O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə50/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   46   47   48   49   50   51   52   53   ...   145

m u s h   t a r z i n i ,   h a y o tiy   id e a lla r in i  t u s h u n t i r is h   m u m k in .  
M a s a l a n ,   m a y x o ‘r  y o k i  n a r k o m a n   u c h u n   r o h a t l a n i s h  
b ila n   bogMiq  x a t t i- h a r a k a t   b i r l a m c h i b o ‘Igan!igi  tufayli  turli 
i j t i m o i y   v o q e a l a r   ( o i l a v i y   a j r a l i s h l a r ,   i s h x o n a d a g i  
k o 'n g i l s i z l i k ,   ta b i i y   o fa t  v a   b o s h q a l a r )   u n i  b u   y o i d a n  
t o ‘x t a t i b   q o l o l m a y d i,   lekin  m u v a q q a t   holat  vujudga  kelishi 
m u m k i n   (a y ta y lik   b i r   n e c h a   d a q i q a   o ‘zini  tiyib  tu ris h ), 
b i r o q   t e z d a   tabiiy  eh tiy o jg a  m u t e l ik   qilib,  „tarki  o d a t — 
a m r i   m a h o l “  y o ‘s in d a   ish  tu ta v e ra d i.
Odam  va  hayvon  eniotsiyalari
S h a x s n i n g   e m o ts io n a !  h o la t   v a   k e c h in m a la ri  psixolog 
va  f i z i o l o g l a r   t o m o n i d a n   e k s p e r i m e n t a l   t a r z d a   t a d q i q  
q i l i n g a n d a ,   y u k sa k   d a r a j a d a   tash k il  to p g a n   h ay v o n lard ag i 
e m o t s i y a l a r n i n g   flziologik  m e x a n i z m l a r i   in s o n la r n ik id a n  
j i d d i y   f a r q l a n m a s l i g i   a n i q l a n g a n .   L e k i n   m u a m m o   his- 
s i y o t n i n g   m a z m u n i ,   s i f a ti ,  s h a k l i,  ifo d a la n is h i  n u q ta y i 
n a z a r i d a n   ta hlil  q ilin g a n d a   esa  i n s o n   bilan   h a y v o n   e m o -  
tsiyasi  o r a s i d a   keskin  farq  m a vjudligi  n a m o y o n   boMadi. 
T a b i a t s h u n o s   v a   i n s o n s h u n o s   o l i m l a r   h a y v o n l a r d a  
e m o t s i o n a l   reaksiyalar,  h o la tla r  m avjudligini  t a n   olsalar- 
d a ,  b i r o q   u l a r d a   m u r a k k a b   hissiyot,  yuk sak   h is -tu y g ‘u la r 
b o rlig in i  i n k o r  qiladilar.  Bu  fikrga t o ‘liq q o ‘shilish  m u m k i n ,  
c h u n k i   i n s o n l a r d a   s h u n d a y   h i s - t u y g ‘u la r  b o rk i,  b u n d a y  
h is s iy o t  h a y v o n l a r d a   b o l i s h i   m u m k i n   e m a s ,  v a h o l a n k i , 
g ‘a z a b l a n i s h ,   q o ‘r q i s h ,   j i n s i y   m a y l ,   q i z i q u v c h a n l i k ,  
x u r s a n d l i k ,   g ‘a m g in lik   h a r   ikkalasida  u c h r a y d i,  a m m o   u lar 
sifat  v a   m a z m u n   j i h a t d a n   b i r - b irla rid a n   keskin  fa rqlanadi.
I n s o n   en io tsiy alari  (p a to lo g ik   h o lla r istisno  q ilin g a n d a) 
i jtim o iy   h a y o t n i n g  s h a r t-sh a ro itla rig a   m oslashadi. T abiatga, 
j a m i y a t g a   m u n o s a b a t l a r id a   n a m o y o n   b o l a d i   h a m d a   uni 
m a q s a d g a   m u v o fiq lash tirish   h a m ,  b o sh q a ris h   h a m   m u m k i n  
b o ‘l a d i .  O c h l i k   hissi,  jin s iy   m a y l  va  b o s h q a   in s t in k t l a r  
s o h a s i d a g i   e m o t s i y a l a r   h a y v o n   b i l a n   i n s o n d a   o ‘x s h a s h  
b o ‘l s a - d a ,   l e k i n   u l a r n i n g   i f o d a l a n i s h i d a   fa r q   m a v ju d . 
B u l a r n i n g   b a rc h a s i  instinktiv  h a r a k a t   b o l i s h i   bilan   birga 
i n s o n i y l a s h i s h i d a n   ib o ra t  u z o q   e v o lu ts io n ,  ijtimö'iy-tarixiy
www.ziyouz.com kutubxonasi


t a r a q q iy o t  y o 'l i n i   b o s ib   o ‘t g a n ,   m u r a k k a b   q i y i n c h i lik l a r n i 
y engish  evaziga  s h u n d a y   k o ‘rinish  kasb  e t g a n .
I n s o n   h is s iy o tin in g   ij ti m o i y - t a r i x i y   s h a r t - s h a r o i t l a r i  
m a v ju d   b o ‘lib,  u l a r d a n   asosiysi  s a b a b iy   b o g M a n is h la rg a  
( d c t e r m i n l a s h g a n )   eg a lig id ir.  S h u   b o is ,  i n s o n   h is s iy o t- 
larining biologik v a  fiziologik tahlili, u l a m i n g  t u b   m o h iy a tin i 
o c h i b   b e r o l m a y d i ,   s h u n i n g d e k ,   h i s s iy o t l a r   i n s o n   s h a x -  
sining ongli  va  on g siz x a tti - h a r a k a t la r i n i a m a l g a   o sh iru v c h i 
k u ch g a ,  y a ’ni  m o tiv g a   o ‘sib  o ‘tish  y o ‘lIarini  i z o h l a b   b e - 
rishga  q o d i r   e m as.  M a 'l u m k i ,   e m o t s i y a l a r n i n g   „ i n s o n i y -  
la sh u v i“  hissiyotlar  i c h id a n   kec h ish   m a z m u n i   v a   sifatlari 
j i h a t i d a n   h a y v o n i a r n i k i   b i l a n   q i y o s l a n g a n d a   r a n g -  
b a r a n g l i g i ,   m u r a k k a b l i g i   b i l a n   s h a x s n i k i   u s t u v o r d i r .  
I n s o n l a r n i n g   m e h n a t ,   m a ’n a v iy a t,  s i y o s a t ,   o i l a ,   is h la b  
c h iq a rish   bilan  o ‘z a ro   m u n o s a b a t l a r i,  s h u n i n g d e k ,   ta b ia t 
b ila n   o d a m l a r   o ra sid a g i,  s h u n in g d e k ,  s h a x s l a r a r o   m u n o -  
sa b a tla r  b ir  q a t o r   in so n iy   h is siy o tla rn in g   v a   u l a r n i   ifo d a - 
lash,  ta tb iq   etish  v o s italarin i  v u ju d g a  k e ltira d i.  S h a x s   yuz 
ifo d a la ri,  b o s h in i  t e b r a t i s h ,   x o ‘rsin ish   o r q a l i   o ‘z g a la rg a  
h a m d a r d l i k   t u y g ‘u s i n i   b i l d i r a d i .   M a z k u r   e m o t s i y a l a r  
b o la la rg a   o d o b   b ila n   j a v o b   b e r is h n i,  s u h b a t d o s h i g a   iliq, 
s a m im iy  j i lm a y is h n i,  q ariy a  va  n o g iro n la rg a   h u r m a t   b ila n  
j o y   b o ‘sh atish n i,  k ic h k in to y la rg a   m e h r i b o n l i k n i   s h a k l l a n -  
tirishi  lozim .  S h ax s  o ‘z  h i s - t u y g ‘u larini  o ‘zi  b o s h q a r a d i ,  
u la rn i  m c ’y oriy  hujjatlar,  ijtim o iy  t u r m u s h   q o i d a l a r i ,   e t n i k  
r a s m - r u s u m la r ,   o d a t l a r ,   a n ’a n a la r,  p r o t s e s s u a l   q o n u n l a r  
n u q ta y i  n a z a r id a n   g o h   m a ’q u llaydi,  g o h   q o r a l a y d i .   S h u  
b ila n   birga,  in s o n la r  ichki  k u ch li  va j o ‘s h q i n   e m o t s i y a l a r n i  
k e c h i r s a l a r - d a ,   t a s h q i   x o t i r j a m l i k n i   s a q l a y   b i l a d i l a r .  
U la r n in g  b a'zila ri  o ‘z  hissiyotlarini  b crk itish   u c h u n   o ‘zlari- 
ni  a ta y in   xotirjam   t u t a d i la r ,   a m m o   salbiy  e m o t s i y a l a r n i  
ifodalashga  intiladilar.  S h ax s  o ‘zining  m i m i k a   v a   p a n t o m i -  
m ikalarini  b o sh q arish   im k o n iy a tig a  ega.  ïek in   o rg a n la rid a g i 
tabiiy o ‘zgarishlarni  ushlab t u r a  olmasliklari  m u m k i n .   M a s a - 
lan,  nafas  olish,  q o n   a y la n is h ,  o v q a t  h a z m   q ilis h ,  k o ‘z 
yosh larin i  u sh lab   tu ris h ,  r a n g n in g   o ‘zgarishi  v a   h o k a z o .
E m o ts iy a la rn in g   ifo d ala n ish i  quyid ag i  t a r z d a   k ec h is h i 
m u m k in :  1)  ifodali  h a r a k a t l a r  (m i m ik a  v a  p a n t o m i m i k a l a r ) ;
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   46   47   48   49   50   51   52   53   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə