd o d l a r i n i   m a q s a d g a  
y o ‘n a ltirg a n   ta rz d a   am alga  o s h i s h i n i   t a ’m inlaydi.
Shaxsdagi qiziqishlarni  rivojlantirish va b arqarorlashtirish 
u c h u n   u l a r n i n g   negizini  ta s h k i l   e t a d i g a n   fa oliyat  b i l a n  
m a s h g ‘ul  b o l i s h g a ,   m aqsadga  m u v o flq   shug'u llanishga  m a y l 
uyg‘o tis h g a   p uxta  zam in  h o z i r la s h   z a ru r,  toki  q iz i q is h la r  
motiv,  ehtiyoj,  e ’tiqod  funksiyasini  bajarishga  aylansin.
S h u n d a y   qilib,  q i z i q i s h l a r — s h a x s   faoliyati  a s o s l a r i -  
n i n g   t a n h o   y o ‘na!ishi  b o ‘l m a s a - d a ,   a m m o   u n i n g   e n g  
m u h i m   j i h a t i   hisoblanadi.
Psixologiya  f a n in m g s o 'n g g i   m a ’lu m o tla r ig a  a s o s l a n g a n  
h o ld a   q iz iq is h n i  b ir  n e c h a   d a r a j a l a r g a   ajratish  m u m k i n :  
a)  s i n c h k o v l i k ;   b)  q i z i q u v c h a n l i k ;   d )   b i l is h g a   q i z i q i s h ;  
e)  t u r g ‘u n   y oki  kasbiy  q iziqish. 
S in ch k o v lik
  q i z i q i s h n i n g
www.ziyouz.com kutubxonasi


b iro r  narsaga  k u c h li   in tilis h d a n   ib o rat  q isq a   m u d d a t li   turi 
yoki  darajasidir. 
Q iziquvchanlik shaxsning
 voqelikdagi  narsa 
va  h o d isa la rg a ,  u l a r n i   bilishga  faol  m u n o s a b a t i d a n   iborat 
d a r a j a s i d i r .  
B ilish g a   qiziq ish
  a n g l a s h i l g a n   d a r a j a d a g i ,  
m a q s a d g a   m u v o f i q l a s h g a n ,   jism o n iy   va  a q liy   fa o liyatning 
y angi  q irra la rin i  e g a ll a s h g a   y o 'n a ltirilg a n   tu rid ir. 
Turg'un 
qiziqish
  s h a x s n in g   k a s b i y   k o ‘nikm alar,  m a l a k a   va  b ilim lar- 
ni  egallashga  y o ‘n a l t i r i l g a n ,   kasbiy ta y y o rg a rlik   darajasi  b i ­
lan   uy g ‘u n l a s h g a n ,   m a q s a d g a   erishish  yoMida  faollik  k o ‘r- 
s atuvchi  tu rid ir.
S haxslar  ixtiy o rig a  p ik to g ram m a,  a n a g r a m m a   va  turli 
xususiyatli  testlarn i  h a v o l a   qilish  u lard a  q iziq ish n in g   ichki 
m c x a n iz m la rin i  k e ltirib   chiqaradi.  Bu  n arsa,  o ‘z  navbatida, 
u l a r d a   o ‘z  q i z i q i s h i n i   o ‘zi  b o s h q a r i s h   k o ‘n i k m a s i n i  
s h ak llantiradi,  h a r   q a n d a y   q o ‘zg'aiuvchiga  ja v o b   b erishdan 
iborat  stcre o tip   hosil  b o i a d i .
Q iziq ish n in g  b u   t u r i   va  uning yuqori  bo sq ich i shaxsning 
voqelikdagi  ichki  b o g l a n i s h l a m i ,  m unosabatlarni bilib olishga 
yo'llaydi  h a m d a   r u h i y   t o ‘siq va qiyinchiliklarni  yengadigan, 
m u v a ffa q iy a tsiz lik la rd a n   c h o 'c h im a y d ig a n ,  q a t ’iy,  intiluv- 
c h a n ,   to l iq m a s li k   k a b i   o kziga  xos  x u su siy a tla rin i  s h a k l- 
lantirishga  y o r d a m   b e r a d i .  Qiziqishning  y u q o r i d a   tilga  olib 
o 't ilg a n   turlari  o d a m l a r d a   o'z ini  o ‘zi  b o s h q a r is h ,  shaxsiy 
qiziqishini  idora  q ilis h ,  o ‘ziga o ‘zi  b u v m q   b cra  olish,  o ‘zini 
qoMga  ola  bilish,  o ‘z in i  o ‘zi  takom illashtirish  singari  shaxs 
xususiyatlarini  sh a k lla n tiris h d a   y o rd a m   beradi.
S h axsn in g  ustanovkasi  yoki  anglanm agan 
mayllari
P sixologiva  f a n i d a   x u lq -a tv o r  va  faoliyatga  q aratilg a n  
a n g l a n m a g a n   m a y l l a r   o ra sid a   m u a y y a n   d a r a j a d a   ta d q iq  
c tilg a n i  u s t a n o v k a   ( k o ' r s a t m a   b e r is h ,  y o ‘l - y o ‘riq  k o ‘r- 
satish)  m u a m m o s i   h i s o b la n a d i.  U sh b u   u m u r n i y   psixologik 
m asala  g ru z in   p six o lo g i  D . N .U z n a d z e  va  u n i n g   shogirdlari 
t o m o n i d a n   k e n g   k o l a m d a   o'rganilgan.
U s ta n o v k a  
sei
  i n g l iz c h a   sol7. b o klib. 
u ko'rsatm a berish, 
anglanm agan  m a v lla r,  y o 'l- y o ‘riq  k o ‘rsatish
  m a 'n o l a r i d a
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   38   39   40   41   42   43   44   45   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə