Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

588

legionis kavaleri; 1838 wels gardaicvala melunSi. napoleonis Semdeg, 

restavraciis dros mamluqebis winaaRmdeg represiebi ganaxorcielda, 

maT Soris 1815 wels tragikuli incindenti moxda marselSi, rodesac 

ramdenime aTeuli mamluqi da maTi ojaxebi, bavSvebisa da qalebis 

CaTvliT, portSi elodebodnen transports, raTa gamgzavrebuliyvnen 

ukan egvipteSi, da iyvnen daxocilni. 

napoleonis italiuri aristokratuli ojaxi korsikaSi me-16 

saukuneSi dasaxlda, rodesac toskaniidan Camovidnen. zogi avtoris 

mixedviT, misi ojaxi toskanaSi trapizonidan gadmosaxlda, qalaqidan 

TurqeTis teritoriaze, saqarTvelos mezobel qveynidan, visTanac 

saqarTvelos mWidro kavSirebi hqonda, saqarTvelos proteqtoratis 

qveS daarsda da arsebobda (me­12 saukune). SesaZlebelia amiT aixsneba 

napoleonis samxreTuli `aziuri~ Tvisebebi da interesi, romelsac 

is iCenda kavkasiuri warmoSobis mamluqebisadmi. qarTuli wyaroebis 

mixedviT, misi saukeTeso generlis ioakim miuratis Joachim  Murat vaJma 

axilma  Achille  Murat  (gard.  1847 w.)  colad 

SeirTo megreli princesa dadiani, 

cxovrobda saqarTveloSi da gardaicvala 

zugdidSi, sadac axla aris misi muzeumi, 

romelsac misi naTesavi zedamxedvelobs, 

napoleonis pi rad nivTebTan da napoleonis 

sikvdilis Semdgom niRabTan erTad. xolo 

vikipediis monacemebiT, axili colTan 

erTad ame 

ri 

kaSi, floridaSi cxovrobda 

da iq aris dasaf 

lavebuli. kidev ufro 

naklebad savaraudoa, rom miurati, somxuri 

wyaroebis mixedviT, somxurad saubrobda. 

adgilobrivi legen dis mixedviT, napoleonis 

egvipteSi kampa n iis dros, mamluqi rustami 

daiWra da somxurad yviroda da amiT miiqcia miuratis yuradReba. 

miuratma igi napoleonTan miiy vana da is misi piradi mcveli gaxda. 

Tumca rustamis Roustam piradi Canawerebi sxva ambavs gviyveba. 

rustami Tavis wignSi `napoleonis mamluqi~ `Mamluk  of  Napoleon~ wers, 

rom daibada TbilisSi 1780 wels. igi ambobs, rom misi mama daibada 

somxur sofel aperkanSi Aperkan da deda ki TbilisSi, amitom man icoda 

orive ena, somxuric da qarTulic. man Tavis das uwoda yvelaze lamazi 

mTels saqarTveloSi. bavSvobaSi misi ojaxi gadavida somxeTis sofel 

SuSaSi (yarabaRi) Shusha (Karabagh) da monawileoba miiRes sparselebTan 

omSi. igi daiWires TaTrebma da gaamgzavres kizliaris gavliT yirimSi, 

mogvianebiT ki konstantinopolSi, sadac is iyida qarTvelma sala 

beim, romelic qarTulad esaubreboda mas. 15 wlis asakSi, gadawyvita 

---

589

gamxdariyo mamluqi, magram es rom momxdariyo, unda yofiliyo 

qarTveli an megreli mamluqi, an, sul mcire, somexi mainc, radgan 

rustamis azriT, somxebic kargi meomrebi iyvnen. man winadaicviTa da 

gaemgzavra meqaSi sala beisTan erTad. ukana gzaze isini SeuerTdnen 

qarTvel murads da ibrahim beis Mourad  and  Ibrahim  Beys  piramidebis did 

brZolaSi napoleonis winaaRmdeg. brZola waages, magram male mSvidoba 

damyarda frang generlebsa da qarTvel beis Soris. sala beis megobari 

Seix el beqri Sheikh  El  Bekri daexmara rustams, qristianad dabadebuls, 

raTa daewyo frangebTan msaxuri. rodesac napoleonma gadawyvita 

parizSi dabruneba, Seix el beqrim SesTavaza ori qarTveli – rustami da 

ali. rustami napoleons Turquli saxeliT gaecno, magram man daiCema, 

rom qarTuli saxeli unda etarebina – rostomi. napoleonma ubrZana mis 

karTan daeZina da misi piradi mcveli yofiliyo. ali SedarebiT uiRblo 

aRmoCnda, igi gauSves JozefinasTan fontenbloSi, sadac daabrales 

xasiaTis `sixiste~ (ar iqneboda gasakviri frangi dedoflis karze) da 

gaaTavisufles samsaxuridan ramdenime TveSi.

rustami imperators Tan axlda yvela kampaniis dros prusiaSi, 

poloneTSi, italiasa da ruseTSi. frangi gogos colis SerTvisTvis 

mas napoleonis piradi nebarTvis aReba mouwia, radgan franguli 

administracia jvars ar werda. mas mtkiceba uwevda, rom `is aris 

qarTveli; da qarTvelebi qristianebi arian~. tilzitSi Tilsit, sadac 

napoleonma gamarTa molaparakebebi ruseTis mefe aleqsandresTan, 

ruseTis mefe Zalzed moxibla napoleonis gvardiis, maT Soris 

mamluqebis paradma. sxdomis Semdeg, wveulebis dros, napoleonma uTxra 

mefe aleqsandres: `SesaZloa rustami Tqveni qveSevrdomi yofiliyo~. 

rusi mefe gaocda. `diax~, ganagrZo napoleonma, `is saqarTvelodanaa 

da qarTvelebi Tqveni qveSevrdomebi arian~. restavraciis mere, 

rogorc yvela mamluqma, rustamma dakarga yvela pozicia da usaxelod 

gardaicvala frangi colis saxlSi.

qarTvelebi iranSi

qarTvelebis samsaxuri Sahis jarSi daiwyo Sah Tamaz I­is me­

fobis dros (Tamaz I)  Tahmasb  I (Tamaz  I) (1534­76 ww.). iranSi mcxovrebi 

Tanamedrove qarTvelebi arian im 200 000 adamianis STamomavlebi, romlebic 

sefevidma Sah abas I­ma Abbas gamodevna qarTl­kaxeTidan 1614 da 1617 ww­Si.

iranSi cnobili iyo oTxi qarTuli ojaxi (klani): baraTaSvili, 

saakaZe, undilaZe da mirimaniZe Baratashvili,  Saakadze,  Undiladze  and 

Mirimanidze da isini iranis literaturaSi moixseniebodnen, rogorc 

gurji – qarTveli.

---

590

qarTveli meomari

rostom mefe (xosro mirza)

giorgi saakaZe

alaverdi xan undilaZe  Allahverd  Khan  Undiladze (gardaicvala 1613 

w.) iyo qarTuli warmoSobis iraneli samxedro meTauri da saxelmwifo 

moRvawe, romelmac `mona~ jariskacidan maRal rangamde miaRwia 

sefevidebis  Safavid saxelmwifoSi. igi daibada qarTvel qristianad, 

daiWires da miiRo islami. 1586 wels alaverdi xanma moawyo SeTqmuleba 

Sah a basis sasargeblod. Sedegad, igi daniSnes farsis provinciis 

mmarTvelad, aseve isfahanis, sefevidebis dedaqalaqis, gulamis armiis 

meTaurad. es iyo specialuri samxedro struqtura, romelic Sedgebida 

qarTvelebis, somxebis, Cerqezi qristianebisgan, romelic abasma Seqmna 

Turq yizilbaSebis Zalis sapirwoned (r.m. saoriR. M. Saory `sefevidebis 

sparseTi~, islamis kembrijis istoria, 1970 w., gv. 419). alaverd xanma 

mokla imdenad bevri yizilbaSi, rom Sah abasma mouwoda Seemcirebina 

mkvlelobebi. hiroTake maeda Hirotake  Maeda, iaponeli mkvlevari, wignSi 

`oTxi gulamis ojaxis eTno­socialuri foni sefevidTa iranSi~ wers, 

rom Sah abas I alaverds `mamas~ uwodebda. xSirad ityoda, `sparseTi me 

memorCileba, me ki undilaZes vemorCilebio~.

1598 wels alaverd xanis sardlobiT herati ganTavisuflda 

uzbekebis aTwliani mmarTvelobisgan da alaverd xani Sahis Semdeg 

sparseTis imperiis yvelaze Zlevamosili kaci gaxda. 1600 wlidan, ser 

robert Sirlis Sir  Robert  Sherley konsultaciebiT, man reorganizacia 

gaukeTa armias da gaaZliera gulamis jari 4000­dan  25000 kacamde (l. 

belani L. Bellan, Sah abas I, parizi, 1932, 111 gv.). alaverd xanis meTaurobiT 

sparseTis armiam warmatebuli kampania awarmoa 1601­1602 ww­Si, rodesac 

portugalia sparseTis yuredan gaaZeves da daipyres bahreini 1602 

wels, romelic portugaliis xelSi iyo 1516­17 wlebidan. 1603­12 wlebSi 

gansakuTrebiT gamoiCina Tavi osmaleTTan omSi. aris cnobebi, rom Sahma 

ramdenjerme mouxmo saqarTvelos winaaRmdeg brZolaSi moanawileobis 

---