F u s m o n o V, R. I s o m o V, B. X o ‘ j a y e V matematikadan

Agar ( I ) sistemaning asosiy determinanti nolga teng
bo'lib, yordamchi determinant lar (3) yo k i (4 ) dan bittasi bo'lsa
ham nolga teng bo'lmasa, sistema birgalikda bo'lmaydi.
T e o r e m a .
Agar (1) tenglamalar sistemasining asosiy determi­
nanti va (3), (4) yordamchi determinantlari nolga teng bo'lsa va
noma ’lumlar oldidagi koeffitsiyentlar orasida kamida bittasi noldan
farqli bo'lsa, sistema cheksiz ko'p yechimga ega bo'ladi.
3-m i s о 1. T en g lam alar sistem asini yeching.
\2 x
- 1,5
у =
3,
[3_y -
4 x =
- 6 . 
f2 x -
1,5^ = 3, 
j 2 x
- l , 5 j = 3,
[3j> - 4.v = - 6
{ - 4.v + 3
у = -6 .
S istem aning asosiy va yord am ch i d ete rm in a n tla rin in g qiy m a­
tini hisoblaym iz:
2 - 1 ,5
Y e c h i l i s h i :
A =
= 6 - 6 = 0,
3 
- 1 ,5
= 9 - 9 = 0, A v =
2 
3
- 6
3
- 4 - 6
Д
= 
’ 
= 9 - 9 = 0, A = 
= - 1 2 + 12 = 0.
- 6
3 
- 
- 4 - 6
D em ak, sistem a cheksiz k o ‘p yechim ga ega.
Javob: cheksiz k o 'p yechim ga ega.
7-§. P a ra m e tr li c h iziq li ten g lam alar,
te n g la m a la r s is te m a s i
P aram etrli ten g la m alar m a tem a tik an in g m uhim b o iim la rid a n
hiso b lan a d i. H a tto eng so d d a bir n o m a ’lum li te n g la m a la r ham , 
o 'z la rig a m os p a ra m e trik ten g la m a larn in g xususiy holidir.
/
(a, b
, 
c , ..., k,
.v) = 
(p(a, b. c
, ..., 
k, x)
sh aklidagi ten g lam a berilgan b o 'lsin . bu yerda