O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə48/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   44   45   46   47   48   49   50   51   ...   145

p asa y is h ig a,  i k k i n c h i d a n ,   insondagi  ay rim   e h tiy o jia rn in g  
p a y d o   b o l i s h i   yoki  y o ‘qolish ig a ,  u c h i n c h i d a n ,   o d a m   ichki 
o r g a n l a r i   fu n k s io n a l  h o l a t l a r i n i n g   b e q a r o r l a s h u v i g a   olib 
k elad i.  S h artsiz  va  s h a r tl i   reflekslar  h is - t u y g ‘u l a r   u c h u n  
e n g   xususiyatli  fizio lo g ik   j a r a y o n l a r   negizi  s ifatida  xizm at 
q ila d i  va  u la rn in g   m u a y y a n   tizimi  bosh  m iy a   k a tta   y a r im - 
s h a r i   p o ks t l o g ‘i d a   y u z a g a   k e l a d i ,   m u s t a h k a m l a n a d i .  
M u r a k k a b   sh a rtsiz   reflek slar:  1)  y a r im s h a r l a r n i n g   p o ‘st- 
lo q o sti  b o ‘shliqlari;  2)  m i y a   stvolining  k o ‘rish  d o 'n g lik la ri:
3)  n e r v   q o ‘z g ka I is h la r in i  m i y a n i n g   y u q o ri  b o 'l i m l a r i d a n  
vegetativ tizimiga  o ‘t k a z ib   beruvchi  markazlari  orqali  am alga 
oshiriladi.  Shaxsda  h i s - t u y g kularning kechishi  h a m i s h a   miya 
p o ‘s t l o g ki  bilan   p o ‘s t l o q o s t i   m a r k a z l a r in in g   b irgalikdagi 
faoliyati  natijasida  r o ‘y o b g a   chiqadi.
S h a x s   ru h iy   o l a m i d a ,   uni  q u r s h a b   t u r g a n   t e v a r a k -  
a t r o f d a   s o d i r   b o l a y o t g a n   o kz g a ris h la r  (x o h   ta b iiy ,  xo h  
s u b y e k t i v   boMsin)  k e c h i n m a i a r   s u b y e k ti   i n s o n   u c h u n  
q a n c h a   q a d r - q i m m a t l i   v a   y uksak a h a m iy a t  kasb etsa,  liissiy 
h o l a t l a r n i n g   m a z m u n i   s h u n c h a   p u r m a ' n o   b o 'l a d i .  B uning 
t a ’s i r i d a   e sa   y u z a g a   k e l a d i g a n   n u i v a q q a t   b o g l a n i s h l a r  
tiz i m i n i n g   qayta  qurilishi  q o ‘z g kalish ja ra y o n in i  hosil  qiladi. 
M a z k u r   j a r a y o n   m i y a   k a t t a   y a r i m s h a r l a r i   p o ks t ! o g ’ida 
ta rq a lib ,  s o ‘ng p o kstlo q o sti  m arkazlarini egallab oladi.  K atta 
y a r im   sharlar p o 's tlo g 'id a n   pastda turuvchi  m iya b o l i m l a r i d a  
o r g a n i z m   fiziologik  f a o liy a tin in g   turli  m a r k a z la r i   (nafas 
o l i s h ,   o v q a t   h a z m   q i l i s h )   j o y l a s h g a n .   S h u   s a b a b d a n ,  
p o ‘s tlo q o sti  m a r k a z l a r i n i n g   q o ‘z g ‘alishi  b a ’zi  ichki  a ’z o la r 
fa o liy a tin in g  k u c h a y ish ig a   olib  keladi.  J u m l a d a n ,   nafas olish 
m e ’y o r in i n g   o ‘zgarishi  (h a y a j o n la n g a n d a   b o kg ‘ilib  qolish, 
o g ‘ir  va  tartibsiz  nafas  o lish )  yuz  berishi,  y u ra k   fa o liy a ti­
n in g   b u zilishi,  y u ra k   u r i s h i   tezîashishi,  o r g a n i z m n i n g   q o n  
b i l a n   t a ’m in la n is h i  i z d a n   chiqishi  (u v a lg a n d a n   qizarish , 
q o ‘r q q a n d a n   o q a r is h ) ,  ic h k i  sekrctsiya  bezlari  ishini  b uzib 
k o ‘z  y o s h i n i   o q i z i s h i ,   h a y a j o n l a n g a n d a   o g ‘iz  q u r i s h i ,  
q o ‘r q q a n d a n   „ s o v u q “  t e r   chiqishi  m u m k in .
Ilm iy  m a n b a l a r d a  t a l q i n   qilinishicha,  m iya  k a tta  y a rim - 
s h a r l a r i n i n g   p o ‘s t l o g ki  m o ' t a d i l   s h a r o i t d a   p o ls t l o q o s t i  
m a r k a z l a r i g a   b o s h q a r u v   va  t o r m o z l o v   y o ‘s i n i d a   t a ’sir 
112
www.ziyouz.com kutubxonasi


k o ‘rsatadi  h a m d a   h issiyotning ta sh q a r id a   ifo d a la n is h ig a  y o i  
q o 'y m ay d i.  M iya  p o ‘stlog‘i  kuchli d a ra ja d a  q o ‘z g ‘alsa,  u n i n g  
ta 's i r i d a   b o s h q a r u v c h a n l i k   funksiyasi  b u z ila d i.  S h a x s   q a ttiq  
c h a r c h a s a   yoki  k u ch li  m a s t  b o ‘lsa,  irra d ia ts iy a   o q i b a t i d a  
p o 's tlo q o s ti  m a rk a z la ri  h a m   q o ‘z g ‘a la d i,  n a t i j a d a   u l a r n i n g  
h a r a k a tn i  n a z o ra t  qilishi  h a m   y o 'q o la d i .
M iya  fa o liy a tin in g   e lek tro fizio lo g ik   t a d q i q o t la r i   e m o -  
tsiyalaming  p ay d o  b o ‘lishida g ip o ta la m o lim b ik  
{yunoncha — 
h y p o th a la m u s
  — 
b o sh   m iy a   b o ‘lim i
  d e g a n   m a ’ n o n i  
b ild ir a d i)  tiz im i  v a   r e ti k u lä r   f o r m a ts i y a   ( l o t i n c h a  
reti­
culum   — to'rsim on ,  fo rm a tio   — bog 'la m
  m a ’n o s i n i   a n g -  
latad i)  ning  o 'r n i   k o ‘rsatib  o ‘tilgan.  M a ’l u m o t l a r d a   k o ‘r- 
sa tilish ic h a ,  e m o t s i o n a l   h o l a t l a r n i n g   fiz io lo g ik   m o h i y a t i  
k a t t a   y a r i m s h a r l a r   p o ‘s t ! o g ‘in i n g   va  p o ‘s t l o q o s t i   t iz im i 
m a r k a z l a r n i n g   f u n k s iy a s ig in a   e m a s ,   b a lk i  u l a r :   a)  m iy a  
m e x a n i z m l a r i   f a o liy a ti n i   f a o l l a s h t i r u v c h i   r e t i k u l ä r   f o r -  
m atsiy an in g ;  b)  m i y a n in g   k o ‘rish  d o ‘n g lik la rin in g   ( d o ‘ng- 
likosti  q is m in in g );  d )  y a r im s h a r l a r   y angi  p o ‘s t l o g ‘i  o r a -  
sidagi  lim bik  s is te m a n in g   funksiyalaridir^  E m o t s i o n a l   h o -  
latlar  u c h u n   p o ‘s tloqosti  t u g u n c h a l a r i n i n g   t a r k i b i g a   k iruv- 
chi  (m iy a   k a tta   y a r im s h a r l a r in i n g   o q   m o d d a s i j b i r l a s h u v i  
b ilan  ku lran g   m o d d a g a   a y l a n a d i )   b u   m a r k a z l a r   h a m   mu* 
h i m   a h a m iy a tg a  ega.  A ga rda  m iy a  k atta y a r im s h a r la ri  p o ‘st- 
l o g ‘i  h a r a k a tl a r i n i   b i r l a s h t i r i b ,   s e z g ila rn i  v a   s a ’y - h a r a -  
k atlarn i  n ozik  ifoda  qilib  t u rs a ,  m iy a   fo r m a ts iy a la r i   ta s h q i 
h a m d a   ich k i  m u h i t d a   s o d i r   b o l a d i g a n   o ‘z g a r i s h l a r g a  
o r g a n iz m n in g   j a v o b   reak siy alarin i  b o s h q a r a d i.
M a ’l u m o tla r g a   q a r a g a n d a ,   m iy a  k a t ta   y a r im s h a r l a r i  
p o 's t l o g 'i  s h ik astlan sa,  tash q i  o l a m d a n   h a m d a   ic h k i  o r g a n -  
la r d a n   k eladiga n  q o lz g ‘o v c h il a r n in g   n o z ik   t a h lil  q ilinishi 
zaiflashsa  h a m   e m o t s i o n a l   h o la tla r  saq la n ib  q o l a v e r a r  e k a n . 
M a s a la n ,   h a y v o n l a r   lim b ik   t iz i m g a ,   d o kn g o s t i   ( g i p o t a -  
l a m u s )   q i s m ig a ,  k o ‘rish  d o ' n g c h a l a r i g a  
y o ‘n a l t i r i l g a n  
e l e k t r   q o ‘z g ‘a tu v c h ila r g a ,  r e ti k u l ä r   f o r m a t s i y a n i n g   q o ‘z- 
g ‘alishlariga x u rsa n d lik  yoki  diqqinafaslik,  d a r g ‘a z a b lik   yoki 
q o ‘rqoq!ik,  lazz atlan ish   y o k i  a z o b la n is h ,  r o h a tl a n i s h   yoki 
ko'n gilxijillik sifatida j a v o b   reaksiyasi  hosil  b o ‘Iadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   44   45   46   47   48   49   50   51   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə