Crònica de ramon muntaner

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

Ramon Muntaner nasqué a Peralada (Empordà) el 1265, de família noble. Durant molts anys, la seva vida va ser un seguit d'aventures al servei dels monarques de la Casa de Barcelona, tant als mateixos Països Catalans com a Sicília, a L'Imperi Bizantí i al Nord d’Àfrica, on fou governador de l'illa de Gerba. Participà, com a oficial i intendent de l'exèrcit, en l’expedició dels almogàvers. Va ser ciutadà de Mallorca entre el 1287 i el 1300; i, finalment, casat i instal·lat a València, ciutadà i jurat de la capital, va escriure ja vell la Crònica a l'alqueria que posseïa a Xirivella (I'Horta).

La Crònica cobreix un llarg període històric: des de l'engendrament de Jaume I, en 1207 (seguint la tradició segons la qual Pere I hagué de ser enganyat per ficar-se al llit amb la reina), fins a la coronació d'Alfons el Benigne en 1328. Com a fonts, Muntaner acudeix tant a textos historiogràfics anteriors com a la seua dilatada experiència personal. És precisament en els episodis de les lluites per Sicília i Calàbria, o en els de l’expedició a Orient, en els quals l'autor va participar, on la Crònica assoleix el més alt interés històric i literari, i la més viva intensitat emocional.

La Crònica fou començada probablement pel maig del 1325, i acabada el 1328. La fidelitat històrica i el detall i realisme dels fets són ben remarcables; tot i que l'autor sovint tendeix a l’exageració imaginativa o interessada, i que el seu patriotisme dinàstic el porta a interpretar els esdeveniments de la manera més favorable als reis catalans i a la seua causa. Muntaner es serveix sovint d’un estil col·loquial i directe, buscant l'efecte mes sobre els eventuals oïdors que sobre un possible lector cultivat (l'obra és pensada, com era habitual al seu temps, més per a ser escoltada que no per a ser llegida). Per aquesta mateixa raó, hi incorpora també fragments adaptats o reproduïts de cançons de gesta, i recursos de novel·la cavalleresca.

La Crònica de Muntaner tingué aviat una gran difusió arreu del país, i va influir directament en gran part de la historiografia posterior. és també una font d'inspiració directa per al Tirant lo Blanch de Martorell. Va ser editada dues vegades durant el segle XVI, a València i a Barcelona, i ha estat traduïda als principals idiomes europeus.
Extret de: Cabré, Mira i Palomero. Història de la literatura catalana Edicions 62