DivenDres, 5 De febrer De 2016 – 20.30 h
Petit Palau
Sergey Malov, violí
Orquestra del Montsalvat
Edmon Colomer, director convidat
I
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Concert per a violí, en Re major, op. 61
Allegro ma non troppo
Larghetto
Rondo. Allegro
II
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Simfonia núm. 4, op. 90 “Italiana”
Allegro vivace
Andante con moto
Con moto moderato
Saltarello: Presto
L’Orquestra del Montsalvat vol dedicar aquest concert a la
memòria de Jordi Colomer i Soler
Orquestra del Montsalvat
Sergey Malov, violí
42'
27'
Mecenes d’Honor
Gràcies!
Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Dalkia Catalunya, S.A. — Eurofirms ETT S.L.U. —
Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea
Amics Benefactors
Aena — Aenor — Almirall, S.A. — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera
Joiers — Coca-Cola — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Col·legi de Farmacèutics de
Barcelona — Deloitte — Esteve — Fluidra, S.A. — Fundació Castell de Peralada — Fundació Metalquimia —
Hoteles Catalonia — IATI Seguros — La Fageda — Loteria de Catalunya — Quadis — Roca Junyent, S.L.P.
— Saba Infraestructures, S.A. — Serunion — Vesta Rehabilitación
Col·laboradors
Mecenes Protectors
Media Partners
Tots sou part del Palau
L’alegria de viure
Compost a final de l’any 1806, el Concert per a violí en Re major pertany a un
moment particularment prolífic i genial de l’etapa de maduresa de Beethoven
i comparteix amb totes les obres d’aquest moment una solidesa, lluminositat
i expressivitat característiques. Esperonat pel fracàs de Leonora, la primera
versió de l’òpera Fidelio, aquell any l’havia dedicat a una completa revisió
d’aquesta i també a la composició dels tres Quartets Razumovski, al Quart
Concert per a piano i a la Quarta Simfonia. Un característic lirisme pastoral
recorre transversalment totes aquestes obres i en el Concert per a violí és on
queda més palès. Beethoven reinventa aquí el gènere; a diferència dels concerts
per a piano, en què el concertant es basa en l’oposició i el contrast, l’autor hi
estableix un clima de col·laboració entre el solista i l’orquestra: aquesta elabora
un acompanyament hàbil que no ofega ni la línia melòdica ni la brillantor del
violí. El primer moviment s’inicia amb un motiu rítmic, com un batec vital,
que esdevé veritable leitmotiv (apareix no menys de setanta cops!) enllaçant
totes les seccions. L’exposició inicial dels tres temes a càrrec de l’orquestra,
la repeteix el solista abans d’encarar un llarg desenvolupament. L’inspirat
moviment lent és un reposat tema amb variacions en què el solista comenta
amb les seves ornamentacions el material temàtic. El rondó final ens dóna
un exemple més de la vivacitat optimista, alegre i dansaire que plana per tota
l’obra de Beethoven.
Mendelssohn considerava justament la seva Quarta Simfonia, “Italiana”
com la seva obra més alegre. Esbossada durant l’estada del compositor en
terres itàliques l’hivern de 1830-31, el record i l’evocació del clima eternament
alegre que segons l’autor tenia Itàlia inspira cada un dels moviments. Lluny
de qualsevol intenció descriptiva, l’obra sorprèn per la transparència en
l’orquestració i per la simplicitat de les melodies. Si l’“Allegro vivace” inicial
presenta una successió de temes alegres i rítmics que s’alternen i dialoguen
en un hàbil joc de combinacions (amb secció fugada inclosa), l’“Andante”,
amb el seu tema coral, s’inspira en una processó religiosa que l’autor presencià
a Nàpols. El tercer moviment és un minuet molt pastoral, amb una secció
central rítmica i contrastant. El “Saltarello” final és de fet una tarantel·la
que combina dues danses molt rítmiques en un discurs frenètic. Malgrat
aquest final en mode menor, l’obra respira, com en Beethoven, un optimisme
lluminós.
sergi Moreno Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Sergey Malov,
violí
Llicenciat en viola per la Universität Mozarteum de Salzburg i en violí per la
Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, ha guanyat importants premis
amb ambdós instruments: Paganini 2006, Heifetz 2009, ARD 2009 (viola),
Tòquio Viola Competition 2010, W. A. Mozart Salzburg Competition (violí) i
Michael Hill International Violin Competition 2011. Durant els estudis, Malov
destapa el violoncello da spalla, comença a escriure les seves pròpies cadències i
improvisa, tot convertint-se en un apassionat músic de cambra.
Orquestres filharmòniques, com les de Londres, Tòquio i Sant
Petersburg, la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks de Munic,
Camerata Salzburg i Mozarteum Orchester Salzburg el conviden habitualment
per a concerts tant de violí com de viola. L’octubre de 2013 va debutar a la
Philharmonie de Berlín amb un programa de concerts italians per a violí i el
violoncello da spalla juntament amb l’Akademie für Alte Musik Berlin.
La seva col·lecció d’instruments inclou un violí de Peter Greiner (2004),
una viola de Pietro Gaggini (1958) cedida per la Fundació Carlo van Neste i
un violí i un violoncello da spalla construïts especialment per a ell per Dmitri
Badiarov (2011). Malov utilitza les noves cordes Thomastik-Infield Vienna en
tots els seus instruments.
Orquestra del Montsalvat
L’Orquestra del Montsalvat (OM) és un projecte cultural català nascut el
2014 que s’ha posicionat com un dels més polivalents i interdisciplinaris del
país. Nascut com a orquestra romàntica amb criteris històrics i instruments
originals, els seus projectes l’han portat a esdevenir una estructura que dóna
cabuda no només a projectes relacionats amb l’Orquestra del Montsalvat, sinó
també a altres tipologies relacionades d’una manera o altra amb la música
clàssica.
Formació orquestral amb criteris històrics, treballa la música dels segles
xix
i
xx
, però sense descartar incursions en compositors pertanyents a altres
èpoques. Els músics fundadors de l’OM són destacats intèrprets catalans
especialitzats en la interpretació històrica interessats en l’aprofundiment de la
praxi amb instruments originals. L’Orquestra del Montsalvat també compta
amb el reforç d’importants solistes que comparteixen projectes europeus amb
els músics catalans, com l’Orquestra Revolucionària i Romàntica de Sir John
Eliot Gardiner, Concentus Musicus de Nikolaus Harnoncourt, Orquestra de
La Scala de Milà, Anima Aeterna de Jos van Immerseel, Les Talens Lyriques o
l’Orquestra del Segle XVIII, entre d’altres.
El director musical és Edmon Colomer.
Edmon Colomer, director convidat
Entre els anys 1997 i 2013 ha estat titular de les orquestres Simfònica de
Balears i Simfònica del Vallès, Orquestra Filharmònica de Màlaga, Orchestre
de Picardie, Daejeon Philharmonic (Corea del Sud) i principal director
convidat de l’Eastern Music Festival als Estats Units.
Convençut del component educatiu i social de la música, sovint ha
vinculat la seva activitat professional a l’educació. El 1983 va crear la Jove
Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) i el 2002 el Ministeri de Cultura
francès el va nomenar Chevalier Dans l’Ordre des Palmes Académiques.
Amb les formacions Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra
Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, English Chamber Orchestra,
London Sinfonietta, Orchestre de Picardie i els cors Radio France i de la BBC
enregistra per a la ràdio i la televisió d’Europa, Amèrica del Nord i del Sud,
Austràlia, Corea del Sud i el Japó, i també per als segells discogràfics Auvidis-
Naïve, Assai, Harmonia Mundi, Calliope, Triton, Naxos, Ensayo, Virgin i
Philips.
Atlàntida i El amor brujo de Falla, La peste de Gerhard, Concert per orgue
i Sinfonietta de Poulenc i les produccions audiovisuals d’El trencanous de
Txaikovski-Béjart i el Concierto de Aranjuez amb Paco de Lucía es consideren
avui versions de referència en un catàleg que també inclou obres de
Beethoven, Schumann, Fauré, Ginastera, Guinjoan, Honegger, Milhaud, Weill,
Bernstein, Balada, Nillni i Lavista.
Macbeth, Wozzeck, Don Giovanni, Ariadne auf Naxos, Don Pasquale,
Atlàntida, Picasso et la Danse o Cascanueces/Béjart destaquen entre les seves
produccions d’òpera i ballet més importants a Europa i els Estats Units
d’Amèrica. El 2014 va dirigir noves produccions de La Cenerentola de Rossini
a l’Òpera de Toulon i d’Il prigionero de Dallapiccola i de Suor Angelica de
Puccini al Gran Teatre del Liceu.
© A Bofill
Places limitades
—Horari de reserves
De dilluns a divendres de 9.00 a 20.00 h
i fins a 2 hores abans de començar el concert.
—Tasta el Palau
de la Música Catalana
amb Singularis
Preu per persona: 20
€
(IVA inclòs)*
*Servei mínim per a 2 persones
Cafeteria
del Foyer
Menú Exprés
(Durant l’entreacte)
— Embotits catalans i pa de coca
amb tàrtar de tomàquet i oli d’oliva
— Assortiment de formatges
amb melmelada, nous i torradetes
— Barquetes
— Trufa de xocolata
Maridatge Gramona (vi o cava)
Aigua natural amb o sense gas
Reserves:
Tel. 93 310 22 51
a/e: elisabet.valls@serunion.elior.com
restaurant
Mirador del palau
Menú palau 100
(Al finalitzar el concert)
Preu per persona: 28,50
€
(IVA inclòs)
Plats de la nova carta gastronòmica
de temporada del xef Marc Joli:
— Pica-pica
— Plat principal (a escollir)
— Postres (a escollir)
Maridatge Gramona (vi o cava)
Aigua natural amb o sense gas
Reserves:
Tel. 93 315 20 86
Palau 100 Bach
El Palau batega,
viu-lo en directe!
14.02.16
Cor de Cambra
del Palau
Israel a Egipte de Händel
17.02.16
Evgeni
Koroliov
L’art de la fuga
15.03.16
Sir John Eliot
Gardiner
Passió segons sant Mateu
24.04.16
Isabelle
Faust
Sonates i partites
16.06.16
Christie & Les Arts
Florissants
Missa en Si menor
Entrades ja a la venda a
www.palaumusica.cat
Més informació:
Tel. 902 442 882
taquilles@palaumusica.cat
Troba’ns a:
Palau 100
sala de Concerts
DiLLUns, 08.02.16 - 20.30 h
Palau 100 Bach
sala de Concerts
DiMeCres, 17.02.16 - 20.30 h
Palau 100 Bach
sala de Concerts
DiUMenGe, 14.02.16 - 20.30 h
Palau 100 Piano
sala de Concerts
DiMArTs, 09.02.16 - 20.30 h
Preu: 20 euros
Preus: 15, 25, 35, 50 i 80 euros
Preus: 10, 15, 25 i 35 euros
Preus: 10, 15, 25 i 35 euros
Anna Gourari, piano
J. S. Bach – F. Busoni: Coral-preludi “Ich ruf
zu Dir, Herr Jesu”
J. S. Bach – F. Busoni: Xacona en Re menor
S. Prokófiev: Visions fugitives, op. 22 (selecció)
F. Chopin: Nocturn en Si b menor, op. 9 núm. 1
F. Chopin: Sonata núm. 3, en Si menor, op. 58
Orquestra Gulbenkian
Nikolai Lugansky, piano
Ernest Martínez-Izquierdo, director
S. Rachmàninov: Concert per piano núm. 2,
op. 18
K. Saariaho: Laterna magica
I. Stravinsky: L’ocell de foc
Evgeni Koroliov, piano
J. S. Bach: L’art de la fuga, BWV 1080
Cor de Cambra del Palau de la Música
Catalana
Vespres d’Arnadí
Josep Vila i Casañas, director
G. F. Händel: Israel in Egypt, HWV 54
Propers concerts al Palau
Palau de la Música Catalana
C/ Palau de la Música, 4-6
08003 Barcelona
93 295 72 00
Troba’ns a:
www.palaumusica.cat
Dostları ilə paylaş: |