O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə46/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   42   43   44   45   46   47   48   49   ...   145

k e l a d i ,   f a o li y a t   t u z ilis h i  v a   u n i n g   d i n a m i k a s i g a   p u t u r  
y e t k a z a d i .   I j t i m o i y   t u r m u s h d a   s h a k l l a n u v c h i   e h t i y o j l a r  
o r a s i d a   o ‘q u v   fa o liy a tid a   m u h i m   o ‘rin   t u t u v c h i   v a   u n i  
k u c h a y tiru v ch i  ijobiy xususiyatli  sotsial  va g n o stik  e h t i y o j l a r  
a l o h i d a   a h a m i y a t   kasb  e t a d i .   S h a x s n i   k a m o l   t o p t i r i s h  
j a r a y o n i d a   b u   eh tiyojla r  a l o h i d a   o lrin   tu ta d i.  Bu  t u r k u m g a  
b i l i m l a r g a   e h t i y o j ,  j a m i y a t g a   f o y d a   k e lt i r is h g a   i n t i l i s h ,  
u m u m b a s h a r i y   y u t u q l a r g a   c r i s h i s h g a   i n t i l i s h   k a b i l a r  
kiritiladi.
B) 
Inson  hayoti  va fa o liy a tin in g   ijtim oiy  sharoitlarida 
a n i q ia n u v c h i  ta s h q i  m a n b a la r .
  B u n d a y   m a n b a l a r n i  
t a l a b e h a n l ik ,   o rz u   (k u tis h )  v a   i m k o n iy a tl a r   ta s h k il  q il a d i . 
J u m l a d a n ,   ta la b e h a n lik   i n s o n g a   faoliyat  va  x u l q - a t v o r n i n g  
m u a y y a n   t u r i n i   h a m d a   s h a k l i n i   t a q o z o   e t a d i .   M a z k u r  
h o la tn i  quyidagi  m u l o h a z a la r  y o r d a m i d a   iz o h la sh   m u m k i n :  
o t a - o n a   b o l a d a n   o v qatni  q o s h i q d a   y eyishni,  s t u l d a   t o ‘g ‘ri 
o ‘t iris h n i,  „ r a h m a t “  d e y ish n i  t a l a b   qilsa,  m a k t a b   o ‘q u v c h i -  
d a n   m a ’l u m   b e l g i l a n g a n   v a q t d a   d a r s g a   y e t i b   k c l i s h n i ,  
o ‘q i t u v c h i l a r g a   q u l o q   s o l i s h n i ,   b e r i l g a n   v a z i f a l a r n i  
b a ja rish n i  q a t 'i y   belgilaydi.  J a m i y a t   o ‘z  f u q a ro la rig a   x u l q ,  
f e 'l - a t v o r  orqali  m a ’Ium  a x l o q i y   n o r m a   va  q o i d a l a r g a   rio y a  
q i l i s h n i ,   s h a x s l a r a r o   m u o m a l a g a   k i r i s h i s h   s h a k l l a r i n i  
eg a lla s h n i  h a m d a   a n iq   v a z if a la rn i  bajarish g a  a m a l   q i l is h n i 
o 'r g a ta d i.
P sixologiya  fani  a t a m a l a r i n i n g   m o h i y a t id a   o r z u   y o k i  
k u tish   j a n i i y a t n i n g   sh ax sg a  m u n o s a b a t i n i n g   i f o d a l a n i s h  
m e x a n i z m i   y o tadi.  E tn o p s i x o lo g i k   s t e r e o ti p l a r d a   u y g ‘u n -  
lash g an   x u l q - a t v o r   belgilari  v a   fa o liy a tn in g   sh a k lla ri  o ‘ziga 
xoslik k a  ega.  O d a td a ,  o d a m l a r   b i r   yoshli  b o la   tik   y u r i s h i  
kerak ,  d e b   h is o blaydila r  v a   u l a r   b u n i   b o la d a n   k u t g a n l i g i  
tufayli  u n g a   a l o h id a   m u n o s a b a t d a   b o ‘ladilar.  P s ix o l o g i y a d a  
ku tish  t a la b   t u s h u n c h a s i d a n   farqli  o ‘laroq,  faoliyat  y u z a g a  
kelishi  u c h u n   u m u m i y   m u h i t   y a ra ta d i.
I m k o n i y a t l a r   t o ‘g kr i s i d a   f i k r   y u r i t a d i g a n   b o M s a k ,  
im k o n iy a t  m a l u m   fa o liy a tn in g   kish ila r irodasi  b ila n   bogMiq 
( i r o d a   a k ti ,  sifati,  p r i n s i p i )   o b y e k t i v   s h a r t - s h a r o i t l a r n i
www.ziyouz.com kutubxonasi


o 'z i d a   aks ettiradi.  A g a r d a   o d a m la r n in g  shaxsiy kutu b x o n asi 
b o y   b o ‘lsa.  u l a r n i n g   o ‘q is h   in ik o n iy a ti  y u q o r i   d a r a j a g a  
k o 't a r i l a d i .   K i s h i l a r n i n g   x u lq - a t v o r i  p s ix o lo g ik   n u q ta y i 
n a z a r d a n   t a h l i l   q i l i n g a n d a ,   u n g a   k o ‘p i n c h a   u l a r n i n g  
o b y e k tiv   i m k o n iy a tla rid a n   keiib chiqib y o n d ashiladi. A ga rda 
b o l a n i n g   q o l i g a   t a s o d i f a n   biologiya  kitobi  tu s h i b   qolsa, 
lin in g   s h u   fanga  q iz iq ish i  ortishi  kuzatiladi.
D )  
S h a x siy   m a n b a la r  —
 o d a m l a r n i n g   q i z i q i s h l a r i n i ,  
in tilish iarin i,  u s t a n o v k a la r i   va  d u n y o q a r a s h la r i n i ,  j a m iy a t 
b i la n   m u n o s a b a t i n i   a k s   ettirad i.  Inson  faolligining  m a n -  
bayi  —  q a d riy a t  o rq a li  ifo d a la n ib ,  shaxs  s ta tu s id a   ega lla na 
b o  ra d  i.
Tekshirish  uchun  savollar
1.  E h t i y o j   d e g a n d a   S i z   n i m a n i   t u s h u n a s i z ?
2.  E h t i y o j n i n g   q a n d a y   t u r l a r i   m a v j u d ?
3.  Q i z i q i s h   d e g a n d a   S i z   n i m a n i   t a s a w u r  e t a s i z ?
4.  U s t a n o v k a  d e g a n d a   n i m a l a r g a  a h a m i y a t   b e r i s h   k e r a k ?
5.  E ’t i q o d   v a  d u n y o q a r a s h n i n g  o ' x s h a s h l i k   h a m d a   farqli 
t o m o n l a r i   h a q i d a   s o ' z l a n g .
www.ziyouz.com kutubxonasi


T o 'rû n ch i  b o ‘iim
S H A X S N ÏN G   IIIS S IY -IR O D A V IY  
JA B H A L A R I
V I I   b o b  
H I S S I Y O T
H issiy o t  t o ‘g ‘risida  umumiy 
tushuncha
fiis s iy o t  b o r l i q q a ,   t u r m u s h g a ,   s h a x s l a r a r o   m u n o s a -  
batga  k o ‘ra  sh a x sn in g   s u b y c k tiv   k e c h in m a l a r i n i n g   a k s   c t t i -  
rilishidir.  Shaxs  tirik  m a v j u d o t   b o ‘lishi  b ilan  b irg a , j a m i y a t  
a'zosi  ham dir.  S h u n in g d e k ,  individual  inson  sifatida  tc v a ra k - 
atrofdagi  narsa va  h o d is a la rg a   m u n o s a b a t l a r in i   x o l i s o n a   aks 
c ttira d i,  in 'ik o s   q i l a d i v A k s   e ttiris h   j a r a y o n i   q u y id a g i la r n i  
q a m r a b   oladi:  a) sh ax sn in g   ehtiyojini  q o n d iris h   i m k o n i y a -  
tiga egalikni;  b)  q o n d irish g a y o r d a m  beradigan  yoki  q arshilik 
k o 'r s a t a d i g a n   o b y e k tla r g a   s u b y e k t  s ifatida  q a t n a s h i s h n i ;  
d )  uni  h a rak atg a  u n d o v c h i ,   bilishga  intiitiruvchi  m u n o s a b a t  
va  h o k a z o la r i n i ;   e)  s u b y e k t i v   m u n o s a b a t l a r n i n g   i n s o n  
m iy a sid a   h is - tu y g 'u la r,  c m o t s i o n a l   h o la tla r,  y u k s a k   ichki 
k c c h in m a la r  tarz id a aks e tishi  hissiyot  va e m o t s i y a n i   y u z a g a  
k c l t i r a d i . R i s s i y o t   —  y a q q o l v o q e lik n in g  e h ti y o j la r  su b y e k ti 
b o l m i s h   shaxs  m iyasida  o b y e k tla r g a   n is b a ta n   u n i n g  u c h u n  
q a d r li ,   a h a m i y a t l i   b o l g a n   m u n o s a b a t l a r i n i n g   a k s   e t t i -  
r i l i s h i d i y  M u l o h a z a l a r d a n   k o 'r i n i b   tu rib d ik i,  „ m u n o s a b a t “ 
a ta m a s i  m a t n d a   bir  n e c h a   m a r t a   qayd  q ilin d i,  s h u   b ois 
u n g a   a y r im   iz o h la r  b erish   m a q s a d g a   m u v o fiq d ir.  P s ix o -  
logiyada  hali  b ir  ta la y   a t a m a l a r ,   t u s h u n c h a l a r   m a v ju d k i ,  
ularga  m o h iy a t,  m a 'n o ,   k o l a m .   sifat,  shakl j i h a t i d a n   b a 'z i  
b ir  tu z a t i s h la r   kiritilishi  m a q s a d g a   m u v o fiq d ir.
P six o lo g iy a   f a n id a   m u n o s a b a t   t u s h u n c h a s i   ikk i  xil 
m a ’n o d a   qoMlanib  keiinadi:  1)  subyekt  (shaxs)  b il a n   o b y e k t  
(n a rsa ) 
0
‘rtasida  tabiiy h o ld a   yuza g a  k eladigan  o ‘z a r o   a l o q a  
o 'r n a t i s h   (obyektiv  m u n o s a b a t l a r ) ;   2)  o ‘rn a ti lg a n   a l o q a l a r -  
n in g   aks  ettirilishi  yoki  k e c h in m a s i ,   xususiy  s u b y c k t n i n g
109
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   42   43   44   45   46   47   48   49   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə