Namangan davlat universiteti


Y u n o n   man b ala rida  O'r ta  Osiyo  topon im lari  tavsifi



Yüklə 3,25 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə11/22
tarix14.04.2022
ölçüsü3,25 Mb.
#85429
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   22
Tarixiy toponomika. Madrahimov Z
Ayollar yubkasini modellash, andoza tayyorlash, gazlamaga andozani joylashtirish, bichish
Y u n o n   man b ala rida  O'r ta  Osiyo  topon im lari  tavsifi. 
O 'lk a m iz   tarixi  va 
to p o n im ik asin i  o 'rg a n is h d a   m ahalliy  y o z m a   m an b a lam in g   x o zircha  deyarli 
y o 'q lig i  tufayli  y u n o n -rim  yo zm a  m anbalari  m uhim   a h am iy at  kasb etadi.
O 'r ta   O siy o   v a  u n ing  geografik  nom lari  to 'g 'ris id a g i  eng  qadim gi 
m a'lu m o tla r m iloddan  avvalgi  V l-V   asrlard a y u non  olim lari  asarlarid a  uchraydi.
M iletlik   G ek atey n in g   (m iloddan  avvalgi  V I  asr)  m a'lu m o tla ri  an tik   davr 
y o z m a  y o d g o rlik larin in g   en g   qadim gisidir.  Bu  m av z u d ag i  o z  sonli  m a 'lu m o tla r 
o ra sid a   G ek atey n in g   m a'lu m o tla ri  alohida  aham iyat  k asb   etadi.  G ek atey   “ Y er 
k u rrasin in g   tasviri”  asarin in g   O siyoga  b a g 'is h la n g a n   qism id a  X orazm   haqidagi


m a 'lu m o tla m i  y o zib   qo ld irg an .  K e y in ch a lik   y a ratilg an   A fin ey   (m ilo d d an   avvalgi 
II  -   I  asrlar)  v a   v izan tiy a lik   S tefan larn in g   (V I  asr)  “ Q a b ila lar  tav sifi”  asarlarid a 
G e k ate y   to m o n id a n   k e ltirilg an   m a 'lu m o tla r  saq lan ib   qo lin g an .  U n d a  quyidagi 
ju m la la m i  o ‘q ish   m u m k in :  “ ...p a rflam in g   (P arfiy a  -   T u rk m a n isto n   ja n u b i) 
s h a rq id a  tek islik la r to g 'la m i  e g allag an   x o ra sm iy la r y a sh a y d i” .  V izan tiy alik   Stefan 
e sa   “ X o rasm iy a:  p ra fla m in g   sh arq id ag i  sh ah ar,  G ek atey   O siy o n i  tasv irlab  
sh u n d a y   d eydi:  “ U la m in g   shahri  X o ra sm iy a ” .
Q ad im g i  y u n o n   m u alliflari  G ero d o t,  S trabon,  E rato sfe n ,  E fo r  v a   b o sh q a lar 
X o ra zm   h a q id a   m a 'lu m o tla r  y o zib   q o ld ira r  ek an lar,  en g   a v v alo   G ek atey  
m a 'lu m o tla rig a  su yanadilar.
G ek ate y d an   s o ‘n g   0 ‘rta   O siyo  d a v la tlari  h aqidagi  m a 'lu m o tla m i  m iloddan 
av v alg i  519 -  5 1 2 -y illa rd a  D oro  I  n in g   farm o n ig a k o 'ra ,  E ro n n in g  ja n u b id a n   H ind 
d ary o si  s o h illa rig a   say o h at  q ilg an   K ariy alik   S k ilak   ham   o 'z in in g   “ S ay o h atn o m a" 
a sa rid a   y o z ib   q o ld irg an   v a  bu  h aq id a  G e ro d o t  o 'z   asa rla rid a   m a 'lu m o t  b erib  
o 'ta d i.
T a d q iq o tc h ila m in g   m a 'lu m o tla rig a   k o 'ra ,  “ T arix   o tasi”  deb  n o m   olgan 
G e ro d o t  (m ilo d d a n   av v alg i  485  -  4 2 5 -y illa r)  mil.  avv.  455  -  4 4 5 -y illa r d av o m id a 
L iv iy a,  M isr,  O ssu riy a,  E k b atan a g a   q ilgan  say o h a tlari  n a tijas id a   q ad im g i  Sharq 
x alq la ri  tarixi  h aq id a  k o 'p la b   m a 'lu m o tla r  to 'p la y d i.  T a rix ch ilam in g   h isob- 
k ito b la rig a   q a rag a n d a,  G ero d o t  o 'z in in g   “ T arix ”  a sa rid a   B aq triy a,  B a q tra   va 
b a q triy alik la m i  13  m arta,  s o 'g 'd la r n i  2  m arta,  x o ra zm iy la m i  3  m arta,  sak lam i  1 1 
m arta,  m assa g etlarn i  19  m arta   tilg a   olib,  u lam in g   m o d d iy   m ad a n iy ati,  urf- 
o d atla ri,  dini  v a tarix i  h aq id a m a 'lu m o tla r bergan.
G e ro d o tn in g   O 'r ta   O s iy o n in g   qadim gi  x alq lari  haq id ag i  m a 'lu m o tla ri  -  
a h a m o n iy la m in g   sa k -m as sag e tla rg a   qarshi  yurish lari,  fo rs  p o d sh o si  K ir  II  va 
m as sa g e tla r  m alik asi  T o 'm a ris   o 'rta s id a g i  siy o siy   m u n o sa b atlar,  a h am o n iy la r 
p o d sh o la rin in g   p iy o d a   v a   otliq   q o 's h in la ri  safid a  o 'r ta   o siy o lik la m in g   h arb iy lar 
sifa tid a   ish tiro k i,  u la m in g   h a rb iy   sa n 'a ti  v a  q u ro l-aslah ala ri,  y o 'lb o s h c h ila ri,  fors- 
y u n o n   u ru sh la rid a   u la m in g   ishtiroki  v a  k o 'rs a tg a n   ja s o ra tla ri,  e tn ik   jih a td a n  
tu rlic h a   b o 'lg a n   k o 'p la b   x a lq la m in g   ah m o n iy lar  d a v la tig a   b o 'y s u n is h i  v a  u larg a  
tu rli  so liq la r  to 'la s h i,  sa k -m as sag e tla m in g   u rf-o d atlari,  tu rm u sh   tarzi  v a  diniy 
e 'tiq o d la ri  kabi  k o 'p la b  q iziq arli  m a 'lu m o tla rd a n   iborat.
G e ro d o t  K asp iy   d e n g iz id an   sharq  tom o n d ag i  h u d u d n i  “ b ep o y o n   tek islik d an  
ib o rat”  d e b   atag an ,  A ra k s d a ry o sin i  (A m u d ary o n i)  tilg a  olgan.
S h u n in g d e k ,  G e ro d o t y u n o n -fo rs  u rushlari  bilan  b o g 'liq   m a 'lu m o tla r orasida 
b a q triy alik la r  h a q id a   m a ’lu m o t  berib  o 'ta d i.  G e ro d o tn in g   m a 'lu m   q ilish ich a, 
M id iy a   v a   L id iy an i  zab t  q ilg an   a h am o n iy la r  shohi  K ir  o 'z ig a  ju d a   k a tta   tash v ish  
k eltiray o tg an   B a q triy a   x alq i,  sak   v a  m assag etlarg a  q arsh i  u ru sh g a   “ sh ax san   o 'z i 
b o sh c h ilik   q ilish g a,  y u n o n la rg a   qarshi  u ru sh g a  e sa   b o sh q a   lash k arb o sh in i 
y u b o rish g a ”  m ajb u r  b o 'la d i.  B u  esa   B aq triy a n in g   bu  d a v rd a   a n ch a   qudratli 
d av la tla rd an   biri  b o 'lg a n lig in i  tasdiqlavdi.
Y u n o n   ta rix ch ilarin in g   a sa rla rid a   sak lar  “ d e n g iz   o rq a sid ag i  sak lar", 
“ m a s sa g e t-sa k la r” , 
“ k a tta  
sak lar", 
"a m irg iy  
sa k lar” , 
"" k a s p iy la r” 
va 
“ o rto k o rib a n ti”  k ab i  n o m la r  bilan  tilg a  olingan.
G e ro d o t  O 'r ta   O s iy o n in g   q ad im   ah o lisid a n   biri  sa k la m i  ta s v irla r  ekan, 
“ sa k la r  b o sh la rig a   uchi  nay zali  qalin  nam at.  tik  turu v ch i  q a lp o q   k iy g an lar.  U lar


sh a lv o r  kiy g an lar,  sak  kam oni  v a  x an ja r  bilan  qurollanganlar.  B undan  tashqari, 
u lard a  sag aris -   ikki  tom oni jan g o v o r  o y b o lta   ham   bo r  edi”,  deb  k o ‘rsatib  o 'tad i. 
B o sh q a  o ‘rin lard a  ham   G ero d o t  sa k lam in g   m ardonavorligi  v a jan g o v o rlig in i  bir 
n e c h a  bor ta 'k id la b  o ‘tadi.
G ero d o t  sa k lam in g   bir  qism i  ch o rv ach ilik   bilan  sh u g ‘ullangani  v a   boshqa 
k atta  q ism i  E ron  sh o h ig a  boj  to ‘lovchi  d eh q o n ch ilik   bilan  sh u g ‘ullanuvchi  o 'tro q  
sak lar b o 'lg an lig in i  y o zib  qoldiradi.
G ero d o t “ T arix ”  asarin in g   uchinchi  kitobi  92-b o b id a ortokoribanti  deb  atal- 
gan  x a lq la r  to ‘g ‘risid a   m a 'lu m o t  berib  o 'ta d i.  U zoq  izlanishlardan  s o ‘ng   nem is 
olim i  K isslin g   bu  nom   E ro n d a  q o y ato sh larg a  y o zilgan  tig rax au d a  saklari  s o ‘zi- 
ning  y u n o n c h a   talaffu zi  ek anligini  aniqladi.  B u  xalq lar  key in ch alik   M arkaziy 
O siy o d a  ham   o 'z la rin in g   qad im iy   bosh  k iyim larini  saqlaganlar.  shu n in g   uchun 
u lar  b o sh q a   sak lard an   farqli  o ‘laroq,  y u n o n lar  tom onidan  “ o rto k o rib an ti”  deb 
nom langan.
“ Sak”  s o ‘zi  etim o lo g iy asi  ha q id a  turli  fikrlar  m avjud.  Y unonlar  sak  so ‘zi 
sk iflam in g   yoki  sa k lam in g   shohi  nom ini  bildiradi  yoki  y u n o n ch a  “ saka”  -  
“ q alq o n ”  so 'z id a n   kelib  ch iq q an   d eyishsa,  b a 'z ila r  qadim gi  E ron  tilid a   “ sak” 
(y u rm o q ,  ch o p m o q ,  y u g u rm o q )  so ‘zi  bilan  b o g 'lab ,  “y u g u ru v ch i” ,  “tez  y u ru v ch i” , 
“k o 'c h m a n c h i” ,  “ say y o h ”  m a n o s in i b ild irad i deb  aytishadi.
G ero d o t  m assag et  q ab ilalari  haq id a  nisbatan  k o ‘proq  m a 'lu m o tla r  beradi 
U ning x a b ar b erish ich a,  m assag etlar ja s u r v a k o ‘p  sonli  qabilalardir.  U lar sharqda, 
qu y o sh   ch iq ish   y o 'n a lish id a .  A raks  d ary o sin in g   narigi  yonida,  issedonlar 
r o ‘p a rasid a   jo y la sh g a n lar.  B a 'z ila r  ulam i  sk if  q abilalari  deb  hisoblaganlar. 
M a ssag e tla m in g   kiy im -k ech ak lari  v a  turm u sh   tarzi  sk iflam ik id an   uncha  farq 
q ilm aydi.  U la m in g   otliq   v a   p iy o d a  q o 'sh in lari  b o 'lib ,  a n 'a n a g a   k o ‘ra,  kam on, 
n ay za  v a h arbiy  c h o ‘qm o rla r bilan ja n g   qiladilar.  T em ir v a m is m assag etlar yerida 
u m u m an   u ch ram ay d i.  A m m o   oltin   v a  kum ush  u lard a   ju d a   k o ‘p.  S huningdek. 
G ero d o t, 
m assag etlar 
m alikasi 
T o ‘m arisn in g  
fors 
p o d shosi 
K ir 
bilan 
m u n o sab atlari.  u lar  o ‘rtasidagi  harbiy  to ‘q n ash u v lar  haqida  ham   batafsil 
m a 'lu m o tla r beradi.
M u arrix lar “ m assa g et”  nom i  biror  qav m n in g   asl  nom i  em as,  balki  xalqning 
m aish atin i  an g latu v ch i  laqab  b o 'lis h i  kerak  d eydilar.  M asalan,  “m assag et”  so 'zi 
tark ib id ag i  o 'z a k   v a   q o ‘sh im ch alam i  ajratib,  “ M as'ya”  baliq,  “ ka”  yeguvchi, 
“ g a ” lar,  y a'n i  “ baliq,  y e g u v ch ilar”  degan  laqab  b o ’lganini  taxm in  qiladilar. 
Q adim gi  E ron  tili  m utax assisi  L.  M.  O ranskiy  “ m assag etlar  sak  qab ilalarin in g  
k a tta   ittifoqini  tashkil  etg an   b o ‘lsa  kerak.  “ M assag et”  atam asini  “ katta  sak lar” 
(m as  -   katta.  saka  -   sak,  t  - k o 'p l ik   q o 'sh im c h a si)  sifatid a  talqin  etish   m um k in ” , 
d eb   h iso b lay d i.  T arix iy   fak tlarg a   suyan ilad ig an   b o 'lin s a,  m assa g etlar  m iloddan 
av v alg i  7 0 0 -y illard a  sk iflam i  M arkaziy  O siy o n in g   g 'a rb id a n   siqib  chiqarib, 
o ‘zlari  shu  jo y la m i  ish g ‘ol  qilganlar.  G erodot  u lam in g   yashash  jo y la ri  sifatida 
O rol  d en g izin in g  ja n u b iy  sh arq i,  A m udaryo  va Sirdaryo  o 'rta la rin i  k o ‘rsatadi.
G ero d o t  ah am o n iy lar  d avridagi  0 ‘rta  O siyo  d avlatlari  va  xalqlari  haqida 
h am   m a 'lu m o t  bergan.  G e ro d o tn in g   bergan  m a'lu m o tla rig a   k o ‘ra,  B aqtriya 
A h a m o n iy la r  d av latin in g   o ‘n  ikkinchi  viloyati  (satrap lig i)n i  tash k il  etib,  300


ta la n t’,  P arfiy a,  X o razm ,  S o ‘g ‘d iy o n a   v a   o riy la r  o 'n   o ltin c h i  vilo y at  b o ‘lib,  300 
talan t,  sa k lar  v a  k a sp iy b o ‘yi  x a lq la ri  o ‘n   b e sh in ch i  v ilo y at  b o ‘lib,  2 5 0   talant, 
P a rik an iy a  
v a   O siy o   h ab ash la ri  o ‘n  y ettin ch i  v ilo y a t  b o ‘lib,  400  tala n t  boj 
to 'la g a n la r.  B u n d a n   k o 'rin a d ik i,  M a rk az iy   O siy o   v a  X u ro so n   vilo y atlarid an  
ah a m o n iy la r h a r yili  1250 tala n t m iq d o rid a  boj  o lib  tu rg an lar.
M a rk az iy   O siy o   x alq lari  b o sib   o lin g a n   b o sh q a   d av la tla r  kabi  o ‘z  fu q aro lari 
h iso b id an   E ro n   arm iyasi  u ch u n   lash k ar  y u b o rish lari  sh art  boMgan.  G ero d o tn in g  
y o z ish ic h a,  b a q triy alik la r  sa k la r  bilan   b ir  q a to rd a   e n g   yaxshi  ja n g c h ila r 
h iso b lan ib ,  sh o h   g v ard iy asi  q ism la rig a   ja lb   etilg an .  G e ro d o t  o ‘z  a sarid a  
b aq triy alik   ja n g c h ila rn in g   k iy im lari  v a   h a rb iy   qurol-yarogM ari  h aq id a  ham  
m a 'lu m o tla r  y o z ib   qold irg an .  A h a m o n iy la r  sa ro y id a   v a   arm iy asid a  sharqiy 
v ilo y a tla rd an   k elib   x izm at  q ilu v c h i  v a k illar  ju d a   k o ‘pch ilik n i  tash k il  qilgan. 
M a rk az iy   O s iy o d a   y ash o v ch i  q a b ila   v a   e la tla r  y ax sh i  su v o riy lar  v a  m erg an lar 
sifa tid a   a h am o n iy la r  arm iyasi  u ch u n   ju d a   q u lay   ja n g o v a r  kuch  boMib  x izm at 
q ilg an lar.  G e ro d o t  k eltirg an   m a 'lu m o tla rg a   k o 'ra ,  K serk sn in g   Y u n o n isto n   bilan 
boMgan  ja n g la rid a   M a rk az iy   O siy o   q a b ilalari  v a   e la tla rid a n   1700000  p iy o d a   va 
8 0 0 0 0 0   su v o riy lar q a tn ash g an .  B u lar o ra sid a  sa k lar en g  jan g o v a rla ri  h isoblangan.
G e k ate y   v a   G ero d o t  a sa rla rid a   0 ‘rta   O s iy o n in g   q ad im iy   m am lak atlari  -  
B aq triy a,  X o razm ,  S o 'g 'd iy o n a ,  d e n g iz  v a  d ary o lari -  K a sp iy   d engizi,  A m u d ary o , 
S ird ary o   v a   a h o lisi  v a  q a b ila la ri  -   saklar,  m assa g etlar,  s o 'g 'd iy o n a lik la r, 
b a q iriy alik la r,  x o ra zm lik lar h a q id a  q im m a tli to p o n im ik  m a 'lu m o tla r uchraydi.
B u   d a v r  tarix ch ilarid a n   y a n a   biri  m ilo d d an   av v alg i  V - I V   asrlard a  y ash ag an  
K s e n o fo n t  h iso b lan ad i.  A sli  k elib   c h iq ish i  a fin a lik   boM gan  K sen o fo n t  h ay o tin in g  
k o ‘p  q ism in i  S p arta  m u lk la rid a   o 'tk a z g a n   v a  sp a rtalik la r  bilan   b irg a  fors 
sh a h z o d asi  K ir  y u rish larid a   q a tn a sh ib   B o b ilg a c h a   b o rad i  (m ilo d d an   avvalgi  401- 
y.).  K s en o fo n t  k o 'p g in a  a sa rla r y o z g a n   boMib,  u la r o ra sid a  m ilo d d an   avvalgi  371— 
3 5 5 -y illa r  o ra lig ‘ida  y o zilg an   “ K iro p e d iy a ”  a sa ri  a lo h id a   a h am iy atg a  egadir. 
T a rix ch i  b u   a sa rid a   ah m o n iy lar  d a v la tin in g   aso sch isi  K ir  II  h a q id a   h ik o y a  qiladi. 
B u  a sa rd a   0 ‘rta   O siy o d ag i  g irk a n la r  v a   sa k lar  h a q id a   k o ‘p g in a   m a ’lu m o tlar  bor. 
S h u n in g d ek ,  b a q triy alik la r  h a m   bir  n e c h a   m a rta   e slatib   o 'tila d i.  M isol  uchun,  bu 
a sa rid a   K s e n o fo n t  sak   k ab ila la rin i  G irk a n iy a   bilan  q o 's h n i  yash ab   K ir  bilan  
ittifo q ch ilik d a   boM ganliklari  h a q id a   m a 'lu m o t  beradi.  S huningdek,  tarixchi 
sa k la m i  K im in g   B o b ilg a   tan tan ali  k irib   ke lish i  p a y tid a   v a   o tla r  m u so b aq alarin i 
tasv irla g an   p a y tid a  h am  e slatib   o ‘tadi.  K s en o fo n t B a q triy a  h aq id a,  K ir  bosib  olg an  
o 'lk a la r   v a   x a lq la r  h a q id a   x a b a r  b ersa-d a ,  bu   v o q e a   q a c h o n   b o 'lg a n i  v a  q an d ay  
k e ch g an i  h a q id a  h ech   q an d ay   m a 'lu m o t b erm ay d i.
A sli  k elib   c h iq ish i  K ic h ik   O s iy o n in g   K n id   sh a h rilik   boMgan  K tesiy  
(m ilo d d a n   av v alg i  V - I V   asrlar)  ta b ib lik   bilan   s h u g ‘u llan g an .  U  b ir  q a n ch a  
m u d d at  a h a m o n iy la r  p o d sh o si  A rta k se rk s  II  (m ilo d d a n   av v alg i  4 0 4 -3 5 9 -y y .) 
h u z u rid a   sa ro y   tabibi  v a zifas id a   ish lag an ,  K tesiy   p o d sh o   o ila sig a   a n ch a   yaq in  
boMib,  S u z a d a   v a   eh tim o l,  E k b a ta n a d a   h am   y ash a g an .  P o d s h o   saro y id a  fao liy at 
k o 'rs a tg a n   d a v rid a   K te siy   a h am o n iy la r  d av lati  tark ib id ag i  S harq, ju m la d an ,  0 ‘rta 
O siy o   x a lq d a ri  h a q id a   k o 'p la b   h ik o y a la r  e sh itg an   h a m d a   p o d sh o   y iln o m alarid an  
fo y d a la n ib ,  “ P e rsik a "  asarini  y a ratg an   (m ilo d d a n   av v alg i  IV   asrn in g   boshi).
‘  B ir tala n t -  25 ,9 2 k g  k u m u sh  tanga


U ning  b u   a sarid a  b aq triy alik la r  v a   u la rn in g   qo‘shnilari  haqida  k o 'p g in a  
m a 'lu m o tla r  saqlangan.  Ju m lad a n ,  tarix ch i  O ssuriya  podshosi  N in   va  B aqtriya 
podshosi  O ksiart  u ru sh lari,  K ir  II  ning b a q triy a lik la r bilan  urushlari,  B aqtriyaning 
ju d a  k o ‘p m u stah k a m  isteh k o m lari  v a q a l'a la r i  haqida hikoya qiladi.
A lek san d r  M a k e d o n sk iy n in g   b o stirib   k e lish i  (m iloddan  avvalgi  334  325- 
yillar),  sh u ningdek,  savdo  alo q alarin in g   a v j  olishi  qadim gi  d unyo  olim larining 
geo g rafik  tasav v u rlarin i  k e n g ay tirish g a  im k o n  beradi.
0 ‘rta   O siy o n in g ,  ju m la d a n   0 ‘z b e k isto n n in g   daryolari,  tab iiy   geografiyasi, 
shaharlari  to ‘g ‘risid ag i m a'lu m o tla r m ilo d d a n   avvalgi I  asrga k e lg a n d a  aniq bir tus 
oladi.  M asalan,  qad im g i  y u n o n   geo g rafi  v a   tarixchisi,  17  jild lik   “ G eografiya” 
asarin in g   m u allifi  S trabon  (m ilo d d an   a v v alg i  64/63  -   2 3/24-yillar),  tarixchi  va 
yo zu v ch i.  7  jild lik   “ A le k sa n d r  M a k e d o n sk iy   yurishlari  tarixi”  m uallifi  Flaviy 
A rrian   (9 5 -1 7 5 -y illa r),  10  jild lik   “A le k sa n d r  M akedonskiy  tarix i” ni  y o zg an   R u f 
K u rsiy   (I  asr),  Y a k sa rt  (S ird ary o ),  P o litim e t  (Z arafshon)  h aqida  m a'lum otlar 
bergan.  A rrian   S irdaryo  b o ‘y id a  su g ‘d iy la m in g   shaharlarini tilg a olgan.  A stronom  
P tolem ey  (tax m in an   90  -   160-yillar)  0 ‘rta   O siyo  geografiyasi  h aq id a  keng 
m a’lu m o tlar b erib   o ‘lka hud u d larin i,  d ary o lari,  shaharlarini tasvirlab yozgan.
S trab o n   A p o llo d o r  o ‘zin in g   “X ro n ik a” sid a  B aqtriyani  “b u tun  O rian a bezagi” , 
“ m in g   sh ah arlik   m am lak at”  deb  tav sifla y d i.  S trabonning  m a'lu m o tla rig a   k o ‘ra, 
A lek san d r  M ak ed o n sk iy   B a q triy a   v a  S o ‘g ‘d iy o n ad a   8  ta   sh ah arg a  shaharga  asos 
solgan.  A m m o,  bu  m a 'lu m o tla r  arx eo lo g ik   tad q iq o tlar  m a'lu m o tla ri  bilan  tasdiq- 
lanm agan  v a  k o ‘p g in a  ilm iy  m u n o za rala rg a   sabab  b o ‘lganki,  bu  alo h id a  m avzu 
h isoblanadi.  B iz  0 ‘rta  O siyo  h u d u d larid a  M ak edoniyalik  Isk an d ar  uchta:  O ks 
Isk an d ariy asi,  Isk an d ariy a  E sx a ta   (C h e k k ad ag i  Iskandariya)  va  M a rg ‘iyonadagi 
Isk an d ariy a  sh a h a rla rig a   aso s  solg an lig i  h a q id a   m a 'lu m   m a'lu m o tla rg a   egam iz. 
S huningdek,  S trab o n   sa k lam i  T y a n ’-S h a n ’,  F a rg ‘on a  v a  Y aksart  saklariga 
b o ‘ladilar.  S trab o n  sa k lam i  “ dax” ,  “day” ,  “ d o v ”  nom lari  bilan ham   ataydi.
II  a sr  asrda  yashab  o ‘tg an   D ionisiy  P erieg est  0 ‘rta   O siy o d a   yashovchi  sak 
q abilalari  h aq id a  m a 'lu m o t  b erar  ekan,  saklar  ajoyib  ch av an d o z  v a  kam ondan 
m o h irlik   bilan  otishlari,  “ dunyodagi  h a m m a   m erg an la r o rasid a  eng  m ohiri  skiflar, 
u la r  b iro n ta   ham   o ‘qni  b ek o r  ke tk azm ay d ilar”  deb  aytadi.  D io d o r  esa   yunonlar 
m erg an lik   sa n 'a tin i  saklardan  o ‘rgang an lig in i,  hatto k i  “o ‘q-yoy”  s o ‘zi  saklardan 
k irib   kelg an lig in i  yo zib   qoldiradi.  S ak jan g c h ila ri  ah am o n iy lar u ru sh larin in g  ham - 
m asid a  faol  ish tiro k   etganlar,  u lam in g  q u rollari  q o ld iq lari,  ayniqsa  bro n zad an   ish- 
langan  nay za  u ch lari  Y aqin  v a  K ich ik   O siyo  h am d a  Y u n o n isto n d a n   k o ‘plab 
topilgan.
S h u n d ay   qilib,  yunon  olim larin in g   asa rlarid a  0 ‘rta   O siyo,  ju m la d an  
0 ‘zb ek isto n d a   bir  q an ch a  to p o n im ik   m a'lu m o tla r,  c h u n o n ch i  A raks  (A m udaryo), 
O ks  (O k so s  -   A m udaryo),  X o rasm iy a  (X o razm )  shahri,  Q a n g ‘  (Q angxa, 
Q a n g ‘uy)  dav lati,  Y aksart  (S ird ary o n in g   eng  q a d im g i  m ax alliy   nom i),  M arak an d  
(S a m arq an d ),  P o litim et (Z arafshon),  sak,  m assaget  v a  b o sh q a lar tilg a  olingan.

Yüklə 3,25 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   22




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©genderi.org 2022
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə