Zaza anCabaZe evropuli saqarTvelo

606

armiebi, gansakuTrebiT somxeTis Temebidan iyvnen gawveulni. somxebis 

devna anatoliaSi iwvevda ramdenime asobiT aTasi somexis gadanacvlebas 

balkaneTze. rodesac monRolebma daamyares hegemonia mcire aziasa 

da kavkasiaSi qarTvelebi da somxebi mniSvnelovan rols TamaSobdnen, 

rogorc daqiravebuli mebrZolebi. qarTvelTa didi kontingenti 

ibrZoda monRolebis meTaurobiT baRdadSi, ala­mutSi asasinebis 

winaaRmdeg, da mamluqebTan ain jalutSi; qarTveli ufliswuli 

meTaurobda selCukTa armias~. 

gansakuTrebiT didi raodenobiT kavkasieli gadasaxlda aziaSi 

ruseTis carizmis imperialisturi politikis Sedegad genocidis 

Semdeg. pirveli msoflio omis Semdeg britaneli agentis t. e. lourensis 

T.  E.  Lawrence mier trans­iordaniaSi Seqmnil arabul legionSi Sedioda 

CeCnebisa da Cerqezebis mniSvnelovani kontingenti. amanis Amman 

Tanamedrove dedaqalaqi Seiqmna mas Semdeg, rac iq Cerqezebi dasaxldnen 

1887 wels. eTnikurad CeCeni iordanielebi iyvnen ministrebi dudaevis 

iCqeriis mTavrobaSi da Cerqezebi dRemde msaxuroben, rogorc 

iordaniis mefis piradi dacva. adiReebs ekavaT mTavari roli iordaniis 

samefos istoriaSi. wlebis manZilze ramdenime adiReli msaxurobda am 

samefos wamyvan Tanamdebobebze. isini msaxurobdnen, rogorc premier­

ministrebi, samxedro maRali Cinis oficrebi, sxva. maTi mniSvnelovani 

rolis gamo iordaniis istoriaSi, adiRelebi Seadgenen iordaniis 

haSemitebis  Hashemites samefo dacvis sapatio gvardias. 

qarTvelebi imyo 

febo 

dnen tunisSi, libiasa da al 

Ji 

ris samefo 

ojaxebSi. cnobilia, rom 200­300 mam luqi cxovrobda tunisSi. qar Tveli 

qali mahbuba Mah buba iyo tuniseli faSas ali ibn huseinis Ali II ibn Hus sein 

meuRle (1759­1782 ww.). maTi ori vaJi hamuda ibn ali Hammuda ibn Ali (1782­

1814) da utmani Uthman ibn Ali 

(1814), mogvianebiT gaxdnen 

tuniseli mmarTvelebi. 

bri  ta neli 

mogzauri 

mak 

gili  Mac  Gill werda 1807 

wels, rom hamuda beis mmar­

Tveli klasi Sedgeboda 

TeTrkaniani 

qar T veli 

mamlu  qebisgan. 

cnobili iyo afxazuri 

warmoSobis heiredin faSa 

Hayreddin  Pasha, tunisis di­

di veziri 1873­77 wlebSi 

da Semdeg TurqeTis 

Cerqezuli kavaleria xvdeba frangul kava le­

rias damaskos sadgurTan, 1941 wlis 26 ivnisi

---

607

didi veziri 1878­9 wlebSi. misi warmatebis Sesaxeb farTod werdnen 

peterburgsa da saqarTveloSi, Tumca aRiarebdnen, rom, rogorc 

ruseTis represiebis msxverpli, igi ar atarebda rusofilur politikas.

1791­1799 wlebSi alJiris faSa iyo qarTveli baba hasani Baba  Hassan 

Ben  Usuf  Ahiskal, mesxeTeli kaci axalcixidan. igi alJirSi gadaiyvanes 

adreul wlebSi da miiRo islami. 1770 wels is xelmZRvanelobda 

alJiris Savi zRvis flots ruseT­TurqeTis omis dros. igi daniSnes 

sazRvao ministrad alJirSi, mogvianebiT, ianiCrebis mxardaWeriT, man 

moipova premier­ministris posti 1791 wels da gaxda faSa. alJireli 

mekobreebis mier datyvevebuli erT­erTi amerikeli, jeims kaskarti 

James  Cascart, gaxda hasanis mdivani. mas karnaxobda werilebs hasani 

SeerTebuli Statebis pirveli prezidentis jorj vaSingtonisTvis, 

sadac aRwerilia amerikeli tyveebis gaTavisuflebas pirobebi da maTi 

asli dRemde inaxeba aSS­is kongresis biblioTekaSi. is emxroboda axlad 

gaTavisuflebul qveyanas, SeerTebul Statebs britaneTis samefosTan 

brZolis dros. amerikelebma alJirel faSas xomaldi uboZes saxelad 

`hasan faSa~. misi xelmowera dafiqsirebulia aSS­tripolis samSvidobo 

SeTanxmebaze.

kidev erTi qarTveli iyo alJiris faSa – ali ben ahmedi Ali  Ben 

Ahmed (Ali  Khodja,  Meguer  Ali,  Megrelian  Ali) (1817­18 ww.) samegrelodan. 

sxvebis msgavsad, man mokla wina faSa da TviTon gaxda faSa. amerikeli 

konsuli uwodebs mas `kargad ganaTlebul da nakiTx adamians~, magram 

tiran mmarTvels. erT dRes, SeTqmulebis SiSiT, man sikvdiliT dasaja 

1500 mcveli jariskaci. 

---

608

cnobili qarTvelebi 

ioseb stalini  Joseph  Stalin (gard. 1953 wels), 

komunisturi sabWoTa kavSiris beladi.

lavrenti beria  Lavrentiy  Beria (gard. 1953 

wels),  NKVD (Tanamedrove KGB­FSB) ufrosi. 

meore msoflio omis dros is iyo sabWoTa kav­

Siris dazvervisa da kontrdazvervis ufrosi. man 

moipova atomuri bombis da rake tebis  saidumlo 

proeqtebi. stalinis sikv dilis Semdeg pirveloba 

rus malenkovs dauTmo, romelmac myisierad, 

daufiqreblad uRalata, da is daxvrites 1953 

wels.

dimitri amilaxvari  Dimitri  Amilakhvari (1906­

1942 ww.) iyo safrangeTis ucxouri legionis 

qarTveli oficeri, meore msoflio omis gmiri. 

1926 wels man daamTavra École  Spéciale  Militaire  de 

Saint­Cyr da meore msoflio omis dros msaxurobda 

CrdiloeT afrikaSi. 1941 wels dimitri 

amilaxvarma monawileoba miiRo britaneTisa da 

Tavisufali safrangeTis kampaniaSi eritreaSi 

(italiis winaaRmdeg) da siriaSi (viSisturi 

safrangeTis winaaRmdeg). misma legionerebma 

aiRes damasko. amilaxvari daeca el alameinis 

meore brZolaSi 1942 wels. 1955 wels amilaxvari 

dajildovda safrangeTis sapatio legionis umaRlesi ordeniT. 

generalma Sarl de golma mas da mis legionerebs Searqva `safrangeTis 

Rirseba~. safrangeTis umaRlesi samxedro akademiis erT­erTi gamoSveba 

mis saxels atarebs. rogorc de golma uTxra 

stalins, amilaxvari iyo misi megobari, rodesac 

Saint­Cyr­Si swavlobdnen.

jon malxaz SalikaSvili John Malchase Shalika-

shvili (daibada 1936 wels), oTxvarskvlaviani aSS­is 

generali (misi Zmac aseve aris oTxvarskvlaviani 

aSS­is generali), gaerTianebuli Stabis Tavmj­

domare  1993 wlidan 1997 wlamde. misi mama iyo 

damoukidebeli saqarTvelos armiis oficeri 

---