Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

145

quCebSi sami dRis ganmavlobaSi aTries. puSkini

1

 Sexvda glexebs, 

romelTac griboedovis sxeuli TbilisSi gadmoasvenes, romelic misi 

meuRlis gverdiT dakrZales TbilisSi, erovnul panTeonSi. 37 rusidan 

mxolod erTi gadarCa, romelic daimala da paskeviCs yvelaferi mouyva. 

rusebma iranis Sahisgan patiebis TxovniT msoflioSi yvelaze didi 

brilianti miiRes

2

.

paskeviCma myisierad es ambavi britanelebs daabrala. magram 

gadarCenili mdivnis moxsenebis mixedviT, yvela im daskvnamde mivida, 

rom mizezi griboedovis utaqto gadawyvetileba iyo. marTlac, bri ta­

neTis diplomatiis moqceva am incidentSi keTilganwyobilad CaiTvala 

ruseTis oficialuri politikiT. mkvlelobis Semdeg makdo 

naldi 

paskeviCs swerda: `sawyali madam griboedova itanjeba SesaniSnavi da 

erTguli qmris dakargviT. magram axla is CvenTan cxovrobs da Tqveno 

aRmatebulebav, garwmunebT Tqven da mis mSoblebs, rom is iRebs 

saTanado yuradRebas da srulebiT usafrTxod aris~.

1920 wlis saomari gegma TurqeTis winaaRmdeg CaiSala. imperatori 

sTxovda galaSqrebas Tavrizis an Teiranis mimarTulebiT, magram 

paskeviCi imperators werda, erTdroulad TurqeTisa da iranis winaaR­

mdeg omis wamowyebis SeuZleblobaze. moulodnelad aWarlebi, 15 aTasi 

kacis raodenobiT, gamoCndnen axalcixesTan. maT dablokes rusebis 

garnizoni qalaqis cixesimagreSi, xolo qalaqi gaZarcves da gaiqcnen. 

gegmis ganxorcieleba gvian zafxulSi daiwyo da 1829 wlis ivnisSi 

paskeviCma wamoiwyo laSqroba TurqeTis erzerumisken. rogorc 

1

 1829 wels puSkini kavkasiaSi ewvia paskeviCis jars, romelic erevans iRebda. 

man gamoaqveyna Tavisi leqsebi da moTxroba `mogzauroba arzrumSi~, magram 

ZiriTadad is iyo specialuri samxedro­sadazvervo misia. amiT aixsneba, 

rom misi megobroba dekabristebTan aranairad ar aisaxa uaryofiTad 

mis karieraze. aseTive specialuri agenti iyo misi kolega griboedovi. 

ruseTis centraluri televizia dResac aCvenebs griboedovis saflavs 

sxva adgilas da ara TbilisSi, sadac is ubralod ar dabrunda. 

2

  rodesac TiTqmis imave dros iranis elCi iyo mokluli britaneTis indoeTSi 

da britaneTma Sahs Zvirfasi saCuqrebiT bodiSi mouxada, gakvirvebulma 

Sahma upasuxa, rom aseTi SesaniSnavi saCuqrebis Semdeg britanelebs 

SeeZloT moeklaT imdeni iraneli, ramdensac moisurvebdnen. marTlac, 

incidenti Zalzed SemTxveviTi iyo. iranis elCi didi pativiT miiRes da mas 

200 adgilobrivi msroleli icavda. erT jariskacs SemTxveviT gauvarda 

tyvia da mas iqve sikvdiliT dasjas upirebdnen. iranelebi cdilobdnen 

daecvaT sawyali jariskaci da sTxovdnen, rom epatiebinaT misTvis, magram 

radgan ar icodnen ena, yvelaferi qaosiT dasrulda, rodesac kidev erTma 

SemTxveviTma tyviam elCi mokla.

---

146

dagegmili iyo, jari 18  000 kacisa da 70 zarbaznisgan Sedgeboda. 

qalaqis SesasvlelTan brZola moxda. axlad Camoyalibebuli muslimTa 

kavaleria mamacurad ibrZoda da erTmorwmuneebi ise gaanadgures, rom 

rusebs uZneldebodaT tyveebis ayvana. am brZolis Semdeg anatoliis 

dedaqalaqi erzerumi Erzurum brZolis gareSe danebda. qalaqis 

farglebSi, sul cota 5 saukunis manZilze, bizantiis Semdeg, aravis 

daunaxavs qristiani jariskaci. maT Soris, vinc triumfiT Sevida 

qalaqSi, iyo poeti puSkini. baiburti da yarsi Baiburt  and  Kars sivasken 

Sivas mimaval gzaze aiRes. magram SemaSfoTebeli axali ambebis gamo, 

rom erTiandeboda mtrebis Zalebi jaris zurgSi, paskeviCi iZulebuli 

iyo, uari eTqva Semdgom gadaadgilebaze, gansakuTrebiT trapizonisken 

Trebizond, radgan imedi ar hqonda, rom mougebda meomar lazebs.

TurqebTan adrianoplis SeTanxmebis Treaty of Adrianople mixedviT, 1829 

wlis seqtemberSi, awyuris, axalqalaqis da axalcixis Adsquri, Akhalkalaki, 

Akhaltsikhe cixesimagreebi, aseve foTisa da anapis Poti  and  Anapa portebi, 

ruseTis mflobelobaSi gadavida. magram amis sanacvlod, erzerumi, 

baiazidi, yarsi, ardahani, baTumi da guria Erzurum,  Bayazid,  Kars, 

Ardahan,  Batumi  and  Guria TurqeTs daubrunda. imperatorisgan paskeviCma 

ufleba miiRo, aseve ukan waeyavana somxebi da Secbunebuli iyo amdeni 

ltolviliT.  90  000 meti adamiani gadmosaxlda. 

25 000 qarTveli ibrZoda ruseTis armiaSi. Tumca qarTveli glexebi 

ar mihyavdaT ruseTis jarSi, isini mudmivad iaraRiT xelSi brZolisTvis 

mzadyofnaSi iyvnen. qarTveli glexic ki inaxavda an Tan atarebda 

iaraRs miwaze muSaobis drosac ki (xmali, fari, SaSxana, revolveri). 

mokle xanjali qarTuli nacionaluri tansacmlis ganuyofeli nawili 

iyo saukuneebis manZilze. 

ase rom, kavkasiis frontis warmatebis Semdeg SesaZlebeli gaxda 

serbeTisa da saberZneTis avtonomia da qristiani lodovisa da valaCias 

ganTavisufleba.

5 wlis ganmavlobaSi (1827­31 w.­Si) paskeviCma daipyro Semdegi 

qalaqebi: erevani, naxiCevani, axalcixe, axalqalaqi, foTi, anaklia, 

soxumi, biWvinTa, sujuki, anapa da Savi zRvis sanapiro Erevan, Nakhichevan, 

Akhaltsikhe,  Akhalkalaki,  Poti,  Anaklia,  Sukhum,  Pitsunda,  Sudjuk,  Anapa,  Black  Sea 

coast. am efeqturma kampaniam xeli Seuwyo saqarTvelos, gamxdariyo 

mniSvnelovani qveyana. daiwyo inteleqtualuri gamococxleba, 

Tbilisi kosmopolitur centrad iqca. karbonarebis moqmedebebma 

neapolSi, saberZneTSi ganmaTavisuflebelma moZraobam, dekambristebis 

warumatebelma ajanyebam, 1830 wlis parizis revoluciam, vaSingtonis 

patriotulma omma da erovnulma ajanyebam poloneTSi gavlena iqonies 

---

147

ruseTisa da saqarTvelos inteleqtualur cxovrebaze. amasTanave, 

mefe iyenebda kavkasias ufro msubuq alternativad dekabristebis 

gacimbirebasTan SedarebiT da bevri maTgani msaxurebda paskeviCis 

armiaSi.

1831 wels paskeviCi gadaiyvanes evropaSi, da rogorc poloneTis 

general­gubernatorma CaaxSo polonelebisa da ungrelebis ajanyebebi. 

igi gardaicvala Zveli sabrZolo Wrilobebisgan zustad yirimis omis 

dawyebamde. paskeviCis adgilas dainiSna baroni rozeni Baron rosen. amave 

wels man daipyro afxazeTis sanapiro bomboramde, daaSoSmina jaro­

belokani da daamyara ruseTis mtkice xelisufleba oseTis orive, 

CrdiloeT da samxreT nawilebSi.

paskeviCTan SedarebiT baroni rozeni ufro naklebad warmatebuli 

da ganaTlebuli iyo. TurqeTTan da iranTan sazRvrebi gamagrebuli 

iyo da despoti mefis nikoloz I­is davalebiT ZiriTadma samxedro 

moqmedebebma gadainacvla kavkasiis CrdiloeTiT, sadac meti 

winaaRmdegoba Sexvda mTieli xalxisgan, vidre Turqebisa an 

iranelebisgan. Sidasaxelmwifoebrivi progresi yvelamxriv SeCerebuli 

iyo. daiwyo reqciuli bneli xana, romlis Sedegad CrdiloeT kavkasiis 

xalxi TiTqmis ganadgurda. 

Samili

miuridizmi  Muridism (an ezoTeruli kavkasiuri sufizmi Sufism) 

CrdiloeT kavkasiaSi (CeCneTsa da daRestanSi) Semovida Siituri Shiite 

sparseTidan, sadac sufistebi ara marto didi poetebi iyvnen, aramed 

bevri mmarTvelic, magram politikurad sunituri Sunnite TurqeTi 

ufro metad aqtiuri iyo am regionSi. isini rusebs miiCnevdnen, rogorc 

mavne parazitebs, romlebic jansaR xes mTlianad edebian. miuridizmi 

gulisxmobda yvela rusis mokvlas

1

. 

1

  rusebsac gacnobierebuli hqondaT CeCnebisgan safrTxe da warmoudgenel 

ramesac ar Takilobdnen. maT aracivilizebuli yalmuxi tomebic ki 

gadmoasaxles saratovidan kavkasiaSi 1770 wlidan, raTa mudmivad 

daeSinebinaT CeCneTi da daRestani, dezorganizacia SeetanaT maT 

ekonomikur cxovrebaSi da gaewiraT maTi arseboba. Zalian male, 1771 

wels, yalmuxebis umetesobam dainaxa ruseTis realuri mizani da saerTod 

moscildnen iqaurobas. Tavi Seafares CineTs. mxolod patara nawili 

dasaxlda CrdiloeT kaspiis zRvis napirebze, sadac maTi STamomavlebi 

dRemde cxovroben. komunisti revolucioneri lideri lenini warmoSobiT 

iyo yalmuxis, Svedis, germanelis da ebraelis narevi.

---