O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə44/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   40   41   42   43   44   45   46   47   ...   145

n i n g   p a t o l o g i k   o ' z g a r i s h l a r i d a   t / z   i f o d a s i n i   t o p a d i .  
S h u n i n g d e k ,   u sta n o v k a   i n s o n   h u k m r o n l i g in i   va  q u d r a t i n i  
tashkil  q ilish n in g  yuksak darajasi  s a n a la d i.  U  x u l q - a t v o r n i n g  
b a ta r tib lig i  va  izchilligining  a s o s i   h is o b la n a d i.  U l a r n i n g  
n u i l o h a z a l a r i c h a ,   u s ta n o v k a   i n s o n n i n g   m u a y y a n   s h a k l d a  
m u n o s a b a t   b i l d i r i s h g a   y u k s a k   y o ‘s i n d a   u m u m i a s h g a n  
t a y y o r g a r l i k   h o l a t i ,   r c a k s i y a n i n g   y a q q o l   n a t i j a s i n i n g  
k o d l a s h t i r i l g a n   n c y r o d i n a m i k   n i o d e l i ,   m a z k u r   r e a k s i y a  
v a q t i n i   o l d i n d a n   p a y q a s h ,  q o l a v e r s a   y a x lit  f a o liy a t  t u z i -  
l i s h i n i n g   a j r a l m a s   q i s m i d i r .   S h u n i n g   u c h u n   u s t a n o v ­
ka  o ‘z g a r u v c h a n l i k   va  b a r q a r o r l i k n i   a n i q l a s h g a   x i z m a t  
q i l a d i.
U s t a n o v k a n i n g   y a n a d a   y u k s a k   b o s q i c h i   a n g l a n i s h  
k o 'r in i s h i g a   ega  b o 'lishi  m u m k i n .   G u r u h i y   va  j a m o a v i y  
m u n o s a b a t l a r d a   un in g   a ’z o la r i n i   is h o n tir is h   (ularga  t a ' s i r  
o ‘t k a z i s h )   o r q a l i   m u a y y a n   y o ' n a l i s h g a   s a f a r b a r   q i l i s h ;  
fik rla r d a   u m u m iy l i k n i   v u j u d g a   k e l t i r i s h   h o la tla ri  b u n g a  
y o r q i n   m i s o l d i r .   I s h o n is h   v a   i s h o n t i r i s h   o d a m l a r n i n g  
x a r a k t e r   xislatiga,  x u lq -a tv o rig a   b e v o s i t a   bogMiq.  Bu  h o l a t  
p s i x o l o g i y a d a   e k s p e r i m e n t a l   t a d q i q   e t i l g a n .   M a s a l a n ,  
s i n a l u v c h ila rg a   m a ’lum  v a q t  o r a l i g 'i d a   soatiga  q a r a m a y ,  
s e k u n d l a r in i   o ‘z  ichida  s a n a s h   o r q a li   b ir  m i n u t n i n g   q a n -  
c h a d a  o 't i s h i n i   aniqlash to p s h irilg a n .  K ey in c h alik  b u   s a n a s h  
signal  b c r is h   b ila n   t e k s h irib   t u r i l g a n ,   b a ’za n   „ y o l g ' o n “ 
sig n a lla r  b i l a n   tajriba  b o 'l in is h ig a   y o ‘l  q o 'y ilg a n .  Q a t n a s h -  
c h ila r  e k s p c r i m e n t a t o r g a   i s h o n g a n l a r i   u c h u n   shu  x a t o l a r g a  
y o kl  q o 'y g a n la r .
I s h o n u v c h a n l ik n i   a n i q l a s h d a   „ k o n f o r m i z m “  (k c lis h u v , 
m u r o s a - y u   m a d o r a )   d a n   f o y d a l a n i lg a n .   Ichki  va  t a s h q i  
k e lis h u v c h a n lik   ichdan  k e l i s h m o v c h i l i k   ( n o k o n f o r m i z m )  
g u r u h i y   is h o n u v c h a n lik n in g   m o h i y a t i n i   o 'r g a n i s h   u c h u n  
o b y e k t  sifa tid a   foydalanilgan.  B i r g u r u h   o d a m l a r n in g   o c h i q  
o v o z   b c r is h i  k o n f o r m i z m n i n g   n a m o y o n   b o i i s h i d i r .   L e k i n  
k o n f o r m i z m   ,,soxtalikuni  h a m   k e l t i r i b   ch iqarishi  m u m k i n ,  
u n i n g   aks  ettiru v ch isi  esa  k o n f o r m i s t   d e b   ataladi.
X u l q - a t v o r   va  f a o l i y a t n i n g   a n g l a n m a g a n   o m i l l a r i  
q a to rig a   m a y l l a r   kiradi.  H ali  d i f f e r c n s i a l l a s h m a g a n ,  y e t a r l i  
d a r a ja d a   a n g l a n m a g a n  c h t i y o j d a n   t a s h k il  to p g a n   x u l q - a t v o r
H)3
www.ziyouz.com kutubxonasi


v a   faoliyatni  a m a l g a   o s h iris h g a   u n d o v c h i  o m i l   m ayl  deb 
a tala d i.  M ayliik  h o l a t i g a   kirib  b o ra y o tg a n   sh a x s  u c h u n  ja lb  
q ila y o tg a n   o b y e k t i d a   u n i   n im a  q iz iq tir a y o tg a n i  va  qaysi 
a l o m a t   o ‘ziga t o r t a y o t g a n i n i n g s a b a b i   noaniqligidir.  Faoliyat 
m aqsadi subyektga  n o m a 'l u m l i g i   tufayli  m ayl  ustunlik  qiladi. 
B u n d a y   psixik  h o l a t   i n s o n la rd a   t e z - t e z   u c h r a b   tu rs a - d a , 
lek in   o ‘zin in g   t e z k o r   o ‘tu vchanligi  bilan  b o s h q a   v o q ea la r- 
d a n   ajralib  tu ra d i.  O d a t d a ,   ushbu  m o h iy a tli  psixik  h o la tn i 
h a r a k a t l a n t i m v c h i   e h t i y o j  s o 'n d irish i  yoki  o rz u g a   a y lan - 
tirishi  m u m k i n .   B i n o b a r i n ,   u  xohish,  n iy a t,  o r z u ,  fa n ta - 
ziy a   kabi  s h a k l l a r g a   a y la n is h i  tufayli  s h a x s   t o m o n i d a n  
anglanadi.  B u n d a y  shak ld ag i  mayllarning o d a m la r d a   m avjud 
boMishi  u la rn in g   y a q i n   v a   uzoq  kelajakka  in tilishlaridan 
d a lo la t  beradi.
Z .F r e y d   m a y l la r g a   o ‘ziga xos  n a z a riy a   y a r a t g a n   boMib, 
u   a k sa riy a t  h o l a t d a   j i n s i y   instin k tiv   m a y l l a r   t o ‘g ‘risida 
m u l o h a z a  
y u r i t a d i   ( l ib id o   — jin siy   m a y l ) ,  „ e d i p   k o m -  
p l e k s “  ( „ S h o h   E d i p “  a s a r i   b o ' y i c h a ) ,   „ p s i x o a n a l i z “ 
a ta m a la ri  orq a li  q o ‘rq is h ,  him oya,  b e g o n a la s h i s h   singari 
instin k tiv   m o y illik n i  ta l q i n   qiladi.
S luini  t a 'k i d l a s h  
0
‘rinliki,  h a r   q a n d a y   a n g l a n m a g a n  
m a y l l a r   o ‘z i d a n   o lzi  y o 'q o l i b   k e t m a y d i ,   b alki  u l a r   b ir 
b o s q ic h   k o 'r i n i s h i d a n   ikkinchisiga  a l m a s h a d i   va  m u tla q o  
b o s h q a c h a ,  yangi sifatga  ega b o ‘ladi.  U l a r  m a q s a d g a ,  talabga 
o lsib 
0
‘tishi  b i la n   a n g l a n g a n l i k d a r a j a s i g a  e ris h a d i.  K.o‘ngil 
g 'a s h lik ,  r u h a n   b e z o v t a l a n i s h ,   n o m a ' l u m   x a t t i - h a r a k a t -  
larn in g   sababi  i n s o n g a   n o m a ’lum  b o l s a ,   u l a r   a n g l a n m a ­
g a n   d a r a j a d a   e k a n l i g i n i   b ild irad i  va  m a y l  fu n k s iy a s in i 
bajaradi.
0 ‘q u v   fa o liy a ti  m otivlari
P sixologik  m a 'l u m o t l a r g a   k o ‘ra,  h a r   q a n d a y   faoliyat 
m u a y y a n   m o tiv l a r   t a ’sirid a   vujudga  keladi  va  yetarli  sh a rt- 
sharoitlar y a ra tilg a n d a g in a   ro ‘yobga chiqadi.  S h u   bois,  ta'lim  
j a r a y o n i d a   b ilim la r n i  o ‘zlashtirish,  m alak a v a   k o 'n ik m a la r n i 
e ga lla sh.  u m u m a n ,   b i r o r   narsani  o ‘rg a n ish   u c h u n   o ‘q u v - 
c h ila r d a   o ‘q u v   m o t iv la r i  m avjud  b o l i s h i   shart.
104
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   40   41   42   43   44   45   46   47   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə