O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi



Yüklə 59,47 Kb.

səhifə51/145
tarix17.09.2017
ölçüsü59,47 Kb.
1   ...   47   48   49   50   51   52   53   54   ...   145

2)  o r g a n i z m d a g i   turli  h o d i s a l a r   (ich k i  a ’z o l a r   faoliyati  va 
h o l a t i n i n g  
0
‘z g a rish i);  3 ) g u m o r a l   x u s u siy a td a g i  o 'z g a -  
r i s h l a r   ( o r g a n i z m n i n g   q o n   t a r k i b i d a g i ,   s u y u q l i k d a g i  
k i m y o v iy  o ‘zgarishlar,  m o d d a  alm a s h is h  va  h o k a z o ).  E m o -  
t s iy a la r n i n g  tash q i  ifodasi  q u y id ag ilard a  k o lrinishi  m u m k in : 
m i m i k a ,   i m o - i s h o r a ,   v a j o h a t ,   q a d d i - q o m a t   o ‘z g a ris h i, 
t a s h q i   sek re tsiy a   bezlari  faoliyati  (y o sh ,  s o ‘lak,  t e r   ajra- 
lishi),  x a t t i - h a r a k a t l a r   (tezligi,  k u c h i,  y o 'n a lis h i,  m u v o -  
f ï q l a s h u v i ) ,   n u t q n i n g   x u su s iy a tla ri  va  b o s h q a l a r .  E m o -  
t s i y a l a r ,   h i s - t u y g ‘u l a r   m a z m u n i ,   sifati,  shakli  j i h a t i d a n  
e tn o p s ix o lo g ik  xususiyatiga ega.
H issiy   kechinm alarning  shakllari
/   H is s iy o tl a r   shaxs  fa o liy a tin in g   m u h i m   jab h asi  sifatida 
i n s o n n i n g   k e n g   e m o t s i o n a l   s o h a s i n i   r a n g - b a r a n g l i g i ,  
k o ‘p q i r r a l i l i g i   h a q i d a   h is s iy   t o n   ( y u n o n c h a  
t o n o s — 
zo 'riq ish ,  urg'u  berish
  m a ’n o sin i  b ild ira d i),  e m o ts i y a l a r  
( l o t i n c h a  
emovere — qo'zg'atish,  hayajonlanish
  d e m a k d i r ) , 
a f f e k tl a r   ( l o t i n c h a  
affectus — ruhiy hayajon,  shijoat,  ehtiros 
m a ’n o s i n i   a n g l a t a d i) ,  stress  ( i n g l iz c h a  
stress — zo'riqish 
d e g a n id ir) va  kayfiyat  kabi  t u s h u n c h a la rd a   m uayyan  darajada 
t a s a v v u r   e tish g a   im k o n   b e r a d i /
j H i s s i y t o n .   Hissiyot  aksariyat  h ollarda  faqat  e m o tsio n al 
t o n   s i f a t i d a   ru h iy  ja r a y o n n i n g   o ‘ziga  xos  sifat j ih a ti  ta rz id a  
v u j u d g a   keladi.  H issiyot  b u   o ‘ri n d a   bilishga  intilay o tg a n , 
o ‘z g a r t i r a y o t g a n ,   eg a lla y o tg a n   sh a x s d a   m a 'l u m   m u n o s a -  
b a t n i   n a m o y o n   qiluvchi  n arsa la r,  h o d i s a v a   h a r a k a tla rn in g  
a l o h i d a   x o s s a s i ,   x i s la t i   h a m d a   x u s u s i y a t i   m a ’n o s i d a  
g a v d a l a n a d i .   M a z k u r   n a r s a la rg a   q a r a b   in so n   s h a x sin in g  
s u b y e k t i v   m u n o s a b a t l a r i   t o ‘g ‘ri s i d a   m u l o h a z a   y u r i t i -  
la y o t g a n i n i   o d a m   h a m i s h a   h a m   p a y q a y  olm aydi.  M a s a la n , 
y o q i m l i   m u l o q o t d o s h ,   kulgili  h a n g o m a ,   b a d b o ' y   h id , 
b e h a y o   k i n o ,   is h tiy o q ü   m a s h g ‘u l o t ,   iboli  qiz,  y a r a m a s  
x u l q ,   x u s h c h a q c h a q   y i g i t,   x o t i r j a m l a n t i r u v c h i   x a b a r ,  
z a h m a t l i   m e h n a t   va  b o s h q a la r ./
f  E m o t s i o n a l   to n   (m a s a la n ,  affektiv  t o n )   b a ’zi  h o lla rd a  
b a r c h a   s h a x s l a r d a   t u g ‘m a ,   n a s liy   x u su s iy at  k asb   e tis h i
118
www.ziyouz.com kutubxonasi


m um kin. Jum ladan,  og'riq  hissi  va boshqa xususiyatli  kuchli 
q o kzg‘atuvchilar  m uayyan  bir  davrda  aks  etg a n   y o q im siz 
hissiy ton bilan  ajralib turad^  M asalan,  m erkaptan  (lotin ch a 
m erc  — sim ob,  captans  —  eg a llo v ch i
  d e g a n   m a ’ n o  
an glatadi),  y a ’ni  sim o b   bilan  b oshq a  o rga n ik   m od d alar 
a r a la sh m a sid a n   ta r q a lg a n   h id la r ,  h ar  q a n d a y   ru h an  
s o g ‘lo m   in so n la r   u c h u n   y o q im s iz ,  jir k a n c h   ta a ssu ro t 
u yg'otadi.  S h u n in gd ek ,  b a’zi  ranglar  b irikm asi  sh ilim sh iq  
pard alarnin g  q o ‘z g ‘a lish i,  q a n iish la r n in g   is h q a la n is h i, 
eg o v n in g   o v o zi  ham   xu dd i  sh un d ay  iz   q old ira d i.  S h u ­
ningdek,  idrok qilingan obrazlar va tasaw u rlarnin g aksariyat 
hissiy  tonlari  o ld in g i  e m o tsio n a l  jarayon lard an   saqlanib 
qolgan  izlar,  turm ush  tajribasi  sab oqlarin ing  o ‘xshashligi 
tufayli  insonlarda  ,,tug‘m a“  deb baholanishi  m um kin.  Hissiy 
ton   shaxsning  ehtiyojlarini  atrofdagi  narsa  va  vaziyatlar 
qoniqtirishi yoki qoniqtirmasligini, faoliyatning muvaffaqiyatli 
yoki  muvaffaqiyatsiz  kechishini  yaqqol  n am o yish   etishiga 
xizmat  qiladi./Shaxsning  psixologik  xislatlariga  bin oan   hissiy 
ton  o'ziga  xos  idiosinkraziya  (yunoncha 
idios — o \ziga  xos
, 
synrasis
 — 
qorishmoq,  qorishuv
  m a ’n o s i n i   b ild ir a d i)  
xususiyatini  kasb  etadi,  bunday  ta'bli  od am   boshqalar  uchun 
befarq  tuyulgan  narsalarga  ham   jirk a n ch   m u n o sa b a tin i 
nam oyish  qiladi,  m asalan,  duxobaga  tegib  k etishni,  baliq, 
yog',  gul  hidlarini  yoq tirm a yd i/'
Shuni  aloh id a  t a ’kidlash  o 'rin lik i,  k o 'r ish ,  esh itish , 
hidlash,  kinestetik  (harakat)  sezgilarga  h a m d a   idroklarga 
taalluqli  hissiy ton   m uhim   am aliy aham iyatga  ega.  M asalan, 
xo n alar,  ish  jo y i,  tran sp ort  v o sita la r in in g   rangi  (tu si) 
taassurotidan  vujudga  kelgan  yoq im li  va  y o q im siz   hissiy 
to n   m ehnat  sam aradorligiga,  x izm atch ilarn in g   kayfiyatiga 
sezilarli  ta’sir o'tkazadi.  K im yoviy  o 'g it la r  va   sabzavotlar- 
n in g   y o q im s iz   h id i,  ish la b   c h iq a r is h d a g i  s h o v q in la r , 
to v u sh la r  h issiy   to n   jih a tid a n   m e h n a t  u n u m d o r lig in i 
pasaytiradi.  X otirjam lik,  yoq im li  m u siqa,  shaxslararo  iliq 
m unosabatlar,  m u om ala  m arom i,  ahillik  m uvafTaqiyatning 
kafolati,  ijtim oiy  taraqqiyotning  o m ili  h isob lan a d i.
Emotsiyalar. 
E m o tsio n a l  ja r a y o n la r,  h o la tla r   y ok i 
torroq  m a’n oda  oladigan   boMsak,  em o tsiy a la r  h issiy   ke-
119
www.ziyouz.com kutubxonasi




Dostları ilə paylaş:
1   ...   47   48   49   50   51   52   53   54   ...   145


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə