Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

584

axla situacia kidev ufro airia. vis unda mieRo memkvidreobiT 

Zalaufleba? Turqebs, ingliss Tu mamluqebs? pretendentebis ricxvidan 

safrangeTic ar gamoiricxeboda. ingliss SeeZlo mieRo safrangeTis 

pretenzia, Tu safrangeTi uars ityoda maltas mflobelobaze, aseve 

ceilonze, antilis kunZulebze, imedis koncxze, gvineaze, martinikze 

da sxva koloniebze. safrangeTi Tanaxma iyo Tavi daenebebina indoeTis 

mimarT moqmedebebisTvis. es ar iyo sakmarisi inglisisTvis. amasobaSi 

TurqeTma kidev erTxel gamoacxada suvereniteti egvipteze, xolo 

mamluqebi, ibrahim beis meTaurobiT, Cveulebriv Seudgnen qveynis 

marTvas. Turqebma gaaanalizes, rom isini arafris gareSe darCnen 

da daiwyes metoqeebis Tavidan moSoreba. 1801 wlis oqtomberSi 

frangma taleiranma Talleyrand da Turqma elCma xeli moaweres savaWro 

xelSekrulebas da amiT ingliss gamafrTxilebeli niSani misces. Semdeg 

Turqebma miiRes zomebi, raTa SeezRudaT kavkasieli monebis Semodineba 

egvipteSi, ramac daamtkica, rom iyo yvelaze efeqtiani saSualeba 

mamluqebis winaaRmdeg. ruseTis mier saqarTveloSi monebiT vaWrobaze 

SezRudvam misi aneqsiis Semdeg, 1800 wels, daasrula mamluqebis 

Zliereba. daaxloebiT 3­5 aTas qarTvel da Cerqez yovelwliurad 

iparavdnen, yiddnen an nebayoflobiT Camodiodnen, rom emsaxuraT, rac 

did ricxvs aRwevda 4 saukunis manZilze, anu milionamde 13­14 wlis 

axalgazrda.

sulTnis brZanebis mixedviT, iusuf ziam daakava ramdenime 

mamluqi bei da stambolSi gaamgzavra, magram maT mokles mcvelebi 

da zogi maTgani inglisis banakSi gaiqca. generalma haCinsonma da 

generalma ramseim General  Hatchinson  and  General  Ramsey maSinve moaxdines 

reagireba da mkacrad moiTxoves Turqebisgan SeeCerebinaT mtroba da 

gaeTavisuflebinaT danarCeni mamluqebi. Turqebma weriliT upasuxes, 

rom inglisi ar unda Careuliyo Sida muslimur sakiTxebSi da 2500 

mamluqi gagzavnes inglisis banakSi, raTa maT piradad daedasturebinaT 

TurqebTan megobroba, magram aravin dabrunebula. mogvianebiT yvela 

maTgani ingliselebma zemo egvipteSi gagzavnes, radgan mTeli am wlebis 

ganmavlobaSies regioni, Cveulebriv, mamluqebis Zalauflebis qveS 

imyofeboda frangebisa Tu Turqebis Carevis gareSe. 

1802 wlis kairos konferenciaze Turqebma SesTavazes 12­15  000 

mamluqis indoeTSi, an romelime inglisis kunZulze gadayvana, evropasa 

an aziaSic ki. 1803 wels ibrahim begma da usman begma Ibrahim Beg and Usman 

Beg werili misweres ruseTis general­konsuls da sTxoves, neba daerToT 

saqarTveloSi dabrunebaze. rusma elCma stambolSi kategoriuli uari 

ganacxada, radgan ruseTis mTavrobas eSinoda mamluqebis saqarTveloSi 

yofnisa, sadac ukve iyo erovnul­ganmaTavisuflebeli moZraobis 

problema.

---

585

1802 wels mamluqebma kidev erTxel daamarcxes TurqeTis jari. 

sulTanma ganacxada, rom mas ar sWirdeboda aseTi armia egvipteSi da 

Sewyvita xelfasebis gadaxda. aman gamoiwvia egvipteSi TurqeTis armiis 

ajanyeba albaneli mohamed alis Mohamed  Ali meTaurobiT. maT mokles 

yvela mbrZanebeli da SeuerTdnen mamluqebs, romelTac aiRes kairo 

da kvlav daamyares TavianTi mbrZanebloba. radgan ibrahim bei Zalzed 

moxuci iyo, axali mmarTveli airCies, romelic Zalze uniWo aRmoCnda. 

xolo osmalTa sulTnis axali armia Zalzed warmatebuli iyo 1803­4 ww­

Si. Turqebma, qarTuli warmoSobis admiral kuCuk husein kapudan faSas 

Küçük  Hüseyin  Kapudan  Pasha xelmZRvanelobiT, aiRes kairo da mamluqebi 

kidev erTxel dabrundnen zemo egvipteSi. is mamluqebs qarTulad 

esaubreboda.

hursid (xurSid) ahmed faSa Hursid (Khurshid) Ahmed Pasha (dabadebuli 

saqarTveloSi, qristiani mRvdlis ojaxSi, magram moitaces, miiRo 

islami da ianiCarebis Janissaries siaSi iyo Cawerili) dainiSna sulTnis 

mier egviptis mmarTvelad 1804 wels. britaneTis diplomatiur 

warmomadgenlebTan megobrobiT, hursidi cdilobda misi metoqis 

muhamed alisa da misi albanelebis egviptidan moSorebas da amisaTvis 

apirebda ingliselebis daxmarebiT siriidan jari moulodnelad 

gadmoeyvana, magram muhamed alim daaswro da 1805 wels Tavi gamoac­

xada egviptis mmarTvelad. hursidi alyaSemortymuli iyo kairos 

cixesimagreSi, romelic man datova mxolod mas Semdeg, rac dainaxa, 

rom mohamed alis sulTnis firmani hqonda, sadac is gamocxadebuli 

iyo egviptis mmarTvelad

1

.

albaneli muhamed ali, ajanyebulTa lideri, axla moulodnelad 

sulTanma egviptis mmarTvelad daniSna 1806 wels. es iyo mamluqebis 

ori eTnikuri jgufis (balkanuris da kavkasiuris) ostaturad dapi­

rispireba. ali sakmaod Wkviani da veragi aRmoCnda da man moaxerxa 

dinastiis daarseba, romelmac 1952 wlamde gastana. magram im dros jer 

kidev mamluqebs ekavaT egviptis didi nawili, zemo egviptis CaTvliT. 

muhamed ali ki cdilobda daepyro isini, magram sulTnis armia 

daufinansebeli da demoralizebuli iyo. stambolma gadawyvita, kidev 

erTxel eRiarebina mamluqebi da gamoacxades maTze amnistia. sulTnis 

warmomadgenlebi Sexvdnen mamluqebs aleqsandriaSi 1806 wels, magram 

1 

hursidi ganagrZobda Tavis karieras serbiasa da bosniaSi. 1809 wels 

serbiaSi man CaaxSo petroviCis ajanyeba, Semdeg obrenoviCis  Petrović, 

Obrenović  da kvlav aiRo belgradi 1813 wels. 1812 wels igi daniSnes did 

vezirad (premier­ministri) da es posti ekava 1815 wlamde. 1820 wels is 

daniSnes peloponeses mmarTvelad, sadac ajanyebis CaxCobis da mSvidobis 

damyarebis realur Sanss miaRwia, magram yvelaferi CaiSala, rodesac 

SuriT savse sulTnis sxva ministrebma qonebis qurdoba daabrales da 

Seuracxyofilma hursidma Tavis marTlebas TviTmkvleloba arCia.

---