Deklarasion Universal de Diritos Umanos



Yüklə 45,94 Kb.

tarix04.02.2018
ölçüsü45,94 Kb.


Deklarasion Universal de Diritos Umanos 

 

Prefasio



  

 

Konsiderando ke la libertad, la djustisia i la paz en el mundo tienen por baza el 



rekonosimiento de la dinyidad propia esensiala i de los diritos iguales i no violavles  de todos 

los miembros de la famiya umana, 



 

Konsiderando ke el deskonosimiento i el despresio de los diritos umanos tienen kavzado aktos 

de barbaridad ke solevantan la konsensia de la umanidad; i ke fue proklamado komo la 

aspirasion mas alta del ombre, la yegada de un mundo en el kual los umanos, liberados del 

espanto i de la mizeria, gozaren de la libertad de la palavra i de la libertad de kreensias,  

 

Konsiderando ke es esensial ke los diritos umanos sean protejados por un rejimen de derecho, 

para ke el ombre no se veyga ovligado, komo ultimo remedio, de revoltarse kontra la tirania i 

la opresion,  



 

Konsiderando tambien ke es esensial de favorizar la formasion de relasiones de amistad entre 

las nasiones,  

 

Konsiderando ke los puevlos de las Nasiones Unidas afirmaron de muevo en la Karta sus fey 

en los diritos fundamentales del ombre, en la dinyidad i la valor de la persona umana i en la 

igualdad de diritos de ombres i mujeres; i se deklararon dechididos a favorizar el progreso 

sosial i a elevar el nivel de vida kon un konsepto mas ancho de la libertad, 

 

Konsiderando ke los Estados Miembros prometieron de asigurar, en kooperasion kon la 

Organizasion de las Nasiones Unidas, el respekto universal i efektivo a los diritos i libertades 

fundamentales del ombre, i   

 

Konsiderando ke una konsepsion komuna de estos diritos i libertades es de la mas grande 



emportansa para kumplir kompletamente la dicha prometa,   

La Asamblea Jenerala  

Proklama la prezente Deklarasion Universal de Diritos Umanos komo ideal komun ke deven 

esforsarsen de alkansar todos los puevlos i todas las nasiones para ke kada persona i kada 

asosiasion, enspirandosen siempre de esta deklarasion, perkuren, kon la ensenyansa i la 

edukasion, a espandir el respekto a estos diritos i libertades, i asiguren, por mezuras 

progresivas nasionalas i internasionalas, su rekonosimiento i su aplikasion universala i 

efektiva, tanto entre los puevlos de los Estados Miembros komo entre los de los territorios ke 

estan debasho de sus djuridiksion.  

 

Artikolo 1 



Todos los umanos nasen libres i iguales en dinyidad i diritos i, komo estan ekipados de razon i 

konsensia, deven komportarsen kon ermandad los unos kon los otros.  

Artikolo 2 

Kada persona tiene todos los diritos i libertades proklamados en esta Deklarasion sin dinguna 

diferensia de rasa, kolor, sekso, lingua, relijion, opinion politika, orijin nasionala o sosiala, 

situasion ekonomika, nasimiento o kualkera otra kondision. 




Endemas, no se azera dinguna diferensia bazada en la kondision politika, juridika o 

internasionala del paez o territorio al kual apartiene una persona, ke sea un paez independente, 

o un territorio basho administrasion legala, no otonomo, o sometido a kualkera otra limitasion 

de soverania. 

Artikolo 3 

Kada persona tiene dirito a la vida, a la libertad i a la seguridad de su persona. 

Artikolo 4 

Dinguno estara sometido a esklavaje ni a servidumbre; el esklavaje i el komersio de esklavos 

estan defendidos en todas sus formas. 

Artikolo 5 

Dinguno sera sometido a torturas ni a penas o tratamientos krueles, inumanos o degradantes. 

Artikolo 6 

Kada uno tiene dirito, en todas partes, al rekonosimiento de su personalidad frente a la ley. 

Artikolo 7 

Todos son iguales frente a la ley i tienen dirito a la proteksion iguala de la ley. Todos tienen 

dirito a una proteksion iguala kontra toda diskriminasion en violasion de esta Deklarasion i 

kontra toda provokasion a tala diskriminasion.    

Artikolo 8 

Kada persona  tiene el dirito de adresarse a los tribunales nasionales para topar un remedyo 

efektivo en kavzo de violasion de sus diritos fundamentales rekonosidos por la konstitusion o 

por la ley. 

Artikolo 9 

Dinguno no podra ser, arbitrariamente, detenido, metido en prezo, o deportado. 

Artikolo 10 

Kada persona tiene dirito, en perfekta igualidad, de ser djuzgado aviertamente i kon djustisia 

por un tribunal independente i imparsial, para la determinasion de sus diritos i ovligasiones o 

para examinar kualkera akuzasion kriminala kontra su persona.  

Artikolo 11 

1.

 

Todo el ke esta akuzado de ofensa ke yeva kastigo tiene el dirito de ser konsiderado 



inosente, asta ke es provado kulpavle, sigun la ley i el djuisio publiko ke le asigura las 

garantias menesterozas para su defensa. 

2.

 

Dinguno sera kondenado por kavza de algun akto o omision ke no era kastigavle  



asigun la ley nasionala o internasionala en el momento ke el akto fue kometido. Ni se 

podra impozar kastigo mas grave del ke era aplikavle en el momento ke el akto fue 

kometido.  



Artikolo 12 

Dinguno sera sometido a intervensiones arbitrarias en su vida privada, su famiya, su kaza o 

korrespondensia, ni a atakos sovre su onor o su famiya. Todos tienen el dirito de ser 

protejados por la ley kontra este modo de intervensiones o atakos. 

Artikolo 13 

1.

 



Kada persona tiene dirito de sirkular livremente i elejir su morada adientro de las 

frontieras de un Estado. 

2.

 

Todos tienen el dirito de salir de kualker paez, inkluyendo el suyo, i retornar a su 



paez. 

Artikolo 14 

1.

 

En kavzo de persekusion, kada uno tiene el dirito de bushkar i topar azilo en otro 



paez.  

2.

 



Este dirito no podra ser aplikado kontra una aksion djuridika en kavzos de aktos 

kriminales non-politikos, o de aktos ke kontradizen los prinsipios de las Nasiones 

Unidas.  

Artikolo 15 

1.

 

Kada persona tiene dirito a una nasionalidad. 



2.

 

Dinguno no podra ser privado, arbitrariamente, de su nasionalidad, ni del dirito de 



trokar de nasionalidad. 

Artikolo 16 

1.

 

Los ombres i las mujeres de edad de kazarsen tienen dirito, sin dinguna restriksion 



por motivos de rasa, nasionalidad o relijion, de kazarsen i fondar una famiya.  Eyos 

tendran diritos iguales en el kazamiento, durante el  matrimonio i en kavzo de 

disolusion del matrimonio. 

2.

 



El kazamiento se podra azer solo kon el konsentimiento libre i kompleto de los 

futuros espozos. 

3.

 

La famiya es el elemento natural i fondamental de la sosiedad i tiene dirito a la 



proteksion de la sosiedad i del Estado. 

 

Artikolo 17 



1. Kada persona tiene dirito de tener una propiedad individual o djuntos kon otra djente.   

2. Dinguno no podra ser privado de su propriedad arbitrariamente.  

 

Artikolo 18 



Kada persona tiene dirito a la libertad de pensamiento, de konsensia i de relijion; este dirito 

inkluye la libertad de trokar de relijion o de kreyensa, i la libertad de manifestar su relijion o 

su kreensia, solo o djuntos kon otros, tanto en publiko komo en privado, para la ensenyansa, 

la praktika, el kulto i la observasion.  

Artikolo 19 



Kada uno i uno tiene dirito de libertad de opinion i de ekspresion. Este dirito inkluye el de no 

estar molestado a kavza de sus opiniones, i bushkar, resivir, i difundir informasion i ideas, por 

kualker medio de komunikasion, sin limitasion de frontieras. 

Artikolo 20 

1.

 

Kada persona tiene dirito de la libertad de reunion i de asosiasion pasifika. 



2.

 

Dinguno podra ser ovligado a apartener a una asosiasion. 



 

Artikolo 21 

1.

 

Kada persona tiene dirito de  partisipar en el governo de su paez direktamente o por 



medio de reprezentantes libremente eskojidos. 

2.

 



Kada persona tiene dirito de partisipar al governo de su paez en kondisiones de 

igualidad. 

3.

 

La voluntad del puevlo sera la baza de la autoridad del governo.  Esta voluntad se  



ekspresara por medio de eleksiones legales ke seran organizadas regularmente kon 

votasion universala, iguala i sekreta, o de manera ekivalente en protejando la libertad 

del voto. 

 

Artikolo 22 



Kada persona, komo miembra de la komunidad, tiene dirito a la seguridad sosiala, i merese, 

por medio de esforsos nasionales i de la kooperasion internasionala, i en akodro kon la 

organizasion i los rekorsos de kada estado, a la realizasion i la satisfaksion de los diritos 

ekonomikos, sosiales i kulturales indispensavles para su dinyidad i al libre dezvelopamiento 

de su personalidad.  

Artikolo 23 

1.

 

Kada persona tiene dirito al lavoro, a eskojer su lavoro libremente, a kondisiones de 



lavoro djuisiozas i favoravles i a la proteksion kontra la dezokupasion. 

2.

 



Kada persona, sin dinguna diskriminasion, tiene el dirito de pagamiento igual por 

lavoro igual. 

3.

 

Kada persona ke lavora tiene dirito a un pagamiento djusto i favoravle, el kual 



asigurara para el i su famiya una existensia konforme a la dinyidad umana, i ke sera 

adjustado, si ay menester, por otras formas de proteksion sosiala. 

4.

 

Kada persona tiene el dirito de fondar i de partisipar en sendikatos para protejar sus 



enteresos. 

 

Artikolo 24 



Kada persona tiene el dirito de repozo, de gozarse del tiempo libre, inkluzo la limitasion 

djuisioza de las oras del lavoro i vakansas periodikas pagadas. 

 

Artikolo 25 



1.

 

Kada persona tiene dirito a un nivel de vida adekuado para la salud i el bienestar 



suyos i de su famiya – inkluzo el komer, el vistir, la morada, la asistensia medikala i 

los servisios sosiales menesterozos; de mezmo, el tiene dirito de ser asigurado en 

kavzos de dezokupasion, hazinura, invalidez, bivdez, vejez i otros kavzos de piedrita 

del mantenimiento por sirkonstansias ke no dependen de el. 




2.

 

Las madres i los rezin nasidos tienen dirito a kudios espesiales i a ayudo. Todas las 



kriaturas, nasidas komo fruto de kazamiento legal, o no, gozaran de la mezma 

proteksion sosiala. 

 

Artikolo 26 



1.

 

Kada persona tiene dirito a la edukasion.  La edukasion deve ser debaldes, a lo manko 



en el nivel elementario i fundamental. La edukasion elementaria sera ovligatoria.  La 

edukasion teknika i profesionala deve ser jeneralmente disponivle; el akseso a los 

estudios superiores sera igual para todos, tomando en konsiderasion los alkanses de 

kada uno i uno.   

2.

 

 La edukasion tendra por buto el dezvelopamiento kompleto de la personalidad umana 



i el enfortesimiento del respekto a los diritos umanos i a las libertades fundamentalas;  

favorizara el entendimiento, la tolerensia i la amistad entre todas las nasiones i todos 

los grupos etnikos o relijiozos; i solevantara las aktividades de las Nasiones Unidas 

para el mantenimiento de la paz.  

3.

 

Los djenitores tendran dirito a eskojer el tipo de edukasion ke eyos preferan dar a sus 



ijos.  

 

Artikolo 27 



1.

 

Kada persona tiene dirito de tomar parte, libremente, en la vida kulturala de la 



komunidad, a gozar de los artes i a partisipar en el progreso sientífiko i a 

aprovecharse de sus rezultados. 

2.

 

Kada persona tiene dirito a la proteksion de los enteresos morales i materiales ke 



rezultan de las produksiones sientifikas, literarias o artistikas ke fueron su kreasion.  

Artikolo 28 

Kada persona tiene dirito a un orden sosial i internasional en el kual se realizaran 

kompletamente los diritos i libertades proklamados en esta Deklarasion.  

Artikolo 29 

1.

 



Kada persona tiene doveres en respekto a la komunidad, porke su personalidad puede 

dezveloparse kompletamente solo en la komunidad.   

2.

 

En el exersisio de sus diritos i de sus libertades, kada persona estara solamente sujeta 



a las limitasiones estabilidas por la ley kon el uniko buto de asigurar el 

rekonosimiento i el respketo de los diritos i libertades de los otros, i de satisfazer las 

djustas exijensias de la moral, del orden publiko i del bienestar jeneral en una 

sosiedad demokratika.   

3.

 

Estos diritos i libertades no podran en dingun kavzo ser exersidos en opozision a los 



butos i prinsipios de las Nasiones Unidas.  

 

Artikolo 30 



Dingun artikolo en la prezente Deklarasion podra ser interpretado en el sentido  ke da dirito a 

algun Estado, a un grupo o a una persona, de tomar parte en aktividades o de realizar aktos 



kon el buto de destruir kualker de los diritos i libertades proklamados en esta Deklarasion. 



Dostları ilə paylaş:


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə