O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə47/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   43   44   45   46   47   48   49   50   ...   145

e h t i y o j la r i  va  u la rn in g   o b y e k t l a r a r o   m u n o s a b a t i  (subyektiv 
m u n o s a b a t l a r ) ,   b i n o b a r i n ,   n a m o y o n   b o 'l g a n   e h tiy o jla m i 
q o n d i r i s h g a   s h a y   t u r g a n   n a r s a la r  bilan   o d a m   o ‘rtasidagi 
m u n o s a b a t   m a ’n o s i d a   is h la t il a d i.  H is siy o t  t u s h u n c h a s i  
k u n d a l i k   t u r m u s h   va  ilm iy   psixologik  m a n b a l a r d a   h a r   xil 
m a ’n o d a   q o 'l l a n i l a d i .   M a s a l a n ,   sez g ila r,  a n g l a n m a g a n  
m a y l l a r ,   a n g l a n m a g a n   x o h i s h l a r ,   t i l a k l a r ,   m a q s a d l a r ,  
t a l a b l a r  kabi  t u s h u n c h a l a r d a n   hissiyot  o 'r n i d a  foydalaniladi. 
Il m iy   n u q ta y i n a z a r d a n   kelib   ch iq ib  tahlil  q iladigan boMsak, 
„ h i s s i y o t “  o d a t d a   t i r i k   m a v j u d o t l a r   m i y a s i d a ,   y a ’ni 
s h a x s l a r n i n g   e h tiy o jla rin i  q o n d i r u v c h i   va  u n g a   m o n e l i k  
q i l u v c h i   o b y e k tia rg a   n i s b a t a n   o d a m n i n g   m u n o s a b a t la r in i  
a k s   e t t ir i s h   m a ’n o s id a   q o 'lla n ila d i.
/ j a h o n   p s i x o l o g iy a s id a   „ h i s s i y o t “  b i l a n   „ e m o t s i y a "  
a t a m a l a r i   (ayniqsa,  c h e t   m a m la k a t la r d a )   b ir  xil  m a ’n o d a  
i s h la t il a d i,  lekin  ularn i  a y n a n   b ir   xil  holat  d e b   tu s h u n ish  
u n c h a l i k  t o ‘g ‘ri  e m a s / B u n d a y  n u q s o n   o m m a b o p   a d a b iy o t- 
l a r d a ,   c h e t   e l l a r d a   c h o p   e ti l g a n   d a r s l i k l a r d a   a k s a r i y a t  
h o l l a r d a   u c h r a y d i .   O d a t d a ,   t a s h q i   a l o m a t l a r i   y a q q o l  
n a m o y o n   b o kladigan  h i s - t u y g ‘u la rn i  ichki  k e c h in m a la r d a  
i f o d a l a n is h d a n   iborat  psixik j a r a y o n   yuzaga  kelishining a n iq  
s h a k l i n i   e m o ts iy a   d e b   a t a s h   m a q s a d g a   m uvoflq.  M a sa la n , 
r a n g l a r n i n g   o 'z g a ris h i,  y u z g a   t a b a s s u m   yoyilishi,  lablar- 
n i n g   titr a s h i ,  k o ‘z l a r n i n g   y arq ira sh i,  kulgi,  y ig ‘i,  g ‘a m g i n -  
lik ,  i k k i l a n i s h ,   s a r o s i m a l i k   va  b o s h q a l a r   e m o t s i y a n i n g  
i fo d a sid ir.  V a ta n p a rv a rlik ,  jav o b g arlik ,  m a s ’uliyat,  vijdon, 
m e h r - o q i b a t ,   s e v g i - m u h a b b a t   singari  y u k sa k   xislatla rn i 
e m o t s i y a   tarkibiga  kiritish  g ‘ayritabiiy  h o d is a   b o l a r   edi. 
U s h b u   h is s iy   k e c h i n m a l a r   o ‘z i n i n g   n i o h i y a t i ,   k u c h -  
q u v v a t i ,   d avom iyligi,  ta 's i r c h a n l i g i,   y o ‘nalganligi  b ila n   bir- 
b irid a n   keskin  farqlanishiga  q aram ay ,  ularni e m otsiya sifatida 
ta l q i n   qilish  safsata boMib qolishi  m u m k in .  D c m a k ,  u la rn in g  
o ‘z a r o   m u h i m   farqi  biri  ijtim o iy   (hissiyot),  ikkinchisi  esa 
( e m o t s i y a )   in d iv id u a l,  x u su s iy   e k a n lig id ad ir.
T a ' k i d l a b   o 't i l g a n   m u l o h a z a l a r g a   q a r a m a y ,   hissiyot 
b i l a n   e m o t s iy a n i   b i r - b i r i d a n   q a t ’iy  c h e k la b   q o 'y i s h   b a 'z i 
c h a lk a s h l ik l a r n i   keltirib  c h iq a r is h i  m u m k in .  F aoliyat,  x ulq- 
a t v o r ,   m u o m a l a   su b y ek ti  o ‘zin in g   shaxsiy  h a m d a   ja m i y a t
110
www.ziyouz.com kutubxonasi


u c h u n   a h a m iy a tl i   h i s o b l a n g a n   n a r s a   va  h o d i s a l a r n i   a k s  
c t t i m v c h i   m u n o s a b a ti  h is s iv o td a   m u ja s s a m la s h a d i.  S h a x s -  
n in g   individual  hayoti  va fa o liy a tig a  a l o q a d o r   (x o h   fo y d a li, 
x o h   za ra r li  b o 'I s in )   o m i l l a r ,   q o ‘z g ‘o v c h iIa r,  t u r t k i l a r n i  
ifo d a lo v c h i  h a m d a   kelib  c h i q i s h i   in stin k tlar,  s h a r t s i z   re f- 
le k s la r,  irsiy  b e lg ila r  ( o v q a t î a n i s h ,   h i m o y a l a n i s h ,   q o ‘r- 
q ish   va  b o s h q a l a r )   b i l a n   b o g ' l i q   s o d d a   hissiy   h o l a t l a r  
„ e m o t s i y a “  deyiladi.  E m o t s iy a la r   nafaqat  in s o n la rg a ,  b a lk i  
j o n l i   m a v ju d o tia rg a  h a m  t a a l l u q l i  ru hiy  (psixik)  h o l a t l a r d i r .  
H a y v o n i a r d a g i   e m o t s i y a l a r n i n g   o 'z g a r i s h i   n u i r a k k a b  
b o l g a n   tabiiylik  (irsiy)  a l o m a t l a r g a   a s o s la n u v c h i   s o d d a  
tuzilishga cgadir.
O d a m   bilan  h ay v o n   e m o t s i y a l a r i   o ‘z la r in in g   m o h i y a t i ,  
tu zilishi,  t a ’sirchanligi,  ja d a llig i,  sifati,  shakli  b i l a n   k e s k in  
ta fo v u tla n a d i.  E m o tsiy a la r  t a s h q i   k o ‘rinishga  xosligi,  m u -  
v a q q a t  xususiyatga ega  ekanligi  b ila n   hissiyotdan  f a r q l a n a d i . 
A y tish   j o iz k i,  hissiyot  h a y v o n o t   o l a m i g a   xos  k e c h i n m a  
e m a s ,  u  a q l-z a k o v a t  subyekti  s a n a lm is h   h azrati  i n s o n g a g i n a  
xos,  c h u n k i ,   e m p a t i k   ( h a m d a r d l i k )   h is - t u y g ‘u l a r   s h a x s -  
ning  m u k a m m a llik b o s q ic h ig a   ko'tarilishiga  kafolat  ncgizidir.
H issiyot  bilan e m o tsiy a   i n s o n   shaxsining  ijtim o iy   h a y o -  
tiy  s h a r t- s h a r o i t la r i d a   y u z a g a   k c lg a n ,  o d a m n i n g   i j ti m o i y -  
t a r i x i y   t a r a q q i y o t i d a   c v o l u t s i o n   y o ‘s i n d a   s h a k l l a n g a n ,  
m u a y y a n   i jtim o iy   m u h i t d a   i s t i q o m a t   q i l u v c h i   k i s h i l a r  
t o m o n i d a n   o ‘z l a s h tirilg a n   g ‘o y a l a r ,   m e ’y o r l a r ,   q o n u n -  
q o id a la r ,  n iz o m la r,  q a d r iy a tla r n i   aks  e ttiru v ch i  a n g l a n g a n  
h i s - t u y g ‘u l a r ,   m u r a k k a b   i c h k i   k e c h i n m a l a r n i   v u j u d g a  
kelish  j a r a y o n id ir .
H issiyot  va  em otsion al  holatlarning 
fiziologik  asoslari
/ E m o t s i o n a l   h o la tla r  b o s h q a   ruhiy  j a r a y o n l a r   s in g a r i 
m iy a  faoliy a tin in g   natijasi  v a   m a h s u li   boMib  h i s o b l a n a d i .  
E m o t s i o n a l   h o l a tl a r n i n g   y u z a g a   k e lish ig a   a s o s i y   s a b a b  
t a b i a t d a   v a   j a m i y a t d a   s o d i r   b o l a y o t g a n   o ‘z g a r i s h l a r ,  
m u n o s a b a t l a r ,   a l o q a l a r ,   t a a s s u r o t l a r d i r / O ' z g a r i s h l a r  
b i r i n c h i d a n ,   shaxs  hayoti v a   f a o liy a tin in g  j a d a l l a s h i s h i  y o k i
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   43   44   45   46   47   48   49   50   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə