Microsoft Word L'Amor div\355 en la creaci\363. doc
Yüklə 0,49 Mb. Pdf görüntüsü
|
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
(
Després d'una nova evocació dels seus sofriments) ...i jo, totes aquestes coses, prou que les sabia. Vaig consentir-hi, sí, a equivocar-me, no ho negaré pas. Els mortals, vaig ajudar-los, i sols n'he tret sofrences. No creia pas, però, havè’n de pagar un preu com aquest ni, tot eixarreït, dalt d’aquest cim, tenir de premi el desert d'aquests munts.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Guaita l'espectacle: aquest amic de Zeus, que el va ajudar a establir la seva reialesa, sota quins turments fa que es doblegui. ( Oceà) --Res hi ha millor que voler el bé d'altri fins al punt de semblar insensat. (
Prom.) --Sóc jo qui dec semblar estar en aquest error. (
Oceà) --Tu, Prometeu, és un ensenyament el teu malastre.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . --Un pensament em rosega el cor, veient com m'han ultratjat. D’aquests déus nous, emperò, els seus privilegis, ¿qui, si no jo sol, els ha determinats?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ...Les desgràcies dels mortals, escolteu-les, i escolteu com, a ells que res no sabien de bon començ, els he ficat a dins l'esperit i l’ús de la saviesa. Ho diré, no pas per blasmar-los gens, els homes, ans per mostrar el que hi hagué de bondat en els meus dons. Ells, que, al començament, quan hi veien hi veien endebades, hi sentien sens sentir i, semblants a les formes dels somnis, tota la seva vida tot ho barrejaven amb l'atzar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tots aquests invents, vaig trobar-los, malaurat que sóc, per als mortals; i cap saviesa tinc que pugui
de la tortura ara present alliberar-me. (
Cor) --Pateixes una dolorosa humiliació. Caigut de la teva saviesa, divagues, com si a la malaltia un mal metge sucumbís. Has perdut coratge, i no ets capaç, tot sol, de trobar per quins remeis podè’t guarir.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . --Aprèn-ho tot de cop, amb un sol mot: les arts dels mortals, totes, vénen de Prometeu. (
Cor) --Si vols ser útil als mortals fora mesura, no per això et desentenguis del teu malastre, que bé espero que, fora d'aquests nusos, vindrà dia, que, lliure, no li seràs inferior, a Zeus, en poder.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (
Cor) --Sense tremolar davant de Zeus, fent com vols, massa els veneres, els mortals, Prometeu.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (
Prom.) --El donador del foc als mortals, ve-te’l: Prometeu. (
Io) --Oh tu, socors universal aparegut als mortals, malaurat Prometeu. ¿Per quin motiu així pateixes? ( Prom.) --Acabo de posà-hi fi, a planye'm de les penes. ( Io) --Fes-me doncs aquesta gràcia. ( Prom.) --Digues quina. Pots fer-me qualsevol pregunta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
(
Prom.) --En realitat, davant meu, poc n'hi tinc, de terme als meus turments, fins que Zeus caigui del poder reial. ( Io) --¿És possible doncs que Zeus en caigui, del poder? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Prom.) –T’ho pots prendre com una realitat. (
Io) --¿I qui serà que el despulli de la seva autoritat? (
Prom.) --Ell mateix, serà, per ell i pels seus intents buits de saviesa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Farà un casament tal que en quedarà ben fart.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L'esposa li durà al món un fill més fort que el pare. ( Io) --¿Res no hi ha que pugui estalviar-li aquesta sort? ( Prom.) --No, no res, fora de mi, deslliurat de les cadenes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . (
Prom.) --Sí, és un fet, deixen de ser mots. La terra s'ha estremit. Sota terra brama l'eco per respondre al tro, a les ratlles espurnants del llamp de foc; als remolins, la pols volta que volta; salten, les brises, els vents, tots, els uns contra dels altres; una guerra de vents s'ha declarat. Hi ha una barreja del cel i de la mar. Aquí hi ha en contra meu una tempesta de Zeus. Duent el terror, avança visible. Oh mare meva i la teva santedat, oh per a tots cel, pel qual gira la claror comuna, ¿les veieu, les injustícies que pateixo?
Ha tingut pietat i amb ell no n'han tingut. Antígona diu també, en Sòfocles, que havent exercit la pietat pateix un tracte impietós. Els grecs van ser obsedits pel pensament que feia plorar un sant de l'Edat Mitjana, el pensament que l'Amor no és estimat. El vocabulari d'aquesta tragèdia presenta moltes estranyeses, tot de mots rars que, sens dubte, són mots de doble sentit de què no en tenim la clau. La clau devia ser a la litúrgia dels Misteris. Pel que fa als mots πόρος i µηχανή, que surten sens parar i que, ací i a les altres obres en què apareixen, deuen fer al.lusió a aquesta litúrgia, vegeu més amunt. Algunes al.lusions probables a la tragèdia d'Èsquil, o a una deu comuna, en el Banquet de Plató, han estat assemyalades més amunt. Prometeu no té abric, exposat a les injúries de l'aire. L'Amor tampoc. Prometeu ha pres de cacera la deu del foc. L'Amor és un caçador temible. Prometeu és un metge que no pot trobar remei per a ell. L'Amor és un metge que guareix el mal que nega a l'home la felicitat suprema. L'Amor és hàbil a trobar els remeis. N'hi ha d'altres, encara, d'acostaments a fer. Però, sobretot, l'Amor no exerceix ni pateix coerció. Les relacions de Prometeu amb Zeus són d'aquesta espècie, contràriament al que podrien fer creure els claus i les cadenes, són del tipus indicat per construccions gramaticals com: ‘εκόνθ΄ ‘εκόντι΄ σπεύδων σπεύδοντι. Plató diu, també ell: ‘ εκών ‘εκόντι . Yüklə 0,49 Mb. Dostları ilə paylaş:
|