Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

586

konsesuss ver miaRwies da es kargi Sansi xelidan gauSves. amas garda, 

inglisi hpirdeboda mamluqebs daxmarebas 6000 jariskaciT.

1807 wlis dasawyisSi zemo egviptis ganaTlebuli da unariani 

mmarTvelis alfi beis

1

  Alfi  Bey mier frangebis msgavsad organizebuli 

mamluqTa jari miadga kairos da am mwyobri Zalis danaxvisas TurqeTis 

urdoebi ganZrevasac ki ver bedavdnen. magram moulodnelad,1807 wlis 

ianvarSi igi daiRupa sisxldeniT. 40 dReSi inglisis Zalebi general 

makkenzi­freizeris MacKenzie­Frazer meTaurobiT Camovidnen egvipteSi 42 

gemiT da 6000 jariskaciT ali beis Txovnis Sesabamisad. ingliselebma 

moixmes ibrahim bei samxedro sabWos gasamarTad, rom daegegmaT 

TurqebTan brZolis taqtika, magram moxda saSineleba da tradiciulma 

ugunurobam da fanatizmma kvlav iCina Tavi. mamluqebma uari Tqves 

inglisis daxmarebaze sulTnis dapirebis gamo, rom yvelafers 

miscemda, rac surdaT. politikuri imwuTieri interesi dauqvemdebares 

rwmenis sakiTxs, rasac maleve Zalze logikuri da sastiki Sedegebi 

mohyva. inglisis jarebi iZulebuli iyvnen 1807 wlis seqtemberSi ukan 

gabrunebuliyvnen, magram katastrofa jer win iyo.

1811 wlis 1 marts albanelma muhamed alim, Turqma mmarTvelma, 

TiTqmis oTxwliani `bednieri~ Tanacxovrebis Semdeg Tavis sasaxleSi 

dapatiJa yvela mamluqi, raTa ezeimaT omis deklaracia vahabisti 

Wahhabis arabebis, Tanamedrove sauditebis Saudis winaprebis winaaRmdeg. 

kairos paradze daaxloebiT 600 mamluqi iyo. kairos citadelis viwro 

gzaze muhamed alis Zalebi (ZiriTadad albanelebi) Casafrdnen da 

yvela amoxoces. momdevno kviras asobiT mamluqi mokles egvipteSi. 

kairos cixesimagreSi 1000 mamluqi da quCebSi 3000 da aseve maTi 

naTesavebi iyvnen moklulni. mamluqebis aTasobiT jgufi gaiqca 

sudanSi da dasaxlda dongolas Dongola patara sofelSi. bevri maTgani 

daiRupa da maT Soris ibrahim begi, romelic 1817 wels gardaicvala. 

1820 wels muhamed alim apatia maT da neba darTo, dabrunebuliyvnen 

egvipteSi, magram mxolod 80 mamluqma gadakveTa sazRvari da rogorc 

jeims oldriji James  Oldridge werda, es aris is, Tu rogor dasrulda 

600­wliani qarTveli monebis mmarTveloba

2

.

1

  diplomat m. kaWkaWiSvilis werilSi g. potiomkinis mimarT miwerilSi 1787 

wels, alfi bei moxseniebuli iyo, rogorc Cerqezi, magram is aRizarda, 

rogorc ibrahim beis vaJi da sxvebis msgavsad manac moiTxova saqarTveloSi 

gadasaxlebis ufleba.

2

  Semdeg wlebSi qarTvelebis gavlena egvipteSi iSviaTad fiqsirdeboda. 

1890 wels kairos policiis ufrosma selim aRam Selim Agha (qarTuli gvari 

ZananaSvili) gagzavna Tavisi rZali, raTa mietana fuli da saCuqrebi Tavis 

naTesavebTan da nacnobebTan saqarTveloSi. yvelaze gavleniani kaci 

egvipteSi agreTve gegmavda eyida miwa da dasaxlebuliyo saqarTveloSi.

---

587

ali faSam kargad mxolod albanuri ena icoda, magram gaaZliera 

egvipteSi Zalaufleba ise, rom daemuqra aramxolod osmalTa 

centraluri Zalas, aramed ruseTis kavkasiasac. 1840 wels muhamed alis 

Zalebi SeiWrnen anatoliaSi da daemuqren ruseTis kavkasiis fronts. 

britaneTis mTavrobam saswrafod moawyo londonis konferencia 

avstriasTan, prusiasTan da ruseTTan erTad. maT SesTavazes mohamed 

alis egviptis mmarTvelobis memkvidreobiT gadacemis uflebis 

aRiareba, rogorc osmaleTis imperiis nawilisa, Tu is datovebda siriasa 

da libias. muhamed ali yoymanobda, safrangeTisgan daxmarebis imedi 

hqonda. rodesac CaiSala safrangeTisgan mxardaWeris ganxorcieleba, 

britaneTis sazRvao floti gaemarTa siriasa da aleqsandriisken. 

evropuli samxedro Zalis pirispir muhamedi daTanxmda, riTac 

britaneTis mTavrobam gadaarCina ara marto TurqeTi, aramed anatolia 

da qristianuli kavkasia. 

napoleoni Zalzed moxibluli iyo mamluqebis simamaciT da 

raindobiT: `10 000 mamluqi ar meryeobs osmalTa 50 000­kacian armiis 

winaSe... momeciT es erTi muWa meomrebi Cemi axalwveulebebiT da 

proviantiT da msoflios yvela adgils davipyrob~. da man Camoayaliba 

mamluqTa danayofi. 1800 wels generalma kleberma da Semdeg menum 

Camoayalibes sami batalioni, TiToSi asi kaciT, da daarqves `Mamluks de la 

Republique~. 1803 wlis 25 dekembris brZanebulebiT, mamluqebi Cairicxnen 

saimperatoro gvardiaSi. safrangeTis gvardiis matrikulur reestrSi 

ruseTTan omis dros, 1812 wels daregistrirebuli iyo 582 mamluqi, 

maT Soris iyvenen: qarTvelebi – Ayoub  George,  Barre  Gerogie,  Chahin, 

Cherkes  George,  Chirkoury  George,  Georgie  Cherkes,  Georgie  Moussaha,  Georgie 

Nicole,  Georgie  Roustan,  Gourgui  Daoud,  Hassan  Megralie,  Lambre,  Roustam  Raza, 

Sera  Joseph, da qalic Nia­Anna. ramdenime Guirques­Guergues (savaraudod, 

agreTve qarTvelebi): Aboukas,  Baroume,  Fessal,  Habrie,  Koury,  Kouzy,  Kruchon, 

Masserie. somxebi – Armenie  Bogdassar,  Armenie  Jacob,  Armenie  Joseph,  Armenie 

Joseph,  Armenie  Ouannis,  Armenie  Tunis,  Azaria,  Bagdoune  Moustapha,  Ouannis, 

Mardiros,  Mirza,  Petrous. xolo danarCenebi mcire raodenobiT iyvnen 

arabebi, koptebi, egviptelebi, Cerqezebi, sirielebi, makedonielebi, 

ungrelebi, sparselebi, berZnebi, afrikelebi, abisinieli, moravielebi, 

druzi, yirimidan vinme amza da moskoveli solimani.

mamluqebi kargad ibrZodnen austerlicTan 1805 wels. qarTveli 

12 mamluqidan erT­erTi, romlebic brZolaSi monawileobas iRebdnen, 

yvelaze cnobili iyo Saini (Cahini) Shahin (Chahin).  1806­13 ww­Si is 35­

jer daiWra helipolisSi, ilauSi, madridSi, miiRo qvemexiT dartyma 

da gadaarCina generali Jan rapi Jean  Rapp austrelicTan 1805 wels 

rusebis gvardiis winaaRmdeg mamluqebis gvardiis cnobili Setevis 

dros, gaxda gmiri da safrangeTis samefo ordenis kavaleri da sapatio 

---