Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

129

generali gardani, cdilobda aecilebina Sahis Sexvedra inglisel 

ataSeebTan, magram inglisuri mdidruli qrTami (erT­erTi uzarmazari 

brilianti saCuqrad) iranel didebulebze Zalzed did STabeWdilebas 

axdenda, revolucioneruli ideologiis frangebisgan gansxvavebiT, 

romlebic Cveulebrivad icvamdnen, ver itandnen absolutizms da raime 

saxis qrTams. garda amisa, indoeTTan vaWroba, sadac inglisi mTavari 

Zala iyo, iranisTvis Zalzed momgebiani iyo. 

elCi malkolmis mixedviT, `sparseTis mefe usmenda bonapartes 

molaparakebebs im imediT, rom saSualebas miscemda aRedgina 

saqarTvelo~, magram amas mohyva napoleonis evropaSi warumatebloba. 

150 specialistisgan Semdgarma safrangeTis delegaciam sabolood 

datova irani.

axla inglisma daiwyo iranis armiis gawvrTna da malkolma Semoitana 

indoeTidan didi raodenobiT zarbaznebi da tyvia­wamali. ingliseli 

specialistebi akritikebdnen franguli warmoebis zarbaznebs da 

brZanes maTi ganadgureba. Tavidan zarbaznebi SemohqondaT indoeTidan, 

magram mogvianebiT bombeidan mivlinebulma specialistebma aRadgines 

fabieris qarxana da yovel wels adnobdnen 50 qvemexs. 

ucxolebTan kavSiri iranSi aleqsandre batoniSvilze, mefe erekle 

II­s vaJze, iyo mindobili, xolo TurqeTSi imereTidan emigrirebul 

mefe solomonze. aleqsandre ar iyo winaaRmdegi qristiani evropuli 

mimarTulebisa, magram ewinaaRmdegeboda ruseTis usamarTlobas, 

romelTac daarRvies georgievskis traqtati da misi mamis samefo 

ojaxi gaanadgures. aleqsandre ase aRwera Tanamedrove britanelma 

mogzaurma – `ufliswuli, romlis damoukideblobisadmi miswrafebuli 

suli mTlianad ewinaaRmdegeboda ruseTTan kavSirs~. mogvianebiT, 

rodesac igi gardaicvala 1844 wels 74 wlis asakSi, dakrZales 

qristianul taZarSi TeiranTan axlos. misi qaliSvili misTxovda rus 

dezertirs, samson miakincevs, Sahis piradi dacvis ufross, da maTi 

vaJi da aleqsandres SviliSvili, iyo Sahis piradi adiutanti. 

imereTis mefe solomon II TurqeTSi 1810 wels moxvda mas Semdeg, 

rac ruseTma ultimatumi wauyena, rom mas imereTis qalaq quTaisSi 

unda ecxovra TiTqmis SidatyveobaSi ruseTis zedamxedvelobis 

qveS. mefem uari ganacxada, magram male igi daatyveves da TbilisSi 

gaamgzavres. ramdenime kviraSi man SeZlo gaqceva da Tavi TurqeTs 

Seafara. mefe solomoni daxmarebas sTxovda ara marto TurqeTis 

sulTans, aramed iranis Sahsac da napoleon bonapartsac. solomoni 

1811 wels safrangeTis imperators werda, rom moskovis mefem igi 

usamarTlod da aralegalurad moacila Tavis samefos: `SeiZleba, 

Tqveno udidebulesobav Tqvens saxels davumato aziis imperatori! 

---

130

SeiZleba Tqven keTili ineboT da gamanTavisufloT me, milionobiT 

qristianTan erTad, moskovis umowyalo imperatorisagan!~. magram 

ise Semotrialda yvelaferi, rom napoleons sakuTari didi armiis 

gadarCenac ki ar SeeZlo. Zalebis aRdgenis gareSe, gadasaxlebaSi myofi 

solomoni daiRupa 1815 wels da dakrZales trapizonSi wm. gregoris 

saxelobis taZarSi.

ruseTi nabij­nabij aerTianebda saqarTvelos teritoriebs. 1803 

wels samegrelo (dadiani­Ciqovanis dinastia), 1811 wels rusebma 

Seipyres guriis mmarTveli mamia gurieli. 

ruseTis jaris kavkasiaSi gamoCenisas (flotis ararsebobis pi­

robebSi sanapiro gza rusebisaTvis daketili iyo, vinaidan mtruli 

tomebiT iyo dasaxlebuli da amierkavkasiaSi mxolod vladikavkazis 

mTebidan gadmodiodnen), qarTl­kaxeTis 1801 da samegrelos 1803 wels 

ruseTis mier aneqsiis Semdeg afxazeTis mmarTveli qeleS axmed­bei 

Kelesh  Ahmed­Bey SeSfoTda. TurqeTma mas 2 saukunis ganmavlobaSi 

okupirebuli soxumis cixesimagre gadasca da piradi dacva dauniSna. 

magram misma ufrosma vaJma aslan­beim Aslan­Bey mokla mama 1809 wels, 

male damarcxda ruseTTan, dakarga soxumi da gaiqca TurqeTSi. 

1810 wlis agvistoSi ruseTis floti, kapitan dodtis meTaurobiT, 

sebastopolidan wavida da dabomba soxumi. soxumi da afxazeTi 

aneqsirebuli iyo rusebis mier 1810 wels. safar ali bei (konversiis 

Semdeg ServaSiZe/CaCba)  Safar  Ali  Bey (Shervashidze/Chachba) afxazeTis 

mTavari, Sevida ruseTis mfarvelobaSi. yvela proTurquli Tavadebi 

amoxocili iyvnen (Sirokoradi, 2009 weli)

1

. 

1

  ServaSiZis ambavs gagrZeleba aqvs. 1855 wlis yirimis omis ganmavlobaSi Turqi 

generli omar faSa (eTnikurad marTl madi debeli serbi an xorvati, aseve 

iCemebda qarTvelobas) 20  000­kacian razmTan erTad britanuli flotiT 

gaemgzavra yiri midan baTumsa da soxumSi. adgilobrivma rusma generalma 

mixeil ServaSiZem saswrafod airCia TurqeTis mxare da islami miiRo. 

yirimis omis Semdeg ServaSiZe Seiwyala mefe aleqsandre II­m, magram 1864 

wels mefem jarebi Seiyvana afxazeTSi da moaxdina misi aneqsireba. mTavari 

ServaSiZe daapatimres da SidapatimrobiT tradiciulad gadaasaxles 

voroneJSi, sadac igi, yvelasaTvis ucnobi, gardaicvala. Tumca ServaSiZis 

sxva warmomadgenlebi agrZelebdnen ruseTis mefis samsaxurSi yofnas. erT­

erTi maTgani, giorgi ServaSiZe daniSnuli iyo Tbilisis gubernatorad. 

1898 wels igi gagzavnil iqna peterburgSi, sadac msaxurobda imperatrica 

maria fiodorovnas samefo karze. garkveuli drois ganmavlobaSi igi misi 

morganuli meuRlec ki iyo (rusi mefe aleqsandre III­s qvrivTan). 

   

Tumca afxazeTi aneqsirebuli iyo 1864 wels, 1877­78 wlebSic ki, ruseT­

TurqeTis omSi, muslimi afxazebi (qristiani megrelebisgan gansxvavebiT) 

ibrZodnen rusebis winaaRmdeg da TiTqmis mTlianad gadasaxlebulni 

---

131

kavkasiis fronti napoleonTan omis dros

kavkasiis axal general­gubernatorad dainiSna markus filip pau­

luCi Marquis Philip Paulucci, romelic gadmovida safrangeTis samsaxuridan. 

kavkasiaSi situacia Zalzed daZabuli iyo. samwuxarod, ruseTis 

saqarTveloSi yofnis pirvel wlebSi mosaxleobis damo 

kidebuleba 

ruseTis mimarT, rogorc gamanTavisuflebelisadmi, Zalzed Seicvala. 

kaxeTis sofel axmetas glexebi ajanydnen. TianeTSi rus oficers 

brali dasdes qarTvel qalze ZaladobaSi da masTan erTad myof 

kacebTan erTad nawilebad akuwes. aseve dedaqalaq TbilisSic daiwyo 

problemebi da Tavadma orbelianma gaafrTxila gubernatori pauluCi, 

rom pasuxs ver agebda qalaqis usafrTxoebaze. osebic ajanydnen. 

kaxelebma gansakuTrebuli sisastikiT daxoces siRnaRis garnizoni da 

alya Semoartyes kaxeTis dedaqalaqs Telavs. pauluCis ultimatumze 

ajanyebulebma ganacxades: `Cven viciT, Tu ramdenad cotani varT 

rusebTan SedarebiT da rogor SeuZlebelia maTi damarcxeba. amas 

gvirCevnia saerTod gagvJliton. Cven veZebdiT daxmarebas rusebTan da 

RmerTis wyalobiT miviReT kidec, magram misi msaxurebis sisastikem da 

usamarTlobam Cveni moTminebis fiala aRavso. Cven didxans viTmendiT!~ 

meamboxeebi rusebma daamarcxes, maTi lideri Tavadi qabulovi Seipyres 

da ruseTSi gagzavnes. 

1811 wels mxolod bedisweram gadaarCina qristianuli kavkasia. 

safrTxe ufro didi iyo, vidre odesme. TurqeTisa da sparseTis mmar­

Tvelebma, inglisis miTiTebebiT, mzadyofna gamoacxades, erTob 

livi 

SetevisTvis ruseTze, qarTveli qristianebis ajanyebis `mxardaWeris~ 

mizniT. TurqeTis jarSi monawileobda solomoni da iranis jarSi – 

aleqsandre. sparseTisa da TurqeTis jarebi erTmaneTs brZolis win 

Sexvdnen. magram saswauli moxda. misalmebis aRlumSi monawile qurTma, 

romelsac sZulda Turqebi (es dRemde asea), gverdze mdgom erzerumis 

serakirs (meTaurs) iaraRi daacala. isedac daZabuli sunitur­Siituri 

dapirispireba mkveTrad gaZlierda. 

gacilebiT mZime brZolebi mimdinareobda sazRvrebze. 1811­12 

wlebSi pauluCis generlebi kotliarovski da orbeliani General  Kotlia-

revsky  with  Prince  Orbeliani ramdenjerme SeebrZolen abas mirzas, Sahis 

vaJs, axalcixeSi, axalqalaqSi, daRestanSi, erevanSi da a.S. 1812 wels 

abas mirzam moaxerxa, maiori djinis Major  Djini meTaurobiT rusebis 

iyvnen TurqeTis teritoriaze (muxajiroba). Cerqezebisa da CrdiloeT 

kavkasiis tomebisgan gansxvavebiT, romelTagan erT milionamde adamiani 

daiRupa, afxazebi gadarCnen giorgi ServaSiZesa da misi meuRlis maria 

fiodorovnas, ruseTis imperatoris qvrivis, piradi Txovnis Sedegad.

---