Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

140

Tavis provinciebs gamdidrebuliyvnen, Tundac amis gamo mteri 

gamdidrebuliyo.

xorcieldeboda mxolod adgilobrivi agraruli proeqtebi. saf­

rangeTis konsuls, Sevalier de gambas Chevalier de Gamba, mieniWa koncesia 

imereTis tyis resursebze da bambis plantaciebis moSenebaze. man 

gamosca wigni: `mogzauroba samxreT ruseTsa da kavkasiaSi 1820­24 ww­Si~ 

`Travel  in  South  Russia  and  Caucasus  in  1820­24~ mdidruli ilustraciebiT. 

mTlianad ruseTSi protestanti germanelebis Casaxlebis politikis 

farglebSi  1818 wels 500 glexis ojaxi gadmosaxlda vuterbergidan 

saqarTveloSi. kaxeTSi viTardeboda abreSumisa da Rvinis warmoeba, 

riTic es provincia yovelTvis saxelganTqmuli iyo.

araswori iqneba, rom vifiqroT, TiTqos ruseTi saqarTvelos 

kolonizaciiT finansur sargebels naxulobda. 1825 wels misi 

mTliani Semosavali qveynidan Seadgenda 580  000 rubls, rac ver 

dafaravda adgilobrivi rusuli garnizonebisa da administraciis 

xarjebs. saqarTvelos okupacia ruseTis biujetis mniSvnelovan 

xarjs warmoadgenda. 1811 wels, magaliTad, 1 milioni vercxlis rubli 

daixarja jarsa da momsaxure personalze. magram mainc, qveynis 

strategiuli Rirebulebis gadaWarbeba SeuZlebeli iyo.

CrdiloeT kavkasiaSi kvlav mZime mdgomareoba iyo. kavkasia iyo 

hidrasaviT mravalTaviani, xolo ermolovi aSkarad ar iyo herkulesi. 

CeCnebi sasowarkveTilebaSi Cavardnen, rodesac dainaxes ermolovis 

sisastike da 1824 wels saboloo sayovelTao aSkara ajanyeba wamoiwyes. 

amboxebulma daxoces, vinc rusebTan TanamSromlobda da uaxloesi 

rusuli cixesimagreebi daarbies, mokles ori generali – grekovi da 

lisanieviCi  Grekoff  and  Lissanievitch.

grozno  1818 wels aSenda da 6 wlis Semdeg brZolebis epicentri 

gaxda. ermolovi sastikad daemuqra, rom `daangrevda aulebs, 

CamoaxCobda mZevlebs da amoxocavda bavSvsa Tu qals~. imperatori 

Zalzed SeSfoTebuli iyo viTarebiT CeCneTSi da 1825 wlis agvistoSi 

ermolovs werda, rom kavkasiaSi 60  000 SeiaraRebuli jariskaci iyo, da 

imedovnebda, rom es sakmarisi iqneboda wesrigis aRsadgenad. wesrigi 

CeCneTSi samagaliTo sisastikiT aRdga. generalma dvidovma Dvueedoff 

Seipyro bevri CeCeni qali da erT rublad yidda maT.

magram 1825 wlis dekemberSi ermolovis kariera da bedi fatalurad 

Setrialda. mefe aleqsandre I moulodnelad gardaicvala 1825 wels 

taganrogSi (wyaroebi aRniSnaven, rom sinamdvileSi is berad aRikveca 

da cimbirSi cxovrobda asketurad). daiwyo Sida intrigebi, Tu vin 

iqneboda Semdegi mefe – didi mTavari konstantine, poloneTis 

liberaluri mmarTveli, Tu reqcioneri nikolozi. 

---

141

im periodSi, 1812­14 ww. omis Semdeg evropidan dabrunebul ar­

miaSi, romelmac dainaxa civilizebuli qveynebis cxovrebis wesi, rus 

oficrebSi gavrcelda liberalizmi. daiwyo umarTavi procesebi. 

qveyanaSi reformebi iyo saWiro, konstitucias unda SeezRuda abso­

lutizmis despotizmi. 1821 wlidan rusul armiaSi aikrZala yvela 

saidumlo organizacia da masonuri loJebi, magram gvian iyo. 1825 wlis 

26 dekembers, rodesac mimdinareobda imperator nikoloz I­sTvis ficis 

dadeba,  2000 gvardieli jariskaci peterburgSi senatis SenobasTan 

yviroda `konstantine da konstitucia~ `Constantine  and  Constitution~ 

(jaris kacebs egonaT, rom `konstitucia~ niSnavda konstantines colis 

saxels). peterburgis samxedro mmarTveli mokluli iyo. am ajanyebis 

da 

marcxebis erT­erTi ZiriTadi mizezi, garda saerTo masebis 

gaunaTleblobisa, iyo is, rom revoluciis momavali `diqtatori~, 

Tava di  trubeckoi  Prince  Trubetskoy, frimasoni

1

, sami saTnoebis loJis 

Lodge  of  the  Three  Virtues wevri, CrdiloeT sazogadoebis Northern  Society 

erT­erTi damaarsebeli da lideri, qarTveli Tavadis, aleqsandre 

gruzinskis  Alexander  Gruzinsky qaliSvilis vaJi, ar gamocxadda moedanze. 

igi daimala avstria­ungreTis despanis saxlSi, romelic misi naTesavi 

iyo da sadac igi daapatimres. 

dekabristebTan kavSiris gamoZiebis Sedegad gamovlinda Zalzed 

cnobili pirovnebebis saxelebi, romelTa Sorisac iyo ermolovi. garda 

amisa, man Secdoma dauSva da pirvelad konstantine gamoacxada mefed. 

Secdoma saswrafod gamoaswora, magram eWvebi dabada. dekabristi 

kuxelbekeri  Kukhelbecker Tbilad ixsenebda, rom ermolovTan bevri 

1

  saintereso, rom masonuri loJis erT­erTi damaarsebeli cimbirSi iyo 

sibirskSi dabadebuli da gazrdili qarTveli baraTaevi (baraTaSvili) 

M.  P.  Barataev (Baratashvili), romelmac moixveWa codna evropis samxedro 

kampaniis dros 1806­7 wlebSi. is dakavSirebuli iyo ucxoel masonebTan da 

axlo urTierToba hqonda dekabristebTan. Tumca dekabristebis gegmebi 

erovnuli umciresobebis mimarT Zalzed sastiki da martivi iyo: maTi 

rusifikacia an ganadgureba. 1825 wels baraTaSvili daapatimres, magram 3 

kviraSi gaaTavisufles. 1844 wels igi saqarTveloSi msaxurobda da gamosca 

Zalzed saintereso publikacia: `numizmatikuri faqtebi saqarTvelos 

samefos Sesaxeb~ `Numismatic facts of Georgian Kingdom~. es iseTi mniSvnelovani 

naSromi aRmoCnda, rom igi airCies safrangeTis mecnierebaTa akademiis 

wevrad  French  Academy  of  Science. gasakviria, magram aseTi aRiareba ruseTis 

imperiul akademiaSi arc erTs ar miuRwevia. amasTanave igi gaxda berlinisa 

da kopenhagenis akademiebis wevri. man miiRo prusiis, holandiisa da sxva 

monarqebisgan oqros medali. ruseTSi igi airCies ara marto akademiis, 

aramed samxatvro akademiis wevradac. misi koleqcia inaxeboda sibirskSi 

(sadac daibada da swavlobda lenini), mis patara pirad muzeumSi.

---