Va néixer a Alexandria, Egipte l’any 370 de la nostra era I va morir en aquesta mateixa ciutat el 415

Hipàtia

 
 

      Va néixer a Alexandria, Egipte l’any 370 de la nostra era i va morir en aquesta mateixa ciutat el 415.És la primera dona científica amb una vida documentada, tot i que la majoria dels seus escrits s’han perdut existeixen nombroses referències d’ells. Va ser l’ultima científica pagana del món antic i la seva mort va coincidir amb els últims anys de l’imperi romà.

Hipàtia es va dedicar, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica al Museu, va ser oficialment nomenada per explicar les doctrines de Plató, Aristòtil, etc. Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d'Europa, Àsia i Àfrica de totes les religions a escoltar els seus ensenyaments. Hereva de l’escola neoplatònica de Plotinio, explicava totes les ciències filosòfiques a qui ho desitgés
 
Hipàtia es va negar tant a convertir-se al cristianisme com a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat al Museu.

Hipàtia va pagar amb la mort el seu paper simbòlic de saviesa i autoritat femenina, en un món en el qual la força del cristianisme era cada vegada major i en què les dones no havien de parlar en les assemblees ni en els llocs de culte, i molt menys ensenyar a les escoles.

 
      Va néixer a Alexandria, Egipte l’any 370 de la nostra era i va morir en aquesta mateixa ciutat el 415. Va créixer en el culte ambient alexandrí, on ja altres científiques, com les alquimistes Maria "la Hebrea" i Cleopatra havien deixat la seva empremta. De la mare de Hipàtia no es té cap dada però del seu pare se sap que va ser Teó d'Alexandria, il • lustre filòsof i matemàtic d’aquesta època i mestre d'Hipàtia des de petita. Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en dona de Ciència i Filosofia, una cosa molt inusual en un sistema social en què les dones no tenien dret a l’educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de casa seva.

      Hipàtia es va dedicar, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica al Museu, va ser oficialment nomenada per explicar les doctrines de Plató, Aristòtil, etc., A la Biblioteca d’alexandria per la qual cosa seus companys l’anomenaven "la filòsofa" .. A més de la filosofia i les matemàtiques, va ensenyar geometria, astronomia i àlgebra, interessant també per la mecànica i la tecnologia pràctica. Hereva de l’escola neoplatònica de Plotinio, explicava totes les ciències filosòfiques a qui ho desitgés. Amb aquest motiu, que desitjava pensar filosòficament anava des de qualsevol lloc fins on ella es trobava ... però a més de saber filosofia era també una incansable treballadora de les ciències matemàtiques ".

   
      Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filòsofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant perseguien. Alguns autors la descrivien com alquimista i d’altres amb perjudicis cristians asseguràvem que hipnotitzava als seus estudiants amb arts satàniques.

Hipàtia va pagar amb la seva mort el seu paper simbòlic de saviesa i autoritat femenina, en un mon on la força del cristianisme era cada cop més gran i en el que les dones no devien parlar en assemblees ni en llocs de culte i molt menys ensenyar en les escoles.

   No se sap amb certesa si Sant Cyril va ordenar directament l’assassinat perpetrat pels seus monjos, o si es va limitar a instigador i crear el clima propici. Orestes va informar de l’assassinat i va sol·licitar a Roma que s’iniciés una investigació, però després va renunciar al seu lloc i va fugir d'Alexandria. La investigació es va posposar repetides vegades per "falta de testimonis" i més tard Cyril va proclamar que en realitat Hipàtia era viva a Atenes. Cyril va ser canonitzat i elevat a sant. El brutal assassinat d'Hypatia va marcar el final de l’ensenyament platònic a Alexandria i a tot l’imperi romà.